Ignasi GarcIa
Barcelona 1964, és un autor teatral, guionista i director escènic.
Es va llicenciar en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i en Interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha assistit a nombrosos Seminaris de Dramatúrgia dirigits i impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona.
Entre la vintena d’obres que té publicades, algunes han estat premiades i d’altres, estrenades. Ha estat guionista de diferents sèries de televisió: Estació d'Enllaç i El Cor de la Ciutat a TV3. Compañeros; Amar es para siempre; Un paso adelante; Bandolera a Antena 3. Los Serrano i Yo soy Bea a Telecinco. Mesa para cinco – adaptació de la sèrie americana Party of Five- a La Sexta i Gran reserva, el origen a TVE.
Pel que fa a la seva tasca com a director escènic, deixant de banda la direcció d'algunes de les seves obres, ha treballat com a director adjunt de José Sanchis Sinisterra als muntatges de les obres Terror y Miseria en el Tercer Reich, de Bertold Brecht, i Terror y Miseria en el Primer Franquismo, del mateix Sanchis Sinisterra, muntatge que va ser guardonat amb el "Premi Max de Noves Tendències Escèniques".
Ha guanyat diferents premis:
Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil 2021 per l'obra El bosc de les ombres.
Premi Recvll 2021 en la modalitat de Teatre (Premi Josep Ametller), per l’obra L’Aprenenta.
Menció d'Honor al Certamen Nacional e Internacional de Teatro Breve “Carlos Aguilera” (Uruguay) l'any 2016, per l' obra El tesoro indígena.
Accèsit del Premi SGAE de Teatre Infantil i Juvenil l’any 2005, per l'obra El xip experimental.
Premi Buero Vallejo 2004 per l'obra La finestra (en castellà Rutas de alto riesgo)
Premi Max 2004 de les Arts Escèniques a la modalitat "Noves Tendències Escèniques", amb Sanchis Sinisterra, per l'obra Terror y Miseria en el Primer Franquismo.
Accèsit del Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi 1995 per l'obra Preludi en dos temps.
Finalista del Premi Teatro Breve 1994 per l'obra Amanecer en Orán.
Nominat als International Latino Book Awards 2019 dels Estats Unitas, en la modalitat Best Play or Colletion of Plays amb l'obra teatral infantil El Jardí dels nans,
“Vaig passar la meva infància al Carrer Joventut número 12. La meva àvia i la meva mare eren “les planxadores de Collblanc”. Al costat de casa meva hi havia el Cinema Joventut, que més tard es convertiria en l’actual Teatre Joventut. Així que, en certa forma, el destí ja m’indicava on acabaria treballant: al món del teatre i de l’audiovisual. Vaig anar fins als 9 anys al Col·legi Montessori, al Carrer Mare de Déu dels Desemparats. En sortir, si feia bon temps, a les meves germanes i a mi ens agradava jugar a la Plaça Espanyola. Recordo olors característiques d’aquella etapa de la meva vida: la de la vaqueria del Carrer París, la de la torradora de cafè del Carrer Estruch, les de la carn, la fruita i el peix del Mercat de Collblanc... De tant en tant les meves germanes i jo agafàvem diaris vells i ampolles de vidre buides i ho portàvem a un drapaire que hi havia al carrer Llançà per guanyar-nos un calerons i comprar TBO’s.
Més tard vam anar a viure al Carrer Aprestadora, quan el carrilet encara no estava soterrat i el solar on hi ha ara la Ciutat de la Justícia era una caserna militar. Allà vaig passar la meva adolescència i part de la meva joventut, mentre duia a terme els meus estudis a la Universitat de Barcelona i a l’Institut del Teatre. La meva primera feina relacionada amb el Teatre van ser també a l’Hospitalet: a l’Escola-Patronat La Asunción, on em van contractar com a professor de teatre en horari lectiu, com una assignatura més (!!). Vam fer unes quantes funcions al Centre Catòlic, on també vaig anar a veure espectacles de la companyia GAT i on vaig representar com actor, amb un grup d’aficionats de la ciutat, La Blanca Rosa, sirena de la mar blava.
Des de finals dels anys noranta vaig i vinc de Madrid a l’Hospitalet. No puc deixar de tornar-hi. Les arrels són les arrels. Potser per això, quan van estrenar la pel·lícula Tapas, proclamava amb orgull que havia estat rodada a la meva ciutat, just al costat de casa meva”.
2013, Ignasi Garcia.
Las sombras del Valle Negro. A Coruña: Malas Artes, 2023.
«Las sombras del Valle Negro es una novela inquietante, vibrante, trepidante. No te dará respiro. En ella adultos, niños y adolescentes, con sus habilidades y sus personalidades singulares, se unen para formar un equipo con el que poder combatir un mal ancestral de origen desconocido, cuya existencia ha marcado el paisaje y las vidas de los lugareños.
Este libro contiene aventura, misterio, amor, ternura… En él cada personaje guarda un secreto, que se acabará desvelando y que te ayudará a entenderle mejor. Pero debemos advertirlo: Si tras leer Las sombras del Valle Negro quieres adentrarte en un bosque, solo/a o con un reducido número de personas, es posible que ya no puedas hacerlo con la misma tranquilidad de antes».
L'aprenenta. Tarragona: Arola, 2022. LVII Premi Recvll de teatre "Josep Ametller" 2021
L'aprenenta: Caront, el barquer de la Llacuna Estígia, vol fer vacances. Però li cal trobar un aprenent perquè el substitueixi mentre estigui fora. Mortícia, una noia que busca feina, serà l'aprenenta que li imposen. A l'Hades Mortícia coneix Eurídice, la nimfa que va morir abans de casar-se amb Orfeu, que vol retornar a la vida. L'arribada de Mortícia trencarà el fràgil equilibri en el que es desenvolupa l'existència de Caront i Eurídice.
El bosc de les ombres. Altea: Aila, 2021. V Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil
El Miquel i la Rosa arriben a la vall Negra des de la ciutat per allotjar-se provisionalment a casa del seu avi, que viu aïllat al bosc i manté una relació distant amb la família. El Xavi, germà gran del Miquel i la Rosa, ha patit un greu accident de cotxe i els pares l’han d’atendre a l’hospital. Mentre són a la vall Negra, el Miquel i la Rosa coneixen la Teresa, una jove que viu al bosc amb la mare, i que guarda un gran secret. Les coses comencen a complicar-se quan unes estranyes criatures que habiten aquell bosc es desperten i comencen a atacar els seus habitants.
Treball de recerca. Benicarló: Onada, 2019. 15è Premi de Teatre Ciutat de Sagunt.
Inspirada en l’Antígona de Sòfocles i en la de Jean Anouilh, Treball de recerca ens presenta l’Andrea: una noia que fa batxillerat i tria com a tema del seu treball de recerca esbrinar què se’n va fer de la gent que va deixar el poble al final de la guerra civil. Però no aconsegueix trobar-ne pistes, fins i tot es comunica amb els llocs on se suposa que aquelles persones van anar a viure, i ningú no en sap res. Només té unes cartes que un dels exiliats va enviar des de l’Argentina. Tot i així, l’Andrea està decidida a seguir investigant. I comença a trobar obstacles, sobretot per part de l’alcalde del poble, però també per part de la seva mare i de la seva millor amiga. Inicialment només li fa costat el seu xicot, però deixa de fer-ho quan la seva relació amb l’Andrea fa un gir inesperat. Al final de la seva recerca, l’Andrea acaba descobrint que el poble amaga un secret terrible. I pagarà un preu molt alt pel seu descobriment.
El jardí dels nans. Sevilla: Mr Momo, 2018.
La Rosa, el Jordi, la Laura i el Lluís creuen que els nans del seu jardí van patir un encantament que els va convertir en figures de guix. I pensen que si els deixen al bosc, les forces de la Natura els alliberaran. Així que pensen un pla per endur-se’ls del jardí sense que els seus pares se n’adonin. Però no saben que dos lladregots estan buscant els nans perquè creuen que amaguen un important tresor.
El secret de la riera. Tarragona: Arola, 2017.
El bosc de Vallcorba és a punt de ser devastat per construir-hi al damunt una urbanització de luxe. L’únic que s‘oposa a aquest projecte és el Robert, llibreter i arqueòleg aficionat. El seu fill, el David, un noi de 15 anys, porta malament la obstinació del seu pare . I es refugia en els seus amics, el Cesc i el Lluís.
El Robert acaba fent un descobriment que pot aturar les obres de la urbanització. Però l’Aureli Penyafort, el promotor de la urbanització, no està disposat a abandonar els seus plans, segresta el Robert i proposa al David un intercanvi: el seu pare a canvi de les proves que aturarien les obres. El Cesc i el Lluis s’assabenten del que passa i voldran ajudar-lo.
Aconseguirà el David salvar al seu pare amb l’ajuda de la seva colla? Aconseguirà descobrir el secret que amaga la riera?
Primera novel·la escrita per l'Ignasi Garcia Barba.
En un lugar de la Mancha. Madrid: Fundamentos, 2017.
Tras la muerte de Don Quijote, Sancho Panza ha intentado volver a su antigua vida de labriego, pero no ha podido. Pesa demasiado en su ánimo el recuerdo de las aventuras que vivió con su señor y siente que de alguna manera le está fallando por no seguir con el cometido de satisfacer agravios, enderezar entuertos, castigar insolencias y vencer gigantes. Y más en los tiempos que corren, en los que sigue habiendo tantas o incluso más injusticias que antes.
Sancho además se ve capaz de intentar ser de nuevo gobernador de una ínsula porque, en vista de cómo gobiernan actualmente los políticos, piensa que él no lo hizo tan mal. Y ensaya ante una silla vacía el discurso en el que le expondrá a su esposa, Teresa, las razones por las que quiere irse.
Pero tras discutir con él, intentando infructuosamente disuadirle de sus intenciones, Teresa Panza decide mandar una carta a la famosa Duquesa aragonesa que lo hizo gobernador de la ínsula Barataria, con la esperanza de que el ascendente que tan alta señora tiene sobre su marido sea suficiente para hacerle desistir de su propósito.
El delegat. Tarragona: Arola, 2016.
En un centre educatiu es convoquen eleccions per ser delegat de la classe. Una colla de perdonavides que ha aconseguit fer-se amb el poder a l’escola, extorsionant, fent “bullying” i aplicant la política de la por, decideix presentar el Miquel, un candidat “titella”, per por de perdre els seus privilegis, ja que l’altra candidata que es presenta a les eleccions no els té por i ja els ha parat els peus més d’una vegada. El Miquel cedeix i guanya les eleccions. Però un cop s’ha convertit en delegat, els abusos de la colla de perdonavides es multipliquen perquè ara saben que el representant de la classe no actuarà contra ells. Però al Miquel cada cop li costa més ser còmplice de tot el que veu.
" Imagine". Dins: Teatro Español de Vanguardia. Madrid, Irreverentes, 201, p. 5-50.
Ell se suposa que és el promès de la seva millor amiga Cristina. Ella sempre ha envejat la seva amiga Cristina perquè creu que ha tingut més sort en la vida que ella. Vénen del sopar en què la Cristina li ha fet a Ella la presentació oficial del seu xicot, però al final del sopar Ella s’ha trobat malament i Ell l’ha acompanyat a casa seva, que està molt atrotinada perquè Ella s’està mudant. Ella és una fanàtica de la teràpies alternatives i del món oriental. Ell és llicenciat en Dret però no s’atreveix a exercir i treballa a l’agència de viatges on treballa la Cristina. Al final es descobreix que tant Ell com Ella menteixen.
La aparición, Madrid: Irreverentes, 2010.
L’Imma, una dona atea, acompanya la seva mare en peregrinació a una parròquia de la perifèria on ha aparegut miraculosament la imatge d’una Verge que ha creat molta devoció. La mare de l’Imma vol demanar-li a la Verge un miracle molt especial. Per la seva banda, el Bisbe està indignat perquè tenia la intenció de tancar la parròquia a causa de les seves pràctiques heterodoxes i del poc respecte que capellans i feligresos mostren per la jerarquia eclesiàstica. I el fet que hagi aparegut una Verge de forma miraculosa i hagi generat tanta devoció, li complica molt els seus plans.
Sota terra, Mar de gespa, La finestra. Barcelona: Arola, 2008.
Sota terra ens explica l’obsessió d’una filla per trobar el cos del seu pare, que sospita que va ser mort i enterrat, durant un conflicte civil, als afores del poble on ella viu, i que no va fugir a l’estranger com pensa tothom.
Mars de gespa tracta l’encontre de dos jubilats en una àrea de servei de carretera en l’època estiuenca. Un d’ells, l’Àlvar, ha estat abandonat per la seva família en aquest lloc. L’altre, el Faustí, aprofita la parada per fugir de la seva família i iniciar una nova vida lluny d’ells. Per a un, la nova situació és desesperada i frustrant. Però per a l’altre és un alliberament.
La finestra, obra guanyadora del Premi Buero Vallejo, és un monòleg on la Berta, una guia turística, porta turistes d’alt poder adquisitiu a fer un tour en un pis buit i ple de runes d’una ciutat en guerra. L’agència que ha preparat el viatge està especialitzada en aquesta mena de tours: visites a camps de refugiats, camps de mines, fosses comunes, afusellaments... i els clients responen amb entusiasme i satisfacció.
El chip experimental- Madrid: Anaya, 2007. Accèssit del Premi SGAE de Teatre Infantil i Juvenil 2005
En Pitu i la Teresa, els dos germans protagonistes de la història, comparteixen aventures amb dos personatges de jocs d’ordinador, Vilma Sronger i Fredi, gràcies a un invent del seu pare, un xip que està desenvolupant per fer que la sensació de realitat virtual dels jocs sigui gairebé real. Utilitzant de forma clandestina el xip experimental del seu pare, en Pitu i la Teresa fan que els dos protagonistes dels seus jocs d’ordinador favorits, Vilma i Fredi, surtin de l’ordinador a la realitat. Ara el problema serà fer-los comprendre que no són personatges reals sinó jocs virtuals, i convèncer-los perquè tornin a l’ordinador abans que els seus pares s’adonin del que ha passat.
Futur perfecte, Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2006.
Vuit escenes independents que plasmen la manca de principis que pateix la nostra societat. Podem veure, per exemple, un súperheroi de segona categoria caigut en desgràcia per no haver impedit els atemptats de l’11-S de Nova York, que ara treballa per les forces de seguretat espanyoles atrapant immigrants il·legals a les platges del sud; o un amè publireportatge en el qual s’ofereix un kit de tortura a compradors potencials.
La Boda; Rutas de alto riesgo. Guadalajara: Patronato Municipal de Cultura, 2006. [publicada juntament amb Resino de Ron, Carmen]. Vegeu la sinopsi de Rutas de alto riesgo que és l'obra de l'Ignasi sota el títol La finestra (en català) més amunt. Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Buero Vallejo 2004.
El bosc que creix ; Marina; Preludi en dos temps, Tarragona: Arola, 2006.
El bosc que creix. Inspirada en Three Women, de Sylvia Plath, aquesta obra amb estructura de monòlegs creuats ens exposa els dispars punts de vista de tres companys de feina amb circumstàncies vitals molt diferents respecte a la paternitat.
Marina. Una dona, després d’haver complert les obligacions de mare amb un fill que s’ha independitzat, decideix reiniciar una passió de joventut: el dibuix i la pintura. En una visita a una galeria d’art on s’exposa un quadre que ella adora, coneix una pintora que acaba convertint-se en la seva professora, confident i amiga. Però el marit no pot suportar que la seva dona tingui una nova faceta de la seva vida en la que se l’exclou, ha de prendre mesures.
Preludi en dos temps. Monòleg. Un professor solitari i associal ens explica com s’enamorà d’una alumna i, com que ella no li feia cas, la segrestà per ensenyar-li a estimar-lo.
Reconstrucció dels fets. Barcelona: Associació d’actors i directors professionals de Catalunya, 2000.
La decisió de Vila-neta . Barcelona: Associació d’actors i directors professionals de Catalunya, 1999.
Influències. Barcelona: Associació d’actors i directors professionals de Catalunya, 1998.
Imagine; Tinc feina!. Barcelona: Associació d’actors i directors professionals de Catalunya, 1997.
"A trenc d'alba". Dins: Nous autors catalans. Barcelona: Grup Focus, 1997, p. 99 – 126.
Amanecer en Orán. Madrid: Caja España, 1994. Finalista del Premio Teatro Breve
Les Nits de lluna plena : obra juvenil amb un acte. Barcelona: Millà, 1995
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
