Fermí Rubiralta i Casas

Fermí Rubiralta i Casas (L’Hospitalet de Llobregat, 1959) és un historiador català. Es llicencià en història contemporània a la Universitat de Barcelona el 1985 i es doctorà en Ciències Polítiques a la  Universitat del País Basc, on viu des d'aleshores.

Ha estat autor de diversos estudis sobre els moviments nacionalistes i independentistes català, basc i gallec.

És un dels principals historiadors de l’independentisme català.

Porta, Frederic; Vilagrasa, Fèlix. Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït. (1900-1966). Barcelona: Base, 2024.

Aquest llibre és el primer que estudia amb profunditat i rigor històric la trajectòria personal i política d’un dels personatges centrals de la Catalunya autònoma republicana: Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), conseller de Sanitat i Assistència Social i de Governació; màxim dirigent de les JEREC; principal responsable, amb el president Companys, de la proclamació de la República Catalana el 6 d’octubre de 1934, i líder indiscutible de l’Estat Català separatista reunificat el maig de 1936.Aquesta extensa recerca sobre Josep Dencàs, el "conseller maleït", fa balanç de la seva actuació en les coordenades del seu temps i espai concrets, més enllà de la condemna mediàtica que l’ha acompanyat per sempre més fins a convertir-lo en “l’ase de cops” per la fallida revolta del 6 d’octubre; descobrint què hi havia de cert darrere l’estigma de feixista associat a la seva figura; i desmuntant la llegenda negra que encara perdura sobre la seva suposada connivència amb el govern feixista italià.

La diaspora independentista a Amèrica. Barcelona: edicions del 1979, 2023.

La Unió dels Catalans Independentistes (UCI) va ser la primera organització catalana que incorporà sense ambages la paraula independència a les seves sigles. Entitat promoguda pel Catalunya. Grop Nacionalista Radical, de Santiago de Cuba, es va constituir l’any 1943 amb l’objectiu d’aplegar els catalans residents a l’exterior a redós d’una estratègia independentista que, alhora, donés suport a la resistència que el Front Nacional de Catalunya lliurava contra la dictadura franquista des de l’interior.

Aquest llibre estudia els antecedents i les causes de la configuració de l’UCI, i se’n relata la trajectòria i l’extensió a Mèxic, on se n’estructurà una delegació. Finalment, s’expliquen les raons de la seva desaparició el 1959. Reprenent la línia de recerca encetada amb Els orígens de l’independentisme català a Cuba (Edicions del 1979, 2017), Fermí Rubiralta i Casas aprofundeix en la història política de la diàspora catalana a Amèrica i reconstrueix la cronologia de les reivindicacions separatistes primerenques, que, com explica, no sorgiren als Països Catalans sinó a l’illa de Cuba.

Daniel Cardona i Civit: (1890-1943): una biografia política. Catarroja: Afers, 2023.

Daniel Cardona i Civit (1890-1943) puede ser considerado, junto a Francesc Macià, el dirigente histórico más relevante de la etapa inicial del movimiento independentista catalán: la etapa separatista que, desde su origen a principios del siglo XX, se prolonga hasta bien entrado el período franquista. Fundador de organizaciones como Estat Català, Bandera Negra, Nosaltres Sols! o el Front Nacional de Catalunya, y vinculado con el seudónimo de Vibrant a las empresas periodísticas más destacadas del nacionalismo radical -muchas de ellas creadas y dirigidas por él mismo-, Cardona proveyó al separatismo de una estrategia basada en el modelo irlandés gracias a la cual superó el estadio culturalista y se transformó en un espacio político e ideológico, aunque reducido, a partir de un secesionismo nítido que, en cierta medida, convierten a Cardona en el primer independentista catalán. Defensor de un nacionalismo firme e intransigente, el que fue alcalde de Sant Just Desvern entre 1931 y 1936 ha pasado a ser un referente obligado del nacionalismo insurreccional catalán. Consecuente con la idea que esta era la única vía insoslayable para conseguir «la ruptura de las cadenas de la dominación española», intentó toda su vida utilizar la lucha armada no solo contra las dictaduras de Primo de Rivera y de Franco, sino también contra la Restauración, la República y la Revolución.

[coord.]; Callau, Tomàs; et al.  Estat Català (1922-2022) : 100 anys d'independentisme polític. Barcelona: Base, 2022.

Aprofitant l’efemèride, quatre dels historiadors que millor coneixen la seva història ens presenten, amb voluntat divulgativa i esperit de síntesi, els esdeveniments més destacats i els trets principals de l’organització creada per Francesc Macià el 1922. Tindrem l’oportunitat de conèixer, així, de primera mà, la trajectòria centenària d’un moviment polític que ha hagut de superar moltes barreres i no pocs obstacles per perpetuar, i estendre finalment de manera majoritària, el missatge independentista dins la societat catalana.

[estudi preliminar]. Per la Patria i per la llibertat. Barcelona: Rafael Dalmau, 2022.

Fermí Rubiralta i Casas és historiador i doctor en Ciències Polítiques. Especialista en la història de l’independentisme català, n’ha publicat diverses biografies, treballs estasiològics i de recerca, així com síntesis

divulgatives.

Per la Pàtria i per la Llibertat —un recull de textos editat l’any 1934 per Nosaltres

Sols!— constitueix un dels principals textos doctrinals i polítics de l’organització liderada per Daniel Cardona, més propensa a l’activisme que a la formulació teòrica.

A partir de la defensa del «nacionalisme alliberador» i de «posicions essencialment democràtiques», rebutja obertament el «nacional-feixisme» aleshores emergent.

Callau, Tomàs; [coord.]; Barrera i Puigví, Agustí et al. [redacció]. Diccionari Biogràfic d'Estat Català. Barcelona: Exaequo, 2021.

Plena d'esculls personals i col·lectius, d'encerts i errors, aquest llibre dóna testimoni, gràcies a la col·laboració imprescindible de quinze especialistes en el tema, de la singladura de cent personatges, triats entre molts més, que han contribuït a fer possible que, avui en dia, una part prou important de la societat catalana hagi fet seu l'anhel de sobirania nacional i justícia social que empenyé la seva trajectòria vital i política.

Estat Català sota el franquisme: (1939-1968): la lluita independentista contra el feixisme. Barcelona: Base, 2021,

Aquest llibre posa al descobert els viaranys de l'acció política d'Estat Català sota el franquisme, des del 1939 fins al 1968, quan l'independentisme inicià una nova dinàmica impulsada per una generació de joves militants d'organitzacions com el FAC o el PSAN.

Ens explica, així, l'aportació de la formació fundada per Macià el 1922 dins el conjunt de l'oposició catalana al franquisme, especialment les causes per les quals durant aquesta llarga travessia de trenta anys l'organització política degana de l'independentisme català va perdre el monopoli exercit fins aleshores dins aquest espai, com també les circumstàncies per les quals fou incapaç de mantenir la posició dominant que la seva preeminència històrica semblava atorgar-li dins el camp sobiranista.

Historia del independentismo político catalán De Estat Català al 1 de octubre. Tafalla: Txalaparta, 2020.

Estat Català fue el primer partido independentista catalán, creado por Francesc Macià en 1922. Desde entonces hasta el referéndum del 1 de octubre de 2017, el movimiento independentista catalán ha experimentado infinidad de cambios y ha ido mutando, adaptándose, unas veces, a coyunturas represivas, o empujado, otras, por vientos más favorables. La obra presente nos ofrece, por vez primera en castellano, una visión de conjunto de su historia. Un trabajo fundamentalmente de síntesis, pero también de reflexión y de interpretación de su trayectoria histórica global, sus diversas etapas y sus características generales. Así, Fermí Rubiralta nos propone un viaje desde el separatismo primigenio hasta el actual soberanismo, analizando todas las claves y las semejanzas y diferencias con otros movimientos hermanos, como son el vasco o el gallego, que nos permitan comprender mejor las alforjas del actual estallido independentista y la posible hoja de ruta que podría dibujar en un futuro próximo.

Breu història de l'Independentisme als Països Catalans. Lleida: Pagès, 2020.

Aquesta obra recull amb llenguatge entenedor i rigor històric la travessia de l’independentisme català a través de tres etapes diferenciades (separatista, independentista i sobiranista) fins a fer possible que la independència hagi passat d’ésser la dèria d’uns quants “ceballuts” a convertir-se actualment en una esperança de canvi per a una majoria de la societat catalana, convençuda de la impossibilitat de l’encaix polític dels Països Catalans dins l’Estat espanyol.

L'evolució independentista del catalanisme. Claus històriques. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2019.

A L'evolució independentista del catalanisme. Claus històriques, Fermí Rubiralta defensa que l'actual sobiranisme català és el resultat d'un llarg procés de resistència i d'adaptació del catalanisme a les mutacions de la nostra societat i a cada canvi històric, una evolució que ha fet decantar la major part del país a la convicció que l'encaix polític de Catalunya dins l'Estat espanyol és impossible. Per ajudar a entendre aquest decantament en clau sobiranista l'autor recorre a la comparació del catalanisme amb el desenvolupament paral·lel del basquismes i el galleguisme, i posa en relació la seva anàlisi amb l'existència d'un independentisme previ, tradicionalment feble i d'escassa penetració social, però, en qualsevol cas, prou rellevant per explicar l'evolució del catalanisme dels darrers anys. 

Un conspirador independentista. Joaquim Juanola i Massó (1891-1967). Barcelona: Llibres de l'índex, 2019.

Un conspirador independentista. Joaquim Juanola i Massó (1891-1967) és la trepidant història d’un activista i agitador, advocat de faistes, poumistes, comunistes i separatistes. Fou president del Tribunal Revolucionari, a Eivissa i dirigent de l’EC més obrerista. Partidari de la independència «per la via que sigui, per la via que calgui», fundà la primera organització d’alliberament nacional catalana i participà del primer segrest polític d’un transatlàntic de passatgers. Pot ésser considerat el precursor d’un sobiranisme que feia pedagogia no sols de la necessitat de la independència, sinó també dels seus avantatges i de la possibilitat real de portar-la a terme. 

Els origens de l'independentisme català a Cuba. Barcelona: Edicions del 1979, 2017.

Ara que l’esclat sobiranista ocupa un lloc central dins l’agenda política del nostre país, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, més clares reivindicacions històriques favorables a la independència de Catalunya sorgí a l’illa de Cuba. Ens referim concretament a les expressions explícites recollides entre l’octubre del 1906 i l’abril del 1907 a las pàgines de la publicació de Santiago Fora grillons! i, només uns mesos més tard, el setembre del mateix any 1907, a l’article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d’aquesta mateixa ciutat oriental de l’illa, on s’afirmava taxativament que “el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya”. 

Muray, Joan. Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938), creador de l'estelada. Barcelona: Rafael Dalmau, 2015.

Vicenç A. Ballester i Camps és un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric català i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’Estelada.

A banda de la creació i difusió de l’Estelada, Ballester va definir moltes de les senyes d’identitat catalanes del nostre temps: va impulsar el moviment antirepressiu (La Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara ‘La Tralla’, ‘Renaixement’ i ‘La Tronada’, va col·laborar en diferents capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que ‘Els Segadors’. Però, sobretot, va ser dels primers a copsar la necessitat d’internacionalitzar el plet català.

De portes endins, va emprendre una gran tasca de nacionalització del país esmerçant tots els seus esforços i la seva fortuna personal a impulsar un ampli ventall d’organitzacions que abastava pràcticament la totalitat d’expressions cíviques i culturals (orfeonisme, cant coral, excursionisme, sardanisme, etc.) i a defensar el conreu de la llengua catalana. Per sobre de tot destaca la creació (1904) i el manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto. A més a més, posà en marxa l’edició pionera de la revista infantil ‘En Patufet’.

En el terreny professional, Ballester fou capità de marina i també es dedicà a la importació i exportació de tota mena de productes, així com en la innovació tecnològica: energia hidroelèctrica, gas acetilè, etc.

Un panadero socialista en el gobierno vasco: biografia política de Paulino Gómez Beltran (1892:1963). San Sebastián: Hiria; Fundación Juan de los Toyos, Fundación Indalecio Prieto y Fundación F. Largo Caballero, 2014.

Esta biografía política de Paulino Gómez Beltrán recupera la olvidada historia de este humilde panadero bilbaíno que durante veinticinco años condujo el socialismo vasco a lo largo de uno de los periodos más difícil de su historia. Consejero del gobierno vasco en el exilio, miembro de las ejecutivas del PSOE y de la UGT, concejal y teniente de alcalde de Bilbao durante más de ocho años, y, entre otras muchas responsabilidades más, máximo encargado de alimentar a la población vasca durante la Guerra Civil en Vizcaya, Santander y Barcelona.

El Partit Nacionalista Català. Joc polític i separatismo. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2010.

Aquest llibre analitza amb profunditat la curta però intensa trajectòria del Partit Nacionalista Català, una formació política la importància de la qual rau en l'intent de dur a terme, per primera vegada, una via d'intervenció política i electoral dins el separatisme, fins aleshores contrari a tota participació en el joc polític convencional. El Partit Nacionalista Català defensava el dret de Catalunya a figurar per si mateixa al costat d'altres pobles lliures dins el marc de convivència internacional de les democràcies occidentals representat per la Societat de Nacions.