A la història de les ciutats sovint s'hi troben influències i petjades que han marcat la història urbanística present. A la ciutat de Girona una d'aquestes marques la va provocar l'estada d'una comunitat jueva establerta durant gairebé sis-cents anys.
Malgrat el temps que els jueus van estar a Girona, tant per motius interns com a la pròpia comunitat, tot i molt especialment aquests darrers, no es va produir la seva integració a la resta de la ciutat. Les diferències religioses, culturals, les tradicions i hàbits, on es barrejaven les dues característiques anteriors, impossibilitaven la fussió en una societat comuna ciutadana de les dues comunitats. A més, s'han de tenir presents les disposicions legals que obligaven als jueus de estar en una cosa determinada i definida: el Call.
L'antic barri jueu, el Call, es trobava al mig de diversos sectors ben diferenciats del que avui és Barri Vell. D'una banda, oriental, l'actual zona monumental, eclesiàstica: el Palau Episcopal, la Catedral, l'inici de l'accés al Passeig Arqueològic darrere dels absis. D'altra banda, la nord, l'antic Mercadell i actual plaça de la Catedral, les defenses de Sobreportes i el que havia estat antic burg de Sant Feliu, que va ser annexionat a la ciutat. Al sud hi ha el barri medieval dels ciutadans i els mercaders, i per fi a l'oest, l'antiga muralla que delimita, o uneix, els carrers de la Força i de Ballesteries, el riu, i més enllà, les antigues hortes i molins de la ciutat, el barri del Mercadal i l'eixample de Girona.
Els fonaments que hi havia abans estaven molt per sota de la altura que hi ha avui en dia, el pas del temps les generacions han anat construint per sobre de les construccions antigues i fa poc que han fet excavacions arqueològiques i han trobat els fonaments més baixos.