Jordi Dorca

Comas, Josep. Mil mots de Sora i un conte rural . Barcelona : Llengua Nacional, 2015.

Extens recull de mots fruit de deu anys de col·lecta de dades: mil paraules amb les seves accepcions que, com descriu la presentació del llibre, “amaguen un llegat de vivències que s’han transmès de generació en generació en aquesta zona del Bisaura”. Aquest recull s’acompanya del conte “El jornaler” de Josep Comas, autor d’una prosa propera, viva i, sobretot, evocadora del món rural.

En la pols de l’aire. Alzira: Germania, 2014.

L’amor és, sens dubte, el tema principal de tota la primera part d’aquest recull. I de tot el volum, podríem dir. Una intensitat insòlita, alliberadora i evocadora alhora, es manifesta des del primer poema, dedicat a Vicent Andrés Estellés. El poeta s’encomana del seu lirisme i expressa les raons del desig i àdhuc les de la generositat, amb tons socials, gairebé patriòtics- amb llibertat total.

“Mots d’Arbúcies, mots del Montseny II“. Dins: Llengua Nacional. Barcelona: Associació de la Llengua Nacional, 1991- (març 2011), n. 74.

“Mots d’Arbúcies, mots del Montseny I“. Dins: Llengua Nacional. Barcelona: Associació de la Llengua Nacional, 1991- (des. 2010), n. 73, p. 32 -36.

“Aproximació geolingüística als parlars de les Guilleries: notes de presentació”. Dins: Quaderns de la Selva: Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 22 (2010) , p. 147-160.

El parlar de Collsacabra, aproximació i assaig de descripció

Barcelona: IEC, 2008. Ben situats en el dialecte central, l’autor d’aquesta breu monografia remarca els aspectes més destacats d’aquest parlar de transició entre el català del sector de Vic i el de la zona dita gironina. Vist, però, en la perspectiva que ens dóna la nostra llengua històrica, i per bé que la descripció no és exhaustiva, els resultats obtinguts en la recerca probablement justifiquen la classificació que l’autor proposa i, doncs, l’adscripció del parlar de Collsacabra a una àmplia zona del català central del nord on són dominants certs trets lingüístics de tipus septentrional que sovint, traspassant la frontera política, s’enfilen fins al dialecte rossellonès. Encara que moltes de les dades que presenta l’autor les ha obtingut per mitjà de la conversa i dels qüestionaris de rigor, en aquesta monografia es recullen igualment dades recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, i tampoc no hi manquen, com veureu, referències molt sovintejades a les monografies publicades per Domínguez i Monturiol, l’any 2001, per a la Garrotxa, i per Carme Vilà, l’any 1989, per a la plana de Vic. S’hi troben, també, referències als textos i les investigacions, molt valuosos, de Miquel Banús i Jordi Sanglas, autors locals, a qui es dedica el llibre.

El parlar de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Torelló: Ajuntament de Torelló, 2007.

"Es tracta del resultat del projecte guanyador de l'edició 2005 de la borsa d'estudi i treballs de recerca que convoca l'Ajuntament de Torelló. Per a aquest treball, Dorca ha fet una intensa recerca en els municipis de la zona, amb entrevistes a persones dels nou municipis de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. A partir d'aquests testimonis orals ha pogut completar un treball acadèmic i rigorós sobre el parlar d'un territori amb una certa cohesió. La monografia és una detallada descripció dels aspectes més característics de la fonètica i la morfologia del parlar local. En aquest sentit s'analitza l'encaix del parlar d'aquest territori amb el dialecte central del català. El llibre també conté un apartat dedicat al lèxic, ple d'expressions genuïnes, arcaismes, manlleus i un grapat de significants propis. Per això, a banda de la vessant estrictament acadèmica, el llibre és, en paraules de la prologuista Carme Vilà, 'una porta oberta als records".

VilaWeb

El parlar del Lluçanès: aportació al coneixement del català central. Prats de Lluçanès: Solc, 2006.

El llibre analitza detalladament la morfologia, la fonètica, la sintaxi i el lèxic, utilitzant les dades extretes de la trentena de converses que va fer els darrers anys a persones veïnes de tots els pobles del Lluçanès i ressalta el conservadorisme dels parlants, un fet que ell atribueix probablement a l’aïllament geogràfic que hi ha hagut fins avui.

La publicació, tal com s’explica en el pròleg, a càrrec de la doctora Àngels Massip, de la Universitat de Barcelona, contribueix a aportar noves dades del català central en la seva evolució històrica, i ella mateixa ressalta que aquests dialectes, com el cas del Lluçanès, “són les formes vives on veiem fixades les etapes de l’evolució lingüística”, uns dialectes que són canviants perquè són vius per l’acció dels parlants, però que avui tendeixen a desaparèixer a causa de la uniformització general de la societat.