Antoni Prats

Antoni Prats Gràcia (Sueca, 1946), poeta i crític literari valencià que actualment viu entre Dénia i l’Hospitalet.

Neix a Sueca (Ribera Baixa) el 1946, d'on són els pares. Aviat la família es trasllada a Alzira (Ribera Alta), on transcorren la infància i l'adolescència de l'escriptor.

El 1969 es llicencia en Filosofia a la Universitat de València. L'any 1971 inicia la seva dedicació docent a Pego (Marina Alta). El 1975 es trasllada a Dénia, on continua fins a la jubilació treballant a l’ensenyament, darrerament com a catedràtic de llengua i literatura castellanes a l'Institut Maria Ibars.

El 1985, amb una colla d'amics lletraferits de la comarca funda la revista de literatura L'Aiguadolç (www.raco.cat), dirigida per ell mateix fins el 2012, i s'implica en la vida cultural de la comarca sobretot a través de l'Institutd'Estudis de la Marina Alta del qual ha estat el president entre 1998-2011.

Mentrestant, cursa el doctorat en Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant, on llegeix la tesi de llicenciatura La poesia d'Emili Rodríguez-Bernabeu (Significació dels mots generadors), 1988, i la tesi doctoral El rerefons ideològic en Salvador Espriu (Presència de l'Existencialisme), 1998.

En l’actualitat, forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i de la fundació Institut Ramon Muntaner (IRMU).

A part de la seva obra crítica, apareguda en revistes especialitzades i diverses miscel·lànies, d'alguna narració breu sota el pseudònim de Pere Peris, de traduccions de poetes en llengua alemanya i de col·laboracions en la premsa, ha publicat llibres de poemes, que han merescut nombrosos premis.

Alguns dels seus poemes han estat seleccionats i traduïts a l'alemany per a l'antologia Iberia polyglotta (2006). També se'n troben en altres antologies, com A Alacant, els dimarts poètics de "La Naia" (1992) i Poetes del Sud (2004). Ha publicat assajos, ressenyes i articles de crítica literària en nombroses miscel·lànies i revistes. 

 El nom i la cosa. Noves propostes. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular, 2024.

Antoni Prats ens oferix un segon volum amb el mateix títol del 2018, però amb un subtítol aclaridor: Noves aportacions. Es tracta d’una col·lecció d’articles escrits entre els anys 2015 i 2023, els quals poden ser llegits com el dietari d’un observador sagaç de les diverses realitats que l’envolten. El decurs de la política nacional i internacional, els canvis socials, els moviments econòmics, el medi ambient i la crisi climàtica…. Aquesta ha estat una dècada de canvis profunds, de grans esdeveniments, de crisi econòmiques, migratòries, sanitàries, de conteses, de processos polítics que han encantat i desencantat bona part de la ciutadania…

Obrint els ulls. Alboraia: Neopàtria, 2023. VIII Premi de Narrativa Ciutat de Carlet

Anys cinquanta del segle XX. Antoniet, un fill de família amb pretensions, obri els ulls enmig d’una societat endormiscada per una dictadura sense sotracs. Sueca, el Brosquil de Cullera i la marjal, i Alzira, Alberic i els horts seran els escenaris. El pare, de família de botiguers sense patrimoni i orfe de pare ben aviat, malgrat la indiferència dels seus, esdevé mestre d’escola. Antoniet serà feliç no sols a cals avis materns, petits propietaris rurals a Sueca, aprofitant les vacances; també a Alberic, on vivien les ties-àvies del seu pare, que li feien de mare i a ell d’àvies. A Alzira, era a ca la tia Consol, on ell i el germanet se sentiran força acollits. Quan d’onze anys comença el batxillerat, les noves amistats i la diversitat dels ensenyants suposaran un canvi ben important en la seua percepció de la vida a les portes ja de la pubertat.

Vora l’Esfinx. Obra poètica (1981-2021). Gandia: Lletra Impresa, 2022.

Aquest volum aplega tota l’obra poètica d’Antoni Prats fins al moment. Quatre dècades durant les quals ha confegit una dotzena de llibres publicats en editorials diverses, alguns dels quals introbables, i alguna primícia o inèdit que veu la llum ara. Reunits constitueixen una veritable obra unitària dins de la varietat temàtica i estilística de l’autor, una veu singular i autèntica, d’extraordinària profunditat, en què el poder metafísic i evocador dels versos del poeta, el suggeriment i la generositat estètica i ètica no deixaran de commoure el lector. 

Úbeda, Pepa [il.]. Kodur, el gegant de la Segària. [S.l.]: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2020.

Els pobles que envolten la Serra de Segària -i potser hui en dia molts dels usuaris de l'autopista A7-, han volgut vore en el rocam amb el qual acaba aquesta muntanaya, el cap enorme d'un gegant, que potser dorm o mira el cel qui sap si viu o mort. Per satisfer la imaginació dels que hi busquen alguna explicació, els autors d'aquest llibre expliquen una llegenda ambientada en els temps llunyans dels ibers. Antoni Prats (Sueca, 1946), l'autor del text, viu a la Marina Alta des de 1971 i té la sort de opder albirar quan vol el cap del gegant des del terrat de sa casa. Ha publicat sobretot llibres de poemes i ha dedicat nombrosos estudis als nostres poetes. Des de 1975, ha sigut professor de l'Institut Maria Ibars (Dénia). 

El Nom i la cosa. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular, 2018.

Sota el títol d’El nom i la cosa, trobareu un seguit d’articles assagístics escrits durant els anys que van del 2004 al 2007. El llibre va ser publicat dins de la col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat

 Encara. Valencia: Tabarca, 2013. Premi Literari Ciutat de Torrent 2013 en la categoria de poesia

Els Premis Literaris Ciutat de Torrent són ja un referent tant en l’activitat cultural i literària de la comarca com en la promoció i normalització del valencià ja que edició rere edició ha anat assolint nom i prestigi en l’àmbit literari valencià.

El llarg solatge. Antologia poètica. Pedreguer: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2013.

"La seua activitat poètica visible apareix tard i és per això que s'explica la dificultat d'enquadrar Prats en el corrents literaris a l'ús. Segurament per això no és fàcil trobar-lo a les antologies fetes tot i ser una peça fonamental en l'entrellat de la poesia que hom fa al País Valencià avui.

La seua poètica arrela profundament en la seua existència i és per això que li cal del recurs retòric narratiu per a esplair més bé el seu tarannà filosòfic. L'autor demostra un altíssim exercici conceptual i formal en la seua trajectòria lírica i busca constantment l'aventura del coneixement, més enllà de la perfecció formal i estilística.

L'antologia que ara es publica, pot considerar-se com una elegia inacabada, una reflexió al pas del temps, a la precària recerca de la felicitat, a la inestable projecció de la vida, sempre limitada per l'inevitable.

La importància d'aquesta obra que ara es publica, cal buscar-la en la consistència literària dels símbols que la conformen, en la solidesa dels títols, en els versos que la defineixen filosòfica i estèticament. Les persones que s'acostin a les pàgines de “El llarg solatge” estaran davant d'una mostra literària que els convidarà, pel seu atractiu, inevitablement a la relectura i a la lectura de la totalitat".

El Punt Avui. Ausiàs Bermell

[introducció i antologia ]. “Introducció”. Dins: Salvador Espriu: Poemes i narracions (Antologia). Alzira: Bromera, 2012. p. 5-60. 

La millor manera de celebrar els aniversaris dels escriptors és llegint-los. I en el cas de Salvador Espriu, del naixement del qual es compleixen enguany cent anys, l'editorial Bromera ens ho ha posat molt fàcil, oferint-nos una oportuna antologia de la poesia i la narrativa d'aquest autor. Una antologia necessària, perquè les que hi havia eren o d'abast limitat o ja antigues. Aquesta, a cura d'Antoni Prats, ofereix un tast prou complet i coherent de part de l'obra espriuana, deixant-ne fora per raons pràctiques el teatre. Hem d'agrair, per tant, un cop més, a aquesta meritòria editorial valenciana el servei cultural que du a terme.