01 INTRODUCCIÓ

Context històric

o Al segle XVI, les contínues lluites entre Francesc I de França i l'emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Carles d'Hasburg havia aconseguit el títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic tenint en contra Francesc I. Aquest conflicte va tenir grans repercussions als estats pontificis, perquè el suport del papa al monarca francès va provocar l'assalt a la ciutat de Roma per les tropes imperials l'any 1527 [ Sacco di Roma]. Aquest fet fou causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes. Roma perdé la capitalitat de l'art a favor de Florència, Màntua i Venècia. El Renaixement i el posterior manierisme s'estengué per Europa de la mà dels artistes vagi (viatgers) i, al mateix temps, molts artistes estrangers anaren a Itàlia. Es desenvoluparen nous centres artístics, alguns de molt particulars com l'escola alemanya, la francesa, la flamenca, l'espanyola i l'anglesa.

o En el terreny religiós la Reforma protestant de Martí Luter canvià el mapa religiós europeu; el cisma d'Anglaterra promogut per Enric VIII fou un dels episodis més notables. El papa Pau III va convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento (1541-1563) i va intentar la reforma de l'església de Roma [Contrareforma o Reforma catòlica], la ideologia de la qual va nodrir de contingut l'art realitzat a finals del segle XVI i durant l'època barroca als països catòlics.

o Un conjunt de descobriments revolucionaris tingueren lloc en aquest període: la perspectiva (un conjunt de regles matemàtiques i gràfiques que permetia reproduir sobre el paper, o qualsevol suport bidimensional, l’aspecte tridimensional de la realitat), la pintura a l’oli, la preparació dels frescs mitjançant cartons, l’ús de tirants metàl•lics als arcs, etc.

o L’artista renaixentista deixà de ser un simple artesà, membre d’una corporació, per convertir-se en un intel•lectual, l’art del qual era entès com el resultat d’un únic individu.

EL CANVI CULTURAL, RENAIXEMENT I REFORMA

1. El Renaixement: l’època de l’humanisme

Les transformacions socials i culturals dels segles XV i XVI van ser tan profundes que aquesta etapa s’ha denominat amb un nom propi: el Renaixement. Un dels trets essencials del Renaixement va ser el desenvolupament de l’humanisme, un corrent cultural que es va desenvolupar plenament en el segle XV i a

principi del XVI i que va tenir aquestes característiques bàsiques:

• Enfront de la mentalitat medieval, en què tot girava entorn de Déu, els humanistes es preocupen per l’ésser humà.

Els humanistes consideraven que l’ésser humà era el centre del món i van dedicar els seus escrits a estudiar-lo: el seu pensament, la seva història, la seva anatomia.

• Els humanistes es van inspirar en la literatura, la filosofia i l’art de l’antiguitat. Van estudiar els textos originals, en llatí i en grec, sense traduccions ni interpretacions medievals.

• L’ humanisme va defensar la recerca de la veritat a través de la raó i l’experiència. Els humanistes investigaven per si mateixos, discutien els resultats i defensaven el valor de la reflexió personal.

• Els humanistes tenien una profunda curiositat. Aspiraven a saber-ho tot; no volien ser especialistes en una matèria, sinó savis.

Els mitjans de difusió de l’humanisme

Les obres dels humanistes es van difondre fonamentalment a través de la impremta i les acadèmies. La invenció de la impremta per part de Gutenbergel 1440 va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment, perquè ja no calia copiar a mà cada exemplar. Gràcies a això els llibres, tot i que continuaven sent molt cars, van ser més assequibles i se’n van vendre molts més

Les acadèmies van ser els llocs de trobada d’estudiosos on es van desenvolupar i difondre els estudis humanístics. S’hin eunien savis i erudits per intercanviar idees. Va destacar l’Acadèmia Platònica de Florència.

Les universitats van mantenir els mètodes d’estudi medievals, però algunes, com ara les de Pàdua, Bolonya, Florència, Alcalá de Henares, Salamanca o Lovaina, van incorporar els principis de l’humanisme.

2. El desenvolupament científic

El desig d’investigar i de saber fomentat per l’humanisme va ser també un incentiu per al desenvolupament de les ciències.

En el segle XVI, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l’univers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant seu. L’ Església va negar la teoria de Copèrnic per raons religioses. Per això el sistema de Ptolomeu (elaborat en el segle II dC), que defensava la posició central de la Terra, va continuar sent l’oficial durant molt temps.

També es va avançar en el coneixement del cos humà, gràcies als estudis d’anatomia d’Andreas Vesal i de la circulació sanguínia de Miquel Servet.

Els descobriments geogràfics van desenvolupar altres ciències i disciplines, com ara la geografia, la zoologia, la botànica i lacartografia.