Jorge Cabrera, va nèixer a Barcelona el 1968, va créixer a l'Hospitalet.
Músic de vocació va formar part del grup Ktulu, creat a l'Hospitalet, des del 1988 intervenint com a compositor i interpret realitzant diverses gravacions, entre altres El Día de la Bestia (B.S.O.) 1995.
Al 2003 es va a començar a interessar per la interpretació realitzant cursos a La Casona i l'Academia Internacional de Cine a Barcelona (A.I.C.B.), fent classes amb Frank Feys en el Actors Workshop de Barcelona. I actualment seguint la formació de tècnica Maisner amb Javier Galito Cava.
Com actor ha treballat al teatre amb companyies com Lapsus, amb la qual va estar dues temporades actuant el teatre Llantiol amb El Síndrome Chukolsky. La seva seguent obra, La Partida, guanya el Premi Especial del Jurat i el Premi Votació Popular al Millor Espectacle de la 13ª Mostra de Teatre de Barcelona, fa temporada al Teatre del Raval a Barcelona i al Teatro Arenal a Madrid i encara es troba actualment de gira amb ella.
Aquest mes de maig estrena una nova obra a Madrid, La cobra en en la cesta de mimbre, fent temporada a la sala Azarte.
Al cinema ha acabat el rodatge com a protagonista d'un llargmetratge titulat Una canción. A més, ha participat en més de quinze curtmetratges, dels que destaquen: En-terrados, Louisiana 1827; Premi menció especial del jurat Notodofilmfest, Sesión golfa, Ensayo general…
A la tv ha participat en series com Cuentame, Hoy puede ser un gran día...
Te el dó d'una veu molt personal, amb un registre cromàtic que dona a les seves lectures calidesa i un atractiu especial.
Premi al Millor Actor 2015 del Festival de Cine Astorga pel seu personatge a "Playback", de Nico Aguerre.
Ficus de plata a la Millor actuació masculina pel curmetratge "Vampiro" en la 17 ed. del Festival de cine de Sant Joan d'Alacant
Rubén Darío; [lectura de:] Jorge Sanz Cabrera. Azul [enregistrament sonor]. Barcelona : A cau d'orella, 2004.
Tanto en sus versos como en sus prosas, este libro es pictórico, decorativo, con una fuerte voluntad de enfriamiento i objetivación. El título, de inequívocas resonancias (Victor Hugo escribió: L'art c'est l'azur), tiene un marcado carácter simbólico.
Como ocurrirá en otras de sus obras, el azul se presenta aquí como equivalente del ideal, del ensueño y del misterio.
En la parte poética, sin por ello dar del todo la espalda a la poesía hispánica y en concreto a José Martí, adapta a la lengua castellana, con un estilo refinado y exquisito, tonos y formas de la literatura francesa.
En los poemas Primaveral, Estival, Autumnal i Invernal, Rubén Darío, traza un paralelismo entre les diversas formas de amor i las estaciones del año.