EnricLucas té 31 anys el que situaria el seu naixement el 1994. És de Salt. Conegut com a greendel15 a les xarxes socials, es destaca pel seu treball en muralisme i art públic, combinant realisme, creativitat i elements de crítica visual. Les seves obres es poden veure en espais públics i sovint participa en festivals i projectes culturals.
Enric Lucas ens ha explicat que mai ha deixat de pintar, perquè des del moment que hem nascut hem pintat, des de gargots fins a un dibuix de la nostra família. Professionalment va començar amb 18 anys. Ens ha comentat que mai s'ha inspirat en un altre artista d'art urbà perquè això seria com robar-li el seu art. Ell opina que en Banksy és llest i a la vegada estúpid, perquè les seves pintures van en contra del capitalisme, però a la vegada forma part d'ell perquè les seves pintures es venen per milions. Creu que si en Banksy ha fet tot això per guanyar diners és molt llest, però si de veritat va en contra del capitalisme és estúpid perquè venen les seves pintures per milions i això aporta al capitalisme. Pensa que els murals del Monar't són els millors de tota Catalunya i que tots transmeten un missatge molt important. Principalment en el Monar't no es permeten grafitis que critiquin la política, però el grafiti que més li agrada va aconseguir safar-se d'aquesta norma. El grafiti que més li agrada es tracta d'una nena amb una xíndria a la mà i és crítica al tema d'Israel i Palestina. Enric Lucas decideix fer murals o grafitis en parets que no afectin les persones d'aquell lloc, com per exemple en parets que no tenen ni portes ni finestres o que són molt velles. Ens comenta que va escollir el nom de Green Del 15 perquè quan ell va començar a fer grafitis va començar amb el nom Green, el ''del 15'' el va escollir perquè en aquell temps ell tenia molt d'ego i del 15 en aquell temps significava una cosa gran/enorme, va ser per aquesta raó que va escollir Green Del 15. L'Enric ens diu que depèn l'artista li 'agrada o no treballar amb altres artistes, diu que no li agrada treballar amb artistes que fan les coses ràpides i mal fetes.
Opina que actualment l'art urbà ja està prou valorat, però que encara li continua parant la policia per estar grafitejant inclús en llocs on no fa mal a ningú. Ell ens parla que el mural que més li ha agradat fer fins ara és a Salt, a la plaça llibertat perquè quan ell era petit i anava al Pompeu Fabra Salt sempre pensava que en aquella paret aniria molt bé un mural. Per acabar, recomana a les persones que es volen dedicar a l'art urbà que comencin a grafitejar, començant per comprar pintures o esprais.