Quan va arribar a la plaça va seure en un banc esperant que algú se li acostés, però la plaça estava buida. Al cap d’una estona va aparèixer un nen jugant a futbol. De cop la pilota va anar a parar als seus peus i ell li va tornar al nen.
El nen li va dir: -Vols jugar amb mi?
- No et faig por?- Li va preguntar l’home.
- No, per què m’havies de fer por?- Contesta estranyat el nen.
- Tothom em diu que sóc un monstre. –Respon el gegant.
- Jo no ho penso, és més, m’agradaria que fossis el meu amic i que vinguessis ara a jugar a casa meva.
El nen li va donar la mà i tots dos se’n van anar caminant cap a la casa del nen.
Quan van arribar els pares es van espantar molt, van sortir corrents i van agafar el nen d’una revolada. El gegant es va quedar molt parat, sense reaccionar.
El pare del nen, que era l’alcalde del poble, una persona cruel i poc acostumat a escoltar la gent el va fer fora del poble sense pietat.
El gegant va començar a caminar molt desanimat. Al cap de tres dies d’anar pels camins i va sentir una forta olor a cremat. Va pensar que era una festa perquè veia fum i sentia crits, però quan es va acostar més va veure que en realitat era una casa que s’estava cremant i les persones que hi havia dintre no podien sortir.
No s’ho va pensar gens ni mica, amb la seva força va trencar la porta d’entrada i es va endinsar entre el fum…
Alumnes de cicle superior de l’escola Àgora