Orígens i història de la dansa

La necessitat de l’ésser humà d’expressar amb el seu cos algun sentiment és en l’origen de la dansa. De fet, hi ha gravats de pedres de fa uns 12.000 anys que ja ens permeten intuir com l’home del Paleolític utilitzava la dansa per expressar-se. I és que la dansa forma part de la cultura dels pobles i és un canal d’expressió, com ho és cantar. Es considera que el cant i el ball són les manifestacions primàries de la mateixa identitat d’una cultura.

A l'antic Egipte o a la civilització minoica, a Creta, s'han trobat evidències arqueològiques que mostren la importància atorgada a aquesta activitat, moltes vegades associada a ritus religiosos. Així, ho podem observar a la imatge de la dreta corresponent a un segell d'època minoica (1500-1100 aC) trobat a l'illa de Creta, al palau de Cnossos.

Al llarg de la història l'ésser humà va crear diferents estils de dansa, que es corresponen amb les característiques d'aquesta societat i la finalitat que en donava. La dansa reflecteix la nostra cultura, la dansa és cultura, per aquest motiu cada poble té la seva música i el seu ball representatiu que han anat canviat al llarg del temps.