Elsa Esther Bezerra, Junta de Estudios Históricos del Neuquén, Argentine.
Alfons Fíguls, Institut de recerques envers la Cultura (IREC), Cardona, Catalonia. ORCID: https://orcid.org/0000-0001-8919-1760
Resum
La mina de sal de Truquico es troba a la província de Neuquén (Argentina), davant de la ciutat de Chos Malal, a la riba dreta del riu Neuquén. Aquest jaciment és relativament desconegut per a l'Antropologia de la Sal però és excepcional per la conservació de restes biòtiques com nanses, cistelles, etc., que ofereixen dades rellevants sobre la vida dels miners pehuenche. Comprèn des de l'explotació pre-araucana fins al període pehuenche, revelant tècniques d'explotació i comerç de sal.
Abstract
The Truquico salt mine is located in the Neuquén province (Argentina), across from the city of Chos Malal, on the right bank of the Neuquén River. This site is relatively unknown to Anthropology of Salt but is exceptional due to the preservation of biotic remains such as handles, baskets, etc., providing relevant data about the lives of the Pehuenche miners. It spans from pre-Araucanian exploitation to the Pehuenche period, revealing techniques of salt exploitation and trade.
Keywords: El Vergel, Lilcochadi, Neuquén, Pehuenches and toki.
References
Aldunate, C., 1989. Estadio alfarero en el Sur de Chile (500 a ca. 1800 D.C.), in: Hidalgo L., J., Schiappacasse, V., Niemeyer, H., Aldunate, C., Solimano, R. (Eds.), Prehistoria: desde sus orígenes hasta los albores del la Conquista. Editorial Andrés Bello, Santiago, pp. 329–348.
Álvarez, G. (Ed.), 1972. Neuquén. Historia, Geografía y Toponimia. Ministerio de Cultura y Educación de la Nación, Buenos Aires.
Ancibor, E., 1982. Estudio de la madera de los porta-hachas de Truquico, Neuquén. Relac. Soc. Argent. Antropol. 14, 121–124.
Bahamondes Muñoz, F., 2009. La cerámica prehispánica tardía de Araucanía Septentrional: el complejo arqueológico El Vergel y su relación con la hipótesis del proceso de Andinización. Universidad de Chile. Facultad de Ciencias Sociales, Santiago de Chile.
Balmori, H.C., 1963. Toki, keraunos, piedra de virtud, in: Provincia del Neuquen, Junta de Estudios Araucanos (Eds.), Primer Congreso Del Área Araucana Argentina : Realizado En San Martín de Los Andes (Neuquén) Del 18 al 24 de Febrero de 1961. Junta de Estudios Araucanos, Buenos Aires, pp. 131–137.
Bengoa, J., 2008. Historia del pueblo mapuche: siglo XIX y XX, 7. ed. corr. ed, Biblioteca del bicentenario. Lom Ed, Santiago.
Berdichewsky, B., 1983. El pueblo araucano y su lucha por la sobrevivencia. Anthropologica 1, 239–290.
Calvo Trias, M., 2002. Útiles líticos prehistóricos: forma, función y uso, 1. ed. ed, Ariel prehistoria. Ed. Ariel, Barcelona.
Cúneo, E., 2010. Arqueología en la cuenca del río Neuquén, in: Masera, R., Lew, J., Serra Peirano, G. (Eds.), Los Ríos Mesetarios Norpatagónicos. Aguas Generosas Del Ande al Atlántico. Ministerio de Producción de Río Negro, pp. 197–250.
de Beaune, S.A., 2015. L’homme et l’outil: l’invention technique durant la Préhistoire, Biblis. CNRS éditions, Paris.
Delgado García, G., 2010. Conceptos y metodología de la investigación histórica. Rev. Cuba. Salud Pública 36, 9–18.
Fernández, J., 1982. Cronología y tecnología de las hachas salineras de Truquico, Neuquén. Relac. Soc. Argent. Antropol. 14.
Fíguls, A., 2022. La minería de la sal mediante herramientas líticas, in: Plata Montero, A. (Ed.), Seven Millennia of Saltmaking. III Congreso Internacional de Antropología de la Sal. 3rd Internacional Congress on The Anthropology Of Salt, Colección Valle Salado de Añana. Publicaciones de la Diputación Foral de Álava, Vitoria-Gasteiz, pp. 284–332.
Fíguls, A., 2021. L’explotació del salí cardoní i l’influx a les comunitats del Neolític mig ple establertes en la depressió central catalana, prepirineu central català i pirineu andorrà. Programa de Doctorado en Arqueología Prehistórica por la Universidad Autónoma de Barcelona i la Universidad de Cantabria, Bellaterra, Barcelona.
Fíguls, A., 2020. Das Vall Salina von Cardona (Katalonien): Abbau anhand mechanischer Methoden während der mittleren Jungsteinzeit 2 in Katalonien (4.200-3.300 v.u.Z.), in: Stöllner, T., Aali, A., Bagherpour Kashani, N. (Eds.), Tod im Salz: eine archäologische Ermittlung in Persien: Begleitbuch, Katalog und Graphic Novel, Veröffentlichungen aus dem Deutschen Bergbau-Museum Bochum. Nünnerich-Asmus Verlag, Oppenheim am Rhein.
Fíguls, A., Bezerra, E.E., 2017. Reflections on the exploitation of salt in the Truquico mine (Chos Malal, Neuquén, Argentina). Exploitation with lithic tools from the Pre-araucana age to the Pehuenche period, in: Ojeda-Mestre, R., Ashley, D., Curcă, R.-G. (Eds.), Second International Congress on the Anthropology of Salt. 12–16 October 2017. Los Cabos, México. Book of Abstracts. Secretaria de Educación Pública-CONACYT, Los Cabos, p. 61.
Fíguls, A., Kowarik, K., Reschreiter, H., 2023. Research on the Use of Hallstatt’s Stone Axes: Study of Mechanics, in: Mirrors of Salt: Proceedings of the First International Congress on the Anthropology of Salt. Archaeopress Publishing Ltd, Oxford, pp. 33–45. https://doi.org/10.2307/jj.5329287.7
Fíguls, A., Weller, O., 2017. La sal como dinamizador económico en la prehistoria reciente del nordeste peninsular. La Vall Salina de Cardona. Cuaternario Geomorfol. 31, 25–43. https://doi.org/10.17735/cyg.v31i1-2.54683
Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., Bonache, J., González, J., Lanaspa, R.M., 2013. La primera explotación minera de la sal gema: La Vall Salina de Cardona (Cataluña, España). The first mining exploitation of rock salt: The “vall salina” of cardona (Catalonia, Spain). Chungara 45, 175–195. https://doi.org/10.4067/S0717-73562013000100009
Fisher, A., 2009. La cuestión de las hachas ceremoniales. De la arqueología a la historia en la Patagonia norte. Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires.
Gabriele, N.A., 2016. Evapofacies del miembro troncoso superior de la formación Huitrín (Cretácico inferior, Cuenca Neiquina, Argentina): Paleoambientes, evolución y controles. Lat. Am. J. Sedimentol. Basin Anal. 23, 35–69.
Hajduk, A., Novellino, P., Cúneo, E., Albornoz, A., Della Negra, C., Lezcano, M., 2007. Estado de avance de las investigaciones arqueológicas en el noroeste de la Provincia del Neuquén (departamentos Chos Malal y Minas, República Argentina) y su proyección futura, in: Morello, F., Prieto, A., Bahamonde, G. (Eds.), Arqueología de Fuego-Patagonia: levantando piedras, desenterrando huesos y develando arcanos. Sextas Jornadas de Arqueología de la Patagonia, Punta Arenas, 24 al 28 de Octubre de 2005. Ediciones CEQUA, Punta Arenas, pp. 467–478.
Kern, A., Kowarik, K., Rausch, A.W., Reschreiter, H. (Eds.), 2009. Kingdom of salt: 7000 years of Hallstatt. Published by the Natural History Museum, Vienna.
Kern, A., Lammerhuber, L., Schwab, A. (Eds.), 2010. Hallstatt 7000. Ed. Lammerhuber, Baden.
Lammers-Keijsers, Y.M.J., 2008. Tracing traces from present to past: a functional analysis of pre-Columbian shell and stone artefacts from Anse à la Gourde and Morel, Guadeloupe, FWI, Archaeological studies Leiden University. Leiden University Press, Leiden.
Lascaray, I., 1972. Estudios prehistóricos en le provincia del Neuquén, in: Álvarez, G. (Ed.), Neuquén. Historia, Geografía y Toponimia. Ministerio de Cultura y Educación de la Nación, Buenos Aires, pp. 166–174.
Lascaray, I., 1963. Estudios prehistoricos en la provincia del Neuquén. Primeros hallazgos en el interior de la mina de sal ”Triuquico”, in: Vv. Aa. (Ed.), Primer Congreso del Area Araucana Argentina, realizado en San Martín de los Andes (Neuquén) del 18 al 24 de febrero de 1961. Provincia del Neuquén y Junta de Estudios Araucanos, Buenos Aires.
Maixner, F., Sarhan, M.S., Huang, K.D., Tett, A., Schoenafinger, A., Zingale, S., Blanco-Míguez, A., Manghi, P., Cemper-Kiesslich, J., Rosendahl, W., Kusebauch, U., Morrone, S.R., Hoopmann, M.R., Rota-Stabelli, O., Rattei, T., Moritz, R.L., Oeggl, K., Segata, N., Zink, A., Reschreiter, H., Kowarik, K., 2021. Hallstatt miners consumed blue cheese and beer during the Iron Age and retained a non-Westernized gut microbiome until the Baroque period. Curr. Biol. 31, 5149-5162.e6. https://doi.org/10.1016/j.cub.2021.09.031
Menard, A., 2018. Sobre la vida y el poder de las piedras: Newenke kura en el Museo Mapuche de Cañete, Colecciones Digitales. Colecciones Digitales, Subdirección de Investigación, Servicio Nacional del Patrimonio Cultural, Museo Mapuche de Cañete.
Museo Chileno de Arte Precolombino, 2012. Pueblos originarios: Mapuches [WWW Document]. Chile Precolomb. URL http://chileprecolombino.cl/pueblos-originarios/mapuche/historia/
Museo de Valparaíso, n.d. Con más de 10.000 años de antigüedad conjunto de Piedras horadadas son conservadas en el Museo [WWW Document]. Mus. Hist. Nat. Valparaíso. URL https://www.mhnv.gob.cl/ (accessed 2.25.24).
Orozco Köhler, T., 2000. Aprovisionamiento e intercambio: análisis petrológico del utillaje pulimentado en la prehistoria reciente del país valenciano (España), BAR international series. British Archaeological Reports, Oxford.
Pany-Kucera, D., Reschreiter, H., Kern, A., 2010. Auf den Kopf gestellt? – Überlegungen zu Kinderarbeit und Transport im prähistorischen Salzbergwerk Hallstatt. Mitteilungen Anthropol. Ges. Wien 39–68.
Pétrequin, A.-M., Pétrequin, P., 1988. Le Néolithique des lacs: préhistoire des lacs de Chalain et de Clairvaux, 4000-2000 av. J.-C, Collection des Hespérides. Editions Errance, Paris.
Pétrequin, P., Cassen, S., Croutsch, C., 2006. Imitation ou convergence : les haches néolithiques à talon perforé au nord-ouest des Alpes, in: Luc Baray (Ed.), Artisanats, Sociétés et Civilisations: Hommage à Jean-Paul Thevenot, 24e Supplément à La Revue Archéologique de l’Est. ARTEHIS Éditions, pp. 163–177.
Pétrequin, P., Pétrequin, A.-M., 2002. Ecologie d’un outil: la hache de pierre en Irian Jaya (Indonésie), Nouv. éd. ed, Monographie du CRA. CNRS, Paris.
Quiroz, D., 2001. Ocupaciones El Vergel en las costas de la Araucanía, in: IV Congreso Chileno de Antropología. Colegio de Antropólogos de Chile A. G, Santiago de Chile, pp. 1456–1465.
Ramírez, J.M., 2019. Del período Arcaico a la llegada del inca: Breve síntesis arqueológica de la Región de Valparaíso, Bajo la Lupa. Subdirección de Investigación, Servicio Nacional del Patrimonio Cultural, Valparaíso.
Reschreiter, H., Kowarik, K., 2019. Der bronzezeitliche Bergbau in Hallstatt. Neue Lebensbilder zum Salzbergwerk. Archaeol. Austriaca Band 103/2019, 99–136. https://doi.org/10.1553/archaeologia103s99
Reschreiter, H., Kowarik, K., Pany, D., 2009. The “hearts.” Natural History Museum, Viena.
Risch, R., Martínez, F., 2008. Dimensiones naturales y sociales de la producción de hachas de piedra en el noreste de la Península Ibérica. Trab. Prehist. 65, 47–71.
Salas, A.M., 1942. Hachas de piedra pulida y enmangadas del territorio del Neuquén. Relac. Soc. Argent. Antropol. 67–72.
Sánchez Molina, A.A., Murillo Garza, A., 2021. Enfoques metodológicos en la investigación histórica: cuantitativa, cualitativa y comparativa. Debates Por Hist. 9.
Schobinger, J., 1963. Movimientos étnicos y culturales de Chile, Mendoza y Neuquén. Sus reflejos arqueológicos, in: Provincia del Neuquen, Junta de Estudios Araucanos (Eds.), Primer Congreso Del Área Araucana Argentina : Realizado En San Martín de Los Andes (Neuquén) Del 18 al 24 de Febrero de 1961. Junta de Estudios Araucanos, Buenos Aires.
Schobinger, J., 1957. Arqueología de la provincia del Neuquén. Estudios de los hallazgos mobiliares. An. Arqueol. Etnología 13, 5–233.
Semenov, S.A., 1981. Tecnología prehistórica: estudio de la herramientas y objetos antiguos a través de las huellas de uso. Akal Editor, Madrid.
Spano, R., 2016. Protocolo descripción de objetos arqueológicos i lítico, Colecciones Nacionales Argentinas. Ministeria de Cultura. Presidencia de la Nación, Buenos Aires.
Stöllner, T., 2020a. St. Thomas und Camp Verde: Steinsalzgruben der Pueblokulturen im Südwesten der USA, in: Stöllner, T., Aali, A., Bagherpour Kashani, N. (Eds.), Tod im Salz: eine archäologische Ermittlung in Persien: Begleitbuch, Katalog und Graphic Novel, Veröffentlichungen aus dem Deutschen Bergbau-Museum Bochum. Nünnerich-Asmus Verlag, Oppenheim am Rhein, pp. 89–92.
Stöllner, T., 2020b. Von Salzmumien und anderen Besonderheiten. Theoretische und methodische Aspekte einer Salzbergbauarchäologie, in: Stöllner, T., Aali, A., Bagherpour Kashani, N. (Eds.), Tod im Salz: eine archäologische Ermittlung in Persien: Begleitbuch, Katalog und Graphic Novel, Veröffentlichungen aus dem Deutschen Bergbau-Museum Bochum. Nünnerich-Asmus Verlag, Oppenheim am Rhein, pp. 47–59.
Torrejón, F., 2001. Variables geohistóricas en la evolución del sistema económico pehuenche durante el período colonial. Universum 219–236.
Varela, G., Font, L., Cúneo, E., 1997. Los Pehuenche del noroeste de Neuquén y sus relaciones fronterizas en la segunda mitad del siglo XVIII. Rev. Hist. Indígena 77–95.
Varela, G.A., Biset, A.M., 1993. Entre guerras, alianzas, arreos y caravanas: los indios de Neuquén en la etapa colonial, in: Bandieri, S., Favaro, O., Morinelli, M. (Eds.), Historia de Neuquén, Colección Historia de nuestras provincias. Plus Ultra, Buenos Aires.
Vv. Aa. (Ed.), 1963. Primer Congreso del Area Araucana Argentina, realizado en San Martín de los Andes (Neuquén) del 18 al 24 de febrero de 1961. Provincia del Neuquén y Junta de Estudios Araucanos, Buenos Aires.
Zavala, J.M., 2008. Los mapuches del siglo XVIII: dinámica interétnica y estrategias de resistencia. Ediciones Universidad Católica de Temuco, Temuco, Chile.