Embedded Files
Eva Muñoz (Barcelona, 1970) és escriptora i periodista. És col·laboradora habitual del Cultura/s de La Vanguardia i guionista de premiats programes de televisió com Territori Contemporani (VOTV i La Xarxa). Els seus articles, reportatges, entrevistes i critiques s’han pogut llegir també en mitjans com La Razón, Time Out, Integral, Woman, Revista de Occidente, Letras de Cine i Transit. Ha escrit vàries biografies, ha col·laborat amb algunes de les principals editorials literàries del país com a traductora, correctora i cap de premsa. Ha realitzat tasques de gestió i comunicació en agències de publicitat i institucions culturals.
A més de l’escriptura, que també es recull al web www.evamunoz.blog, cultiva altres facetes creatives com la fotografia i el cinema. Al novembre de 2023, tres dels seus haikus van aparèixer al llibre col·lectiu El peso de este mundo: haikus con mariposa (La Garúa) i al febrer de 2024, el seu primer poemari, La casa en fuga: haikus de una mudanza va veure la llum a la mateixa editorial. Actualment treballa en el projecte de narrativa Hambre i acaba el seu segon poemari, Los amores difíciles. Fragmentos de una novela,.
"Vaig néixer a Barcelona. Els primers dos o tres anys de vida els vaig passar entre Girona, Montanejos, un poble de la província de Castelló, i Madrid, on vivien els meus avis paterns, seguint les diferents destinacions del meu pare, que es desplaçava per motius professionals. Als tres anys ens vam instal·lar a l’Hospitalet, on vivien els meus avis materns i on havia viscut ma mare des dels onze anys. Vaig viure aquí, primer al barri de Sant Josep i després al Centre, fins als vint-i-sis anys, quan vaig marxar de casa dels pares i em vaig instal·lar a Barcelona. Des de 2021, torno a viure a L’Hospitalet".
abril 2025, Eva Muñoz
La casa en fuga: haikus de una mudanza. Barcelona: La Garúa, 2024.
Hacer una mudanza y aprender de eso que los muebles tienen huesos, que el pasillo es un tablero de ajedrez, que la casa respira, que los champús se atrincheran, que una baldosa suelta es la materialización de la duda, que el sofá es una nave. Una mudanza física que es también una mudanza existencial. O la mudanza como metáfora de lo vivo. Porque ? todo es pasar? y fugarse del peso de ser alguien. En estos haikus (o pequeñas cajas de palabras) Eva Muñoz va transportando lo que se lleva de un lugar antes de que éste se vacíe y la vacíe.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
Darrera actualització: 19/07/2025
Google Sites
Report abuse