1. Objectius

1. Entendre i distingir entre acció voluntària i acció involuntària

2. Demostrar les competències lògiques i de tractament de la informació per mitjà d'un mapa mental

3. Entendre i distingir els elements que constitueixen l'acció racional: fi, mitjà, sentit, intenció i conseqüències.

4. Entendre el concepte de "fi en si mateix"

5. Copsar la importància del context en l'anàlisi racional de l'acció

6. Ser capaç d'aplicar els conceptes treballats a casos concrets

2. Continguts

Com Kant afirma, la raó humana té dos usos, un de teòric i un de pràctic.

En el seu ús teòric, la raó s'ocupa "d'allò que és", intenta descriure-ho i descobrir les lleis universals que ho regulen. El fruit de la raó teòrica és, doncs, la ciència.

En el seu ús pràctic, la raó s'ocupa no d'allò que és, sinó d'allò "que hauria de ser". Així, intenta fer una anàlisi que orienti l'acció humana, i determini si és possible o no sotmetre aquesta acció a regles universals, que la justifiquin i li donin valor ètic (recordeu que Kant és un dels principals filòsofs defensors de l'Universalisme ètic).

Es tracta d'analitzar, doncs, si els humans podem saber en tot moment si les nostres accions són alhora racionals i raonables, partint del principi que, racionalitat i raonabilitat són les característiques que ens permeten avaluar aquestes accions i considerar-les acceptables o rebutjables.

1. Acció voluntària i acció involuntària

Per què una acció pugui ser avaluada moralment, cal primer veure si ha estat voluntària o involuntària (llibertat de la voluntat).

Una acció és un acte o fet que realitzem de manera conscient. Per tant, no tot el que fem constitueix una acció, perquè a les coses que fem inconscientment, com ara dormir, parpellejar o digerir els aliments, no les podem anomenar accions.

Aristòtil divideix l'acció segons el grau de protagonisme que té el subjecte. Així, hi ha:

a) Accions involuntàries

- forçoses: les realitzem per força, tenen origen fora de nosaltres i no contribuïm a realitzar-les. Per exemple, agafar un constipat.

- per ignorància de les circumstàncies de l'acció: cremar-se la mà tocant un objecte del qual n’ignorem la seva temperatura.

b) Accions voluntàries:

Tenen origen en la persona que les realitza, el qual n'és responsable. Poden ser desitjades pel subjecte (com ara anar de vacances) o mixtes (alhora desitjades i no desitjades), quan es tracta d’accions que es fan per tal d’evitar un mal major. El subjecte pot escollir entre fer-les o no, però l’opció racional és executar-les encara que costi: tallar una cama per evitar la mort, rebaixar el sou per tal d’evitar el tancament de l’empresa en són exemples.

En resum, les accions conscients i voluntàries són aquelles que el subjecte realitza amb l'objectiu d'assolir una finalitat (telos).

L'ètica i el dret són les vessants de la raó pràctica que tenen un interès més immediat a aclarir quan una acció és pròpiament voluntària, per aprovar una conducta, o bé censurar-la moralment, o bé castigar-la legalment.

2. Elements de l'acció racional

Tota acció es pot considerar com a racional si conté els següents elements:

a) Intenció

Dóna sentit a l'acció. Sense intenció, l’acció no és pròpiament acció, només moviment. Caminar a peu coix és un moviment que, per ser acció, ha de tenir una intenció determinada, la qual pot ser diferent en cada cas: evitar tocar el terra amb l’altre peu lesionat, seguir les normes d’un joc, etc.

b) Fins i mitjans

Els fins es poden identificar amb els desitjos que volem veure realitzats de forma conscient per mitjà de l’acció. Fem l’acció d’estudiar perquè volem veure realitzat un fi, que és graduar-nos. Fem l’acció de fer un regal perquè volem veure realitzat el fi d’agradar a aquella persona. Val a dir que, per Aristòtil, el fi és l’element més important de l’acció i la seva veritable causa o motor, és a dir, que si no ens proposéssim fins no actuaríem mai.

Aconseguir els fins que ens proposem depèn en gran manera dels mitjans que estiguin al nostre abast. Si hi ha una bona adequació entre els mitjans i els fins, l’acció es podrà realitzar. En cas contrari, no podríem parlar d’una acció racionalment realitzable. Per exemple, podem matar mosques amb un canó, però en aquest cas la racionalitat ens obligaria a utilitzar altres mitjans més adequats. Així doncs, els mitjans són condicions que fan possible la realització de l’acció i l’obtenció dels fins proposats.

Els mitjans són racionals en la mesura que són eficaços (permeten assolir el fi desitjat plenament) i eficients (s'aconsegueix el fi amb la mínima despesa). Per exemple, si comparem un cotxe actual (mitjà per desplaçar-se, que és el fi) amb un dels primers que es van fabricar, veurem una evolució evident tant des del punt de vista de l'eficàcia com de l'eficiència.

c) Conseqüències

Són el resultat final de l’acció, i poden dividir-se en previsibles i imprevisibles. L’agent intenta que només es produeixin les conseqüències previsibles, i el racional és tenir-les sota control. Ara bé, el factor atzar sempre pot intervenir i fer aparèixer conseqüències imprevisibles. Per exemple, quan es prova un nou medicament, ha de passar per molts controls abans que no es comercialitza. Tot i així, un cop posat a la venda, pot ser que hagi de ser retirat del mercat perquè el seu consum provoca conseqüències no previstes que es manifesten a llarg termini.

Val a dir que la ignorància no és un eximent de responsabilitat davant de conseqüències no desitjades però previsibles. Per exemple, si una indústria aboca productes químics a un riu, i com a resultat provoca la mort de tots els peixos, el seu propietari no pot dir que no n’és responsable perquè “ignorava” els efectes nocius d’aquests productes químics, ja que la seva obligació era saber-ho.

Finalment, a vegades es vol encobrir una acció injustificable disfressant-la de conseqüència no previsible, com els cas dels “efectes col·laterals” en els conflictes armats, en un clar exemple de manipulació de la lògica i del llenguatge.

d) Sentit

El sentit, associat a la intenció, és el que fa comprensible l’acció i ens permet entendre perquè es porta a terme. Sovint, la comprensió del sentit de les accions humanes ens obliga a contextualitzar-les, és a dir, a situar-les en la seva època històrica i en el conjunt de creences i esquemes culturals en què es produeixen, o bé en l’entorn immediat i familiar del subjecte. Si deixem de banda aquest factor pot succeir que l’acció ens sembli incomprensible o irracional.

Un exemple

"Els ramaders llencen la llet"

aquesta acció té sentit? --> sí, en un CONTEXT de protesta: