Agustí Alcoberro i Pericay

Judici a una bruixa catalana: la història de l'Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII. Barcelona: La campana, 2022.

El llibre definitiu que dona resposta a la veritat sobre el mite de les bruixes. Un format híbrid en què ficció i no ficció se sumen per il·lustrar un episodi singular de la història: la cacera de les bruixes.

La frontera entre realitat i mite es desdibuixa; tanmateix, les raons històriques i objectives del colofó d'Agustí Alcoberro, expert en el tema, ens acosta als motius pels quals les bruixes van aparèixer en l'imaginari col·lectiu.

Una història sobre les pors, els prejudicis i la intolerància de les persones davant d'un hipotètic delicte: la diferència.

La Desfeta: 11 de setembre de 1714. Barcelona: Rosa dels Vents, 2021.

L'11 de setembre de 1714 els defensors de Barcelona van protagonitzar un darrer i heroic combat contra l'absolutisme borbonic. La caiguda de la ciutat va precipitar l'abolició de les constitucions de Catalunya, la fi de l'Estat català, i va iniciar un període caracteritzat per la repressió, la presó i l'exili. El llibre descriu els fets d'aquell dia historic, hora a hora, i tambe els seus precedents immediats i les seves conseqüencies. Ho fa a partir de testimonis molt diversos quant a nacionalitat, opció política, estament, classe o genere. El resultat es una obra coral, rigorosa, que incorpora les recerques historiques mes recents, i alhora un relat vibrant que es fa llegir com una novel·la. Heus aquí els orígens de la nostra Diada Nacional. 

Josep Plantí (Barcelona, 1681 - Milà, 1743), El Principat de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2019.

 Josep Plantí des de l´exili milanès escriu una història de Catalunya que ha romès inèdita fins ara. El llibre aporta l´estudi de l´autor i l´entorn i la transcripció del text.

Sicart i Batet, Ramon. 3 octubre: 155 reaccions per a una república. Llorenç del Penedès: Sic/art, 2018.

Aquest llibre és un document fotogràfic realitzat per Ramon Sicart dels cartells exhibits en les manifestacions massives a la vaga general i l’aturada de país, tant del matí com de la tarda, del dia 3 d’octubre de 2017 a Barcelona, en protesta per les actuacions policials que pretenien impedir el referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de Catalunya l’1 d’octubre. 

El text d’Agustí Alcoberro posa en context tant el moment social com el contingut dels cartells. 

100 episodis clau de la història de Catalunya. Valls: Cossetània, 2015. [també en castellà].

Des de la prehistòria fins al segle XXI, aquest llibre repassa els moments clau per entendre d’on venim i qui som els catalans. Com seria Catalunya sense la romanització? Com seria Catalunya si Borrell II no hagués trencat el vassallatge amb els reis francs? Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i potser realment no en sabem gaire cosa? Per què la Catalunya contemporània va emprendre els rumbs de la industrialització, la utopia i la lluita per l’autogovern? En aquest llibre hi trobareu la selecció de 100 moments sense els quals el nostre país seria diferent. Aquesta és, per tant, una història sense final, o, més exactament, amb el final provisional que tots plegats decidim donar-li.

[director]; Creus, Jordi; Estrada-Rius, Albert [coordinadors]. Catalunya 1714-2014: la pervivència de la nació. Barcelona: Ara Llibres: Generalitat de Catalunya, 2014.

Catalunya 1714-2014. La pervivència d'una nació presenta la història, la cultura, el dret, l’economia, la llengua al llarg dels últims 300 anys. De l’abolició de les constitucions a la reivindicació de l’autogovern, del 1714 als nostres dies.

Campabadal, Mireia [edició crítica]. Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714. Barcelona: Barcino, 2014.

Edició crítica de cinc cròniques de testimonis directes del setge. El setge de 1713-1714, constitueix un episodi cabdal de la història de Catalunya i, per extensió de la Monarquia Hispànica i d’Europa. Així va ser percebut pels seus coetanis. La resistència dels catalans al llarg de catorze mesos va generar una amplíssima publicitat arreu del continent. Els dietaris que s’editen són supervivents d’una deliberada destrucció de documents que podien inculpar els mateixos autors. Alguns han restat ocults fins fa ben poc temps. Tots són escrits en català i volen ser un testimoni pel futur.

[direcció]; [coordinació Raquel Castellà, Isabel Ruiz ; textos: Joaquim Albareda ...[et al.] 300 onzes de setembre, 1714-2014: Museu d'Història de Catalunya, del 14 de març al 28 de setembre de 2014. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya: Museu d'Història de Catalunya, 2014.

El procés de creació de l’exposició i del catàleg 300 onzes de setembre. 1714-2014 ha tingut diferents punts de connexió. Així, informacions novedoses, en ocasions inèdites, proveïdes pels col·laboradors del llibre, s'han pogut incorporar a l'exposició, i viceversa. El fil històric de l’exposició es desenvolupa al catàleg de manera més minuciosa i rigorosa, i recull una extensa recerca iconogràfica i objectual iniciada durant la preparació de l'exposició. Però, per sobre de tot, aquesta publicació pretén ser una eina perquè tothom, encara que no tingui coneixements històrics previs o no hagi visitat l'exposició, pugui aprofundir en la qüestió. Explicat d'una manera planera, fàcil i atractiva, ha comptat amb destacats especialistes com Joaquim Albareda, Jordi Cassassas, Carles Serret, Giovanni C. Catitini, Gemma Rubí, Albert Balcells, Pere Gabriel, Magí Sunyer, Queralt Soler, Josep Maria Casasús, Jaume Capdevila, Teresa Camps, Jaume Ayats, Anna Costal, Enric Pujol -comissari de la mostra- i Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història.

[director científic de l’obra].  1714, la Guerra de Successió. Badalona: Ara Llibres, 2013.  3 vols.

La matinada de l’11 de setembre de 1714, la nació catalana va ser vençuda a sang i foc. La desfeta de 1714 comportà la imposició d’un model polític repressor i absolutista; d’un règim que va arruïnar tot un poble, les seves institucions legítimes i els seus símbols identitaris; la fi de la sobirania legislativa i fiscal de Catalunya, i l’inici d’un espoli que els catalans encara arrossegaríem més de tres-cents anys després.

 [direcció científica];  [director del projecte: Oriol Soler]. La Guerra de Successió dia a dia. Barcelona: Sàpiens, 2013. 6 vols.

En el seu desè aniversari, la revista Sàpiens presenta la seva obra editorial més ambiciosa per commemorar el tricentenari de la guerra que va canviar la nostra història. La Guerra de Successió dia a dia combina la feina dels millors historiadors amb la redacció de Sàpiens per crear una obra única i emocionant, que permet conèixer les claus de la guerra que va marcar la nostra història.

[selecció i documentació de les imatges: Santi Barjau, Elisa Regueiro i Eloïsa Sendra]. Barcelona 1714: els gravats de la Guerra de Successió. Barcelona: Efadós: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2013.

La Barcelona de la guerra de Successió va atreure l'interès creixent de l'opinió pública d'arreu d'Europa. Els plànols i mapes d'arrel militar es van alternar arreu amb les vistes de la ciutat i dels seus detalls, i amb les il·lustracions dels fets que hi van passar. Els millors artistes i gravadors van rivalitzar a l'hora de produir gasetes, almanacs, gravats de setges i obres bèl·liques. El resultat: una ciutat desconeguda i sempre viva, que bascula entre l'esplendor de la cort i la misèria i la fam del setge: la Barcelona de 1714.

[et. al.]. Atles del catalanisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012.

El catalanisme pressuposa el reconeixement d'una identitat diferencial i l'estructuració d'un moviment que posa la defensa d'aquesta identitat al centre de les seves preocupacions. El catalanisme constitueix un dels eixos vertebradors de la realitat catalana contemporània. Aquesta força és la que li permeté resistir durant el franquisme, de manera que, quan aquest desaparegué, el catalanisme s'havia convertit un altre cop en peça clau de la vida catalana. El present Atles pretén reflectir aquesta permanència en el temps i la complexitat creixent del nacionalisme català.

La "nova Barcelona" del Danubi (1735-1738). La ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió . Barcelona: Dalmau, 2011.

La victòria borbònica a la Guerra de Successió a la monarquia hispànica va comportar la fi de les llibertats polítiques dels regnes de la Corona d'Aragó, la imposició de la monarquia absoluta i la generalització d'una repressió sistemàtica en forma d'execucions, empresonaments, segrestos de béns, desterraments i exili, especialment a Àustria i a Itàlia.

“Desplaçaments i exilis”. Dins: Albert Garcia Espuche (dir.). Política, economia i guerra. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012, p.174-196.Novè volum de la col·lecció 'Barcelona 1700' que ens trasllada a un moment polític i econòmic convuls i ens fa saber el què passava quan som molt a prop del tercer centenari de la derrota catalana de l'Onze de Setembre de 1714. Les aportacions dels autors permeten tenir una millor comprensió del context polític i econòmic en què es van produir la Guerra de Successió i els fets de 1714. 

“Catalans a les guerres turques (segles XVI-XVIII)”. Dins: “Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana” [catàleg de l’exposició]. Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2009.Soley, S.