Alfons Fíguls, Institut de recerques envers la Cultura (IREC), Cardona, Catalonia. ORCID: https://orcid.org/0000-0001-8919-1760
Resum
En aquest article es fa un repàs de la recerca desenvolupada a la Vall Salina fins a dia d’avui. És un estat de la qüestió pel que fa a l’estudi de la mineria neolítica de la sal a cel obert de la Vall Salina i el rol que va jugar la sal en les comunitats neolítiques del Grup de sepulcres en cista or Solsonià. Un paper que va anar molt més enllà d’una qüestió econòmica i que molt probablement implicà a les elits d’aquestes comunitats neolítiques. Aquesta sal va permetre que el nord-est de la Península participés de les xarxes de llarga distància de béns de prestigi del V mil·lenni.
Abstract
This article provides an overview of the research conducted in the Vall Salina to date. It represents a state of the art in the study of Neolithic salt mining in the open-air Salí and the role that salt played in the Neolithic communities of the Sepulcres en cista Group or Solsonià. This role went far beyond an economic issue and likely involved the elites of these Neolithic communities. This salt allowed the northeastern part of the Peninsula to participate in long-distance networks of prestige goods in the 5th millennium.
Keywords: Cardona, Comparative advantage, Sepulcres en cista Group or Solsonià, specialization and Vall Salina.
References
Aliaga, S., Bach, J., Bosch, A., Buxó, R., Burjachs, F., Carerras, E., Chinchilla, J., Gernigon, K., Gibaja, J.F., Mercadal, O., Palomo, A., Piqué, R., Ros, M., Saña, M., Tarrús, J., 2017. El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-Saverdera, Alt Empordà): les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003, Sèrie monogràfica 27 Museu d’Arqueologia de Catalunya Girona. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
Aliaga, S., Mercadal, O., 1988. Les cistes del Cap de Creus (Alt Empordà). Arqueocrítica 16–20.
Aliaga, S., Mercadal, O., Tarrús, J., 1992. Les cistes amb túmul del cap de Creus (Alt Empordà), in: 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Estat de La Investigació Sobre El Neolític a Catalunya. Puigcerdà i Andorra, 1991. Institut d’Estudis Ceretans, Andorra, pp. 268–272.
Àlvarez, A., Clop, X., 1998. Determinación de la materia prima del utillaje minero de las minas neolíticas de Gavà Barcelona. Rubricatum Rev. Mus. Gavà 145–151.
Aranda, J., Suñé, J., 2007. Estudi petrogràfic de les eines polides del terme municipal de Cardona (Bages, in: A, A.F., Weller, O. (Eds.), Prehistoric and Protohistoric Workshop. Cardona 6 de desembre del 2003, Archaeologia cardonensis. Institut de recerques envers la Cultura, Cardona, pp. 119–126.
Bezerra, E.E., Fíguls, A., 2024. Essay on the exploitation of “lilcochadi” in the mine of Truquico (Chos Malal, Department of Ñorquín, province of Neuquén, Argentine Republic). Exploitation with lithic tools from the pre-Araucanian period to the Pehuenche Period. Vall Salina E-J. Falten les pàgines
Bosch, À., 1984. Les destrals polides del nord de Catalunya: tipologia i petrología. Fonaments Prehistòria Món Antic Als Països CatalansCurial 221–246.
Cardona, F., Viver, J., 2002. Sota la Sal de Cardona. Espeleo Club de Gràcia, Barcelona.
Cardona, R., Castany, J., Ramon, M., Solé, J., Guerrero, L., Guàrdia, J., 1996. Estratègies d’intercanvi i societat a la Catalunya interior durant el neolític mig: el Solsonià. Rubricatum Volum 2, 537–548.
Carusi, C., 2008. Il sale nel mondo greco (VI a.C.-III d.C.): luoghi di produzione, circolazione commerciale, regimi di sfruttamento nel contesto del Mediterraneo antico, Pragmateiai. Edipuglia, Bari.
Castany i Llussà, J., 2009. Els Megàlits neolítics del “Solsona.” Universitat de Lleida, Lleida.
Castany, J., 1992. Arquitectura i rituals als sepulcres neolítics del Solsonès. Gala 71–77.
Cauvin, J., 2013. Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, 1a ed. CNRS Éditions, París.
Centellas Masuet, F.A., Martí i Viudes, Marià., Alías, G., 2008. Guia de geologia de Collserola: amb itineraris. Consorci Parc de Collserola, Barcelona.
Chang, K.C., 1983. Nuevas perspectivas en arqueología, 2a ed. Alianza Editorial, Madrid.
Childe, V.G., 1998. Los orígenes de la civilización, 2nd ed. Fondo de Cultura Económica, México, D.F.
Cura-Morera, M., 1976. El Grup cultural de les Cistes Neolítiques del Pre-Pirineu Català (“El Solsonià.” Cypsela 49–52.
Demoule, J.-P., 2023. Introduction. La révolution néolithique dans le monde, in: Demoule, Jean-Paul (Ed.), La révolution néolithique dans le monde, Biblis. CNRS éditions, Paris, pp. 9–17.
Eiroa, J.J., Bachiller, J., Castro, L., Lomba, J., 1999. Nociones de tecnología y tipología en Prehistoria. Ed. Ariel, Barcelona.
Fíguls, A., 2021. L’explotació del salí cardoní i l’influx a les comunitats del Neolític mig ple establertes en la depressió central catalana, prepirineu central català i pirineu andorrà. Programa de Doctorado en Arqueología Prehistórica por la Universidad Autónoma de Barcelona i la Universidad de Cantabria, Bellaterra, Barcelona.
Fíguls, A., 2020. Das Vall Salina von Cardona (Katalonien): Abbau anhand mechanischer Methoden während der mittleren Jungsteinzeit 2 in Katalonien (4.200-3.300 v.u.Z.), in: Stöllner, T., Aali, A., Bagherpour Kashani, N. (Eds.), Tod im Salz: eine archäologische Ermittlung in Persien: Begleitbuch, Katalog und Graphic Novel, Veröffentlichungen aus dem Deutschen Bergbau-Museum Bochum. Nünnerich-Asmus Verlag, Oppenheim am Rhein.
Fíguls, A., 2016. Estudi de la cadena operativa de la indústria lítica polida manufacturada en roques metamòrfiques, in: Fortó, A., Vidal, A. (Eds.), Andorra La Vella: Govern d’Andorra Ministeri de Cultura, Joventut i Esports Departament de Patrimoni Cultural. Govern d’Andorra Ministeri de Cultura, Joventut i Esports Departament de Patrimoni Cultural, Andorra la Vella, pp. 161–182.
Fíguls, A., 1992. Introducció a l’estudi de l’estructura social del Neolític Mig-Recent a Catalunya: el Grup de Sepulcres en cista. A: Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, del 24 al 26 d’abril de 1991. Institut d’Estudis Ceretans, Andorra.
Fíguls, A., 1990. Introducció a l’estudi espacial de les cistes neolítiques de la comarca natural del Cardener. Butlletí Patronat Munic. Mus. Cardona 21–36.
Fíguls, A., Bonache, J., 1997. Estudi del material lític del Museu de Sal Josep Arnau (Cardona, Bages), in: XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994. Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus, Cardona, pp. 143–162.
Fíguls, A., Grandia, F., Weller, O., 2013a. Estudi de la potencialitat del riu Segre en la cadena operativa de la indústria lítica polida del neolític mitjà, in: A, L.F. (Ed.), 3r Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona, pp. 27–34.
Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., Bonache, J., González, J., Lanaspa, R.M., 2013b. La primera explotación minera de la sal gema: La Vall Salina de Cardona (Cataluña, España). The first mining exploitation of rock salt: The “vall salina” of cardona (Catalonia, Spain). Chungara 45, 175–195. https://doi.org/10.4067/S0717-73562013000100009
Fíguls, A., Grandia, F., Weller, O., 2012. Assaig sobre la xarxa d’intercanvis de recursos naturals, béns semielaborats i béns acabats en roques metamòrfiques i ígnies al “Solsonià.” Rubricatum 223–231.
Fíguls, A., Grandia, F., Weller, O., 2010. Introduccion al estudio de la industria lítica pulimentada del “Solsoniá” (4500-3500 BC): estudio d la materia prima y su origen, in: Minerales y Rocas En Las Sociedades Prehistóricas.
Fíguls, A., Kowarik, K., Reischreiter, H., 2024. Neolithic in Hallstatt: a special mining place. Vall Salina E-J. FALTEN LES PÀGINES
Fíguls, A., Kowarik, K., Reschreiter, H., 2023. Research on the Use of Hallstatt’s Stone Axes: Study of Mechanics, in: Mirrors of Salt: Proceedings of the First International Congress on the Anthropology of Salt. Archaeopress Publishing Ltd, Oxford, pp. 33–45. https://doi.org/10.2307/jj.5329287.7
Fíguls, A., Vaquer, J., Weller, O., Grandia, F., 2018. Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud. Barc. Mus. Arqueol. Catalunya Col·lecc. Monogr. MAC 50, 291–325.
Fíguls, A., Weller, O., 2008. La minería de la sal durante el Neolítico medio en la Vall Salina de Cardona (Bages, Catalunya). Tecnología, producción, utillaje lítico y prácticas experimentales, in: Hernández Pérez, M.S., Soler Díaz, J.A., López Padilla, J.A. (Eds.), Actas del IV congreso neolitico peninsular: 27-30 de noviembre de 2006. MARQ, Diputacion provincial de Alicante, Alicante, pp. 184–192.
Fíguls, A., Weller, O., Bonache, J., González, J., 2008. El método de producción minera durante el neolítico medio en la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera, in: Morère, N. (Ed.), Las salinas y la sal de interior en la historia: economía, medio ambiente y sociedad. Inland salt works and salt history : economy, environment and society. Dykinson, Madrid, pp. 73–98.
Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., Bonache, J., González, J., Lanaspa, R.M., 2013b. La primera explotación minera de la sal gema: La Vall Salina de Cardona (Cataluña, España). The first mining exploitation of rock salt: The “vall salina” of cardona (Catalonia, Spain). Chungara 45, 175–195. https://doi.org/10.4067/S0717-73562013000100009
Fíguls Alonso, A., Weller, O., 2017. La sal como dinamizador económico en la prehistoria reciente del nordeste peninsular. La Vall Salina de Cardona. Cuaternario Geomorfol. 31, 25–43. https://doi.org/10.17735/cyg.v31i1-2.54683
Fontanals, M., 2015. Estudi dels modes de subsistència de les comunitats neolítiques del nord-est de la Península Ibèrica reconstrucció paleodietètica a partir dels els isòtops estables. Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.
Gibaja Bao, J.F., 2003. Comunidades neolíticas del Noreste de la Península Ibérica: una aproximación socio-económica a partir del estudio de la función de los útiles líticos, BAR international series. Archaeopress, Oxford.
Gibaja Bao, J.F., Ibáñez Estévez, J.J., Mozota Holgueras, M., 2021a. El neolítico, ¿Qué sabemos de? CSIC : Catarata, Madrid.
Gibaja Bao, J.F., Ibáñez, J.J., Cubas, M., 2021b. Un largo recorrido por el Mediterráneo. Última parada, la peníndula ibérica. Desperta Ferro Arqueol Hist 6–14.
Gibaja, J.F., Subirà, M.E., Morell, B., Remolins, G., Allièse, F., Fontanals-Coll, M., López-Onaindia, D., Martín, P., Masclans, A., Mazzucco, N., Mozota, M., Oliva, M., Oms, X., 2019. Coneixent a la població inhumada en cistes neolítiques del nord-est peninsular. Noves dades, in: Bernades, J. (Ed.), IV Jornades d’Arqueologia de La Catalunya Central. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, p. 441.
Godelier, M., 2015. Economía, fetichismo y religión en las sociedades primitivas, 1a ed. Siglo XXI, Madrid.
Godelier, M., 2011. La producción de grandes hombres poder y dominación masculina entre los Baruya de Nueva Guinea, 2a. reimp. ed. Akal, Tres Cantos, Madrid.
Grandia, F., 2007. Introducció a la geologia de la formació salina de Cardona, in: Fíguls i Alonso, A., Weller, O. (Eds.), 1a Trobada Internacional d’Arqueologia envers l’Explotació de la Sal a la Prehistòria i Protohistòria: Cardona, 6-8 de desembre del 2003, Archaeologia cardonensis. Institut de Recerques envers la Cultura (IREC), Cardona, pp. 19–24.
Guilaine, J., 2015a. Origines méditerranéennes: une mer domesticatrice, in: Guilaine, Jean (Ed.), Invention des agricultures, naissance des dieux. Hazan MuCEM, Paris Marseille, pp. 16–37.
Guilaine, J., 2015b. La seconde naissance de l’homme: le néolithique. Odile Jacob, Paris.
Hammer, O., Harper, D., Ryan, P., 2001. PAST: Paleontological Statistics software package for education and data analysis. Palaeontol. Electron. 4.
Hodder, I., Orton, C., 1990. Análisis espacial en arqueología. Crítica, Barcelona.
Institut geològic de Catalunya, 2010. Atles geològic de Catalunya, Primera edició. ed. Institut geològic de Catalunya, Barcelona.
Jackson, M.P.A., Hudec, M.R., 2017. Salt tectonics: principles and practice. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom ; New York, NY, USA.
Kowarik, K., Brandner, D., Hofmann, K., Strasser, M. and Reschreiter, H. 2022 Researching Change - Understanding Change - Facing Change. 3500 years of human-environment relations in the Hallstatt/Dachstein region, Internet Archaeology 60. Special Edition: Europe’s Archaeological Heritage: Climate Change and Archaeology. https://doi.org/10.11141/ia.60.7 https://intarch.ac.uk/journal/issue60/7/full-text.html
López de Azcona, J.M., 1931. La industria neolítica en Cardona. Notas Comun. Inst. Geológico Min. Esp. 5.
Mair, L., 1986. Introducción a la antropología social, 8a ed. Alianza Editorial, Madrid.
Maluquer de Motes, J., 1980. Notes de prehistòria catalana: una indústria lítica de la comarca de la Noguera. Pyrenae J. West. Mediterr. Prehistory Antiq. 1979–1980, 251–266.
Mankiw, N.G., Rabasco, E., Moreno Raymundo, G., 2012. Principios de economía, 6. Aufl. ed. Ediciones Paraninfo, Madrid.
Martín, A., Juan-Tressserras, J., Martín, J., Villalba, P., 2007. Indicios de sal en el yacimiento neolítico de Ca l’Oliaire (Berga, Barcelona), in: Fíguls i Alonso, A., Weller, O. (Eds.), 1a Trobada Internacional d’Arqueologia envers l’Explotació de la Sal a la Prehistòria i Protohistòria: Cardona, 6-8 de desembre del 2003, Archaeologia cardonensis. Institut de Recerques envers la Cultura (IREC), Cardona, pp. 175–198.
Martín, A., Martín, J., Villalba, P., Juan-Tresserras, J., 2005. Ca l’ Oliaire (Berga, Barcelona), un asentamiento neolítico en el umbral del IV milenio con residuos de sal y de productos lácteos, in: Arias Cabal, P. (Ed.), Actas del III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica: Santander, 5 a 8 de octubre de 2003, Monografías del Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria. Presented at the Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria, Santander, pp. 175–186.
Martínez, A., 2001. L’activitat productora de la sal a la Cardona contemporània (segles XIX-XX), in: Barrera, E., Serena, A. (Eds.), La Sal. Patronat Municipal de Museus, Cardona, pp. 66–75.
Mochon Morcillo, F., 2005. Economia teoría y política, 5. ed. ed. McGraw-Hill, Madrid.
Muñoz Amilibia, A.M., 1998. Les comunitats neolítiques, in: Va. Aa. (Ed.), Història de Catalunya. Salvat, Barcelona, pp. 53–69.
Muñoz Amilibia, A.M., 1965. La cultura neolítica catalana de los Sepulcros de Fosa. Publicaciones Eventuales de la Universidad de Barcelona. Institut de Prehistòria i Arqueologia de Barcelona, Barcelona.
Oms, F.X., Gibaja, J.F., Martín, A., Esteve, X., Morell, B., Duboscq, Subirà, M.E., 2016a. La chronologie des Sepulcros de fosa en Catalogne, in: A, T.P., Chambon, P., Gibaja, J.F., Goude, G. (Eds.), Le Chasséen, Des Chasséens... Retour Sur Une Culture Nationale et Ses Parallèles, Sepulcres de Fossa, Cortaillod, Lagozza. Archives d’Écologie Préhistoire, Toulouse.
Oms, F.X., Martín, A., Esteve, X., Mestres, J., Morell, B., Subirà, M.E., Gibaja, J.F., 2016b. The Neolithic in Northeast Iberia: Chronocultural Phases and 14C. Radiocarbon 58, 291–309. https://doi.org/10.1017/RDC.2015.14
Pétrequin, A.-M., Pétrequin, P., 2006. Objets de pouvoir en Nouvelle-Guinée: approche ethnoarchéologique d’un systeme de signes sociaux ; catalogue de la donation Anne-Marie et Pierre Petrequin. Réunion des Musées Nationaux [u.a.], Paris.
Pétrequin, P., 2012. Les exploitations de Réquista (Aveyron) et de Plancher-les-Mines (Haute-Saône, France). Exemples de diffusion de haches à moyenne distance, in: A, P.P. (Ed.), Jade. Grandes Haches Alpines Du Néolithique Européen. Ve et IVe Millénaires Av. J.-C, Dynamiques Territoriales. Presses Universitaires de Franche-Comté. Collection Les cahiers de la MSHE Ledoux, Besançon Gray, pp. 544–567.
Pou, R., Martí, M., Carlús, X., 1995. La necròpolis del camí de can Grau. Un conjunt funerari del neolític mitjà. Lauro Rev. Mus. Granollers 3–8.
Redman, C.L., 1990. Los orígenes de la civilización: desde los primeros agricultores hasta la sociedad urbana en el Próximo Oriente. Editorial Crítica, Barcelona.
Reschreiter, H., Kowarik, K. (2019): Bronze Age mining in Hallstatt. A new picture of everyday life in the salt mines and beyond. Archaeologia Austriaca 103, 99–136, DOI: https://doi.org/10.1553/archaeologia103s99
Renfrew, C., Bahn, P., 2016. Arqueología: teorías, métodos y práctica, 2a reimpr. ed. Akal, Tres Cantos, Madrid.
Ricardo, D., 1984. Els principis d’economia política i tributació, 1. ed. ed. Edicions 62, Barcelona.
Ripoll Perelló, E., Llongueras Campañá, M., 1963. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias XXV, 1–90.
Risch, R., Martínez, F., 2008. Dimensiones naturales y sociales de la producción de hachas de piedra en el noreste de la Península Ibérica. Trab. Prehist. 65, 47–71.
Roig, J., 2023. El Jaciment de Ca l’Estrada de Canovelles.
Semenov, S.A., 1981. Tecnología prehistórica: estudio de la herramientas y objetos antiguos a través de las huellas de uso. Akal Editor, Madrid.
Serra Vilaró, J., 1927. Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.
Tugores Ques, J., Mascarilla i Miró, O., Bonilla Quijada, Rocío., 2005. Canvi: economia. Vicens Vives, Barcelona.
Valdés, L.G., 1982. Informe sobre talleres de útiles pulimentados en la comarca de l’Alt Urgell i Peramola. Pyrenae J. West. Mediterr. Prehistory Antiq. 83–103.
Vaquer, J., Castany, J., Martín, A., 2013. Le rôle du silex bédoulien du Vaucluse dans la compréhension de la chronologie et des relations culturelles du Néolithique moyen solsonien, in: Fàbregas, L. (Ed.), 3r Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona, pp. 35–46.
Vendrell, M., 2022. Secuencia paisajística de la Vall Salina de Cardona: de la vegetación potencial a la vegetación actual. Las especies halófitas, in: Plata Montero, A. (Ed.), Seven Millennia of Saltmaking. III Congreso Internacional de Antropología de la Sal. 3rd Internacional Congress on The Anthropology Of Salt, Colección Valle Salado de Añana. Publicaciones de la Diputación Foral de Álava, Vitoria-Gasteiz, pp. 760–781.
Vendrell, M., 2001. Estudi florístic a l’entorn de la Muntanya de Sal, in: Barrera, E., Serena, A. (Eds.), La Sal, Monogràfics. Patronat Municipal de Museus de Cardona, Cardona, pp. 101–111.
Weller, O., 2015. First salt making in Europe: a global overview from Neolithic times, in: Brigand, R., Weller, O. (Eds.), Archaeology of Salt: Approaching an Invisible Past. Sidestone Press, Leiden.
Weller, O., 2007. Primeros elementos de una prehistoria de la sal: de España a Nueva Guinea Indonesia, in: Fíguls, A., Weller, O. (Eds.), 1a Trobada Internacional d’arqueologia Envers l’explotació de La Sal a La Prehistòria i Protohistòria. Cardona, 2003., Archaeologia Cardonensis. Institut de recerques envers la Cultura (IREC), Cardona, pp. 27–45.
Weller, O., 2004. Los orígenes de la producción de sal: evidencias, funciones y valor en el Neolítico europeo. Rev. Prehistòria Antig. Mediterrania Occident. J. West. Medlterranean Prehistory Antiq. 35, 93–116.
Weller, O., Fíguls, A., 2013. Die erste Steinsalzgewinnung Europas und der Tauschhandel als wirtschaftlicher Dynamisierer der Mittleren Jungsteinzeit in Katalonien. Das Vall Salina von Cardona (Katalonien, Spanien). Archäol. Korresp. 43, 159–173.
Weller, O., Fíguls, A., 2012. Los intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el Neolítico medio en el Altiplano y Prepirineo central catalán. Rubricatum 201–211.
Weller, O., Fíguls, A., 2007. L’intercanvi com a dinamitzador econòmic del Neolític mitjà a Catalunya i la primera explotació minera de sal gemma d’Europa: la vall Salina de Cardona (Barcelona). Cota Zero 101–111.
Weller, O., Fíguls, A., Grandia, F., 2008. Place et rôle du sel minier de cardona dans les échanges intercommunautaires du néolithique moyen catalan, in: A, N.M. (Ed.), Las Salinas y La Sal de Interior En La Historia: Economía, Medio Ambiente y Sociedad. Inland Salt Works and Salt History : Economy, Environment and Society. Dykinson, Madrid.
Weller, O., Fíguls, A., Grandia, F., 2007. Première carrière de sel gemme en Europe : le Vall Salina à Cardona Catalogne, Espagne. Technologie, minéralogie et pétrologie de l’outillage lithique, in: A, D.G., Monah, D., Weller, O., Chapman, J. (Eds.), Actes Du Colloque International de Piatra Neamt. Roumanie, Bibliotheca Memoriae Antiquitatis. Muzeu Piatra Neamt, Piatra Neamt, pp. 115–134.