Clàssics

LECTURA DE CLÀSSICS PER A JOVES: PROS I CONTRES

10 QÜESTIONS INSPIRADES EN LA LECTURA DE 10 CLÀSSICS DE LA LITERATURA JUVENIL EN EL GRUP DE TREBALL “LLUMS DEL NORD” DE L’ASSOCIACIÓ ROSA SENSAT*

UNA BREU INTRODUCCIÓ

Si parlem en general d’obres de la literatura clàssica, ens ve al cap una selecció d’obres que formen part d’un cànon. Podríem dir que són obres adreçades sovint a un bon lector, culte, amb interessos intel·lectuals diversos, que és capaç de fer lligams entre obres diverses, que va i ve de l’obra, la rellegeix…

¿Passa el mateix amb les obres destinades a lectors juvenils, o que han format part de les obres que s’ha aconsellat que els joves llegeixin? És a dir, en el fons ens plantegem si els clàssics per a adolescentes són per a tots o només per a un grup selecte? Quin paper tenen els mediadors en tot plegat?, entenent per mediadors les persones que des dels serveis socioeducatius i culturals promouen la lectura. 

Quan pensant en l’alumnat de secundària es fa una tria de lectures, força vegades són lectures obligatòries i, per tant, pensades per a ser llegides per tots els alumnes d’un curs. De la mateixa manera, quan les lectures són prescriptives (és a dir, triades de la competència educativa), han de ser llegides per tots els estudiants d’un curs d’una determinada comunitat. Sabem que, quan donem a llegir un llibre, el més important és com es presenta la lectura, com el professor media per tal d’aproximar-la als lectors, però al marge d’aquest fet, importantíssim, cal preguntar-se si tots els joves estan preparats per a llegir un tipus determinat de lectura.

D’altra banda, hi ha un determinat tipus d’obres, no senzilles, no fàcils, que si no són llegides a l’escola, probablement molts nois i noies no llegiran mai, però de la mateixa manera fer llegir un llibre a tothom, quan potser s’escapa del seu nivell de lectura o dels seus interessos, pot ser contraproduent. 

També hi ha el tema de les adaptacions o versions. Són útils per aproximar alguns clàssics exigents, però hi ha la discussió de si té sentit presentar una obra escapçada amb l’argument de fer-la accessible. Una alternativa a considerar és la lectura de fragments. Aquests, tot i que es presenten aïllats de l'obra, ben contextualitzats, a banda d'apropar l'estil i l'obra al jovent, poden provocar l'interès per la lectura de tota l'obra.

En el grup de treball Llums del Nord hem llegit i valorat la validesa com a clàssics de deu obres considerades clàssiques per la tradició o bé que considerem que poden incorporar-se al cànon. La seva anàlisi ens ha servit també per plantejar-nos algunes preguntes que van més enllà de l’obra en concret i que fan referència a la temàtica en general. En els deu apartats següents trobareu, doncs plantejades aquestes qüestions i algunes reflexions generals sobre els clàssics, a més de recomanacions i exclusions d’obres concretes.

QUINS SÓN ELS CRITERIS QUE HA DE TENIR UN LLIBRE PER SER CONSIDERAT UN CLÀSSIC?

L’illa del tresor

La novel·la de Robert Louis Stevenson és considerada un clàssic indiscutible, un  referent que no admet massa discussions. Per una banda, és una novel·la d’aventures amb molta acció. Els valors que desprèn la història del jove Jim  són plenament vigents, perquè ens parla de l’amistat i la fidelitat. A més a més, té un rerefons que ens captiva, perquè ens presenta un món desaparegut, el del mar i els pirates. La història no és senzilla, perquè parla de  l’atracció pels dolents, dels marginats que van en contra de l’ordre establert. Per això, a mesura que avancem en la lectura, Silver ens cau millor que Trelawney o que el doctor Livesey. Però més enllà de l’anècdota, la recerca d’un tresor, que emparenta amb històries de Les mil i una nits, en un nivell ja més profund es parla de la pèrdua de la innocència, del descobriment sobtat de les lleis que regeixen el funcionament del món: el poder, la por, l’orgull… Com a infants, ens fem grans i aprenem amb la lectura tot això i seguim el camí del Jim. Ens sentim orfes (no només en sentit estricte) i acabem admirant aquells que exerceixen una atracció en els altres i en nosaltres mateixos, els pocs esperits lliures. Vivim en la literatura allò que no podem viure a la realitat, allò que fa universal i atemporal un llibre. Es tracta de la modernitat del clàssic. Vist així, què fa que puguem considerar una obra com a clàssica? 

Pel que hem dit, un criteri inicial per considerar una història com a clàssica seria la vigència dels temes que tracta, amb un sentit atemporal que va més enllà del moment en què està situada. Però és obvi que hi hauria altres elements d’anàlisi que podrien condicionar aquesta vigència. Posem el cas que ens  trobéssim amb obres amb un missatge didàctic massa directe o bé en què, pensant en l’edat del lector, s’infantilitzi el text. Aquestes raons serien prou importants per descartar les obres.

COM TENIR EN COMPTE LES CIRCUMSTÀNCIES EN QUÈ VA SER ESCRIT UN LLIBRE?

La volta al món en vuitanta dies

Jules Verne és també tot un referent dels llibres aventures. A aquesta unanimitat s’hi afegeix el fet que fou un autor visionari, un avançat al seu temps que, inspirant-se en els avenços científics de la seva època, va ser capaç de preveure un món que no existia i que ara existeix, essent la seva predicció força propera al que ha acabat existint. La seva petjada ha estat gran i diversa, amb històries de viatges, expedicions i descobriments. Pocs autors han construït un imaginari tan ric lligat al mar. En el cas de les aventures de Phileas Fogg, aventures per tots els continents, té el mèrit de posar el món a l’abast dels ulls dels lectors quan aquests no podien viatjar. Per als lectors actuals, que poden viatjar i fer-ho a més a més virtualment, veient imatges d’arreu, segueix sent una lectura estimulant. Però, si analitzem  l’epopeia de Phogg des de la mirada de persones del segle XXI sensibles a la realitat històrica dels pobles del món, segueix sent una obra vàlida? Sembla obvi que la mirada de Verne és, etnogràficament, una mirada etnocentrista, entre altres aspectes. Els protagonistes de l’impressionant viatge de Phogg són europeus, blancs, que recorren moltes vegades regnes de l’imperi britànic. Per tant, hi podem trobar missatges que se situen en una època en què el colonialisme és la forma, pràcticament única, d’entendre el món. Per tot plegat, no podem eliminar de les lectures recomanables (sinó imprescindibles) una obra que presenta tribus indígenes des d’una perspectiva folklòrica i bonista. El que sí que cal és contextualitzar l’obra i completar-la amb obres actuals que ens presenten aquelles terres llunyanes des d’una perspectiva més propera a la realitat dels seus habitants.

UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE DEPASSADA?

Donetes

Hi ha llibres que ens porten directament a la nostra infantesa. És el cas de l’obra de Mary Louise Alcott, tot un referent per a una generació, tant per la sèrie novel·lada com per les seves adaptacions cinematogràfiques. Per això, Donetes és un llibre que ens resulta simpàtic als adults, ja que ens és fàcil connectar emocionalment amb les experiències de les quatre jovenetes protagonistes. Cal afegir que la reedició de Viena lliga amb tota una feina necessària i valenta per recuperar autores i protagonistes d’altres èpoques en què el paper de la dona era clarament subordinat i en què les dones d’aquestes històries representaven un bri d’aire nou i de canvi per a les lectores (més que no pas lectors) de les seves obres. Però, seria Donetes una lectura recomanable avui i a qui podria anar adreçada? La qüestió no té una resposta fàcil. La petita transgressió que representa l’obra (de fet l’autora resulta més transgressora que l’obra) queda molt curta en el context actual. Si bé no tothom hi entrarà, sí que considerem que té un públic i un temps, pel que representa d’entreteniment i de literatura que parla de la calidesa i l’esforç. Potser no pot ser un lectura per a tothom a l’aula, però podria ser una recomanació per a grups determinats en un espai com la biblioteca escolar, per exemple.

COM POT ENTRAR UN BEST-SELLER A LA CATEGORIA DE CLÀSSIC?

Harry Potter i la pedra filosofal

Ens podem preguntar si un best-seller pot arribar a ser mai una obra que perduri en el temps fins a convertir-se en un clàssic. La resposta negativa, que seria la que segurament donaríem d’entrada, ve justificada pel fet que moltes vegades aquestes obres que se situen al capdamunt de les llistes de vendes van acompanyades de grans promocions, algunes vegades força temps abans d’arribar a les llibreries, i generalment són llançades per les grans editorials, que busquen sobretot vendre molt. El que diferencia el fenomen de la sèrie de Harry Potter, sens dubte un best-seller per la ingent quantitat de llibres que ha venut durant dècades, és que en el seu origen no va aparèixer com a producte de venda massiva, i, en canvi, va ser el seu èxit entre el públic infantil i juvenil (i adult també) el que va disparar les vendes. Entre els valors que té l’obra de J.K. Rowling hi ha el fet que beu de moltes fonts clàssiques i, sense perjudici de no ser del tot original, aconsegueix fusionar gèneres i referents diversos: fantasia, mags, internats, éssers mitològics, colles i històries d’orfes (tan presents a la literatura juvenil). Altres punts que converteixen la història de l’escola de mags en una història que perdurarà és l’excel·lent ambientació, el creixement dels personatges a mesura que avança la sèrie i l’evolució general del to, més ric i complex  a partir de la tercera entrega. Per tant, una obra en què conflueix l’èxit entre els lectors i la qualitat literària, fet que la converteix en un dels nous clàssics més clars de les darreres dècades.

QUINA ÉS L’ESSÈNCIA DEL GÈNERE DEL TERROR?

Dràcula

És el terror un gènere popular entre els joves? Hi ha persones que se senten atretes per les històries de por i d’altres que les rebutgen. De fet, hi ha pocs gèneres que provoquin una divisió tan gran entre partidaris i detractors. Però si portem aquesta qüestió al terreny de la literatura juvenil, costa força de tenir una resposta prou sòlida. Semblaria que els joves se senten atrets per tot allò que suposi transgressió i que els suposa un risc, i el gènere del terror dona resposta en part a aquestes premisses. Si parlem dels gèneres audiovisuals, queda clar que tenen èxit entre els joves. Però realment passa el mateix amb la literatura? Si mirem les prestatgeries de les llibreries, veurem que l’oferta del gènere és prou substanciosa, però, això sí, poc variada i amb sèries que giren sovint sobre temes com els vampirs, per exemple, i la seva relació amb l’amor i fins i tot el sexe. En aquest punt, és interessant parlar de Dràcula. La novel·la clàssica de Bram Stoker és un exemple clar d’una obra clàssica de qualitat que ha donat lloc a tot un imaginari col·lectiu (vampirs, conjurs, homes llop, estaques…) socialitzat i reconegut universalment. Al marge d’aquest fet, la novel·la té una lectura més aprofundida, a part dels elements més espectaculars, que ens parla dels mites fundadors de les societats, de l’exotisme d’algunes parts del món des de la mirada colonial i fins i tot una visió força moderna de les dones. A més a més, hi ha una connexió força evident entre el vampirisme i les pandèmies com la que malauradament hem viscut recentment. Finalment, la novel·la planteja un dilema ètic prou interessant per a treballar: quin és el preu que hem de pagar per a la immortalitat i és un objectiu que ens fa sentir còmodes?

QUIN ÉS EL VALOR DE L’ATEMPORALITAT DE LA CIÈNCIA-FICCIÓ?

Un mag de Terramar

En els darrers temps ens trobem amb una allau de distopies tant per a adults com per a joves. Més enllà de modes efímeres, aquest gènere connecta amb la necessitat d’una societat de revisar quin és el model que està prenent, veure’n els defectes i mirar d’evitar que aquestes falles estructurals siguin prou grans o es consolidin o empitjorin en el temps, qüestionant els fonaments mateixos d’una societat. Aquesta mirada crítica i necessària forma part de la tradició literària i compta amb referents tan importants com Un món feliç d’Aldous Huxley. 

Més enllà del subgènere de la distopia, la ciència-ficció en general planteja una visió futura del món que sembla tenir una continuïtat en la seva acceptació per part del públic jove. Una de les raons és que en tant que es projecta en el futur, els canvis socials que es donen no la poden afectar o invalidar com seria el cas del gènere realista, que pot quedar obsolet. Un exemple d’obra clàssica que conté aquests elements és Un mag de Terramar d’Úrsula K. Le Guin, i la resta de novel·les de la sèrie. L’obra, en la línia de molts altres clàssics, presenta un viatge iniciàtic, que en el fons és una recerca de la identitat. La riquesa lingüística i la descripció acurada d’ambients la fan de lectura no fàcil per a alguns joves, però els que hi entren quedaran captivats per la història i per la personalitat del mag protagonista. Un valor afegit és el missatge feminista que hi ha, tot i no ser tan explícit com en altres obres de l’autora. 

CAL UNA NOVA FORMA DE RELACIONAR-NOS AMB LA NATURA?

La crida del bosc

En l’actual situació d’emergència climàtica, té la literatura realment el poder de canviar un ordre actual de les coses que ens pot portar a un col·lapse? En un món globalitzat i amb un accés a la informació més complet que mai, semblaria que el problema de fons de com ens relacionem amb la natura no ve precisament per manca d’informació o de conscienciació per part de la gent, sinó més aviat per manca de voluntat per part de les persones que tenen el poder de modificar la situació. Tot i així, la literatura té la capacitat, encara, de fer prendre consciència de fets concrets que cal canviar. Quan Jack London escriu La crida del bosc és conscient que vol escriure una novel·la de denúncia, no sols perquè mostra la mesquinesa de la natura humana enfront de la forma de fer dels animals, sinó que planteja com hauria de ser un marc de relacions sanes entre les persones i animals. Al marge d’aquest missatge universal i més vàlid que mai, la novel·la de London té molts altres valors: és una novel·la d’aventures clàssica alhora que una història de supervivència i d’adaptació a les circumstàncies. En Buck, el gos protagonista, viu una transformació que recorda els processos de creixement personal que experimenten els personatges de les bones novel·les de tots els temps. 

POT LA LITERATURA COMPETIR AMB EL PODER DE LA IMATGE DE L’AUDIOVISUAL?

El Hòbbit

Hi ha gèneres que gaudeixen de molt bona salut en el context de la literatura juvenil, com ja hem comentat en parlar del gènere de la ciència-ficció. Un altre exemple clar és la fantasia, en la qual podríem incloure la sèrie de Harry Potter de la qual hem parlat. Es tracta, potser, del gènere, juntament amb el realista, en què hi ha més títols, molts d’ells lligats a sèries i sagues. Tot i aquesta producció ingent, no podem deixar de fer-nos la pregunta de si la fantasia literària pot encara competir amb la indústria audiovisual, en què trobem pel·lícules, sèries i videojocs d’una altíssima qualitat tècnica. Potser el fet que moltes obres d’aquest sector siguin versions o adaptacions dels clàssics de la literatura ens dona ja la resposta. El que busca i buscarà sempre un seguidor de la fantasia és una bona història. I en els llibres en trobem algunes d’universals i difícilment superables. El Hòbbit n’és un una. Es tracta d’un referent en el seu moment i molts dels seus continguts han servit de base per a la creació posterior. En el seu moment, l’obra de Tolkien és plenament original en fusionar elements mitològics clàssics i nòrdics. Tècnicament, és un llibre interessant perquè fa ús d’un diàleg entre el narrador i el lector que li permet anar avançant esdeveniments. Però per damunt de tot el que la converteix en una obra recurrent és el fet de crear una galeria de personatges universalment coneguts: elfs, goblins, orcs i hòbbits, a més de Gàndalf, un mag en la línia tradicional de Merlí. Lògicament, l’obra es complementa amb una altra novel·la imprescindible de Tolkien, El Senyor dels Anells. 

COM PROPOSAR LECTURES AL VOLTANT DELS CONFLICTES BÈL·LICS?

El nen del pijama de ratlles

La humanitat sembla avançar, però malauradament les guerres continuen, com bé ens ha ensenyat el conflicte d’Ucraïna, per no parlar de les guerres silenciades de les quals només ens arriben notícies escadusseres. Davant d’aquesta realitat, quin paper han de tenir els mediadors literaris per fomentar una cultura de la pau? Sembla lògic que, en cas que es proposi alguna lectura al voltant del tema, no sigui una obra de plena actualitat, perquè els joves puguin entrar en el tema des d’una certa distància. Hi ha el dubte de si enfrontar-los a una temàtica que els resultarà dolorosa i fins i tot impactant en cas que hi hagi escenes explícites de violència. Per tant, semblaria adequat sempre fer una lectura acompanyada de novel·les que abordin guerres i conflictes i deixar temps per parlar-ne durant i després de la lectura. Respecte als conflictes dels quals parlar, n’hi ha dos que per proximitat o cruesa dels fets han set font d’inspiració de moltes obres, la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial, i en aquest segon cas especialment el cas del nazisme. Respecte dels horrors de l’Alemanya nazi, El nen del pijama de ratlles és un dels llibres més llegits a les escoles i instituts. Un dels seus valors és explicar una història des de la perspectiva innocent del fill d’un oficial alemany. La seva lectura atenta ens porta, però, a veure mancances de versemblança històrica, ja que els fills dels alts quadres de l’exèrcit nazi eren adoctrinats en la ideologia dels grans. De la mateixa manera, el personatge del nen jueu apareix poc caracteritzat i sembla també poc probable que pogués jugar en un racó del camp allunyat de la resta. Per tot plegat, l’obra de Boyne resulta interessant en algun aspecte, però hi ha força històries de més qualitat al voltant del tema.

POT SER UNA OBRA AUTÈNTICAMENT ORIGINAL?

La brúixola daurada

Es diu que darrere d’un escriptor hi ha un lector, i que darrere d’un gran escriptor hi ha un gran lector. Per això, és evident que un escriptor té darrere seu un bagatge lector que influirà decisivament en la seva obra. Davant d’aquest fet, ens podem preguntar si existeix alguna obra autènticament original o bé si sempre podem trobar traces d’obres anteriors. Al marge d’una resposta que no admet massa dubtes, el que és rellevant és quines són aquestes influències i com es manifesten. Si parlem dels clàssics, el fet que siguin el punt de partida o un far que il·lumini l’obra nova és més una virtut que no pas un defecte. El cas de La brúixola daurada en seria un exemple. Per contingut i estil, recorda en molts moments els clàssics de Tolkien: la creació gradual d’un món fantàstic, el contrapunt entre acció i reflexió gairebé filosòfica i les preguntes existencials dels personatges. De la novel·la ens interessa també que té força capes de lectura, des de la més evident en forma de viatges fins al tractament de temes més profunds, com les falses impressions, el fanatisme religiós i la crítica als mals lideratges. Aspectes com aquests i la caracterització dels personatges, molt més aprofundida dels que és habitual en el gènere, fan de l’obra de Pullman una evolució molt particular dels clàssics, que l’eleven també a ell a aquesta categoria.

BIBLIOGRAFIA

COTRONEO, Roberto. Si un matí d’estiu un nen. Edicions 62, 1995. Traducció de Joan Casas.

ORDINE, Nuccio. Clàssics per a la vida. Quaderns Crema, 2017. Traducció de Jordi Bayod.

PAGÈS JORDÀ, Vicenç. De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Educaula, 2011.

EDICIONS RECOMANADES DELS CLÀSSICS COMENTATS 

ALCOTT, Louisa May. Donetes. Viena, 2022. Traducció de Mar Vidal.

BOYNE, John. El nen del pijama de ratlles. La Butxaca, 2023. Traducció de Jordi Cussà.

LE GUIN, Ursula K. Un mag de Terramar. Raig Verd, 2020. Traducció de Blanca Busquets.

LONDON, Jack. La crida del bosc. L’altra tribu, 2020. Traducció de Ferran Ràfols.

PULLMAN, Philip. La brúixola daurada (Llums del Nord). Empúries, 2007. Traducció d’Albert Torrescasana.

ROWLING, J.K. Harry Potter i la pedra filosofal. Empúries, 2001. Traducció de Laura Escorihuela.

STEVENSON, Robert L. L’illa del tresor. Quaderns Crema, 2008. Traducció de Joan Sallent.

STOKER, Bram. Dràcula. Viena, 2022. Traducció de Xavier Zambrano.

VERNE, Jules. La volta al món en vuitanta dies. Edicions 62, 2019. Traducció de Jesús Moncada.

TOLKIEN, J.R.R. El hòbbit. La Magrana, 2022.  Traducció de Francesc Parcerisas.