El seu primer sentiment d’identificació és com a escriptora. Però també, com a treballadora social. I va ampliar la seva formació amb la llicenciatura d’Antropologia. A l’any 2000 realitzà un màster d’Orientació i Teràpia sexual, a la Societat Sexològica de Madrid i els anys següents coordinà tallers i xerrades en Centres de dones i en Casals i associacions de gent gran, a L’Hospitalet, i a d’altres poblacions. 1990. Concurs literari Sant Jordi (Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta). Accèssits de Narrativa i de Poesia. (En català). 1994. Primer premi Sant Jordi de narrativa, de l’Ajuntament de Sant Joan Despí. 2008. “¿Se puede? Trabajo social en domicilios de ancianos”, premiat pel Col·legi Professional de Catalunya i publicat el 2009. Noveles: Nathan de la India (2011) y Concierto solitario a dos voces (2014). Ed. Bubok. Relats: A flor de piel (2012), Te prestaré mi voz (2012) y Bendita tú eres (2013), con Ed. Bubok. 2015. Finalista en los IX Premis literaris Constantí 2015. Relats de Joventut. 2015. III Concurs de relats breus de Cornellà 2015. Relat guanyador mes d’octubre.
Octubre 2016. Cofundadora de la Associació d’Escritors Verum Fictio.
2016. Mucho cuento. Casi veinte (Ediciones Carena). Relats.
“Des que vaig arribar a L’Hospitalet vaig intentar situar-me i situar-la, observar-la i conèixer-la, també els barris, l’entorn, i col·laborar amb les seves associacions o entitats. La meva implicació sempre ha anat més enllà de l’aspecte professional: he recorregut els seus carrers, l’he passejada, fotografiada… Reconec que tinc amb L’Hospitalet una relació simbiòtica: jo li he donada molts anys de la meva vida i feina, i ella m’ha apropat a ciutadans grans que m’han regalat sàvies i valuoses experiències”.
2010, Lola Toledano Gonzalez
Li agrada repetir que se sent a la Tecla Sala com a casa seva (i tothom ho sap), doncs n’hi ha passat força temps escrivint, i també és l’escenari on els seus llibres veuen per primer cop la llum. I, això, diu, sempre li porta sort.
Si tú me dices ven. [Canyelles]: Libertània Associació Literària, 2024.
1966, en un preventorio franquista de la sierra madrileña, dos niñas inician una larga e inquebrantable relación de amistad. Con los años se convertirán en mujeres con una personalidad y una visión del mundo totalmente opuestas.
Adelina es ambiciosa, manipuladora, seductora, con gran sensibilidad creativa. Defiende su voluntad por encima de compromisos ni de sentimientos. Olga es tradicional, constante, predecible, transparente y, sobre todo, fiel a Adelina, a quien ama sin condicionantes ni reservas.
Dos mujeres diferentes que se complementan, que se necesitan mutuamente desde la complicidad, los afectos, la sexualidad, los conflictos, los silencios…
Un canto a la libertad de decidir el propio destino sin barreras infranqueables, sin miedo y sin tabús. Una historia en la que los personajes y sus relaciones tienen alma de bolero.
"Bajo las mismas estrellas". Dins: Verum Fictio (Col·lectiu d'escriptors); Egea Mompeán, Isabel [coord.]; Sierra i Fabra, Jordi [pròleg]: Pascual Miret, Marc [introducció]. Oceà de contes. Barcelona : Terra Ignota, 2021, p. 81 - 108.
"La cita". Dins: Verum Fictio (Col·lectiu d'escriptors); Egea Mompeán, Isabel [coord.]; Sierra i Fabra, Jordi [pròleg]: Pascual Miret, Marc [introducció]. Oceà de contes. Barcelona : Terra Ignota, 2021, p. 197 - 2001.
Oceà de contes és el segon recull de contes i relats del col lectiu Verum Fictio després de Xocolata espessa (Editorial Gregal, 2018). En aquesta ocasió, deu de les autores i els autors del grup prenen com a referència el mar per parlar de lambició que porta al crim, de lespeculació immobiliària, la migració o la recerca dun mateix en els altres.El mar adopta diferents formes, entre elles la de déu primigeni, a vegades benefactor i idíl lic, daltres venjatiu, terrible, seductor i justicier. Els oceans són lessència del viatge, el misteri, la poesia, el descobriment. Lloc de creuers de luxe on es planegen assassinats; llar de galions enfonsats o naus aventureres; medi per on naveguen vaixells fantasma i es transporten càrregues insòl lites; hàbitat de sirenes, no sempre com les imaginem; mitjà per aconsegir una vida millor; font dinspiració artísitca, de pesca i tradició. Sobrenatural, místic, orígen de tot com creien el antics egipcis, oportunitat de futur de la Terra: sense ell, sense el mar, no pot existir la resta del nostre món.
“Chocolate y cromos”. Dins: Verum Fictio (Col·lectiu d'escriptors). Xocolata espessa. Maçanet de la Selva : Gregal, 2018, p. 165-177 .
Aquest llibre aplega catorze contes inspirats en la xocolata escrits per onze components del col·lectiu Verum Fictio, que els han redactat en català o castellà, segons la seva llengua d’ús literari.
Mucho cuento: (casi veinte). Barcelona: Carena, 2016.
Consta de diecinueve relatos. Son rendijas por las que sorprendemos a los personajes en su intimidad, en algún episodio concreto de su existencia. Los protagonistas de cada uno de ellos son personas «corrientes», como ésas con las que cada día nos cruzamos en las calles, sin aventurar -ni por un instanteel pasado o presente que esconden. En verdad, son historias realistas y entrañables, donde los personajes escogidos se muestran a cara descubierta, sin tapujos; y nos muestran, además, su fortaleza, fragilidad, pasiones y temores. Son relatos en los que se juega a mirar la realidad desde otro prisma, y así descubrir una visión más amable, en ocasiones divertida y grotesca, de las vicisitudes de la vida. Incluidos, la muerte y el sexo. En definitiva: “para sonreír entre horas”
Concierto solitario a dos voces. [Madrid]: Bubok, 2014.
La lucha de un hombre y una mujer, sometidos a una fuerza desgarradora, por pretender vivir su amor sin perder la libertad.
¿Cómo vivir una relación de pareja sin que se convierta en una jaula, en la brida de nuestra libertad? ¿No podrían, en su seno, ensancharse las perspectivas vitales de cada uno?
(Se admiten respuestas).
Bendita tú eres. [Madrid]: Bubok, 2013. ¿Cuál habrá sido su destino? Benditas niñas, proyectos de mujer, con la vida aún en germen y el futuro incierto ante sus ojos.
"Son 10 relatos que me ofrecen la excusa para mi pequeño homenaje a la MUJER, pero sobre todo, a las escritoras y poetas que nos han servido de referencia a las personas que amamos la literatura. Y, claro, también para nosotras, aprendizas incansables, ansiosas por crear, pulir, perfeccionar, editar, comentar, compartir... "
Te prestaré mi voz. [Madrid]: Bubok, 2012
Siete relatos en los que la autora, atendiendo la petición de uno de los personajes, les presta su voz.
Conoceremos a unos ancianos poco convencionales; cómo puede pasar toda la vida, durante una noche de hospital; el precio de la libertad; una vocacion literaria, casi frustada; la luz al final de la bruma; alcanzar, pese a la ceguera, la cima de la montaña amada. Y, para acabar, un amor bien singular, con un final sorprendente.
A flor de piel: (relatos). [Madrid]: Bubok, 2012.
Son cinco relatos, en dos partes bien diferenciadas. La primera, nos muestra el automatismo de la vida cotidiana, el peligro de ir contracorriente, y la pesadilla que algunos sufrieron al tratar con la Administración.
En la segunda, durante cuatro relatos, otros tantos personajes, a cara descubierta y sin tapujos, desnudan sus sueños y temores, sus flaquezas y pasiones, y nos invitan a descubrir sus sentimientos, su sensibilidad a flor de piel.
Todos parten de un escenario cotidiano -la sede de un Organismo público, una estación de tren, la intimidad del hogar… para, a partir del presente y en continuo “flash-back”, trasladarnos al pasado de los protagonistas. Algunos relatos son duros, y otros, optimistas. Como la vida misma.
Nathan de la India. [S.l.]: Bubok Publishing, 2011.
Primer llibre de relats de la Lola Toledano.
La sabiduria y la espiritualidad de la india a través del corazón y las palabras de un hombre sencillo. Una joven inmersa en la rutina de su vida occidental.
Un encuentro que marcará un antes y un después en su camino.
“¿Se puede?” Trabajo social en domicilios de ancianos. Barcelona. Col.legi Oficial de Diplomats en Treball Social, 2009.
El llibre és un viatge per la vida quotidiana dels ancians.
Té 4 grans apartats: 1) La vellesa, però amb una mirada diferent, des de la intimitat del domicili. Alguns capítols:tipus de fills, ancians amb animals, els vells solters, el tuteig i el respecte, el maltractament, la sexualitat, etc. 2) La vivenda: què representa per les persones grans? 3) L’assistent social i el servei d’ajut a domicili; i 4) El final de la vida: l’eutanàsia, el testament vital... I una bibliografia molt complerta.
Més allà de la molta informació que conté, el que jo pretenia era transmetre actituds com respecte i sensibilitat davant l’ésser humà, subjecte de la nostre feina. Seria, pel qui ho llegeix, com calçar-se les sabates de la persona gran i, amb elles, caminar per la seva llar, valorar els seus temors, les seves malenconies i alegries. També volia fer somriure al lector, perquè hi ha un bon nombre d’anècdotes que ho aconsegueixen. I, finalment, volia compartir i contagiar mi entusiasme professional i literari.