Al cotxe em vaig desmaiar. Al cap d’un parell d’hores, em vaig despertar i estava en una
habitació molt gran, d’estil àrab. De sobte van entrar moltes serventes amb safates de fruita i
pastissets. Afirmaven que jo era la princesa desapareguda del regne زمرد (Maragda en àrab).
Jo ho negava, com podia ser jo una princesa? Havia nascut en plena ciutat de Barcelona i
estava segura de que m’havien confós amb una altre persona.
Vaig adormir-me molt tard, rumiant com em podia escapar d’aquell regne tan estrany.
Al matí vaig tenir una idea, podia escapar-me pel conducte de ventilació.
Alumnes de 6è
Escola Pau Casals -Horta