Catalina Navarro-Pont va néixer l'any 1949 a Sarral (la Conca de Barberà, Tarragona). Va passar la seva primera infantesa a Barcelona i des del 2016 viu a Sant Cugat del Vallès.
Durant la seva vida laboral ha treballat a l'empresa privada. Quan ja gairebé tenia cinquanta anys, va iniciar la carrera universitària i es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, es presenta a les oposicions de la Generalitat de Catalunya i el 2005 guanya la plaça en el Departament de Medi Ambient i Habitatge i en el Departament d'Agricultura.
Fum d'estampa és la seva primera novel·la que veu la llum i amb ella l'autora ens mostra ja el seu bon domini de la llengua.
Actualment està treballant en una segona novel·la.
"Encetàvem els anys cinquanta que els meus pares van marxar de Sarral, un poblet de la Conca de Barberà a Tarragona, per viure a l'Hospitalet, concretament al barri de Collblanc. Jo era molt petita i durant set o vuit anys la meva infantesa va transcórrer en aquell carrer de barri limítrof en la immensitat de la Barcelona de la meitat del segle XX.
En els més remots dels records sempre hi ha, omnipresent, aquella xemeneia encerclada per un mur en el recinte de la fàbrica que anomenàvem Fum d’estampa, on avui dia hi ha construït un poliesportiu municipal del mateix nom. La veia imponent, com solen percebre les coses la mainada. Era allí, presidint la parta alta de tres o quatre carrers curts que hi desembocaven en arribar a la Travessera de Collblanc. Gairebé a diari escopia unes volves de fum negre que feien rondinar les mestresses de casa perquè els embrutava la roba estesa, sobretot, si encara estava mullada. Aquell manà negre escapava de la xemeneia i, si el vent no el portava més enllà, la canalla quedàvem ben emmascarats, perquè aleshores es jugava al carrer; només el carro de l’escombriaire o la camioneta del gel per a la bodega ens feien aixecar del terra.
A les nits d’estiu, després de sopar i abans de l’hora de dormir, el carrer es convertia en un lloc social on alguns veïns, sobretot els que vivien en planta baixa, treien davant les seves portes unes cadiretes per seure-hi i xerrar una estona a la fresca del vespre. Abans de 1956 no hi havia televisors a les cases, per gaudir de les pel·lícules calia anar al cine Alhambra, a tocar de la carretera de Collblanc o al cine Joventut, ara convertit en el teatre de referència a L’Hospitalet. Feien sessió doble i No-Do, i es permetia menjar pipes que deixaven una catifa de pellofes al terra.
Cada any es construïen edificis i s’allargava el carrer. Venien contínuament tants i tants immigrants d’arreu de l’Estat, que feien necessaris aquells habitatges. Així va ser com el camp despoblat a l’altre extrem del carrer, que havíem fet nostre per convertir-lo en el cau de jocs i confabulacions, empetitia progressivament fins a desaparèixer.
M’han quedat gravades en el pensament les processons del Corpus Christi. Fileres de petites ben mudades amb flors i llaçades veneràvem la Sagrada Eucaristia, passejant els cants litúrgics pels voltants de l’església de Sant Ramon Nonat, acompanyades pels clergues de la parròquia. Hi havia una gran expectació de pares i veïns que ens contemplaven cofois.
Vaig gaudir d’una primera infància en un barri humil on la convivència entre les gents de sempre i les que s’incorporaven d’arreu del país van saber trobar la manera d’adaptar-se les unes a les altres."
2021 Catalina Navarro-Pont.
Et dono, fementida, un collaret com a penyora. Barcelona: Trípode, 2024.
La Mariola, una jove monja amb poca experiència de vida més enllà dels murs religiosos, es veu abocada al trasbals de la Guerra Civil, que la portarà a convertir-se, sense proposar-s’ho, en una dona fementida, una traïdora als seus vots.
Fum d'estampa. Barcelona: Alfa Books, 2020.
Fum d’estampa és una novel.la polifònica on s’entrellacen escenaris, personatges i històries a la Barcelona de 1956, en plena dictadura franquista: a partir de la vida d’un grup de vailets del barri de Collblanc fins a l’Alemanya nazi passant pel Banco de España i el periple de l’or de la República Espanyola, l’anomenat or de Moscou, les històries se succeeixen vertiginosament i s’entrellacen de forma inesperada com les baules d’una cadena.Un mirall de la societat en una època de clarobscurs on s’hi barregen amor, religió, infidelitat, enveja, venjança, cobdícia, por i respecte. I, alhora, una denúncia subtil d’uns temps d’injustícia, pobresa i subjugació.
El lector veurà com, a poc a poc, tot va prenent sentit i des de la primera pàgina queda atrapat en una complexa tela d’aranya fins al clímax, completament sorprenent i inesperat.