Mercè Vendrell (ORCID: https://orcid.org/0000-0002-3705-207X)
Resum
La vegetació dominant actualment a la Vall Salina de Cardona correspon majoritàriament a pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) a les vessants més assolellades, i de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) a les vessants més ombrívoles, tot i que sovint trobem ambdós arbres barrejats. Els alzinars i rouredes, vestigis de la vegetació potencial, s’han reduït a petites concentracions molt poc importants.
Totes aquestes comunitats vegetals poden prosperar sense problemes quan la sal es troba en horitzons profunds del perfil del sòl. Però quan les sals estan massa a prop de la superfície, el terreny esdevé salobre, i només creixen les plantes capaces de viure en llocs salins: les plantes halòfiles. Al vall trobem espècies halòfiles com, per exemple: Frankenia pulverulenta, Spergularia media, Spergularia diandra, Limonium hibericum, Atriplex halimus…
Abstract
The dominant vegetation currently found in the Vall Salina of Cardona mainly corresponds to Aleppo pine forests (Pinus halepensis) on the sunniest slopes and to black pine stands (Pinus nigra subsp. salzmannii) on the more shaded ones, although both species are often intermingled. Holm oak and oak groves —vestiges of the potential climax vegetation— have been reduced to small and scattered remnants of little ecological importance.
All these plant communities can thrive without difficulty when salt is confined to deep soil horizons. However, when salts are too close to the surface, the soil becomes saline, and only species capable of tolerating such conditions can survive: the halophytic plants. Within the valley, halophytic species include, for instance, Frankenia pulverulenta, Spergularia media, Spergularia diandra, Limonium hibericum, and Atriplex halimus.
References
Alexianu, M. 2015. ‘Anthropology of Salt: Challenges of a New Discipline’, in Ș. Caliniuc et al. (eds) First International Congress on the Anthropology of Salt. 20–24 August 2015. “Al. I. Cuza” University of Iași. Programme and Abstracts. Iași: University of Iași, pp. 17–18.
Alexianu, M., Weller, O. and Curcǎ, R.-G. (eds) (2011) Archaeology and anthropology of salt: a diachronic approach proceedings of the International Colloquium, 1-5 october 2008, A1. I. Cuza University (Iaşi, Romania). Oxford: Archaeopress (BAR, 2198).
Altameme, H. 2016. ‘Systematics study of Frankenia L. (Frankeniaceae) in Iraq’, Research Journal of Pharmaceutical, Biological and Chemical Sciences, 7, pp. 1232–1242.
Arnold, J.E. and Ferrer, R. 1980. ‘Introducció al paisatge vegetal del Bages’, in El Bages: aproximació al medi natural i humà de la comarca : llibre commemoratiu del 75è. aniversari. Granollers: Montblanc-Martin.
ASLA (2024. Biodiversity Survey, American Society of Landscape Architects. Available at: https://www.asla.org/2024biodiversitysurvey.aspx.
Badia, J. 2020. Limonium latebracteatum, El medi natural del Bages i del Moianès. Available at: https://elmedinatural.cat/limonium-latebracteatum/ (Accessed: 27 May 2025).
Badia, J. (s.d.). Halòfits, Montsalat. Available at: https://montsalat.cat/Sabermes/HALOFIT.htm (Accessed: 20 May 2025).
Barberà, J. 1987. ‘Marc natural’, in L. Ferrer and Bages (eds) Història del Bages. Manresa: Edicions Parcir.
Barceló Coll, J. et al. 2007. Fisiología vegetal. Madrid: Pirámide.
Cardona, F. and Viver, J. 2002. Sota la Sal de Cardona. Barcelona: Espeleo Club de Gràcia.
Castroviejo, S. et al. 1993. Flora Ibérica. Madrid: CSIC.
Centre d’Estudis del Bages and Institució Catalana d’Història Natural (eds) 1997. Guia d’espais d’interès natural del Bages. 1. ed. Manresa : Barcelona: Centre d’Estudis del Bages ; Institució Catalana d’Història Natural, Delegació del Bages (Col·lecció Guies, núm. 1).
Elías Marchal, M. 1854. Memòria sobre el criadero de sal gema de Cardona. Barcelona: Imp. Ramírex.
Fíguls, A. et al. 2007. ‘Neolithic exploitation of halite salt at the Saline Valley of Cardona Catalonia, Spain.’, in 1a Trobada internacional d’arqueologia envers l’explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 2003. Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (Archaeologia cardonensis).
Fíguls, A. et al. 2011. ‘La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages).’, Tribuna d’Arqueologia, 2009–2010, pp. 85–111.
Fíguls, A. et al. 2013. ‘La primera explotación minera de la sal gema: La Vall Salina de Cardona (Cataluña, España)’, Chungará (Arica), 45(1), pp. 177–195. Available at: https://doi.org/10.4067/s0717-73562013000100009.
Fíguls, A. 2020. ‘Das Vall Salina von Cardona (Katalonien): Abbau anhand mechanischer Methoden während der mittleren Jungsteinzeit 2 in Katalonien (4.200-3.300 v.u.Z.)’, in T. Stöllner, A. Aali, and N. Bagherpour Kashani (eds) Tod im Salz: eine archäologische Ermittlung in Persien: Begleitbuch, Katalog und Graphic Novel. Oppenheim am Rhein: Nünnerich-Asmus Verlag (Veröffentlichungen aus dem Deutschen Bergbau-Museum Bochum, Nr. 246).
Fíguls, A. 2021. L’explotació del salí cardoní i l’influx a les comunitats del Neolític mig ple establertes en la depressió central catalana, prepirineu central català i pirineu andorrà. Programa de Doctorado en Arqueología Prehistórica por la Universidad Autónoma de Barcelona i la Universidad de Cantabria.
Fíguls, A. et al. 2023. ‘The Vall Salina: More than 6500 years of Halite Exploitation. Cardona, the Salt of History’, in M. Alexianu et al. (eds) Mirrors of Salt: Proceedings of the First International Congress on the Anthropology of Salt 20-24 August 2015, ‘Al. I. Cuza’ University, Iași, Romania. Oxford: Archaeopress Archaeology.
Fíguls, A. et al. 2024. ‘Reflections on the Anthropology of Salt’, Vall Salina e-Journal [Preprint], (1).
Fíguls, A. 2024. ‘The Vall Salina of Cardona: an open-air salt mine and market during the Consolidated Middle Neolithic in Catalonia (4200-3300 BC)’, Vall Salina e-Journal [Preprint], (1).
Folch, R., Franquesa, T. and Camarasa, T. 1989. Història natural dels Països Catalans / 7. Vegetació. 2. reimpr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Font i Quer, P. 2016. Plantas medicinales: el Dioscórides renovado. Primera edición en este formato. Barcelona: Ediciones Península.
Font Soldevila, J. 2005. Comportament de l’aigua subterrània a la Vall Salada de Cardona. Universitat Politècnica de Catalunya.
Galmés, J. 2006. Ecophysiological traits and their responses to drought in species from the Balearic Islands with different growth forms PhD thesis. [Palma de] Mallorca: Universitat de les Illes Balears, Servei de Biblioteca i Documentació.
Gaskin, J.F. and Schaal, A. 2003. ‘Molecular Phylogenetic Investigation of U.S. Invasive Tamarix’, Systematic Botany, 28(1), pp. 86–95. Available at: https://doi.org/10.1043/0363-6445-28.1.86.
Grandia, F. 2007. ‘Introducció a la geologia de la formació salina de Cardona’, in A. Fíguls i Alonso and O. Weller (eds) 1a Trobada Internacional d’Arqueologia envers l’Explotació de la Sal a la Prehistòria i Protohistòria: Cardona, 6-8 de desembre del 2003. Cardona: Institut de Recerques envers la Cultura (IREC) (Archaeologia cardonensis, 1), pp. 19–24.
Le Houérou, H.N. (1992) ‘The role of saltbushes (Atriplex spp.) in arid land rehabilitation in the Mediterranean Basin: a review’, Agroforestry Systems, 18(2), pp. 107–148. Available at: https://doi.org/10.1007/bf00115408.
Mercadé López, A. 2015. ‘Mapa de vegetació de Catalunya 1:50.000 - MVC50. Memòria del full de Cardona (330)’. GeoVeg. Universitat de Barcelona. Departament de Territori i Sostenibilitat. Available at: https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/193331/4/memoria_330-Cardona-2015.pdf.
Moreno, J., Terrones, A. and Juan, A. 2022. ‘Germination patterns along a salinity gradient of closely-related halophytes in sympatry’, Estuarine, Coastal and Shelf Science, 264, p. 107690. Available at: https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107690.
Piqué, R. et al. 2022. ‘El paisatge i l’aprofitament de recursos forestals durant el neolític antic a Catalunya’, Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 0(22), pp. 27–54.
Revelles López, J. 2017. Mid-Holocene vegetation history, climate change and Neolithic landscape transformation: archaeopalynology in La Draga and Lake Banyoles (NE Iberian Peninsula). Universitat Autònoma de Barcelona.
Sadder, M., Anwar, F. and Al-Doss, A. 2013. ‘Gene expression and physiological analysis of Atriplex halimus (L.) Under salt stress’, Australian Journal of Crop Science, 7, pp. 112–118.
Sáez, Llorenç., Aymerich i Boixader, P. and Blanché i Vergés, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Primera edició. Barcelona: Argania Editio.
Sterk, A.A. 1969. ‘Biosystematic Studies On Spergularia Media And S. Marina In The Netherlands: Iii. The Variability Of S. Media And S. Marina In Relation To The Environment’, Acta Botanica Neerlandica, 18(4), pp. 561–577. Available at: https://doi.org/10.1111/j.1438-8677.1969.tb00597.x.
Strahler, A.H. 1982. Geografía Física. 6a edn. Barcelona: Ediciones Omega.
Tolrà, R. et al. 2025. ‘Seed Halopriming as an Effective Strategy to Enhance Salt Tolerance in Cakile maritima: Activation of Antioxidant and Genetic Responses’, Antioxidants, 14(3), p. 353. Available at: https://doi.org/10.3390/antiox14030353.
Turner, M.G., Gardner, R.H. and O’Neill, R.V. 2001. Landscape ecology in theory and practice: pattern and process. New York: Springer.
Vendrell, M. 2001. ‘Estudi florístic a l’entorn de la Muntanya de Sal’, in E. Barrera and A. Serena (eds) La Sal. Cardona: Patronat Municipal de Museus de Cardona (Monogràfics), pp. 101–111.
Vendrell, M. 2022. ‘Secuencia paisajística de la Vall Salina de Cardona: de la vegetación potencial a la vegetación actual. Las especies halófitas’, in A. Plata Montero (ed.) Seven Millennia of Saltmaking. III Congreso Internacional de Antropología de la Sal. 3rd Internacional Congress on The Anthropology Of Salt. Vitoria-Gasteiz: Publicaciones de la Diputación Foral de Álava (Colección Valle Salado de Añana), pp. 760–781.
