Embedded Files
Joan García del Muro Solans va néixer a Lleida l'any 1961. Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari de Doctorat l'any 1993. Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya on imparteix Història de la filosofia medieval, Ètica i Qüestions aprofundides de filosofia moral. Catedràtic de Filosofia a l'Institut Obert de Catalunya, membre del Comitè d'ètica de la Recerca de la Universitat Ramon Llull i i catedràtic de secundària a l’institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet.
En la seva faceta assagística ha rebut, entre altres, el premi d'assaig dels Premis Octubre de València, el premi d'assaig Ciutat d'Alzira en dos ocasions, el Premi Ernest Lluch a la cultura i els drets humans, el Sant Vicent d'Engolasters, Premi Nacional d'Andorra d'Assaig i el Premi d'Assaig Josep Vallverdú.
“Vaig venir aquí per a dos anys, pensant que quan acabés els temps mínim que has d'estar en el destí que t'assignen demanaria trasllat. Però no ha estat així. M'agrada L'Hospitalet i aquest institut. Una de les coses que més m'atrau és la gran varietat de gent que hi ha al centre. La ciutat és variada i complexa i això m'agrada. Penso que és una ciutat que ha anant acollint gent i que encara ho fa, encara que la població que ara s'instal·la és diferent de la de fa uns anys. Tot això és enriquidor. Fins i tot puc dir que em sento més identificat amb L'Hospitalet que amb Barcelona, que és on visc. A més em molesta molt la imatge estereotipada que es dona d'aquesta ciutat en molts mitjans de comunicació. De vegades és una imatge degradant que no és real en absolut.”
2002 Joan García del Muro.
"Què entenem per postveritat?". Dins: Garcia del Muro, Joan; Ruiz, Carles; Torralba, Francesc. Veritat, postveritat i fake news. Lleida: Pagés, 2020, p. 41 - 66.
Aquest llibre parla de veritats, perquè “sovint constatem que la veritat és tergiversada, ocultada i amagada per determinats interessos. I no solament en els mitjans de comunicació social, sinó també en la nostra vida quotidiana, en el marc de les nostres relacions. També observem que, en l’àgora social, circulen falses veritats, missatges enganyosos que creen un ambient tèrbol i abonen el terreny de la desconfiança”. Encara hi ha lloc, per a la veritat?
Good Bye, veritat : una aproximació a la postveritat. Lleida: Pagès, 2018. 34è Premi d'Assaig Josep Vallverdú 2017. [també en castellà: Lleida: Milenio, 2019]
La veritat sembla que s’ha convertit en una més de les mercaderies que tenim al nostre abast: actuem com si estiguéssim convençuts que podem adquirir la veritat que més ens convingui, la més còmoda, la que menys desestabilitzi els nostres prejudicis. És allò que es coneix com a postveritat, un concepte que ha connectat de manera admirable amb el consumisme que caracteritza la cultura actual. La validesa d’un discurs no té ja res a veure amb antigues adequacions entre allò que es diu i la realitat dels fets. Té a veure amb el poder. La veritat del discurs només depèn que tinguem prou poder per comprar-la i, després, per fer-la valer, per imposar-la. La voluntat alliberadora que comportava el good bye a la veritat, en realitat, ha estat ben paradoxal: ha contribuït a alliberar aquells que ja eren lliures (i a sotmetre encara un xic més aquells a qui, en teoria, havia d’alliberar).
Soldats del no-res. València: Tres i Quatre, 2017. Premi Joan Fuster d'assaig, 2016.
Com és possible passar de la civilització directament a la barbàrie? Alguns dels protagonistes dels episodis més cruels que Estat Islàmic grava i difon a la xarxa són europeus.
Increïble. De les nostres escoles i universitats, teletransportats a la monstruositat més inimaginable, a les files d'un exèrcit conegut, principalment, pels seus vídeos de degollaments, d'ostatges assassinats a sang freda, de milers d'infants i dones convertits en esclaus, de pobles sencers esborrats del mapa, de presoners cremats vius com a espectacle a la plaça pública. Què està passant? Per mirar d'apropar-se al problema, l'autor pren com a hipòtesi la idea següent: potser el fenomen no és tant una radicalització de l'islam com una islamització del radicalisme.
Menú del dia: carn de canó. Set estudis sobre metafísica del consumisme. Barcelona: Pagès, 2010. Premi d'Assaig Sant Miquel d'Engolasters, 2009.
La realitat ha estat convertida en hiperrealitat. El subjecte, en telespectador: ens relacionem amb el món protegits per la impunitat i la distància d’aquell que se sap del costat bo de la pantalla. Només compten les respostes passives: aquest programa m’ha emocionat, aquest altre m’ha posat del nervis, aquest videojoc m’ha entretingut, aquest vídeo m’ha fet molta llàstima. És clar que qualsevol indici de responsabilitat moral o d’implicació personal és absolutament fora de lloc. El que no deixa de ser inquietant és que aquesta actitud de pura expectativa, aquesta elusió del compromís es converteix en actitud vital general.
Com ens enganyem: aproximació al fenomen de la ceguesa voluntaria en les societats contemporànies. Barcelona: Edicions Bromera, 2006. VIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.
Ficcions còmplices. Un estudi sobre la filosofia dels coldwarriors. València: 3i4, 2004. Premi Joan Fuster d'assaig 2003.
El Pensament ferit . Alzira : Bromera, 2000. Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 1999.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
Darrera actualització: 21/07/2023
Google Sites
Report abuse