Isabel Segura


Isabel Segura Soriano, és historiadora, investigadora. Escriptora i professora especialitzada en història de les dones.

Autora del llibre  Dones de l’Hospitalet–Itineraris històrics. L’Hospitalet: l’Ajuntament, 1998. On ens remarca l'aportació de les dones a la història de la ciutat., la reconstrucció d'episodis socials, del món del treball o de la política, protagonitzats per dones hospitalenques, a partir d'indicis i de fragments

Va ser directora literària de la col·lecció Clàssiques Catalanes, de l'editorial laSal, i d'Espai de Dones d'Edicions de l'Eixample, fins al 1993.

Ha comissariat varies exposicions, totes relacionades amb les dones, destaquem entre d’altres: 50è aniversari del dret de vot de les dones, l’any 1981; Les dones i la ciutat de Barcelona, l’any 1995; Dones de l’Hospitalet. Itineraris històrics l’any 1998.

La història, la literatura i el urbanisme configuren el seu centre d’interès. Els seus últims treballs inscriuen la història i la literatura de les dones en dues geografies urbanes de gran intensitat i riquesa: Barcelona i l’Havana.

 fotografia de Natàlia Limones



“La meva família va viure uns anys a l'Hospitalet; hi vaig sovint, per compartir àpats amb les amigues que van sorgir arran del treball  de camp que vaig fer pel llibre Dones de l’Hospitalet–Itineraris històrics l’any 1998”.

2012,  Isabel Segura.

 

 

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Segura%2C+Isabel&searchscope=23




Barcelona, ciutat de llibres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2016.

La història que explica aquest llibre és una de les més boniques de Barcelona i, pel seu enfocament, una de les més desconegudes i incisives. Parla de l’espai públic urbà, l’espai públic de relació i transformació socials que la presència física dels llibres crea i potencia. La construcció d’una ciutat-llibre, Barcelona com a llibre. Una publicació que recull fotografies de biblioteques mòbils, parcs de lectura i fires de llibres històriques de la ciutat, entre altres documents gràfics.




Dones de Barcelona: Itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Dones i Drets Civils, 2015.

L'exposició mostra una selecció d'imatges dels deu volums publicats entre 1996 i 2015 de la col·lecció Dona i Moviments Urbans, sota la coordinació de la historiadora Isabel Segura, i posa de relleu el protagonisme de les dones de Barcelona en la construcció de cada districte de la ciutat. Els textos i les imatges han estat aportats per les pròpies dones que han participat en el projecte, així com d'arxius de la ciutat. L'obra s'estructura en quatre eixos temàtics: el treball domèstic i d'atenció, el treball remunerat, i les accions comunitàries i polítiques.






Dones de Nou Barris: itineraris històrics.
 Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Districte de Nou Barris, 2015.

El Districte de Nou Barris i la Direcció del programa de Dona de l’Ajuntament de Barcelona han editat aquest llibre amb l’objectiu de reconstruir la història de Nou Barris. El llibre és fruit d’un treball col·lectiu de dones que han viscut o han treballat a Nou Barris. Durant uns mesos han realitzat una recerca de textos, testimonis i imatges pròpies i alienes per tal de construir una nova narrativa que reconegui el paper de les dones en la història dels nostres barris, del nostre districte i de la nostra ciutat.



Els viatges de Clotilde Cerdà. València: Tres i Quatre, 2014.

Compositora, arpista, assagista, activista, Clotilde Cerdà i Bosch trenca tots els tòpics sobre la feminitat vuitcentista. Filla de l’enginyer-urbanista Ildefons Cerdà —autor del pla d’Eixample de Barcelona— i de Clotilde Bosch i Carbonell, els viatges arreu del món de Clotilde Cerdà i Bosch comencen quan només té dos anys. Antiesclavista i feminista, amenaçada per la reina regent, Clotilde Cerdà coneix, per l'experiència que ha observat en la trajectòria vital del seu pare, la tendència a l'oblit de la societat catalana i barcelonina, en particular. Tractada de la mateixa manera que Ildefons Cerdà, les creacions i aportacions de Clotilde Cerdà i Bosch han estat bandejades per la classe social que intentava imposar el model de feminitat que ella va subvertir.




Barcelona, Chicago, Nova York. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013.

L’Exposició Universal del 1888 dóna el tret de sortida a Barcelona-Chicago-Nova York, en què Barcelona es presenta al món com una ciutat moderna i avançada, i on deixa clar que les transformacions cap al progrés no conclouen aquí. Chicago i Nova York no en són cap excepció, sinó que, com Barcelona, aquestes ciutats també estaven en plena transformació urbana. Emmirallades les unes amb les altres durant més d’un segle, el llibre mostra els paral·lelismes entre aquestes tres urbs i ens ajuda a entendre el context històric que les a dut a ser el que són avui en dia.



Dones de Sarrià-Sant Gervasi: itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 2012.

"El llibre és un recull d’una sèrie de fotografies i històries de dones del districte, dins del projecte "Dones i Moviments Urbans".Intervindran també la Sra. Isabel Segura, historiadora i autora del llibre, i algunes de les seves protagonistes".


Dones de Sant Adrià: itineraris històrics. Sant Adrià de Besòs: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 2012.

Llibre que té com objectiu recuperar el protagonisme de les dones dins la història del municipi, de visibilitzar a partir de les seves experiències individuals i col·lectives com s’ha construït la ciutat.


Dones de Gràcia: itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, Districte de Gràcia: Centre d'Informació i Recursos de la Dona, 2011.

A partir del testimoni i les imatges de les dones del districte, es vertebra 'Dones de Gràcia', que fa un retrat de la quotidianitat de la història de Barcelona del segle XX.



[et al.] Off the record: representacions frontereres de la memòria històrica de les dones. Bellaterra: Cos i Textualitat, 2011.

El canvi de paradigma filosòfic que es consolida al s. xx condueix a una revisió crítica del subjecte en relació al llenguatge, i, per tant, a la història, que fa necessària, al seu torn, la revisió del concepte dona, sobretot per atorgar-li la significació política que requereix i de què ha estat mancada. Aquesta revisió no pot deixar intacte làmbit de la representació, que es resignifica quan té per subjecte i alhora per objecte les dones en el seu quefer històric, és a dir, en el seu exercici de la memòria que és, també, sovint, un exercici de memòria històrica. 





Dones de la Maurina. Terrassa: Ajuntament de Terrassa Regidoria de Polítiques de Gènere, Pla de Barris la Maurina, 2011.

És una iniciativa de la regidoria de Polítiques de Gènere que s’emmarca dins del Pla de Barris de La Maurina. Dóna veu a una vintena de dones que han participat en grups de treball i que han aportat les seves experiències a través d'històries, fotografies i tot tipus de documents.
 
Clotilde Cerdà i Bosch versus Esmeralda Cervantes “. Dins: Avenç, n. 367, abril 2011, p. [38]-45.

La Lluita per l'oportunitat de viure: les dones durant la Segona república, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Memorial Democràtic: Departament d'Educació : Institut Català de les Dones, 2010.


D'Institut a centre de cultura de dones: 1910-2010, centenari de d’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona . Barcelona: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2010.

La Modernitat a la Barcelona dels cinquanta: arquitectura industrial. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010.

Dones de les Corts: itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010.

Dones de l'Eixample. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Centre d'Informació i de Recursos de la Dona, 2009.

Guia de dones de Sant Feliu de Llobregat: recorreguts històrics. Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat, 2008.
 
Viajeras a La Habana: Eulalia de Borbón, Zenobia Camprubí, María Zambrano, María Teresa León. Barcelona: Meteora, 2008.

Dones d'Horta-Guinardó: itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal i Districte d'Horta-Guinardó, 2007.

Els Feminismes de Feminal . Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones, 2007.

Memòria d'un espai: Institut de Cultura i biblioteca Popular de la Dona (1909-2003). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut d'Educació: Abadia de Montserrat, 2007.

Memòria d'un espai: la història de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Dins: Barcelona educació. Barcelona: l'Ajuntament, Regidoria d'Edicions Publicacions 1135-2655, n. 62, desembre 2007, p. 24-25.

Aymerich, Pilar. Cementiris d'ultramar = Cementerios de ultramar . Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Casa Amèrica Catalunya, 2006.

 

Dones de Ciutat Vella . Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Districte de Ciutat Vella. Arxiu Municipal, 2005.

Leonor Serrano Pablo: más allá de la escuela”. Dins: Cuadernos de Pedagogia, n. 337, 2004, p. 34-37.

 
Cabó i Cardona. Anna. Francesca Bonnemaison i Farriols: constructora de un espacio cultural de mujeres. Dins: Cuadernos de pedagogía. Barcelona: Ediciones Laia, n. 337, jul.-agosto 2004, p. 20-22.

La Habana para mujeres. Barcelona: Circe, 2003
 
 Una Gran pedagoga i feminista”. Dins: Barcelona educació. Barcelona : l'Ajuntament, Regidoria d'Edicions i Publicacions, n. 26 juny-juliol, 2002, p. 24-25.


Dones de Sant Martí . Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Arxiu municipal. Districte de Sant Martí, 2002.

Broch, Àlex. Cuba en la literatura catalana. Barcelona: Insòlit, 2002.

Dones de Sant Andreu : itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2001.
 

Dones de Sants-Montjuïc: itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2001.

Guia de dones de Barcelona. Barcelona: l’Ajuntament, 1995.


 

 

Comments