4. L'Acció Racional Comunicativa

1. Objectius:

1. Entendre el concepte de "Raó Comunicativa"

2. Entendre el concepte d'"Esfera Pública" (tercer espai)

3. Entendre i distingir els conceptes de "espai privat", "espai públic" i "tercer espai"

4. Entendre la relació que Habermas estableix entre la raó comunicativa i la democràcia.

5. Entendre el concepte "Ètica del discurs" de Habermas, i els seus conceptes relacionats: diàleg, consens i postulat d'universalització.

6. Valorar els aspectes positius de la teoria ètica d'Habermas.

7. Saber identificar les dificultats que es plantegen a l'hora d'aplicar la proposta ètica de Habermas

2. Continguts teòrics

J. Habermas, filòsof alemany nascut al1929, destaca el paper dels avenços tecnològics en la societat actual, i la capacitat per raonar críticament sobre si mateixa i sobre les seves pròpies tradicions i costums.

La raó, segons Habermas, es troba en el cor de les accions comunicatives que portem a terme quotidianament. Per exemple, just en el moment en què algú diu o fa alguna cosa, de seguida li preguntem: per què ho dius? o per què ho fas? Això vol dir que contínuament demanem explicacions i justificacions, una característica que Habermas anomena “raó comunicativa”. La teoria de l’acció comunicativa d'Habermas apel·la doncs a un imperatiu de la raó humana: la recerca d’un enteniment recíproc, i l’objectiu d'aquesta raó comunicativa és arribar a un consens lliure entre els agents que interactuen comunicativament.

Així que, per a aquest filòsof, la raó té una dimensió social (pràctica) molt més potent que la seva dimensió teòrica, és a dir, que la raó no té com a funció bàsica la descoberta de veritats abstractes, sinó més aviat la de fer possible i satisfer la nostra necessitat de justificar-nos davant dels altres.

Històricament, aquesta “raó comunicativa” creix a partir del s. XVIII, és a dir, l’època de la Il·lustració i la Revolució Francesa, que és quan apareix amb força el que Habermas anomena “l’esfera pública”. Antigament, les classes socials dominants podien abusar del seu poder, sense haver de donar cap tipus de justificació (com encara passa avui en dia en molts països no democràtics). Però amb el canvi de règim que es dóna a Europa en l’època contemporània, i sobretot amb l'expansió de la democràcia, s’obren espais socials (l’esfera publica) de comunicació i intercanvi d’idees, que ben aviat discuteixen i posen en qüestió l’acció de l’autoritat i dels qui governen (l'Assemblea Nacional Catalana o la Plataforma Anti-desnonaments, les xarxes socials ... en són exemples).

Així doncs, aquesta esfera pública es converteix en el que Habermas anomena el “tercer espai”, situat al bell mig entre l’espai privat (família, amics) i l’espai públic governat i controlat per l’estat. És en aquesta esfera pública on la raó comunicativa entra en joc, exigint una justificació als poders de l’estat per les seves decisions i fent que, en darrer terme, hagin estat possibles la fi dels estats tirans, l’aparició dels estats parlamentaris i democràtics, la justícia independent o la declaració universal dels drets humans.

Cap a una ètica del discurs basada en l'acció comunicativa

Segons Habermas , el gran perill en l'ètica i en els debats sobre els valors morals són, d'una banda, el dogmatisme de qui des de la seva concepció religiosa o els seus interessos vol imposar uns deures per a tothom, i, per l'altra, el relativisme, que afirma que no hi ha normes vàlides per a tots i que tot és subjectiu. Així doncs, la seva concepció de l'ètica racional intenta no caure ni en el dogmatisme ni en el relativisme.

En un debat ètic els participants solen ser persones de diferents credos i cultures que parteixen d'una perspectiva centrada en el seu propi punt de vista (subjectivisme). Perquè hi hagi debat, cal que es doni una descentralització per trobar un punt en comú i posar-se al lloc de l'altre, fins arribar al punt de la inclusió completa de les diferents perspectives.

Això és possible perquè en iniciar un diàleg sempre pensem que es pot assolir un consens fonamentat en raons que els altres puguin comprendre. En cas contrari, no tindria sentit iniciar la discussió. La condició de possibilitat del llenguatge és que hi hagi una "comunitat de significat", un cert acord, un consens. Aquesta comunitat, aquest acord, és inherent al llenguatge humà. I la millor manera d'aconseguir aquest consens, segons Habermas, és amb un discurs racional, un discurs que es troba a la base de la "Ètica Discursiva".

Habermas intenta doncs definir les condicions imprescindibles perquè es doni un debat que no sigui immoral, i trobar així les condicions de possibilitat de la racionalitat comunicativa ètica. Aquestes condicions es basen en el primer principi moral, el qual Habermas anomena postulat d'universalització: una norma serà vàlida quan tots els afectats per ella puguin acceptar lliurement les seves conseqüències.

El discurs racional que parteix d'aquest postulat es mostra com el procediment més apropiat per resoldre un conflicte ètic , ja que es tracta d'un procediment que assegura la inclusió de tots els afectats i la consideració equitativa de tots els interessos en joc. En conclusió, el diàleg propi de la racionalitat comunicativa pretén respectar la individualitat i la llibertat de cada subjecte racional. A més, pretén assolir una dimensió solidària i universal, en defensar que la imparcialitat i la universalitat siguin presents en qualsevol debat realment racional i moral.