PROBLEMA

Una de les àrees que havíem de conèixer perfectament eren els tipus de discapacitat visual, ja que es tracta del nostre públic objectiu.

Abans de començar, vam aprendre que la discapacitat visual es tracta d'una disminució (total o parcial) de les funcions del sistema visual/capacitat de visió. A Espanya, registrat en el 2020, 1.051.308 de 4.318.100 persones amb discapacitat tenen discapacitat visual.

Tipus de discapacitat visual

Hi ha diferents graus de discapacitat visual. 

L'OMS (Organització Mundial de la Salut) va determinar que “l'experiència individual de la discapacitat visual varia depenent de molts factors diferents…”. És a dir, depèn de l'accés a la rehabilitació visual (com els productes de suport: bastó, gos pigall, entre altres), si la persona té problemes a causa de la inaccessibilitat als edificis, mitjans de transport, informació i altres factors, es fa la classificació.

• La ceguesa total és aquella que impedeix veure res o un mínim de llum, sense poder arribar a diferenciar formes, amb una agudesa visual inferior a 3/60. Depenen de mètodes no visuals per a desembolicar-se, com el braille i la mobilitat tàctil per a poder dur a terme tasques diàries.

• La ceguesa greu o ceguesa legal té una agudesa visual inferior a 6/60 o igual i superior a 3/60. Tenen alguna percepció a la llum o ombra, però amb visió molt limitada. Aquest tipus de discapacitat visual compleix amb uns certs criteris legals per a rebre ajuda i suport específic.

• La ceguesa moderada o parcial té una agudesa visual inferior a 6/18 o igual o superior a 6/60. Es tracta d'una pèrdua de visibilitat considerable, causant que puguin arribar a necessitar assistència visual més elevada que la lleu. Una d'aquestes ajudes podria ser el bastó o gos pigall.

• La ceguesa lleu o de baixa visió té l'agudesa visual inferior a 6/12 o igual o superior a 6/18. Aquesta discapacitat afecta la visibilitat, reduint-se, però encara permet diferenciar objectes i detalls amb ajuda d'assistència, com les lupes o ulleres especials.

Dins dels graus hi ha dos grans grups que es diferencien per la visió útil (capacitat visual, romanent en persones amb baixa visió):

• Les persones amb la visió útil de menys del 50% del normal poden rebre una pensió per discapacitat. 

• Les que la tinguin inferior al 10% es considera una situació de més gravetat i rep el nom de gran invalidesa, cosa que implica més ajuda, perquè no poden ser tan dependents i reben una pensió major.

Malalties que comporten a la ceguesa

Avui dia es poden trobar diferents malalties relacionades amb la vista. Com estaven relacionades amb el nostre tema de cerca, també vam decidir investigar-les.

• El glaucoma és una malaltia que danya el nervi òptic (l'encarregat de portar la informació de l'ull al cervell per a poder ser processada). És causada per la mort precoç de les cèl·lules ganglionars de la retina. Es deu a una acumulació de l'humor aquós (el líquid situat entre la cambra interior i posterior de l'ull) i això provoca una pressió en el mateix ull. El glaucoma causa pèrdues de visió, sobretot pels costats, i és comú en persones de més de seixanta anys. Si no és tractat, és una de les principals causes de ceguesa total.

• La degeneració macular o DME és la malaltia causant de perdre visibilitat de manera lenta i progressiva, començant pel centre de la visió. La màcula (es troba en la retina i és l'encarregada de transmetre senyals nerviosos al cervell perquè sigui capaç de generar llum i imatges) es veu danyada i, com a conseqüència, la visió es torna feble i borrosa.

• Les cataractes és una malaltia comuna que provoca falta de transparència de la lent natural de l'ull. Les proteïnes de les quals està formada la lent es van espatllant i ajuntant, provocant aquests símptomes. El positiu és que es pot curar mitjançant una cirurgia segura i controlada.

• El daltonisme és una malaltia que lleva el pigment a la vista i solament permet veure en blanc i negre. No obstant això, avui dia aquest terme s'ha englobat a no poder distingir uns certs tons de color. Sol ser hereditari, afectant més homes que a dones. Actualment, no existeix cap cura, però sí tractaments per a millorar la visió del color. Generalment, les persones amb daltonisme no poden diferenciar alguns tons com el vermell, blau i el verd, i sí més contrastats com el negre i el groc, però tot depèn del grau. La llum passa per algunes parts de l'ull per a arribar a les cèl·lules sensibles a les longituds d'ona (cons) que estan en la part posterior de l'ull. Si aquests cons no funcionen correctament, el daltonisme té lloc.

• Finalment, vam investigar sobre l'agnòsia visual, una malaltia que incapacita a l'ull de poder diferenciar les diferents formes geomètriques. Es deu a un trastorn del processament visual en el qual el cervell no interpreta correctament els estímuls visuals.

Bastó

El bastó és una de les ajudes que se'ls ofereix als discapacitats visuals. Aquest actua com una extensió del seu cos. És una eina tàctil, fabricada amb fibres sintètiques de grafit o alumini, pesant al voltant de 150-400 grams, i fa notar a la persona sobre quina superfície està caminant i proporciona alhora les proporcions del lloc gràcies a la seva llargada, perquè en mesurar un metre pot fer notar a l'usuari la zona amb antelació i que es prepari o canviï de rumb. Se sol portar en un angle de 45º i se sol agafar per un extrem.

Per aquest motiu és molt important que els carrers i llocs comptin amb un sòl rugós i diferents textures quan hi hagi un canvi, per exemple, passos de vianants, oferint així una guia podotàctil.

Hi ha diferents tipus de bastons:

• El bastó B1 està dissenyat per a guiar a cecs totals, i sol ser de color blanc. 

• El B2 és per a aquells que distingeixen lleument ombres i llums.

• El B3 per a la resta que encara compta amb visibilitat. 

Aquests dos últims bastons comparteixen el color verd o groc.

El bastó blanc amb línies vermelles s'usa per a indicar que aquesta persona és sorda-cega.

A pesar que no s'han establert oficialment els colors, s'han anat universalitzant i ara és comú diferenciar el grau de discapacitat pel bastó. És de gran ajuda a l'hora d'ajudar a les persones, sabent com dirigir la situació depenent de la seva visibilitat.

La longitud del bastó també és un altre aspecte important. Per a assegurar la millor mesura, es va crear una fórmula específica: altura de l'usuari x 0,65-0,7. A més, hi ha dos tipus de mobilitat. El bastó llarg arriba de l'estèrnum o a la barbeta i és usat per persones amb discapacitat visual greu o moderada, amb l'objectiu de detectar obstacles i orientació. El bastó de suport és més curt, dissenyat per a persones amb un altre nivell de discapacitat visual.

Ajudes Òptiques

Les persones amb discapacitat visual, depenent del grau, poden trobar altres ajudes, com les Ajudes Tècniques o Òptiques. Es tracta d'instruments, lents oftalmològiques, entre altres, dissenyats especialment per a baixa visió.

En el cas de pèrdua de camp central, s'utilitza la magnificació de la imatge per a millorar el reconeixement dels detalls.

Per a la pèrdua de camp perifèric, es desplacen les imatges laterals al centre del camp visual mitjançant uns prismes.

Per a la nebulositat hi ha dispositius que ajuden a millorar la qualitat i el contrast d'imatges.

Hi ha diferents tipus de dispositius per a ajudar als que tenen poca visibilitat, però alguns són bastant aparatosos i incòmodes d'usar, per la qual cosa no és comú veure a la gent usar-los pel carrer en el dia a dia.

Dins de les ajudes existents per a les persones amb discapacitat visual es troben aplicacions mòbils com NaviLens o Be My Eyes.

NaviLens és un sistema que utilitza codis QR especials de colors (anomenats ddTags) per a ajudar les persones amb discapacitat visual a orientar-se en entorns desconeguts, especialment en estacions de transport públic. Aquests codis poden ser detectats per la càmera del mòbil connectada a una aplicació sense necessitat d'enfocar amb precisió, a una distància de fins a 15 metres i amb un angle de fins a 160 graus. Una vegada detectats, l'aplicació proporciona informació útil com a direccions, localització o horaris, fins i tot utilitzant realitat augmentada. Aquest sistema destaca per la seva facilitat d'ús i per permetre una detecció ràpida en moviment, encara que depèn de la visibilitat directa dels codis.

✅ Avantatges de NaviLens

• Permet detectar codis a gran distància (fins a uns 15 metres).

• No requereix enfocar amb precisió, funciona fins i tot en moviment.

• Ampli angle de detecció (fins a 160°).

• Proporciona informació útil (direccions, horaris, ubicació).

• Fàcil d'usar amb una app mòbil.

• Ja està implementat en algunes estacions de transport públic.

• No necessita contacte físic.

❌ Inconvenients de NaviLens

• Necessita visibilitat directa del codi (si està tapat o mal col·locat no funciona).

• Depèn de la càmera del mòbil i de les condicions de llum.

• Requereix instal·lar codis visibles en l'entorn (impacte visual).

• No funciona bé en interiors complexos sense senyalització prèvia.

• No és totalment automàtic (requereix escaneig).

• Dependència constant del mòbil.

• Poca personalització de la informació.

Be My Eyes és una aplicació que connecta a persones amb discapacitat visual amb voluntaris a través de videotelefonades en temps real. A través de la càmera del mòbil l'usuari pot mostrar el seu entorn i rebre ajuda immediata per a tasques quotidianes, com llegir etiquetes, orientar-se o identificar objectes.

A més, l'app inclou una funció basada en intel·ligència artificial que permet fer una foto i obtenir una descripció automàtica en veu.

✅ Avantatges de Be My Eyes

• Permet ajuda en temps real a través de voluntaris.

• Molt útil per a tasques quotidianes (llegir etiquetes, identificar objectes, orientar-se).

• Fàcil d'usar des del mòbil.

• Gran comunitat de voluntaris a escala mundial.

• Inclou funcions d'intel·ligència artificial que descriuen imatges.

• Afavoreix la connexió social i l'ajuda entre persones.

❌ Inconvenients de Be My Eyes

• Depèn de la connexió a internet.

• No sempre hi ha voluntaris disponibles a l'instant.

• Requereix interacció constant de l'usuari

• No és una solució autònoma (depèn de tercers).

• Pot haver-hi problemes de privacitat en mostrar l'entorn personal.

• No està pensada específicament per a la navegació en espais complexos.

• Pot ser més lenta en situacions urgents.

Hi ha diverses solucions per a ajudar a persones amb discapacitat visual en els seus desplaçaments. Apps com Seeing AI, Pigall o BlindSquare permeten orientar-se mitjançant GPS o reconeixement de l'entorn, encara que tenen limitacions, especialment en interiors. També hi ha dispositius com el bastó intel·ligent WeWALK, la polsera Sunu Band o el sistema OrCam MyEye, que ajuden a detectar obstacles o interpretar l'entorn, però no ofereixen una orientació completa. Altres serveis com Aira proporcionen assistència en temps real amb persones, encara que requereixen connexió i subscripció.