Agustí Alcoberro i Pericay


“Vaig néixer a Pals (Baix Empordà) el 1958, però des de petit resideixo a Barcelona. La meva vinculació amb l’Hospitalet s’inicia el 1986, quan vaig arribar a l’IES Mercè Rodoreda com a catedràtic de Geografia i Història, activitat que he realitzat durant vint anys.

Des d’aquella data, la meva relació amb la ciutat ha anat creixent i s’ha anat fent més densa. He estat director del meu institut i membre del jurat del Certamen Poètic Andreu Trias. Sóc soci del Centre d’Estudis de l’Hospitalet  i he estat membre del consell de redacció dels  Quaderns d’Estudi. A més, he guiat els meus alumnes de batxillerat en els seus treballs de recerca sobre història contemporània de la ciutat, alguns dels quals han estat premiats a les Jornades Científiques i Tecnològiques d’educació secundària. 


Des del 22 de maig del 2008 fins al 24 de setembre del 2014 he estat director del Museu d'Història de Catalunya.


https://www.facebook.com/Agust%C3%AD-Alcoberro-i-Pericay-1591671341151136/
https://twitter.com/AgustiAlcoberro


Visiteu la pàgina web de l'autor: Agustí Alcoberro i Pericay


Podeu saber-ne més a  Terricoles 12 set.  2016

"Més endavant, ja com a professor de la Universitat de Barcelona, i ara com a director del Museu d’Història de Catalunya, he mantingut els vincles amb la ciutat. Recentment, en ocasió del mil centenari del document més antic que esmenta espais del nostre municipi, l’Ajuntament de l’Hospitalet em va fer l’honor d’encarregar-me la conferència institucional d’aquell esdeveniment. I l’últim Sant Jordi vaig retornar al Mercè Rodoreda per parlar de la cacera de bruixes del segle XVII amb els alumnes de batxillerat.

La meva activitat com a autor s’ha desenvolupat en tres àmbits: la literatura (amb novel·les juvenils i un premi Sant Jordi, Retrat de Carme en penombra), la història (al voltant de dos temes bàsics: l’humanisme i l’exili de la guerra de Successió) i la didàctica de les ciències socials (amb nombrosos llibres de text).”

2010, Agustí Alcoberro i Pericay.


 
http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=alcoberro+i+Pericay%2C+Agust%C3%AD&searchscope=23&submit=Cercar
 

100 episodis clau de la història de Catalunya. Valls: Cossetània, 2015. [també en castellà].

Des de la prehistòria fins al segle XXI, aquest llibre repassa els moments clau per entendre d’on venim i qui som els catalans. Com seria Catalunya sense la romanització? Com seria Catalunya si Borrell II no hagués trencat el vassallatge amb els reis francs? Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i potser realment no en sabem gaire cosa? Per què la Catalunya contemporània va emprendre els rumbs de la industrialització, la utopia i la lluita per l’autogovern? En aquest llibre hi trobareu la selecció de 100 moments sense els quals el nostre país seria diferent. Aquesta és, per tant, una història sense final, o, més exactament, amb el final provisional que tots plegats decidim donar-li.




[director]; Creus, Jordi; Estrada-Rius, Albert [coordinadors]. Catalunya 1714-2014: la pervivència de la nació. Barcelona: Ara Llibres: Generalitat de Catalunya, 2014.

Catalunya 1714-2014. La pervivència d'una nació presenta la història, la cultura, el dret, l’economia, la llengua al llarg dels últims 300 anys. De l’abolició de les constitucions a la reivindicació de l’autogovern, del 1714 als nostres dies.






Campabadal, Mireia [edició crítica]. Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714. Barcelona : Barcino, 2014.

Edició crítica de cinc cròniques de testimonis directes del setge. El setge de 1713-1714, constitueix un episodi cabdal de la història de Catalunya i, per extensió de la Monarquia Hispànica i d’Europa. Així va ser percebut pels seus coetanis. La resistència dels catalans al llarg de catorze mesos va generar una amplíssima publicista arreu del continent. Els dietaris que s’editen són supervivents d’una deliberada destrucció de documents que podien inculpar els mateixos autors. Alguns han restat ocults fins fa ben poc temps. Tots són escrits en català i volen ser un testimoni pel futur.

 


[direcció]; [coordinació Raquel Castellà, Isabel Ruiz ; textos: Joaquim Albareda ...[et al.] 300 onzes de setembre, 1714-2014: Museu d'Història de Catalunya, del 14 de març al 28 de setembre de 2014. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya: Museu d'Història de Catalunya, 2014.

El procés de creació de l’exposició i del catàleg 300 onzes de setembre. 1714-2014 ha tingut diferents punts de connexió. Així, informacions novedoses, en ocasions inèdites, proveïdes pels col·laboradors del llibre, s'han pogut incorporar a l'exposició, i viceversa. El fil històric de l’exposició es desenvolupa al catàleg de manera més minuciosa i rigorosa, i recull una extensa recerca iconogràfica i objectual iniciada durant la preparació de l'exposició. Però, per sobre de tot, aquest publicació pretén ser una eina perquè tothom, encara que no tingui coneixements històrics previs o no hagi visitat l'exposició, pugui aprofundir en la qüestió. Explicat d'una manera planera, fàcil i atractiva, ha comptat amb destacats especialistes com Joaquim Albareda, Jordi Cassassas, CarlesSerret, Giovanni C. Catitini, Gemma Rubí, Albert Balcells, Pere Grabiel, Magí Sunyer,Queralt Soler, Josep Maria Casasús, Jaume Capdevila, Teresa Camps, Jaume Ayats,Anna Costal, Enric Pujol -comissari de la mostra- i Agustí Alcoberro, director del Museud’Història.

 


[selecció i documentació de les imatges: Santi Barjau, Elisa Regueiro i Eloïsa Sendra]. Barcelona 1714: els gravats de la Guerra de Successió. Barcelona: Efadós: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2013.

La Barcelona de la guerra de Successió va atreure l'interès creixent de l'opinió pública d'arreu d'Europa. Els plànols i mapes d'arrel militar es van alternar arreu amb les vistes de la ciutat i dels seus detalls, i amb les il·lustracions dels fets que hi van passar. Els millors artistes i gravadors van rivalitzar a l'hora de produir gasetes, almanacs, gravats de setges i obres bèl·liques. El resultat: una ciutat desconeguda i sempre viva, que bascula entre l'esplendor de la cort i la misèria i la fam del setge: la Barcelona de 1714.



[director científic de l’obra].  1714, la Guerra de Successió. Badalona: Ara Llibres, 2013.  3 vols.

La matinada de l’11 de setembre de 1714, la nació catalana va ser vençuda a sang i foc. La desfeta de 1714 comportà la imposició d’un model polític repressor i absolutista; d’un règim que va arruïnar tot un poble, les seves institucions legítimes i els seus símbols identitaris; la fi de la sobirania legislativa i fiscal de Catalunya, i l’inici d’un espoli que els catalans encara arrossegaríem més de tres-cents anys després.

 [direcció científica];  [director del projecte: Oriol Soler]. La Guerra de Successió dia a dia. Barcelona: Sàpiens, 2013. 6 vols.

En el seu desè aniversari, la revista Sàpiens presenta la seva obra editorial més ambiciosa per commemorar el tricentenari de la guerra que va canviar la nostra història. La Guerra de Successió dia a dia combina la feina dels millors historiadors amb la redacció de Sàpiens per crear una obra única i emocionant, que permet conèixer les claus de la guerra que va marcar la nostra història.



[et. al.]. Atles del catalanisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012.

El catalanisme pressuposa el reconeixement d'una identitat diferencial i l'estructuració d'un moviment que posa la defensa d'aquesta identitat al centre de les seves preocupacions. El catalanisme constitueix un dels eixos vertebradors de la realitat catalana contemporània. Aquesta força és la que li permeté resistir durant el franquisme, de manera que, quan aquest desaparegué, el catalanisme s'havia convertit un altre cop en peça clau de la vida catalana. El present Atles pretén reflectir aquesta permanència en el temps i la complexitat creixent del nacionalisme català.



La "nova Barcelona" del Danubi (1735-1738). La ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió
. Barcelona: Dalmau, 2011.

La victòria borbònica a la Guerra de Successió a la monarquia hispànica va comportar la fi de les llibertats polítiques dels regnes de la Corona d'Aragó, la imposició de la monarquia absoluta i la generalització d'una repressió sistemàtica en forma d'execucions, empresonaments, segrestos de béns, desterraments i exili, especialment a Àustria i a Itàlia.





El secreto del doctor Givert
. Barcelona: Bambú, 2008.

Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya [catàleg de l’exposició]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.

Catalunya i la Guerra de Successió. [catàleg de l’exposició]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.

Els ulls de  l'aiguamoll. Barcelona, Alfaguara - Grup Promotor, 2007. Setena edició

Ginebra, R. (ed.); Alcoberro, A. (introducció històrica): Condemnades per bruixes. Processos judicials al Vallès i al Moianès a principis del segle XVII. (Col•lecció Treballs del Museu de Granollers, 5). Granollers, Associació Cultural Modilianum – Museu de Granollers – Museu d’Història de Catalunya, 2007

Catalunya durant la Guerra de Successió. Barcelona; Ara Llibres, 2006. 3 vols.

Momotaro & Dolly Dolç. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor,  2006. Quarta edició.

Pirates, bandolers i bruixes.: a la Catalunya dels segles XVI i XVII Barcelona: Barcanova, 2004.

L'Exili austriacista: 1713-1747. Barcelona: Fundació Noguera, 2002.

Morder el anzuelo
. Col. Punto Juvenil, 53. Barcelona, 1997, Magisterio-Casals, 2001. Quarta edició.


També ha participat en diferents obres col·lectives, de les quals destaquem:

“Desplaçaments i exilis”. Dins: Albert Garcia Espuche (dir.). Política, economia i guerra. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012, p.174-196.
Novè volum de la col·lecció 'Barcelona 1700' que ens trasllada a un moment polític i econòmic convuls i ens fa saber el què passava quan som molt a prop del tercer centenari de la derrota catalana de l'Onze de Setembre de 1714. Les aportacions dels autors permeten tenir una millor comprensió del context polític i econòmic en què es van produir la Guerra de Successió i els fets de 1714.

"Museus: patrimonis i espais d'història". Dins: Dossier: "Les sortides professionals d'història", Revista del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya, n. 137, nov. de 2012.

“Los otros "abogados de las brujas". El debate sobre la caza de brujas en Cataluña”. Dins: Jesús Mª Usunáriz, (ed.). La caza de brujas en el Pirineo (siglos XIII-XIX). Homenaje al profesor Gustav Henningsen. RIEV. Cuadernos, 9. Akelarre. Donostia-San Sebastián: Eusko Ikaskuntza-Sociadad de Estudios Vascos, 2012, p. 92-115.

Cattini, Giovanni C. (eds.). Entre la construcció nacional i la repressió identitària: actes de la primera trobada Galeusca d'historiadores i d'historiadors: Barcelona, 10 i 11 de desembre de 2010. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya, 2012. [recurs electrònic].

 “Pere Miquel Carbonell i de Soler (1434-1517)”. Dins: Tudela, Montserrat; Izquierdo, Pere. La nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga, 2012, p. 47-50.

“Poder i societat al Renaixement: Estat modern i identitats nacionals”. Dins: Duran, E.; Toldrà, M. (eds.). Nou estudis sobre cultura al Renaixement. València, Tres i Quatre, 2012, p. 69-97.

“La mobilització dels austriacistes catalans”. Dins:  Casassas, J. (dir.). Atles del catalanisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012, p. 30-31.

“Desplaçaments i exilis”. Dins: Garcia Espuche, Albert (dir.) Política, economia i guerra. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012, p.174-196.

“L’intercanvi d’informació entre Barcelona i el rerepaís durant el setge de 1713-1714”. Dins: Dantí, Jaume (coord.). Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Barcelona: Rafael Dalmau, 2011, p. 315-329.

“Pròleg. ‘Un altre Alexandre’. Llums i ombres sobre Pere el Gran”. Dins: Stefano M. Cingolani: Pere el Gran. Vida, actes i paraula. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya - editorial Base, 2010, p. 9-20.

“Pròleg. Prologue”. Dins: Òscar Jané (ed.): Del Tractat dels Pirineus [1659] a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2010,  p. 8-10.

“El Tractat dels Pirineus i els orígens de la geografia moderna”. Dins: Òscar Jané (ed.): Del Tractat dels Pirineus [1659] a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2010, p. 189-196.

“Carbonell i de Soler, Pere Miquel”. Dins: Graeme Dunphy (gen. ed.): Encyclopedia of the Medieval Chronicle, vol. I. Leyden, Països Baixos: Brill, 2010, p. 247-248.

“Miquel Batllori, historiador”. Dins: La saviesa cordial de Miquel Batllori. Semblances en el centenari del seu naixement. Barcelona, editorial Barcino / Institució de les Lletres Catalanes / Museu d’Història de Catalunya, 2009,  p. 54-60.

Camprubí, Xevi [Estudi introductori]. El setge de Barcelona, 1713-1714. Diario del sitio y defensa de Barcelona. Impressió facsímil. Edició a cura de Mireia Campabadal i Bertran. València, editorial 3 i 4, 2009.

“Presentació”. Dins: Francesc d’A. López Sala, Albert Rumbo i Pilar Vélez. Coordina Isabel Ruiz. Retallables de la Guerra Civil (1936-1939). [catàleg de l’exposició]. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2009

"Pròleg". Dins: Colònies industrials [catàleg de l’exposició]. Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2009.

“Catalans a les guerres turques (segles XVI-XVIII)”
. Dins: “Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana” [catàleg de l’exposició]. Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2009.

Soley, S.“Testimonis creuats d’una guerra” .Dins La Gran Guerra en imatges, 1914-1918 . Fons de l’Archivo General de Palacio. [catàleg de l’exposició]. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya – Obra Social Caixa Sabadell, 2008.

"Presentació”. Dins Santes Creus. De monestir a monument, 1821-1921. [catàleg de l’exposició]. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya – Centre d’Estudis del Gaià, 2008.

“Museu de História da Catalunha: memória e sociedade”. Dins Mario de Souza Chagas, Rafael Zamorano Bezerra, Sarah Fassa Benchetrit: A Democratizaçao da Memória: A Funçao Social dos Museus Ibero-Americanos. Rio de Janeiro: Museu Histórico Nacional, 2008,

"L'exili austriacista i la Nova Barcelona del Banat de Temesvar: teoria i pràctica"
. Dins: Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, XLVIII (2001-2002)

"Els treballs de recerca i la història del segle XX". Dins: Escola catalana, 394 (novembre 2002).

"Les Cròniques d´Espanya de Pere Miquel Carbonell: algunes claus per a la seva lectura". Dins: Recerques. Història, economia, cultura, 40 (2001). 

“De la literatura a la història, i a l’inrevés”. Dins: Escola catalana, 383 (octubre de 2001),

"Miquel Batllori. Una biografia intel•lectual" . Dins: El Contemporani, 21-22 (maig-desembre 2000).

"I ara, el decret de mínims". Dins: L'Espill. Revista fundada per Joan Fuster, 6, segona època (hivern 2000). Universitat de València - Edicions Tres i Quatre.
 
Comments