Fermí Rubiralta i Casas



Fermí Rubiralta i Casas (L’Hospitalet de Llobregat, 1959) és un historiador català. Es llicencià en història contemporània a la Universitat de Barcelona el 1985 i es doctorà en Ciències Polítiques a la  Universitat del País Basc, on hi viu des d'aleshores.

Ha estat autor de diversos estudis sobre els moviments nacionalistes i independentistes català, basc i gallec.

És un dels principals historiadors de l’independentisme català.




https://es-la.facebook.com/fermi.rubiraltacasas


"Tot i el pas del temps, Santa Eulàlia és, avui encara, l’escenari del meu món d’infant: entre la Riera Blanca i la “Vanguard”; del pont de la Torrassa i la baixada del metro a “l’Aprestadora”; el Casal dels Àngels, Sant Isidre i el COPEM; les cases de pocs pisos de més ençà del carrilet i les “barraques”, de més enllà: les veïnes, els avis, amics, amigues i companys d’estudi, la meva mare, ...

L’escenari gran del meu món petit".

2011. Fermí Rubiralta i Casas


http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rubiralta+i+Casas%2C+Ferm%C3%AD+&searchscope=23



Muray, Joan. Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938), creador de l'estelada. Barcelona: Rafael Dalmau, 2015.

Vicenç A. Ballester i Camps és un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric català i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’Estelada.

A banda de la creació i difusió de l’Estelada, Ballester va definir moltes de les senyes d’identitat catalanes del nostre temps: va impulsar el moviment antirepressiu (La Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara ‘La Tralla’, ‘Renaixement’ i ‘La Tronada’, va col·laborar en diferents capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que ‘Els Segadors’. Però, sobretot, va ser dels primers a copsar la necessitat d’internacionalitzar el plet català.

De portes endins, va emprendre una gran tasca de nacionalització del país esmerçant tots els seus esforços i la seva fortuna personal a impulsar un ampli ventall d’organitzacions que abastava pràcticament la totalitat d’expressions cíviques i culturals (orfeonisme, cant coral, excursionisme, sardanisme, etc.) i a defensar el conreu de la llengua catalana. Per sobre de tot destaca la creació (1904) i el manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto. A més a més, posà en marxa l’edició pionera de la revista infantil ‘En Patufet’.

En el terreny professional, Ballester fou capità de marina i també es dedicà a la importació i exportació de tota mena de productes, així com en la innovació tecnològica: energia hidroelèctrica, gas acetilè, etc.





Un panadero socialista en el gobierno vasco: biografia política de Paulino Gómez Beltran (1892:1963). San Sebastián: Hiria; Fundación Juan de los Toyos, Fundación Indalecio Prieto y Fundación F. Largo Caballero, 2014.

Esta biografía política de Paulino Gómez Beltrán recupera la olvidada historia de este humilde panadero bilbaíno que durante veinticinco años condujo el socialismo vasco a lo largo de uno de los periodos más difícil de su historia. Consejero del gobierno vasco en el exilio, miembro de las ejecutivas del PSOE y de la UGT, concejal y teniente de alcalde de Bilbao durante más de ocho años, y, entre otras muchas responsabilidades más, máximo encargado de alimentar a la población vasca durante la Guerra Civil en Vizcaya, Santander y Barcelona.



Miquel Badia, vida i mort d'un líder separatista. [Barcelona]: Fundació Josep Irla, 2011

El llibre és la biografia política d'un líder separatista: Miquel Badia (Torregrossa, 1906-Barcelona, 1936). Des del seu ingrés a Estat Català, el 1922, fins al seu assassinat a mans de pistolers de la FAI, el 28 d'abril de 1936, protagonitzà catorze anys de gran transcendència pel moviment separatista: participà directament en l'intent de regicidi conegut com el complot de Garraf, patí una llarga condemna a presidi, preparà la insurrecció nacional del Sis d'Octubre de 1934 i conegué encara la clandestinitat i l'exili. Catorze anys en els quals, donant per bo l'apel·latiu de "capità collons", recorregué tots els esglaons de la lluita política, i, sobretot, donant forma orgànica als joves separatistes darrere les sigles de les JEREC, encapçalà l'estratègia de "nacionalitzar" el país, tot preparant el camí cap a la independència.

Amb aquesta obra es recupera la figura d'un important dirigent d'Esquerra, molt esmentat però fins ara poc estudiat.




El Partit Nacionalista Català. Joc polític i separatismo. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2010.

Aquest llibre analitza amb profunditat la curta però intensa trajectòria del Partit Nacionalista Català, una formació política la importància de la qual rau en l'intent de dur a terme, per primera vegada, una via

d'intervenció política i electoral dins el separatisme, fins aleshores contrari a tota participació en el joc polític convencional. El Partit Nacionalista Català defensava el dret de Catalunya a figurar per si mateixa al costat d'altres pobles lliures dins el marc de convivència internacional de les democràcies occidentals representat per la Societat de Nacions.

Daniel Cardona i Civit (1890-1943): una biografia política. Catarroja: Barcelona, 2008.

“L'Alter ego separatista de Macià : la trajectòria de Daniel Cardona i Civit (1890-1943)”. Dins: Avenç Barcelona: Avenç, S.A., 1976- 0210-0150 Núm. 327 (set. 2007), p. 40-44.

Díaz i Esculies, Daniel; Renyer i Alimbau, Jaume. Una Història del Front Nacional de Catalunya, 1940-1990. Lleida: Pagès, 2006.

Una Història de l'independentisme polític català: de Francesc Macià a Josep Lluís Carod-Rovira.  Lleida: Pagès, 2004.

Joan Cornudella i Barberà : 1904-1985: biografia política : 50 anys d'independentisme català . Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003.

“Daniel Cardona, Joan Cornudella : el binomi que donà origen al Front Nacional de Catalunya”. Dins:  Revista de Catalunya Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, 1924- 0213-5876 Núm. 187 (set. 2003), p. 22-43.

“Independentisme català "versus" Estatut : de la reivindicació al rebuig 1968-1979”. Dins:  Revista de Catalunya Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, 1924- 0213-5876 N. 159 (febr. 2001), p. 9-24.

 

 

Comments