Visiteu la pàgina web de l'autor: Jordi Ballart
Jordi Ballart Macabich és de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on viu i treballa. Llicenciat en filologia catalana i doctor en sociolingüística, ha publicat articles sobre la parla xava de Barcelona i l’aprenentatge de llengües a través de l’esport. És nedador aficionat i ha participat en diverses competicions, incloent-hi campionats europeus i mundials en categoria màster. Línia de flotació és el seu primer llibre, dedicat a una de les seves grans passions: el mar.
"Tècnicament, vaig néixer en un hospital de Barcelona, però als pocs dies de vida ja era a casa dels pares, al barri de Santa Eulàlia. Per tant, em considero hospitalenc. He viscut la major part de la meva vida a l’Hospitalet de Llobregat, tret d’un parèntesi als anys 90 a Anglaterra, així que el meu recorregut vital fins ara es pot resumir en un triangle Santa Eulàlia-Londres-la Torrassa... La meva feina, activitat esportiva i participacions en moviments socials també tenen lloc aquí, així que, sigui per inèrcia, sigui per una atracció fatal, els meus vincles amb la ciutat no podrien ser més forts".
L'Hopitalet 2019. Jordi Ballart.
Vuit graus: els nedadors d'hivern. Barcelona: Mesllibres, 2025.
Vuit graus és la temperatura de l'aigua més freda en què he nedat mai. No és cap proesa, si considerem que hi ha persones que neden en aigües polars a gairebé zero graus. A còpia d'anar gairebé cada cap de setmana de desembre a març a fer un bany a la platja, el meu cos s'ha anat adaptant a les temperatures marines d'hivern. Per què ho faig? Aquesta és la pregunta que intenta respondre aquest llibre.
Línia de flotació. Barcelona: Hijos del Hule, 2019.
Tal com s’explica a la introducció del llibre, Línia de flotació no és una obra fàcilment catalogable, però es pot definir com una combinació de llibre de viatges i memòria personal. Un recull de les experiències de l’autor nedant al mar, amb corrents que l’han portat a tocar temes tan diversos com meduses immortals, teràpies antidepressives, cadàvers al fons d’un llac o les lluites veïnals a la Barceloneta. Tot això, sense defugir el mar de fons d’algunes confessions personals.
“Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava”. Dins: Treballs Sociolingüística Catalana, 23 (2013), p. 133-151.
L'article és un estudi de sociofonètica urbana que mostra un recull dels patrons de variació fònica de l'accent barceloní anomenat xava, analitzats a la meva tesi doctoral. Aquest accent es caracteritza especialment per l'obertura de la vocal neutra. Un altre tret fonètic associat amb aquesta varietat lingüística és l'ensordiment de les consonants sibilants /z/ i //. L'estudi de les correlacions d'aquestes variables lingüístiques amb factors socials com ara el sexe, classe social i llengua primera ens permet caracteritzar una sèrie de tendències de variació sociolingüística en unes variables fonològiques que pràcticament no han estat estudiades abans d'una manera quantitativa. Els informants de l'estudi eren adolescents de Barcelona i l'àrea metropolitana.
Bover, Jordi. “El criquet i el català: una aliança estratègica”. Dins: Llengua i ús, 51 (2012), p. 72-77.
“Phonological variation in Barcelona catalan: the xava accent”. Dins: London: Queen Mary College, University of London, 2004. [versió inèdita en paper].
‘Saying Catalan Words in Spanish: Social Representations of Xava Catalan’. Dins: Hispanic Research Journal, Vol. 3, 3, (2002) p. 191-208.