05 ESCULTURA

Escultura del Renaixement

TRETS CARACTERÍSTICS:

· Segueix els models de l’antiguitat clàssica. Per això es va prestar molta importància a les proporcions i als estudis anatòmics dels personatges, fet que es va reflectir en la proliferació de nus

· Tendència al monumentalisme (gust per les obres de grans dimensions i de concepció laboriosa).

· Independització de l’escultura amb relació a l’arquitectura. Al contrari del que havia estat la tònica a l’edat mitjana, l’arquitectura renaixentista rebutjà l’ornamentació escultòrica.

· Marcat naturalisme que cercava la màxima semblança amb la realitat.

· Gran interès per l’home com a individu. El seu cos i la seva expressivitat foren objecte d’especial estudi.

· Tendència al monumentalisme (gust per les obres de grans dimensions i de concepció laboriosa).

· Independització de l’escultura amb relació a l’arquitectura. Al contrari del que havia estat la tònica a l’edat mitjana, l’arquitectura renaixentista rebutjà l’ornamentació escultòrica.

· Ús d’esquemes formals geomètricament simples.

· Predomini de les línies corbes que feien retornar a la tradició grega.

· Aplicació de les lleis de la perspectiva que va permetre donar a diferents figures una relació aparentment semblant a la real.

· Retorn dels monuments eqüestres, pràctica desapareguda des dels romans.

L’escultura

L’escultura també va seguir els models de l’antiguitat clàssica. Per això es va prestar molta importància a les proporcions i als estudis anatòmics dels personatges, fet que es va reflectir en la proliferació de nus.

Altres gèneres que van experimentar un gran desenvolupament van ser el retrat i l’escultura eqüestre.

En els dos casos, les figures es representen idealitzades, amb cossos i trets plens de bellesa, malgrat que també s’intentava plasmar la personalitat del retratat

La majoria de les escultures, tal com passava en l’antiguitat, es feien de bronze o marbre.

El primer escultor renaixentista va ser Ghiberti. Les seves portes del baptisteri de la catedral de Florència estaven decorades amb relleus de bronze en què l’artista va aplicar les lleis de la perspectiva per donar profunditat a les escenes.

El gran escultor del Quattrocento va ser Donatello, que va plasmar a la perfecció l’ideal de l’escultura d’aquest període en obres com ara el David

L’ escultor més important del Cinquecento, considerat la culminació de l’escultura renaixentista, va ser Miquel Àngel Buonarroti. Entre les seves obres destaquen la Pietat, el David i el Moisès