Ferran Soriano

Ferran Soriano neix al barri de les Corts de Barcelona el 1944 dins una familia obrera i humil. Atès que el seu pare era planxista de professió, aprèn ben aviat a dominar el modelatge de l’acer i comença a plantejar-se l’ofici com una expressió d’art centrat a l’escultura. L’any 1974 va a París en viatge d’estudis i el 1975 l’Ajuntament de l’Hospitalet li concedeix una beca de mig any per estudiar a Roma. De la mà de l’escultor Ricardo de Miceli aprèn les tècniques d’esculpir en diferents materials. De nou a Catalunya, el 1980 aprendrà els procediments de gravat amb el gravador i pintor Josep Badia. Des d’aleshores la seva obra ha passat per diferents etapes.

Actualment es mou en un estil simbolista, on fa abstracció de la figuració. La seva obra es pot trobar tant a Holanda i Bèlgica, com a Barcelona, Sant Pere de Ribes, Begues, Sant Boi i l’Hospitalet, on ha fet cinc obres escultòriques, entre les quals destaca la cèlebre Vol de coloms. Gran amic de Francesc Candel des de la seva joventut, actualment resideix al barri de Bellvitge, encara que té el seu taller a Sant Boi.

Ferran Soriano, amb més de cent exposicions individuals arreu de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Rússia  i EEUU, i de gran nombre de col·lectives, té també escultures en espais urbans a l’aire lliure i Museus, Fundacions i organismes diversos, privats i públics.

Forma part del patronat de la fundació Paco Candel.  El passat 16 de març, durant la cerimònia d'entrega del guardó Memorial Francesc Candel 2010, tercera edició, en Ferran va fer donació d'una escultura com a símbol de l'entitat amb la imatge que es correspon amb el logo que també és obra d'en Ferran, així com el "pin" insígnia des del principi de la fundació.

El 2010 va celebrar 40 anys de dedicació a l’Art. La seva darrera obra instal·lada a un espai public està ubicada en els Jardins del Nou Hospital General del Baix Llobregat Litoral de Sant Boi i està dedicada al Dr. José Morales Garrido, fundador del primer hospital de dita ciutat.

Escorrialles. [Torrelles de Llobregat]: Nèc·tar, 2022.

Aquestes Escorrialles pretenen ser, tal com indica la paraula, el reflex o residu d’un període de temps en què tinc la sensació d’haver-me espremut, havent escrit un munt de poemes durant el confinament i postconfinament de l’any 2020 i 2021. En bona mesura i a tall de dietari, tot girant a l’entorn de l’efecte pandèmia, que encara ens té aclaparats.

Després d’un cert parèntesi, he iniciat, amb aquests 32 poemes matiners, cercar de sortir del reclòs del sentiment pessimista, de ràbia, desconfiança, i dubtes, no excloent el temor familiar i personal. La distància de les persones estimades, dels amics i de la pròpia societat.

D’aquí, doncs, aquestes Escorrialles, producte d’un temps d’abocament forçós a escriure com a via d’escapament, davant la gairebé nul·la oportunitat de desfogar el sentiment d’angoixa, sorpresa, impotència i pors per tot el que estava passant i que em portà a un cert esgotament, reflectit en aquests poemes, on potser hi apareix un petit punt de llum d’esperança i, com un esquitx, un bri d’il·lusió.

Des d’una imatge. [Barcelona]: Néctar, 2018.

"Aquest llibre només el puc definir amb unes poques paraules: uns versos elegants, d’una sensibilitat tremolosa com l’ala d’una papallona clarejant sobre la flama d’una espelma; uns versos breus —són haikus— d’una profunda delicadesa i d’una essència lacerant. "

"La delicadesa d’aquests mots, la voluptat -o voluptuositat?- que traspuen, el ventall d’interpretacions que s’obren davant del lector, l’elegància de la composició, fan de l’escultor, del pintor Ferran Soriano un gran, excel·lent poeta."

(Del pròleg d’Isabel-Clara Simó)

El paisatge un fet creatiu. Conxa Ibáñez del 25 de setembre al 15 de novembre [ programa exposició]

Catàleg de l’exposició de Conxa Ibañez al  Centre d’art Can Castells de Sant Boi de Llobregat.

Cronologia d’un temps. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2012.

Ferran Soriano s’endinsa, per primera vegada, en el món de la paraula fent servir la mateixa sensibilitat de les seves creacions plàstiques amb un llenguatge poètic ple de matisos i carregat de lluminositat. El poeta Carles Duarte i Montserrat ha escrit el pròleg del llibre que està format per un recull de 41 poemes, una introducció del mateix autor i tres dibuixos especialment seleccionats per l’artista per arrodonir el contingut d’aquesta “Cronologia d’un temps” que enceta nous camins de creació en la seva dilatada i fecunda vida d’artista.

"Percepcions. Els Barris: ¡hábleme español!". Dins: TORNAVEU, n. 66, Revista d’Associacionisme i Cultura, oct. 2012 [consulta el 25/01/13].

Ferran Soriano : els meus homenatges.  Barcelona: Diputació de Barcelona; [Sant Boi de Llobregat]: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 2009."La Diputació de Barcelona dins del seu programa ODA d'exposicions itinerants ha inclós la meva "Els meus homenatges" que, amb alguna diferència s'exposà l'any 2007 al Museu Monjo de Vilassar de Mar.

El motiu de la proposta fou al complir-se, el proper 2010, 40 anys, des que per primera vegada aparegué el meu nom en un catàleg: el XII concurs de pintura jove de la sala Parés de Barcelona.

Proposo amb aquest recorregut homenatjar persones - algunes conegudes personalment - admirades per mi, per llur obra, pensament, compromís social, etc. Amb alguns però sobretot l'amistat.

Són "homenatges" molt diversos que van des de la pintora Concha Ibáñez, poetes com Martí i Pol, Joan Brossa, Efi Cubero o Joaquim Horta, l'acròbata Elsa Moreno, Joan Miró i Paco Candel, entre altres.

Tanmateix les obres, marquen l'evolució com autor, ja que recullen quasi 30 anys, de la primera (1980) i l'última (2009), entre escultura i pintura. Per la qual cosa poden veure's diferents moments de la meva trajectòria, on influeix el moment que s'està vivint, social, cultural, polític i personal."