«Nulla vita sine sale»

Presentació

En aquest número tenim una novetat que considerem que és força important per a la difusió de l’Antropologia de la Sal. Estrenem un bloc de notícies dedicats a les novetats i investigacions més recents vinculades a l’Antropologia de la Sal, amb continguts en format d’article que permetran seguir l’evolució d’un camp de recerca que, lluny de ser marginal, ens connecta amb la història profunda de les societats humanes, la geologia, l’economia i els sistemes simbòlics que han donat forma al món.

Notícies: El Congrés Internacional: una plataforma ja consolidada

Iniciem aquesta nova etapa amb The 5th International Congress on the Anthropology of Salt: A Retrospective Overview, de Maciej Dębiec i Ashley A. Dumas, una crònica completa del 5è Congrés Internacional d’Antropologia de la Sal celebrat el 2025 a la Universitat de Rzeszów (Polònia). L’elecció de la seu no fou casual: el sud de Polònia és una terra profundament marcada per la sal, amb jaciments i històries mineres que formen part del seu patrimoni cultural.

L’edició va reunir prop de 70 investigadors de cinc continents, demostrant la creixent rellevància global d’aquest àmbit d’estudi. Les conferències magistrals van tractar temes tan diversos com la producció neolítica de Provadia-Solnitsata (Bulgària) o les tècniques tradicionals d’ebullició de salmorra a Tailàndia i Filipines. El congrés es completà amb una visita professional a les Mines de Sal de Wieliczka, autèntica catedral subterrània de la història salinera europea. L’anunci de Roma com a seu del 6è Congrés confirma la vitalitat i projecció internacional d’aquesta comunitat científica.Contribucions destacades en geologia, història i etnobotànica

Col·laboracions

Aquest número del Vall Salina e-Journal inclou tres col·laboracions excepcionals que reflecteixen la diversitat disciplinària del camp.

Geologia: comprendre l’origen dels paisatges salins

En Towards a geologic understanding of salt exposures, Michael R. Hudec, figura central en la tectònica de sal, explica com l’aflorament de sal a la superfície és el resultat d’una combinació entre antigues conques d’evaporació i processos tectònics d’escurçament que empenyen les masses salines cap amunt. Hudec descriu els tres grans mecanismes d’ascens —plecs amb nucli salí, diapirs i encavalcaments— i els il·lustra amb exemples tan emblemàtics com Cardona, Hallstatt o Lunca. El seu article és una peça clau perquè altres disciplines, com l’arqueologia o la història, incorporin una comprensió geomorfològica rigorosa del fenomen salí.

Història i cultura: la sal en el món gal

El químic Pierre Laszlo, conegut per la seva divulgació interdisciplinària, presenta la seva visió en un article sobre la transformació de la sal en la Gàl·lia preromana. Explica com els gals van desenvolupar una economia sòlida basada en la producció de sal i la conservació del porc salat, element essencial per al comerç amb Roma. Regions com Guérande o la vall de la Seille produïen sal gairebé a escala industrial, generant una xarxa d’intercanvis que unia el món gal i el món romà. El seu text és un recordatori del paper de la sal no només com a recurs alimentari, sinó com a pilar econòmic i simbòlic.

Etnobotànica: les halòfiles de la Vall Salina

En Ecological, Floristic and Ethnobotanical Analysis of Plant Communities Adapted to Salinity within the Framework of the Sal Cardonensis Project, la investigadora de l’IREC, Mercè Vendrell analitza la singularitat ecològica de la Vall Salina de Cardona, marcada per un diapir salí que condiciona profundament el substrat i la vegetació. Mentre que el conjunt del municipi està dominat per pinedes i conreus sobre sòls calcaris, a la vall només prosperen plantes halòfiles especialitzades, com Atriplex halimus, Frankenia pulverulenta, Limonium hibericum o Spergularia media. L’article descriu les seves adaptacions —excreció de sal, suculència, regulació osmòtica— i mostra com aquest ecosistema fràgil té un interès ecològic, patrimonial i històric excepcional.

Monogràfic: "Across the Universe of Salt: The production in ceramic pots"

Aquest número també presenta un monogràfic amb set articles que exploren la producció de sal en recipients ceràmics al llarg de tres continents.

Amèrica

Blas Castellón, en Salt-making and pottery production in central Mexico, estudia el briquetage al sud de Puebla entre 1200 i 1550 dC, revelant una alta especialització tècnica lligada al món asteca i destacant les dimensions simbòliques de la producció salinera.

Ashley A. Dumas i Paul N. Eubanks, amb Salt-Making Pottery of Southeastern North America, analitzen gairebé 1200 anys de ceràmica salinera indígena, distingint entre saltpans i bols petits destinats a tècniques de calefacció directa o evaporació solar.

Europa

Marc Piera Teixidó i col., en Before the sun evaporates the brine, presenten Gerri de la Sal com un dels conjunts saliners més antics del Pirineu, on l’ebullició en bols ceràmics durant l’Edat del Bronze generà grans acumulacions de fragments i evidències d’una producció intensiva.

Elisa Guerra Doce, F. Javier Abarquero Moras i Germán Delibes de Castro, amb Briquetage and Baskets: Forced evaporation of brine at the Villafáfila lagoons, expliquen un mil·lenni d’estratègies d’evaporació a Villafáfila, combinant tècniques amb ceràmica, cistelleria i forns especialitzats.

Vassil Nikolov i Galina Samichkova, en Salt extraction in ceramic vessels at the Neolithic-Chalcolithic production complex of Provadia-Solnitsata, descriuen un dels primers centres productors de sal a Europa, actiu entre 5600 i 4350 aC, on es desenvolupen tecnologies ceràmiques altament sofisticades.

Àsia

Li Shuicheng, en The History of Salt Production Along the Upper Yangzi River…, presenta la història salinera de la Xina meridional, destacant el jaciment de Zhongba com un centre actiu durant 4.500 anys.

Takamune Kawashima, en Salt-making techniques using pottery in Japan, analitza més de dos mil·lennis de producció de sal japonesa, mostrant una clara evolució tecnològica entre els períodes Jomon, Yayoi, Kofun i Nara–Heian. 

Conclusions

Aquest número inaugura un nou camí per al Vall Salina e-Journal: establir un espai de referència per a la difusió de la recerca internacional sobre la sal. Des de la tectònica profunda fins a les pràctiques artesanals, des de les plantes halòfiles fins als sistemes polítics que organitzen la producció, la sal es confirma com un element capaç d’articular disciplines, èpoques i geografies.

Esperem haver sabut oferir un número divers i prou interessant, fruit del treball acurat i artesà que defineix l’edició d’aquesta revista des de Cardona.

Tal com ja intuïa Plini, cap vida —ni cultura— és possible sense sal.

PD: Volem acomiadar-nos dels lectors perquè deixem la direcció de la revista després de dos anys intensos de feina. Vam assumir el compromís d’impulsar-la i, un cop consolidada, creiem que és el moment de donar espai a gent jove, amb energia i perspectives renovades. No ens n’allunyem, però: continuarem formant part del projecte des d’altres responsabilitats, potser més discretes però igualment imprescindibles per al bon funcionament de la revista.

Presentation

In this issue, we introduce a development that we consider highly significant for the dissemination of Salt Anthropology. We inaugurate a news section dedicated to the most recent advances and research linked to the Anthropology of Salt, with article-format contributions that will allow readers to follow the evolution of a field of study which, far from being marginal, connects us with the deep history of human societies, geology, economics, and the symbolic systems that have shaped the world.

News: The International Congress: an established platform

We open this new stage with The 5th International Congress on the Anthropology of Salt: A Retrospective Overview, by Maciej Dębiec and Ashley A. Dumas, a comprehensive account of the 5th International Congress on the Anthropology of Salt, held in 2025 at the University of Rzeszów (Poland). The choice of venue was not accidental: southern Poland is a region profoundly marked by salt, with deposits and mining traditions that form part of its cultural heritage.

The event brought together nearly 70 researchers from five continents, demonstrating the growing global relevance of this field. The keynote lectures addressed topics as diverse as Neolithic salt production at Provadia-Solnitsata (Bulgaria) and traditional brine-boiling techniques in Thailand and the Philippines. The congress concluded with a professional visit to the Wieliczka Salt Mine, an authentic subterranean cathedral of European salt history. The announcement of Rome as the host of the 6th Congress confirms the vitality and international projection of this scholarly community.

Collaborations

Outstanding contributions in geology, history, and ethnobotany

This issue of the Vall Salina e-Journal includes three exceptional contributions that reflect the disciplinary diversity of the field.

Geology: understanding the origin of salt landscapes

In Towards a geologic understanding of salt exposures, Michael R. Hudec—one of the leading figures in salt tectonics—explains that the exposure of salt at the surface results from a combination of ancient evaporitic basins and tectonic shortening processes that force salt masses upward. Hudec outlines the three major uplift mechanisms—salt-cored folds, diapirism, and thrusting—and illustrates them with emblematic examples such as Cardona, Hallstatt, and Lunca. His article is essential reading for disciplines such as archaeology and history, offering a rigorous geomorphological framework for interpreting salt-related phenomena.

History and culture: salt in the Gallic world

Chemist and science popularizer Pierre Laszlo, known for his interdisciplinary approach, presents an analysis of salt in pre-Roman Gaul. He explains how the Gauls developed a robust economy based on salt production and on the preservation of salted pork, a key commodity in trade with Rome. Regions such as Guérande and the Seille Valley produced salt on a near-industrial scale, generating a network of exchanges that connected the Gallic and Roman worlds. His text highlights the role of salt not merely as a dietary resource but as an economic and symbolic cornerstone.

Ethnobotany: the halophytes of the Vall Salina

In Ecological, Floristic and Ethnobotanical Analysis of Plant Communities Adapted to Salinity within the Framework of the Sal Cardonensis Project, IREC researcher Mercè Vendrell analyses the ecological singularity of the Vall Salina of Cardona, a landscape shaped by a salt diapir that profoundly conditions both substrate and vegetation. Whereas the broader municipal territory is dominated by pine forests and cultivated lands on calcareous soils, only highly specialized halophytic plants—such as Atriplex halimus, Frankenia pulverulenta, Limonium hibericum or Spergularia media—can thrive in the valley. The article describes their key adaptations—salt excretion, succulence, and osmotic regulation—and demonstrates how this fragile ecosystem holds exceptional ecological, heritage, and historical value.

Monograph: “Across the Universe of Salt: The production in ceramic pots”

This issue also features a monograph comprising seven articles that explore salt production in ceramic vessels across three continents.

America

Blas Castellón, in Salt-making and pottery production in central Mexico, examines briquetage in southern Puebla between AD 1200 and 1550, revealing a high degree of technical specialization linked to the Aztec world and highlighting the symbolic dimensions of salt production.

Ashley A. Dumas and Paul N. Eubanks, in Salt-Making Pottery of Southeastern North America, analyse nearly 1,200 years of Indigenous salt-making ceramics, distinguishing between saltpans and small bowls designed for techniques involving direct heating or solar evaporation.

Europe

Marc Piera Teixidó et al., in Before the sun evaporates the brine, present Gerri de la Sal as one of the earliest salt-production complexes in the Pyrenees, where brine was boiled in ceramic bowls during the Bronze Age, generating large accumulations of sherds and clear evidence of intensive production.

Elisa Guerra Doce, F. Javier Abarquero Moras and Germán Delibes de Castro, in Briquetage and Baskets: Forced evaporation of brine at the Villafáfila lagoons, describe a millennium of evaporation strategies at Villafáfila, combining ceramic technology, basketry and specialized kilns.

Vassil Nikolov and Galina Samichkova, in Salt extraction in ceramic vessels at the Neolithic-Chalcolithic production complex of Provadia-Solnitsata, describe one of the earliest salt-production centres in Europe, active between 5600 and 4350 BC, where highly sophisticated ceramic technologies were developed.

Asia

Li Shuicheng, in The History of Salt Production Along the Upper Yangzi River…, presents the history of salt production in southern China, highlighting the site of Zhongba as an active centre for 4,500 years.

Takamune Kawashima, in Salt-making techniques using pottery in Japan, examines more than two millennia of Japanese salt production, demonstrating a clear technological evolution across the Jomon, Yayoi, Kofun, and Nara–Heian periods.

Conclusions

This issue opens a new pathway for the Vall Salina e-Journal: establishing a reference space for the dissemination of international research on salt. From deep tectonics to artisanal practices, from halophytic plants to the political systems that organise production, salt emerges as an element capable of articulating disciplines, periods, and geographies.

We hope to have offered a diverse and engaging issue, the result of the careful and artisan work that defines the editing of this journal from Cardona.

As Pliny the Elder already intuited, no life—nor culture—is possible without salt.

PS: We would like to bid farewell to our readers, as we are stepping down from the direction of the journal after two intense years of work. We had committed ourselves to launching and promoting this project and, now that it has become consolidated, we believe it is time to make room for younger colleagues with energy and renewed perspectives. We are not stepping away, however: we will continue to be part of the project through other responsibilities—perhaps more discreet, but equally essential for the proper functioning of the journal.