FrancISCO CANDEL, 1925-2007

Caballé, Anna (ed.) El gran dolor del mundo, Diarios (1944-1975). Barcelona: Debate, 2017.

Esta obra reúne una amplia selección de los diarios inéditos de Francisco Candel, quien llevó constancia de su día a día desde 1944 hasta pocas semanas antes de morir, en 2007. En la cubierta del primer volumen de sus diarios, Francisco Candel escribió: «Quien quiera que seas, si por casualidad tropiezas con este cuaderno, no cometas la indiscreción de leerlo». Sin embargo, con el tiempo cobró conciencia de su interés como testimonio incalculable de una época y de sí mismo. Candel fue un hombre de frontera, entre el precario mundo que le vio nacer, al que sería fiel en su obra toda la vida, y el mundo letrado catalán, al que se incorporaría contando solo con su intensa vocación por la literatura. Este volumen se cierra con la muerte de Franco, un hecho que se convertiría en una obsesión para él, pues significaba el fin del autoritarismo político.

Una nova terra. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2017.

Una nova terra tracta el tema de la immigració. Una mare i els seus dos fills abandonen el poble per trobar-se amb el pare, que ja treballa a la ciutat, i començar junts una nova vida. Els protagonistes es dilueixen en la multitud, perquè en aquestes pàgines es descriu la història d’una col·lectivitat.

L’àlbum, que data del 1967, és un testimoni —amb ull crític— de tantes persones que van emigrar d’arreu d’Espanya a la recerca d’un lloc on poguessin construir una història diferent.

Oda poètica. L'obra pòstuma de Francesc Candel. Barcelona: Carena, 2014.

Poesies d’emocions i sentiments inèdits de l’autor, emigrant amb simpaties pels immigrants, pels desheredats.

“En el Candel poeta se aúnan, pues, el autor lírico y el social, el que se enfrenta a sí mismo y el que ejerce de intérprete del dolor y los anhelos de los demás.”

Carles Duarte, 2014.

El Hachmi, Najat [pròleg]; Amat, Jordi [ed.]. Els Altres catalans. Barcelona: Edicions 62, 2013.

Des de la seva publicació el març del 1964, Els altres catalans, l'obra més popular de Francesc Candel, no s'ha pogut llegir tal com l'havia escrit l'autor. El sedàs de la censura va obligar a suprimir i modificar nombrosos passatges. Testimoni directe de la gent, dels ambients i dels problemes de la Catalunya suburbial, l'assaig de Candel afrontava de manera crua i valenta la qüestió de la immigració, un assumpte complex i recurrent que encara avui té un fort impacte social. Aquesta edició presenta el text original íntegre, restituint els fragments que la censura va obligar a tallar, en una acurada edició a càrrec de Jordi Amat. S'hi inclou també un pròleg inèdit de l'escriptora Najat El Hachmi, ella mateixa procedent d'una família immigrant, que apropa als lectors d'avui el text clàssic de Candel.

Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62, 2008.

Des de la seva publicació el 1964, Els altres catalans, l’obra més popular de Francesc Candel, no s’ha pogut llegir tal com l’havia escrit l’autor. El sedàs de la censura va obligar a suprimir nombrosos passatges. Testimoni directe de la gent, dels ambients i dels problemes de la Catalunya suburbial, l’assaig de Candel afrontava de manera crua i valenta la qüestió de la immigració, un assumpte complex i recurrent que encara avui té un fort impacte social. Per primera vegada es presenta el text original íntegre, restituint els fragments que la censura va obligar a tallar.

Patatas calientes. Barcelona: Ronsel, 2003

"En pleno febrerillo loco nos llegó la Sofía Loren en plan promoción. En cada rueda de prensa se echaba el abrigo de pieles hacia atrás y mostraba un generoso busto a través de un amplísimo escote... Luego, una multitud, en la calle, reclamó su presencia y la exhibición. Sofía Loren salió al balcón y otra vez el abrigo hacia atrás. Algunos aullaban: ¡Auuuh! Andábamos tan hambrientos de tetas como de libertad; puede que de tetas, más." Como apunta el prologuista del libro, Joan J. Gilabert: "¿Son los textos de Candel novelas, cuentos, artículos de costumbres, poesía lírica, ensayos filosóficos o periodísticos, «paliques»? Lo son todo".

Primera història, primera memòria. Barcelona: Edicions 62, 2006.

Primera història, primera memòria són les memòries d'una infància marcada per una guerra i dilatada en tres infàncies: una primera (divertida) d'onze anys previs a la Guerra Civil, una segona (temerària) de tres anys, que es desenvolupa durant la Guerra Civil, i una tercera (malenconiosa) de dos anys, posterior a la Guerra Civil; totes tres farcides d'episodis intensament humans i en els quals la sang i els efluvis dels cossos circulen a vessar: la infància dels parts i les baralles, la del camp de lluita i de les fosses comuns, la del jou i les fletxes i de les primeres bastonades nacional-catòliques: la de la lletra que amb la sang entra. Són aquestes les memòries d'una infància dura i tendra, d'una dolça i àcida promiscuïtat, de quan les ciutats (des de l'extraradi de València fins la falda de Montjuïc) eren barriades o veïnats o cases o portes sempre obertes al carrer, convertida en la gairebé única escola de la vida. Aquestes són les memòries de la primera memòria de Francesc Candel, que ens explica, amb el seu estil inimitable, de manera gens vanitosa, la primera història de la seva vida, la d'un fill de la Guerra Civil.

Han matado un hombre, han roto un paisaje. Barcelona: La Busca, 2002 (reedicció).

En aquesta novel·la Candel ens suggereix, des del títol, el sentit elegíac d'aquesta impressionant obra poètica, d'aquest epitafi que va a relatar. L'home morirà. I el paisatge rebrà el cop de destral d'una ferida sagnant. Home i paisatge seran els protagonistes del relat, alternativament, capítol a capítol. Trágicamente destinats tots dos a la mort, a la marginació, a la destrucció. A mig camí Candel ens sorprèn amb el cant enamorat a una barraca, a la barraca com a símbol d'aquesta etapa punyent de la vida de l'home i del paisatge suburbà.

En el conjunt de l'obra candeliana, és la novel·la que millor retrata l'amargor d'una postguerra miserable. El contrapunt de la novel·la és, potser, aquest capellà que absol el protagonista en l'hora del pa i del perdó.

Crònica informal, sentimental i incompleta : 1936-1986. Barcelona : Llibres de l'Índex, 1992

És una peça literàrio-periodística d'un aire molt personal escrita a tall d'unes memòries i que es descabdella sense cap documentació Express que no siguin el suport dels records de l'autor. Comença en els anys de guerra (1936-1939) viscuts en un suburbi barceloní on predomina la població immigrada. Comprèn la immediata postguerra, la infantesa i la adolescència de l'autor. A grans trets, però matisats amb pinzellades d'intensa vivacitat, hi transcorren els anys del franquisme i la joventut de l'autor, la derogació del franquisme i la maduresa de l'autor dins un acompanyament de cançons d'època, pel·lícules, títols de llibres i records sobre persones famoses.

La nova pobresa. Barcelona; Edicions 62 (1989)

La nova pobresa és un autèntic llibre-denúncia que aporta nombrosos elements per a una reflexió col·lectiva sobre un problema que tots plegats, autoritats i ciutadans, hem de veure con un dels que reclamen una més urgent intervenció, si desitgem que la societat catalana progressi d'una manera solidària i efectiva. Es tracta, en definitiva, d'un gran repte, que hipoteca el futur de Catalunya com a comunitat.

Aquella infància esvaïda ; seguit de Richard. Barcelona : Edicions 62, 1987

Un charnego en el senado. Esplugas de Llobregat: Plaza & Janés, 1980

Donde la ciudad cambia su nombre. Esplugas de Llobregat: G.P., 1976

Les Cases Barates de Port van tenir sort. Han desaparegut després de gairebé 70 anys de vida, però van comptar amb un veí d'excepció, Francisco Candel, que va saber explicar com era el paisatge, ara trencat segurament perquè calia trencar-lo, com eren una gent i les seves formes de vida.

Inmigrantes y trabajadores. Barcelona : Planeta, 1972

Hay una juventud que aguarda. Barcelona: José Janés, 1956

Un jove escriu una novel·la i la decideix presentar a concursos literaris per entrar a la fama literària, però no ho aconsegueix per molts intents que faci. El "Nadal", el "Ateneu de Valladolid" ... són alguns d'aquests premis. Les esperances que ell posa en ser escriptor i els ànims dels seus amics i familiars, la frustració del fracàs i l'obstinació del seguir intentant , són ingredients d'aquesta novel·la.