El quart àlbum d'estudi d'Ariana Grande, llançat el 17 d'agost de 2018, i va marcar una nova etapa en la seva carrera musical. Amb aquest disc, l'artista va aconseguir una fusió entre el pop, l'R&B i l'electrònica, explorant temàtiques més personals i emocionals, des de l'amor fins a la superació personal. Va ser un àlbum innovador, on Grande va mostrar la seva capacitat vocal única i va col·laborar amb artistes com Pharrell Williams i Nicki Minaj. Sweetener va rebre crítiques positives per la seva frescor sonora i la seva profunditat lírica, consolidant Ariana com una de les figures més importants del pop actual.
Amb Sweetener, Ariana Grande va experimentar una profunda transformació personal i emocional que es va reflectir tant en la seva música com en la seva vida. Després de l'atemptat de Manchester el 2017, l'artista es va enfrontar a un procés de dol i superació que va marcar un abans i un després en la seva carrera. Aquest àlbum, ple de missatges d’esperança i resiliència, va ser un refugi emocional tant per a ella com per als seus fans.
Un aspecte important d’aquesta etapa va ser el tancament de la seva relació amb el raper Mac Miller, amb qui havia compartit diversos anys. Tot i la separació, Ariana i Mac van acabar en bons termes, mantenint una relació d’amistat i respecte mutu. Aquest canvi en la seva vida personal va coincidir amb l’inici de la seva relació amb Pete Davidson, una història d’amor que també es reflecteix en Sweetener, especialment a la cançó "Pete Davidson". Tot i que aquesta relació va ser breu, va capturar un moment d’eufòria i optimisme en la vida de l’artista.
Un dels elements més destacats del disc és la manera com Ariana aborda les seves lluites amb l'ansietat i el trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). Temes com "Breathin'" i "No Tears Left to Cry" esdevenen himnes de força personal, mostrant la seva vulnerabilitat i, alhora, la seva determinació per seguir endavant. Aquestes cançons no només parlen del dolor, sinó també de la capacitat de trobar llum fins i tot en els moments més foscos.
A nivell emocional, l'àlbum reflecteix una nova perspectiva sobre l’amor i les relacions. Tot i els canvis en la seva vida personal, Sweetener destaca per ser un projecte optimista i ple d’esperança. Amb temes com "God Is a Woman", Ariana celebra la seva identitat com a dona poderosa i independent, oferint un missatge universal sobre l'autoestima i la força interior.
Finalment, Sweetener simbolitza la capacitat de trobar dolçor enmig de l'amargor. La cançó homònima transmet la idea d'acceptar les adversitats i transformar-les en lliçons positives, un concepte que Ariana va abraçar durant el procés creatiu. Gràcies a aquesta experiència, no només va ampliar els seus horitzons artístics treballant amb Pharrell Williams i altres productors, sinó que també va trobar una nova manera d'expressar el seu creixement emocional.
Aquest àlbum no només representa una evolució en la seva carrera, sinó també un testimoni del seu viatge cap a la curació i l’autoconeixement. Amb Sweetener, Ariana Grande va aconseguir transformar el dolor en art, inspirant milions de persones a creure en la possibilitat de trobar llum fins i tot en els moments més difícils.
Amb Sweetener, Ariana Grande inicia una nova etapa artística que marca una clara evolució en el seu estil musical. L’àlbum s’allunya del pop pur que havia caracteritzat els seus treballs anteriors per explorar sons més experimentals i íntims, influenciats pel R&B, el soul i el trap. La col·laboració amb Pharrell Williams com a productor principal aporta una textura innovadora a les cançons, amb ritmes sincopats, bases minimalistes i estructures menys convencionals. Aquest canvi reflecteix la voluntat d’Ariana de reinventar-se i explorar la seva creativitat, oferint una sonoritat més madura i emocional.
Les lletres també mostren una evolució important, passant de temàtiques romàntiques típiques a reflexions més profundes sobre l’amor, la salut mental, la pèrdua i la curació. Cançons com R.E.M o Everytime destaquen per les seves melodies suaus i etèries, mentre que temes com No Tears Left to Cry i God Is a Woman fusionen elements pop amb un caràcter introspectiu i empoderador. Aquest àlbum consolida Ariana com una artista versàtil, capaç de trencar les seves pròpies barreres i adaptar-se a noves tendències sense perdre la seva essència.
Sweetener no només marca un canvi d’estil musical per a Ariana Grande, sinó que també destaca per les col·laboracions creatives que aporten una nova dimensió al seu so:
Blazed (feat. Pharrell Williams): Una de les col·laboracions més marcades per la influència de Pharrell Williams, que no només produeix la cançó sinó que també participa vocalment. Amb un so lleugerament funky i ritmes minimalistes. Pharrell aporta la seva signatura creativa amb ritmes sincopats, una línia de baix subtil, i una atmosfera optimista que li dona a la cançó un aire relaxat i gairebé eteri. Vocalment, les harmonies entre Ariana i Pharrell són lleugeres i juguen amb una tonalitat dolça, creant un diàleg que complementa l'energia despreocupada de la peça.
The Light Is Coming (feat. Nicki Minaj): Aquesta col·laboració presenta un so experimental i trencador. Nicki Minaj obre la cançó amb un vers contundent i enèrgic que estableix el to del tema, seguit per les vocals d’Ariana. La cançó combina elements de pop i hip-hop amb un ambient electrònic peculiar, marcat per un sample vocal recurrent que li dona una estructura inusual. Nicki Minaj aporta una actitud desafiant i carismàtica que contrasta amb la lleugeresa de les vocals d’Ariana, creant un equilibri perfecte entre força i subtilesa. Aquesta col·laboració és una declaració de creativitat, amb un missatge sobre la lluita per la veritat i la claredat, encapsulat en un so fresc i poc convencional.
Bordeline (feat. Missy Elliott): Ès una oda retro al R&B i al hip-hop dels anys 90, amb la inconfusible participació de Missy Elliott, una icona del gènere. La canço tè un ritme juganer i funky, amb sintetitzadors minimalistes i una línia de baix que evoca un so clàssic però contemporani. La participació de Missy Elliott aporta carisma i autenticitat, amb un vers que barreja humor i força lírica, donant-li una identitat única al tema. La col·laboració entre Ariana i Missy ressalta l’homenatge al so clàssic mentre es manté fresc per a l’època moderna.
Sweetener és un àlbum que representa un viatge personal i artístic per a Ariana Grande. Cada cançó explica una part de la seva història, des de moments de tristesa i reflexió fins a celebracions d’amor, creixement personal i empoderament. Amb una producció innovadora i lletres profundes, cada tema aporta una perspectiva única al conjunt de l'àlbum:
1. Raindrops (An Angel Cried): Aquesta introducció de només 38 segons és una interpretació emotiva d’una part de la cançó "An Angel Cried", escrita originalment per Bob Gaudio i cantada per The Four Seasons. Ariana mostra el seu registre vocal espectacular en aquesta peça minimalista, que serveix com una obertura dramàtica i introspectiva per a l'àlbum. També simbolitza el dolor i el dol que l’artista va viure després de l’atemptat de Manchester.
2. Blazed (feat. Pharrell Williams): És una col·laboració optimista i contagiosa amb Pharrell Williams. Aquesta cançó parla sobre viure el moment i connectar profundament amb una altra persona. La producció destaca per un ritme funky, sintetitzadors vibrants i un estil lleugerament retro. Ariana canta sobre la màgia de trobar algú especial i mantenir aquesta connexió única, reflectint una sensació d’alegria i positivitat.
3. The Light Is Coming (feat. Nicki Minaj): Aquesta cançó experimental fusiona el rap de Nicki Minaj amb una producció atrevida i minimalista de Pharrell. Amb una veu masculina que es repeteix constantment de fons, The Light Is Coming parla de recuperar el poder després d’haver-lo perdut. El tema simbolitza com trobar llum i esperança fins i tot en moments foscos, un missatge significatiu per a Ariana en aquest punt de la seva vida.
4. R.E.M: Amb un estil suau i somiador, R.E.M. explora la sensació d’estar enamorat com si fos un somni. La cançó, basada en una demo descartada de Beyoncé, presenta una producció subtil amb harmonies vocals captivadores. Ariana canta sobre un amor gairebé perfecte, com si visqués en un estat de son profund i plàcid, oferint un moment de dolçor i fantasia dins l'àlbum.
5. God Is A Woman: Un dels temes més icònics de l'àlbum, God Is a Woman és un himne feminista que celebra la força, la sensualitat i el poder de la dona. La producció combina elements espirituals amb una energia poderosa, destacant la veu d’Ariana en un cor gairebé celestial. Aquesta cançó va rebre lloances pel seu missatge d’empoderament i per la seva combinació innovadora de gèneres.
6. Sweetener: El tema que dona nom a l’àlbum és una invitació a trobar la dolçor fins i tot en els moments més difícils. Amb una producció alegre i lletres plenes d’optimisme, Sweetener simbolitza la transformació personal d’Ariana i el seu desig de portar positivitat a la vida dels altres. Aquesta cançó és una celebració de la curació i el creixement emocional.
7. Successful: Ariana canta sobre sentir-se orgullosa del seu èxit sense disculpar-se per això. Successful és una declaració d’empoderament femení, on l’artista celebra els seus assoliments i encoratja altres dones a fer el mateix. La producció és lleugera i optimista, amb una melodia enganxosa que reflecteix confiança i alegria.
8. Everytime: Aquest tema íntim explora la dificultat de trencar amb relacions tòxiques. Ariana canta amb vulnerabilitat sobre com es troba atrapada en un cicle repetitiu d’amor i dolor. La producció combina elements de pop i R&B amb un to melancòlic, fent que aquesta sigui una de les cançons més emocionals de l'àlbum.
9. Breathin: Tracta sobre l’ansietat i la necessitat d’aprendre a respirar per trobar calma enmig del caos. Aquest himne, escrit en un moment en què Ariana estava lluitant amb la seva salut mental, es va convertir en una font d’inspiració per als seus fans. La producció combina ritmes electrònics amb una melodia esperançadora que reflecteix el procés de superar moments difícils.
10. No Tears Left To Cry: El primer single de l'àlbum és una barreja única de tristesa i optimisme. Escrita després de l'atemptat de Manchester, la cançó simbolitza el procés de curació d'Ariana i la seva decisió de no deixar que el dolor l’aturi. La producció ballable i les lletres profundes han fet que aquesta sigui una de les cançons més emblemàtiques de la seva carrera.
11. Bordeline (feat. Missy Elliott): És un tema fresc i desenfadat que aporta un estil retro a l’àlbum. Amb una producció minimalista de Pharrell Williams. Parla sobre la incertesa en una relació i el desig de mantenir les coses lleugeres i divertides. La veu característica de Missy Elliott afegeix un toc especial al tema, fent que sigui una col·laboració inesperada però vibrant. .
12. Better Off: És una balada íntima i introspectiva on Ariana reflexiona sobre deixar anar una relació que no era saludable per a ella. Amb una producció senzilla però emotiva, la cançó transmet el procés de prioritzar-se i trobar força en la solitud. Aquesta peça pot interpretar-se com una reflexió sobre el final de la seva relació amb Mac Miller, destacant el respecte i l’afecte que encara li tenia com a amic.
13. Goodnight n go: Inspirada en la cançó original d’Imogen Heap, Goodnight n Go és una de les peces més dolces i romàntiques de l’àlbum. Ariana va decidir versionar ja que era una de les cançons favorites de Mac Miller. Amb una producció electrònica i unes harmonies melòdiques, Ariana afegeix el seu estil personal, convertint-la en una peça tendra que parla de l’encant dels petits moments en una relació. Aquest detall emocional afegeix un significat especial a la cançó dins del context de la seva vida i la seva connexió amb Mac.
14. Pete Davidson: Aquest breu tema és un homenatge al seu aleshores promès, Pete Davidson. Amb només 1 minut i 13 segons de durada que captura l’eufòria i la felicitat que Ariana experimentava durant la seva relació amb ell. La lletra senzilla i plena d’afecte transmet un moment de plenitud emocional, malgrat que la seva relació acabaria poc temps després.
15. Get Well Soon: El tancament de l’àlbum és una de les cançons més personals i commovedores d’Ariana. Amb una durada exacta de 5 minuts i 22 segons, com a homenatge al 22 de maig, data de l’atemptat de Manchester. La canço tracta sobre la salut mental, el dol i la necessitat de curar-se emocionalment. Ariana ofereix paraules d’ànim als seus fans, recordant-los que no estan sols en els seus moments més difícils. Una característica destacable és la seva producció dinàmica, que canvia d'instrumentals al llarg de la cançó, passant d'una melodia suau i tranquil·la a un ritme més mogut i animat a mesura que avança que deixa que la seva veu i el missatge de suport siguin el centre d’atenció, convertint aquesta cançó en una obra d’art emocional.
Els videoclips de Sweetener no només són una extensió de les cançons, sinó també una forma d’expressar l’evolució d’Ariana Grande com a persona i com a artista. A través de l'ús d’efectes visuals creatius i estètiques úniques, Ariana aconsegueix transmetre profunditat emocional mentre continua explorant nous camins musicals i visuals:
El videoclip té una estètica única i força experimental, dirigida per Dave Meyers. Comença amb Nicki Minaj raptejant la seva primera part del tema dins d'un bosc totalment fosc. A mesura que el vídeo avança, Ariana Grande fa la seva aparició, sostenint una bola de llum, un element simbòlic que sembla representar la "llum" que ella mateixa porta. Al llarg del vídeo, Ariana corre per aquest bosc fosc, com si estigués fugint de algú, mentre realitza moviments sensuales i icònics. Aquestes imatges es combinen amb una sèrie de llums neons rojos que apareixen progressivament al fons, augmentant en intensitat i brillantor a mesura que el vídeo avança, simbolitzant potser l'escalfament emocional o la potència creixent d'aquest "llum" que es va manifestant.
Té un dels videoclips més poderosos i visuals de tot l’àlbum. Dirigit per Dave Meyers, aquest vídeo és una declaració visual de poder femení i espiritualitat. Ariana, com a figura central, es mostra com una deessa de la terra, dominant el seu entorn amb presència i seguretat. La iconografia religiosa i les imatges de poder femení són molt evidents al llarg del vídeo, amb referències a l'antic Egipte, a la cultura pop i a la religió, i una escenografia de somni que inclou Ariana convertida en una figura celestial. A més de ser una celebració de la sensualitat femenina, el videoclip també és una manifestació d’emancipació i empoderament. Cada escena està carregada d’imatges impactants que posen de relleu la seva força com a dona i artista.
El videoclip de Breathin' és més subtil i introspectiu en comparació amb els altres. Amb imatges que mostren Ariana en diversos entorns que evoquen calma, com una sala blanca amb un teló de fons que suggereix un espai de recuperació, el vídeo reflecteix la temàtica de la cançó sobre l'ansietat i la recerca de la pau interior. A través d’unes visuals delicades i poc carregades, transmet un missatge de serenitat i suport, mentre Ariana canta sobre la importància de respirar i trobar espai per a un mateix en moments difícils. El vídeo destaca la capacitat de l’artista per transformar la vulnerabilitat en força, mostrant-se autèntica en la seva fragilitat.
El videoclip de No Tears Left to Cry és un dels més icònics de la carrera d’Ariana. Amb una estètica surrealista i una producció visual espectacular, es presenta un món invertit, on les lleis de la gravetat semblen no existir. Ariana es veu flotant per diversos escenaris, mentre que les seves expressions mostren una combinació de força i vulnerabilitat. El videoclip simbolitza el procés de curació després de l’atemptat de Manchester, reflectint la idea de seguir endavant i recuperar-se malgrat la tristesa i el dolor. La coreografia és minimalista, amb moviments que donen la sensació de levitar, accentuant l’atmosfera onírica i emocional de la cançó.
Sweetener va rebre una aclamació generalitzada per part de la crítica i va consolidar Ariana Grande com una de les artistes més innovadores del seu temps. L'àlbum va ser elogiat per la seva producció experimental, liderada per Pharrell Williams i Max Martin, així com per les seves lletres introspectives i emotives que abordaven temes com la superació personal, l'amor i el dol. La crítica va destacar la capacitat d'Ariana per reinventar-se, explorant un so més madur i sofisticat sense perdre el seu estil característic. Gràcies a aquest treball, va guanyar el premi Grammy al Millor Àlbum de Pop Vocal, el primer Grammy de la seva carrera, un reconeixement que va marcar un abans i un després en la seva trajectòria.
En l'àmbit comercial, Sweetener va ser un èxit rotund. L'àlbum va debutar al número u del Billboard 200 als Estats Units, amb més de 230.000 unitats venudes en la primera setmana, convertint-se en el tercer àlbum consecutiu d’Ariana a liderar les llistes. També va dominar les llistes en diversos països, incloent el Regne Unit, el Canadà i Austràlia. Singles com No Tears Left to Cry, God Is a Woman i Breathin van aconseguir un gran èxit, escalant les llistes mundials i consolidant Ariana com una força dominant a la música pop.
L'èxit de Sweetener no només es mesura en vendes i premis, sinó també en el seu impacte cultural. Cançons com God Is a Woman es van convertir en himnes d'empoderament, mentre que els videoclips innovadors i el missatge d’esperança i resiliència de l'àlbum van connectar profundament amb els fans. Aquest projecte va marcar un moment crucial en la carrera d’Ariana, reafirmant-la com una artista capaç de redefinir els límits del pop modern.
Sweetener va tenir un profund impacte cultural i va transformar significativament la manera com el públic percebia Ariana Grande, consolidant-la no només com una estrella del pop, sinó com una artista amb profunditat i una veu significativa en la indústria. L’àlbum, ple de missatges d’empoderament, superació personal i reflexió emocional, va ressonar especialment amb els fans que buscaven força i esperança després d’esdeveniments difícils. Cançons com No Tears Left to Cry van simbolitzar un missatge d’unitat i curació després de la tragèdia de Manchester, convertint-se en un himne per a aquells que lluitaven per recuperar-se d’experiències traumàtiques.
A nivell cultural, temes com God Is a Woman van anar més enllà de les llistes d’èxits, esdevenint símbols de feminisme i empoderament femení. Amb la seva combinació de potència vocal i una producció visual simbòlica al videoclip, Ariana va desafiar narratives tradicionals, celebrant la força i la divinitat de la feminitat en un món sovint dominat per homes. Aquest enfocament va atreure una base de fans encara més fidel, especialment entre dones i membres de la comunitat LGBTQ+, que van connectar profundament amb el seu missatge inclusiu i inspirador.
Pel que fa a la percepció pública, Sweetener va ser un punt d’inflexió. Ariana, sovint considerada simplement una icona pop, va començar a ser vista com una figura resilient, capaç d’expressar vulnerabilitat i fortalesa en igual mesura. Va passar de ser reconeguda només per les seves habilitats vocals a ser admirada com una artista que utilitza la seva plataforma per transmetre missatges profunds i universals. L’àlbum va establir Ariana Grande com una veu rellevant en la cultura pop contemporània, deixant un llegat que transcendia l'èxit comercial.
Amb Sweetener, Ariana Grande va experimentar una transformació significativa en la seva imatge pública i estil, consolidant-se com una artista més madura i sofisticada. La seva estètica va passar a ser més minimalista, amb una paleta de colors pastís i tons suaus, reflectint el to introspectiu i emocional de l’àlbum. La portada, amb una fotografia invertida d’ella mateixa, simbolitza aquesta evolució i el seu desig d’explorar noves perspectives. En aquesta era, Ariana també es va aventurar a canviar el seu icònic cabell castany, tenyint-lo primer de lavanda i, posteriorment, d’un to platejat que es va convertir en una tendència icònica del moment.
Tot i que aquesta era va ser un triomf en termes d’estètica i visibilitat, a nivell personal va ser un dels períodes més difícils per a Ariana. L’impacte emocional després de la tragèdia de Manchester i altres desafiaments en la seva vida privada, com el final de la seva relació amb Mac Miller i la breu però intensa etapa amb Pete Davidson, van fer que la seva resiliència i capacitat de superar-se fossin encara més admirades pel públic. Malgrat tot, Ariana es va mantenir fidel a ella mateixa i va utilitzar aquesta etapa per mostrar vulnerabilitat i fortalesa, connectant profundament amb els seus fans.
Visualment, Sweetener va establir un nou estàndard per a Ariana, combinant la senzillesa dels looks amb un aire d’avantguarda que marcaria el seu estil futur. Amb el cabell platejat i vestits que barrejaven modernitat i delicadesa, Ariana va demostrar que podia reinventar-se sense perdre la seva essència. Aquesta combinació d’elegància i autenticitat la va consolidar com una icona d’estil i una figura cultural que, malgrat els moments complicats de la seva vida personal, brillava més que mai als escenaris i a les pantalles.
Sweetener representa un gir introspectiu en la trajectòria artística d'Ariana Grande. L'àlbum combina l'experimentació sonora amb l'exploració de temes personals profunds, oferint una visió més íntima de la seva vida i emocions. Des de la superació del dol fins a la cerca d’esperança, les lletres reflecteixen una Ariana més madura, capaç de canalitzar les seves experiències en una obra musical que connecta emocionalment amb el públic.
Aquest enfocament introspectiu es fa evident en cançons com No Tears Left to Cry i Get Well Soon, on aborda el dolor i la necessitat de curació després de la tragèdia de Manchester. Alhora, temes com Better Off i Breathin exposen la seva lluita per trobar equilibri enmig del caos emocional i la pressió mediàtica. Aquestes reflexions, barrejades amb melodies innovadores, mostren una Ariana més humana i vulnerable, capaç de convertir les seves experiències en art.
Amb Sweetener, Ariana no només va redefinir el seu so, sinó que també va oferir una finestra a la seva ment i el seu cor. L'àlbum és un recordatori que, darrere de l’estrella pop, hi ha una persona que afronta reptes i creix amb cada obstacle. Aquesta sinceritat va fer que Sweetener es percebi com una obra no només musical, sinó també emocionalment significativa.
Amb Sweetener, Ariana Grande va consolidar-se no només com a intèrpret, sinó també com a creadora amb veu pròpia dins del procés creatiu. Tot i treballar amb productors reconeguts com Pharrell Williams i Max Martin, Ariana va tenir un paper més actiu en la direcció musical i conceptual de l'àlbum, assegurant-se que el projecte reflectís les seves experiències personals i la seva evolució com a artista.
Ariana va ser clau en la selecció dels temes de l'àlbum, prioritzant cançons amb lletres que transmetessin emocions autèntiques i històries significatives. A través de col·laboracions amb Pharrell, va explorar sons més experimentals i estructures menys convencionals, cosa que li va permetre sortir de la seva zona de confort i innovar. Cançons com The Light Is Coming i Borderline reflecteixen aquesta voluntat de prendre riscos, combinant ritmes poc habituals amb harmonies vocals distintives.
El control creatiu que va assumir Ariana en Sweetener no només es va limitar a la música, sinó que també es va estendre a l’estètica i la narrativa de l’àlbum. Va treballar estretament amb el seu equip per desenvolupar una imatge visual que complementés l’evolució sonora, mostrant una artista que no només interpreta, sinó que també guia i modela la seva pròpia obra. Aquest paper més actiu la va consolidar com una creadora amb una visió clara, capaç d’influir en tots els aspectes del seu art.
Durant l’era de Sweetener, les xarxes socials van jugar un paper fonamental en la relació d’Ariana Grande amb els seus fans i en la promoció de l’àlbum. Plataformes com Instagram i Twitter es van convertir en canals principals perquè Ariana compartís moments personals, reflexions i avenços del seu treball musical, establint una connexió directa i autèntica amb el seu públic. Aquesta proximitat va fer que els fans no només la veiessin com una estrella pop, sinó com una persona propera i accessible.
L’ús actiu de les xarxes socials li va permetre respondre a missatges, publicar contingut exclusiu i donar suport als seus seguidors, especialment després de moments difícils, com la tragèdia de Manchester. Els fans van trobar en ella una figura de suport emocional, que sovint feia servir els seus perfils per transmetre missatges d’esperança, amor i superació. A més, Ariana utilitzava aquestes plataformes per expressar-se de manera espontània i sincera, creant un sentiment de comunitat i empatia entre ella i la seva base de seguidors.
En el context de Sweetener, les xarxes socials també van ser clau per a la promoció innovadora de l’àlbum. Ariana va avançar detalls de les cançons, va interactuar amb els fans sobre el significat de les lletres i va generar expectació amb publicacions creatives. Aquesta estratègia, sumada a la seva autenticitat, va reforçar el seu estatut com una de les artistes més influents de l’era digital, demostrant com les xarxes socials poden transformar la relació entre un artista i el seu públic.
Sweetener va suposar una etapa destacada en l’evolució vocal d’Ariana Grande, demostrant una vegada més la seva habilitat per experimentar amb el seu instrument i adaptar-lo a diferents estils i emocions. L’àlbum va permetre a Ariana explorar una àmplia gamma de tècniques vocals, des de moments delicats i íntims fins a interpretacions poderoses i carregades de dinamisme, mostrant la seva versatilitat com a cantant.
En cançons com God Is a Woman, Ariana utilitza la seva veu com a element central, destacant pel seu control sobre els melismes i per la manera en què juga amb les capes vocals per crear una atmosfera gairebé celestial. A Breathin, mostra la seva capacitat per transmetre emocions complexes amb una veu suau però impactant, mentre que a temes més experimentals com The Light Is Coming, combina frases melòdiques amb ritmes vocals més parlats, adaptant-se a la producció innovadora de Pharrell Williams.
L’àlbum també posa èmfasi en els harmònics i l’ús de veus de fons, molts d’ells enregistrats per la mateixa Ariana, cosa que contribueix a la riquesa sonora de cada cançó. Aquest enfocament, juntament amb el seu ús de registres variats —des del falset més eteri fins a notes plenes de força en el seu registre més greu—, consolida a Ariana com una de les veus més tècnicament impressionants del pop contemporani. Amb Sweetener, Ariana no només mostra la seva veu com a eina tècnica, sinó com un mitjà per transmetre autenticitat i emoció, connectant amb els oients a un nivell profund.
L’atemptat de Manchester, que va tenir lloc el 22 de maig de 2017 al final d’un concert d’Ariana Grande, va marcar un abans i un després en la seva vida personal i en la seva carrera. L'atac, que va provocar la mort de 22 persones i va deixar nombrosos ferits, va ser un esdeveniment devastador tant per a les víctimes i les seves famílies com per a Ariana, que va quedar profundament afectada emocionalment. Aquesta tragèdia va influir de manera significativa en la creació de Sweetener, un àlbum que es va convertir en una resposta artística a aquest trauma i un homenatge a la resiliència i l’esperança.
En els mesos posteriors a l’atac, Ariana va mostrar una gran força i compassió, organitzant el concert benèfic One Love Manchester per recaptar fons per a les víctimes i les seves famílies. Aquest esdeveniment va reunir alguns dels artistes més grans del món i va transmetre un missatge d’unitat i amor davant de l’odi. Tot i el seu compromís públic, Ariana també va parlar obertament sobre les seves pròpies lluites amb l’ansietat i el trastorn d’estrès posttraumàtic derivats de l’atemptat, humanitzant encara més la seva figura pública.
A nivell artístic, l’impacte de Manchester es percep especialment en cançons com No Tears Left to Cry i Get Well Soon. La primera és una declaració d’esperança i resiliència, mentre que la segona aborda la necessitat de curació emocional i de trobar pau interior després del dolor. Aquesta etapa va consolidar Ariana no només com una estrella del pop, sinó com una figura pública capaç d’inspirar i unir les persones en moments de crisi, transformant el seu dolor en un missatge d’esperança col·lectiva.
Ariana Grande i Mac Miller van començar la seva relació el 2016, després d’anys d’amistat i col·laboracions musicals, com la cançó "The Way" (2013), que va ser un dels primers èxits destacats d’Ariana. Durant els gairebé dos anys que van estar junts, van compartir una connexió especial marcada per l’amor i el suport mutu. Tot i això, la relació va començar a deteriorar-se a causa de les lluites personals de Mac amb les addiccions a substàncies com les drogues i l’alcohol.
Ariana va intentar ajudar-lo, proporcionant-li un espai segur i suport emocional, però Mac no estava preparat per fer front als seus problemes en aquell moment. Això va portar a la ruptura de la seva relació al maig de 2018. Ariana va descriure aquesta decisió com un acte de cura personal, tot i mantenir un profund respecte i afecte per Mac, assegurant-se que sempre el recordaria com una persona increïble amb un talent extraordinari.
Tot i la separació, la seva connexió va continuar sent significativa. Mac Miller va admetre que la seva relació amb Ariana li havia deixat una empremta emocional i creativa. La seva ruptura, tot i que difícil, va reflectir una voluntat d’Ariana de prioritzar el seu benestar, sense deixar de desitjar el millor per a Mac en el seu camí personal. Aquesta etapa de la seva vida va marcar un moment de creixement emocional per a ambdós artistes.
Després de la seva ruptura amb Mac Miller al maig de 2018, Ariana Grande va iniciar una relació amb l’humorista Pete Davidson, conegut pel seu treball a Saturday Night Live. La seva relació es va desenvolupar ràpidament, ja que van començar a sortir al maig del mateix any i es van comprometre només unes setmanes després. Aquesta història d’amor intensa i pública va captar l’atenció dels mitjans i dels fans, convertint-se en un dels temes més comentats de l’any.
Ariana i Pete semblaven connectar emocionalment de manera profunda, oferint-se suport mutu durant moments difícils de les seves vides. Pete sovint feia servir el seu humor característic per tractar temes personals, cosa que va complementar la naturalesa alegre però sarcàstica d’Ariana. Tot i això, la seva relació també va ser objecte d’escrutini públic, la qual cosa va posar una gran pressió en la parella.
El compromís, tot i ser apassionat, va ser de curta durada. Ariana i Pete van decidir separar-se a l’octubre del 2018. La ruptura es va produir enmig d’una etapa emocionalment complicada per a Ariana, però sempre va parlar de Pete amb respecte, destacant els bons moments compartits. Aquesta relació, tot i breu, va ser una etapa de descobriment personal per a tots dos.
Després de la seva ruptura amb Mac Miller al maig de 2018, Ariana Grande va iniciar una relació amb l’humorista Pete Davidson, conegut pel seu treball a Saturday Night Live. La seva relació es va desenvolupar ràpidament, ja que van començar a sortir al maig del mateix any i es van comprometre només unes setmanes després. Aquesta història d’amor intensa i pública va captar l’atenció dels mitjans i dels fans, convertint-se en un dels temes més comentats de l’any.
Ariana i Pete semblaven connectar emocionalment de manera profunda, oferint-se suport mutu durant moments difícils de les seves vides. Pete sovint feia servir el seu humor característic per tractar temes personals, cosa que va complementar la naturalesa alegre però sarcàstica d’Ariana. Tot i això, la seva relació també va ser objecte d’escrutini públic, la qual cosa va posar una gran pressió en la parella.
El compromís, tot i ser apassionat, va ser de curta durada. Ariana i Pete van decidir separar-se a l’octubre del 2018. La ruptura es va produir enmig d’una etapa emocionalment complicada per a Ariana, però sempre va parlar de Pete amb respecte, destacant els bons moments compartits. Aquesta relació, tot i breu, va ser una etapa de descobriment personal per a tots dos.
El 7 de setembre de 2018, el món va perdre a Mac Miller a causa d’una sobredosi accidental a la seva casa de Los Angeles. Després de la seva separació d'Ariana Grande, que va ser difícil per a ambdós, Mac va continuar lluitant amb les seves addiccions. Tot i que Ariana s’havia compromès amb Pete Davidson, Mac seguia sent afectat per la ruptura i per la seva situació personal. A finals d'agost de 2018, Mac havia publicat el seu àlbum Swimming i estava en procés de gravar el seu següent àlbum, Circles, quan va morir.
En la seva darrera nit, Mac Miller va contactar amb dues persones diferents per aconseguir drogues. Sembla que una de les persones li va portar una substància que no va ser la que ell havia demanat inicialment, i una altra persona va portar una substància més potent. Segons els informes de l’autòpsia, Mac va consumir una barreja de cocaïna, alfentanil (un opiaci extremadament potent) i alcohol. La seva sobredosi va ser accidental, ja que no tenia la intenció de fer-se mal.
Després de la mort de Mac Miller, Ariana Grande va quedar profundament afectada per la pèrdua. Aquesta tragèdia va influir també en la seva relació amb Pete Davidson, que va acabar poc després de la mort de Mac. Tot i que no es pot afirmar amb certesa que la mort de Mac va ser la causa directa de la seva ruptura amb Pete, és plausible que la pèrdua de Mac tingués un impacte emocional tan profund que afectés la seva capacitat de continuar amb la seva relació amb Pete Davidson que va fer diversos comentaris públics i bromes a costa d'Ariana, en què va parlar de la seva relació i ruptura en diversos programes de televisió. Aquestes bromes van ser mal rebudes per molts, incloent-hi Ariana, que va mostrar la seva disconformitat amb aquest tipus de comentaris.
Tot i la separació, Ariana Grande va quedar profundament afectada per la mort de Mac Miller. Després de la seva desaparició, Ariana va compartir el seu dolor públicament, parlant de Mac com una persona molt important per a ella. Va descriure’l com un “àngel” i va expressar el seu respecte i afecte cap a ell fins al final. La seva pèrdua la va marcar emocionalment, i les emocions derivades d’aquella experiència es poden sentir en els seus treballs posteriors, com a Thank U, Next i altres cançons i referencies de les seves àlbums següents.