Exposats aquí, qualques instruments tocats en el CD,
o durant concerts o balls, al carrer, etc.
un dels noms de la cornamusa catalana.
En funció dels llocs, altres vocables varen ser utilitzats : bot, cabreta, manxa borrega, criatura verda, marieta verda, ploranera, coixinera, moça verda, catarineta, ses xeremies, etc.
Aqueixa cornamusa té tres bordons que pengen cap avall.
La trobem a Catalunya Nord, a Catalunya Sud i a Mallorca amb poques diferències.
acompanyen freqüentment el sac de gemecs.
Tots tres formen la mitja cobla.
El flabiol és una flauta prou aguda que se toca generalment amb fora (només) una mà (encara que té la particularitat de poguer ser tocada amb les dues...).
És la sola flauta coneixida en el món que s'utilitza fent servir el dit petit per dejús (dessota).
El tamborí té formes variables en funció de les epoques i dels llocs.
Per exemple, dins la cobla moderna de 11 instrumentistes, té les dimensions reduïdes d'una petita llauna. Això li permet tenir un so potent que impacta al mig de la colla dels altres instruments.
és un oboè. Doncs un instrument amb inxa doble.
Parlem de tarota prima (la més aguda) i de tarota tenor.
Quan a la mitja cobla s'afegeix fora que (només) una tarota, la nova formació instrumental se diu cobla de tres quartans.
Si s'afegeix la segona tarota parlarem de cobla entera.
és un altre oboè tradicional tocat a Catalunya.
Associada a un tabal és l'instrument que acompanya la formació dels castells.
Amb aspectes molt pocs diferents trobem la dolçaina al País Valencià.
La gralla, tal com la coneixem, no existia pas a Catalunya Nord. Mes (però) feien sonar el grall de pastor que era generalment el grall de la cornamusa, posat directament a la boca.
És un instrument fet d'un tub de canya foradat. El so se produeix gràcies a una inxa simple.
Aquesta inxa pot ser tallada directament d'un cop de ganivet en el cos de l'instrument (llavors parlem d'inxa o llengüeta idioglota) o pot ser tallada en un altre tros de canya, més estret, i fixada a l'extremitat del tub (foto).
És un instrument molt antic. Existeixen moltes varietats de les quals cal destacar els clarinets dobles i els clarinets triples (com el launnedas de Sardenya).
Sol ser tocat amb la tecnica de la respiració circular.
És una tros de canya oberta pel mig.
Una de les maneres de fer sonar l'instrument és de l'aguantar d'una mà mentre els dits de l'altre el piquen de pressa. Així s'obté un so semblant en aquest que produeixen les castanyetes. (vídeo que ensenya com utilitzar un tipus de picacanya)
(Balears i Països Mediterranis)
T'ho pots fabricar tu mateix !
Va penjada al coll d'aquell que la toca. Se frega d'alt a baix amb dues fines baquetes.
Cada tros de canya pot donar un so diferent.
És un instrument ritmic.
(Catalunya i Països Mediterranis)
Amb cordilla i canya t'ho fabricaràs tu mateix igualment...
Lliguem una canya a la pell molla i tova d'una cabreta. Posem la pell sobre un pot de terrissa i estaquem-la ben fort.
Un cop la pell ben seca podrem fer sonar la ximbomba passant la mà molla sobre la canya. La vibració de la tija se transmetrà a la pell i el so serà amplificat pel pot de terrissa que serveix de caixa de ressonància.
És per acompanyar el cant que la ximbomba s'utilitza lo més sovint.
encara que importat recentment (segona meitat del segle XIX) va conèixer una certa extensió dins la part nord-oest de Catalunya.
Ve de la Vall d'Aran, és a dir de cultura occitana.
El bot és una cornamusa molt rustica. Té, al mancos (com a mínim), dues particularitats :
- el grall funciona amb una inxa simple (com la molt propera cornamusa gascona, la boha i al contrari del sac de gemecs)
- no té pas cap bordó, cosa excepcional per una cornamusa...
Se'n fabrica amb digitació tancada (com la boha, la cornamusa de Gascunya) o oberta.