A la segona temporada, Maomao ja no és només una serventa “accidentalment brillant”: la seva reputació dins del palau imperial està ben establerta. Això fa que es vegi envoltada de casos més complexos i perillosos, on els verins, les malalties i els accidents ja no són simples incidents aïllats, sinó peces d'intrigues polítiques més grans.
Maomao segueix destacant per la seva ment analítica i la seva obsessió gairebé científica amb els tòxics, però aquesta temporada s'aprofundeix molt més en el seu passat, la seva identitat i les raons per les quals és tan diferent de la resta. La seva posició dins del palau es torna cada cop més delicada: saber massa pot ser tan perillós com no saber res.
Per la seva banda, Jinshi guanya molt de protagonisme. Es revelen més capes del seu veritable rol, el seu poder real i els seus conflictes interns. La relació entre ell i Maomao evoluciona de manera lenta però clara: continua sent irònica i tensa, però ara hi ha més confiança, més implicació emocional… i més riscos.
Aquesta temporada és més fosc i polític, amb misteris menys “quotidians” i més estructurals, menys comèdia lleugera i més sensació d'amenaça constant