Andreu González Castro

"Vaig néixer a l’Hospitalet l’any 1974 i hi vaig viure fins a 2001. Això és tant com dir tota la meva infància i gran part de la joventut. Malgrat la distància actual amb el meu domicili, m’he mantingut vinculat a l’Hospitalet perquè ara mateix hi treballo. A vegades penso en aquell poema de Kavafis titulat “La ciutat”. Perquè sembla que, vagi on vagi, l’Hospitalet ve amb mi: “La ciutat, on tu vagis, anirà”, va escriure el poeta grec. De totes maneres, el meu descobriment de la ciutat com un tot va ser més aviat a l’adolescència. Jo vaig viure, perdoneu-me, a Bellvitge. Un barri on tothom deia “vaig a l’Hospitalet” com si Bellvitge no en formés part i fos un califat independent.

Literàriament, vaig començar escrivint sobretot poesia. He publicat cinc reculls de poemes: Currículum vítae (Ayuntamiento de Madrid, 2002), Obra Nueva (Arabuleila, Granada, 2004), Retablo de Nueva York (Universidad de Sevilla, 2005), Epigrames del Mas d’en Gall (Tarafa, Granollers, 2007) i Maniobras diversivas (Fundación Miguel Hernández, Múrcia, 2008).

També com a poeta, he participat en antologies com ara 10 de Barcelona (Abadia Editors,  Navarcles, 2008), El laberinto de Ariadna. 10 anys de poesia (Emboscall, Vic, 2008) o l’antologia electrònica Bcn poesía: 13 poetas barceloneses que escriben en castellano (DVD Ediciones). És obvi que, en aquest últim cas, la paraula barceloní s’utilitza en un sentit ampli, molt ampli del terme.

En prosa, he coordinado juntament amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol (Duxelm, Barcelona, 2009) i he publicat el llibre de relats Safata d’entrada (Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2009). Una altra línia d’escriptura la vaig obrir amb els articles de divulgació continguts a 100 motius per ser del Barça i no ser del Madrid (Cossetània, Valls, 2010), escrit en col·laboració amb Armando Luigi Castañeda. És el primer amb una certa repercussió comercial, ja que se n’han publicat dues edicions. Amb posterioritat he publicat dos llibres més per a barcelonistes: 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011), un recorregut per la història blaugrana en cent miniatures històriques, i 365 acudits per a culers (Cossetània, 2013).

Pel que fa a les novel·les, n'he publicat dues que formen part d'un cicle, coescrites amb Ramon Gasch. La primera és Bon cop de falç! (Columna, 2011), que va rebre el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. La segona és Defensors de la terra (Columna, 2013), ambientada en la segona meitat del segle XVII.

He guanyat uns quaranta premis literaris, alguns dels quals són de certa entitat, com el de la Universidad de Sevilla de poesía (2004), el Miguel Hernández per a menors de 35 anys (2005), el premi Les Telúries (2008) o el Vila de Martorell (2014).. (Nota per a gent que es presenta a concursos: n’he guanyat uns quaranta, però en dec haver perdut uns dos-cents, pel cap baix. Així doncs, ànims.)

A més a més, tinc la sort de col·laborar en la revista de pensament i cultura El Ciervo, a L'Informador de Martorell, El Matí Digital i La Xarxa Ràdio".

2010. Andreu González Castro.

Liquideu Einstein. Barcelona: Capital Books, 2022.

El febrer de 1923 Albert Einstein, aleshores ja el científic mes destacat del planeta,á va visitar Catalunya per impartir diverses conferencies sobre les teories mes avançades de la física moderna. Pero no era estimat ni reconegut per tothom.á A Alemanya, alguns sectors no volien que un jueu -a mes, pacifista- fos la figura capdavantera de la seva comunitat científica. Per aixo van planejar liquidar-lo. A Barcelona. Ofegat per la derrota a la Primera Guerra Mundial, Alemanya era el país mes convuls d'aquells anys, amb molta pobresa i atur. A mes, començava a ser un lloc perillós per als seus ciutadans jueus, als quals, en plena follia nacional i racial, s'acusava de tots els mals. D'aquest ambient terbol sorgeix el jove Otto Guttmann, jueu i violinista com el mateix Einstein, que tindrà un paper decisiu en el desenllaç de la trama assassina.

"L'agonia del català" . Dins: Junyent, Carme. El Català, la llengua efervescent: 77 visions sobre el terreny.  Barcelona: Viena, 2021, p. 87 - 89.

Llibre que aplega 77 articles breus d’autors d’arreu dels Països Catalans, entre els quals lingüistes, sociolingüistes o, senzillament, gent que treballa amb la llengua, de totes les edats, i amb trajectòries molt diverses, que ens ofereixen visions complementàries tant de la situació de la llengua com de les accions que hauríem de dur a terme per aconseguir que el català sigui la llengua de tots, sigui quin sigui el nostre origen.

Manual d'autoajuda per a catalanoparlants. Valls: Cossetània Edicions, 2019. 

Quina és la salut actual de la llengua catalana? Aquesta és una qüestió controvertida que es podria resumir amb una imatge: el català és a la Lliga de Campions de les llengües minoritzades. Això fa que comparteixi algunes característiques pròpies de les llengües plenament normalitzades i algunes que són pròpies de llengües en perill. Manual d'autoajuda per a catalanoparlants és una crida a la mobilització dels catalanoparlants en relació a l'ús de la seva llengua, tant als iniciats o aprenents com a aquells que la tenen com a llengua pròpia assumida 

 Epigrames de Telobis. Barcelona: Meteora, 2017. Premi Narcís Lunes i Boloix 2016.

El recull Epigrames de Telobis aplega poemes breus de to satíric, que pren com a títol l’antic nom de la ciutat lacetana de Telobis (l’actual Martorell, on resideix  ara el poeta). L’obra presenta una gran unitat formal: 64 poemes, tots constituïts per una sola estrofa de vuit versos hexasíl·labs. Temàticament, els poemes estan aplegats en 6 parts, que glossen aspectes que van des de la mateixa escriptura (Almenys sí que són breus), passant per la condició humana (Home sóc), la vida a la ciutat (De Telobis), els conflictes lingüístics (Et diré un secret), les relacions home – dona (El que cal amagar) i el sentit de la vida (Fer camí). En tots aquests poemes destaca l’habilitat de l’autor per encabir en vuit versos un pensament complet on la fina ironia no està exempta de subtilitat lírica.

Apuntes para un atlas. Madrid: Hiperión , 2015. 39è Premi Vila de Martorell 2014.

En aquest recull l'autor aborda la creació mateixa, el sentit de l’existència, l’amor i la paternitat. "Potser representa el meu punt àlgid de màxima consciència com a poeta", ha reconegut. González

365 acudits per a indepes . Valls: Cossetània, 2015

Per què va abdicar el rei d’Espanya? Com conjuga Sánchez-Camacho el verb votar? Què li diu un xinès a la seva nòvia catalana? Per què a Vargas Llosa li sembla poc el milió vuit-centes mil persones que van votar Sí-Sí? Si vols saber les respostes a preguntes fonamentals com aquestes, aquí hi tens és el teu llibre. El seu autor s’ha entretingut a trobar el bo i millor dels acudits per a independentistes i te’ls ofereix classificats per temes com ara la consulta, la caverna mediàtica, DNI… En aquestes pàgines conviuen acudits clàssics sobre els espanyols amb d’altres de ben recents, lligats a l’actualitat i a la realitat diversa dels Països Catalans.

Gasch, Ramon. La Venjança dels Almogàvers: la gran novel·la de la Companyia Catalana d'Orient. Barcelona: Columna, 2015.La novel·la discorre a principis del segle XIV, quan els almogàvers són llogats com a mercenaris de l’imperi Bizantí, amenaçat pels turcs. Un dels joves que integren la host és el jove escuder Marc Amorós, el qual estableix relació amb Ramon Muntaner, mestre racional de la Companyia Catalana d’Orient i cronista. Quan ja es gran, Marc Amorós fa la seva crònica d’aquest episodi que també engloba “la venjança catalana”, un període de revenja despietada que encara es recorda avui en dia.

Gasch, Ramon. Defensors de la terra: dos germans enfrontats en plena revolta de la Sal. Barcelona: Columna, 2013.

Recuperant els personatges de Bon cop de falç!, els autors ens expliquen com la lluita dels catalans continua quan els pagesos del comtat del Rosselló s’aixequen contra l’ocupació francesa de la Catalunya Nord. Quan en Joan Martí confessa al seu fi ll Miquel la veritable identitat del seu pare, aquest marxa cap al nord per intentar trobar-lo i es veu immers en la revolta dels angelets de la terra. Mentrestant, el seu germà Jaume va a Barcelona i s’integra en la noblesa per mitjà d’una jove que li roba el cor. Dos germans enfrontats per la seva ideologia, que marcarà les seves vides per sempre.

Per més informació: www.defensorsdelaterra.cat

Benavente, Jordi.  DO Martorell: un tast del paisatge humà del poble (articles de la collita 2009-2012). [S.l.] : Impremta Més Gran, 2013.

Aquesta obra a quatre mans és una recopilació d’entrevistes fetes a martorellencs amb vides i experiències interessants. Entre prestatgeries plenes d’ampolles de vi i altres begudes espirituals, els dos autors han posat en coneixement la tasca de consell regulador a l’hora d’escollir els entrevistats que podien aportar més coses al llibre.

Les setanta entrevistes incloses són una tria del treball setmanal fet entre el 2009 i el 2012 en la publicació l’Informador. Són històries de gent de Martorell: escriptors, artistes, periodistes, científics, metges, activistes culturals, membres d’entitats solidàries, directius i celebritats, entre molts d’altres.

365 acudits per a culers. Valls: Cossetània, 2013.

Per què Sergio Ramos s’ha posat a estudiar? Fins quan Pepe és innocent? Quina és la diferència entre Bill Clinton i Kaká? Per què Cristiano Ronaldo està trist? Com canvia Mourinho una bombeta? Si vols saber les respostes a totes aquestes preguntes vitals, no cal que facis servir el Google. L’autor d’aquest llibre s’ha entretingut a cercar-les i proporcionar-te una píndola de saviesa per a cada dia de l’any. En aquestes pàgines alguns acudits clàssics conviuen amb una pila d’ocurrències acabades de sortir del forn de la imaginació popular. Per primera vegada, un llibre que aplega 365 dosis de bon humor per als seguidors del millor club del segle XXI.

100 moments estel·lars del Barça. Valls: Cossetània, 2011.

Després de la consecució de la quarta Lliga de Campions, el 28 de maig del 2011, ja no hi ha discussió possible: el Barça entrenat per Josep Guardiola és el millor de tots els temps. Millor que altres equips llegendaris com el Barça de les Cinc Copes o el Dream Team de finals dels vuitanta i principis dels noranta. L’equip de Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, Puyol, Valdés i companyia és superior per títols, per ambició i per l’aposta radical per un estil de joc de toc que no canvia substancialment sigui quin sigui l’adversari. Els triomfs recents no han de fer perdre de vista, però, que el FCB es tracta d’una entitat més que centenària. En més d’un segle ha passat per alts i baixos, per èpoques de glòria i de misèria.

Gasch, Ramon. Bon cop de falç! . Barcelona: Columna, 2011. Premi Nèstor Luján Novel.la Històrica 2011.

La 15a edició del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, de Columna Edicions, té com a guanyadora l’obra Bon cop de falç!, dels escriptors Ramon Gasch i Andreu González, una novel·la que protagonitza un home marcat per la Guerra dels Segadors (1640-1652), la qual és un esdeveniment històric català a penes tractat en la narrativa, en comparació amb la Guerra de Successió (1702-1714).

El jurat del premi l’han integrat Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Berta Bruna. La dotació és de 6.000€.

Castañeda, Armando Luigi. 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid). Valls: Cossetània, 2010. Sí, ho sabem: hi ha veritats tan evidents que no necessiten demostració. Però, qui no se les ha hagut alguna vegada amb un hooligan del Madrid incapaç de reconèixer la superioritat i la grandesa dels blaugranes? Per això us proposem aquest breu resum de només cent dels infinits motius que fan del FC Barcelona un club de futbol molt superior a qualsevol altre, i encara més al Reial Madrid. Gràcies al nostre llibre i a les seves explicacions vostè podrà humiliar sense ofendre, fer callar sense exigir silenci, il·luminar sense encendre el llum i, sobretot, dormir amb la consciència tranquil·la, bressolat per arguments intel·ligents, fonamentats, irrefutables, capaços d’enllestir en pocs minuts el que, molts cops, degenera en una agra disputa.