Nihil esse utilius sale et sole

Presentació

Nihil esse utilius sale et sole (Pliny the Elder, 1987), res és més útil que la sal i el sol; així de clar ho tenia Plini el Vell a la seva Història Natural al segle I d. de C. Com diu el Dr. Marius Alexianu de la Universitat Alexandru Ioan Cuza, la sal és el mineral que ha condicionat més la vida humana, des dels aspectes materials a les qüestions espirituals (Alexianu, 2015).

Vall Salina e-Journal neix amb la voluntat de ser la plataforma de l’Institut de recerques envers la Cultura (IREC), per a la divulgació de la recerca de l’Antropologia de la sal, una perspectiva multidisciplinària que vol agrupar les diferents disciplines que estudien la sal i la seva relació amb la humanitat i el coneixement humà. La nostra revista és oberta a tothom qui treballa amb disciplines relacionades amb la sal, tenint molt clar que els articles que volem publicar hauran de ser d’un contingut científic de qualitat. Per això, els articles que presentem han passat uns controls, en concret 5: un avaluador extern, un revisor sobre la bibliografia, un revisor d’estil, un revisor de les imatges i un programa anti-plagi, tot això per aconseguir el màxim nivell de qualitat. 

La revista garanteix la producció sostenible a través de la divulgació científica i de qualitat de manera gratuïta, de codi obert i en format digital, eliminant així  les barreres físiques i econòmiques que sovint limiten la difusió d’investigacions en àmbits científics. És una de les accions que tenim com a objectiu dins de la nostra adhesió a l’Agenda 2030 de Catalunya. 

Amb l’objectiu de definir-la, el primer article està enfocat a reflexionar sobre què és l’antropologia de la sal, amb l’ambició que aquest concepte científic qualli, perduri i millori els coneixements sobre aquest àmbit.

Estructura i temes de la revista

El format que hem triat per a la revista està dividit en 2 blocs. El primer bloc anomenat Col·laboracions es centra en articles que estan relacionat amb l’Antropologia de la sal, tant si són de caràcter teòric, per generar debat, de caire metodològic, o resultats de recerca realitzades. Per tal d’establir un punt de partida comú lligat a aquest concepte, des de l’IREC presentem un humil, però fonamentat article en relació amb la definició d’Antropologia de la sal, un article que vol obrir un debat on volem que hi participin tots els que treballem el tema de la sal (Fíguls et al., 2024). Siguin arqueòlegs, geòlegs, botànics, químics, historiadors, geògrafs, prehistoriadors...

Dins del mateix bloc, donem veu al territori amb l’article sobre La Balma de les Cordes, un espai domèstic de l’Edat del Bronze enmig del paisatge megalític de l'Alta Ribera Salada. Aquest article aprofundirà en les activitats dutes a terme, centrant-se en les activitats productives de poblacions amb fàcil accés a fonts naturals d’aigua salada. S’han identificat possibles rastres de residus de sal, oferint informació sobre potencials pràctiques de l'explotació d’aquest recurs (Codina et al., 2024).

Pel que fa al segon bloc, la Monografia. L'eix de cada número el constitueix un monogràfic que tracta en profunditat i de manera transversal un tema amb articles d'investigadors de reconeguda vàlua internacional. Per aquest primer numero i aprofitant el capital humà de l’IREC pel que fa a la recerca d’explotació d’aquest mineral amb eines de pedra, s’han recollit un compendi d’articles sobre l’explotació de la sal mitjançant eines lítiques.

En aquest número, hem proposat una empresa complexa i que s’ha allargat la temporització de publicació a fi de presentar els jaciments miners d’halita explotats amb eines lítiques que estan documentats al món. Fins al moment, hi ha 6 explotacions de sal de roca amb investigacions actives: La Vall Salina (Cardona, Catalunya, Espanya) (Fíguls, 2024), Hallstatt (Alta Àustria, Àustria) (Fíguls and Reischreiter, 2024), Duzdağı (Nakhchivan, Azerbaijan) (Hamon, 2024), Truquico (Chos Malal, Neuquén, Argentina) (Bezerra and Fíguls, 2024), St. Thomas (Nevada, Estats Units) i Camp Verde (Arizona, Estats Units) (Stöllner, 2024); a més a més de dos jaciments que podrien haver estat explotats mitjançant eines lítiques, però que malauradament no ha queda del tot demostrat: Tuz Gölü (Anatòlia, Turquia) (Erdoğu and Özbasaran, 2008) i Le Ghoubbet (Djibouti) (Poisblaud, 2002). No creiem que siguin les úniques i pensem que falta encara molta feina per fer pel que fa als estudis d’extracció mecànica de la sal. Només cal pensar que no hi ha estudis sobre els glaciars de sal o el desert de sal d’Iran per posar un exemple de sal de roca en superfície i d’accés d’explotació fàcil.

En aquest monogràfic, hi ha la mina a cel obert de la Vall Salina (Cardona, Catalonia, Spain), unes mines on la sal és molt més superficial com són les de Camp Verd (Nevada, Estats Units), Saint Thomas Ancient mine (Arizona, Estats Units), Duzdağı (Nakhchivan, Azerbaijan) i Truquico (Chos Malal, Nequén, Argentina) i la mina de Hallstatt (Upper Austria, Àustria) on la sal està a força profunditat. Per tant, estem davant de diferents maneres d’accedir a l’halita, diferents sistemes d’explotació i diferents cronologies (Bezerra and Fíguls, 2024; Fíguls, 2024; Fíguls and Reischreiter, 2024; Hamon, 2024; Stöllner, 2024). 

A banda de l’explotació minera mitjançant eines de pedra, es parla de la dieta del miners, és a dir, el que menjaven dins de les mines en la seva jornada laboral (Truquico, Argentina i Camp Verd, Estats Units) (Bezerra and Fíguls, 2024; Stöllner, 2024) i sobre les mòmies de sal, d’aquells miners que van morir en la seva feina o en foren enterrats com un acte simbòlic (Stöllner, 2024).

Des de Cardona cap el món

Tot això ho fem des d’una petita població de Catalunya, d’uns 4500 habitants. Cardona és la seu de l’IREC des de la seva fundació el 1991 i on es troba la Vall Salina, una de les explotacions de sal de roca més antigues del món. D’aquí agafem el nom de la revista com a un petit homenatge a aquest gran jaciment arqueològic i miner conegut arreu del món. Un indret que no ha passat desapercebut a propis i estranys per la bellesa del paratge, sobretot de la Muntanya de Sal. Una muntanya d’una plasticitat i bellesa natural excepcional.

Tot i ser una petita entitat científica, creiem en la necessitat de fer una revista que abasti a tot el món, malgrat els nostres minsos recursos.

Ha estat una tasca molt complicada i complexa. Una revista que hem hagut d’ajornar la seva presentació diversos cops per poder garantir els objectius que ens hem plantejat, però que finalment veu la llum. Vàrem començar la feina el 2021 i fins ara no ha estat possible poder presentar-la. Hem superat diversos imponderables i d’això ens sentim molt orgullosos. 

Volem agrair especialment als autors que han confiat en nosaltres per poder posar en marxa la revista, als editors que han ajudat a tirar-ho endavant, als avaluadors i revisadors que sense el seu esforç desinteressat no haguéssim pogut aconseguir editar-la.

Esperem publicar-la durant molts anys i que serveixi per generar les sinergies tan necessàries per al nostre camp de treball i arribar a aconseguir ser un espai de difusió del món de la sal.

Presentation

Nothing is more useful than salt and sun (Pliny the Elder 1987); this was clear to Pliny the Elder in his Natural History in the first century AD. As Dr. Marius Alexianu from Alexandru Ioan Cuza University says, salt is the mineral that has most influenced human life, from material aspects to spiritual matters (Alexianu 2015).

Vall Salina e-Journal is born with the intention of being the platform of the Institute for Research on Culture (IREC) for the dissemination of research on the Anthropology of Salt—a multidisciplinary perspective that aims to bring together different disciplines that study salt and its relationship with humanity and human knowledge. Our journal is open to everyone working in disciplines related to salt, with the understanding that the articles we want to publish must be of high scientific quality. Therefore, the articles we present have undergone specific reviews, including an external evaluator, a bibliography reviewer, a style reviewer, an image reviewer, and an anti-plagiarism program, all to achieve the highest quality level.

The journal ensures sustainable production through free, open-access, high-quality scientific dissemination in digital format, thus eliminating the physical and economic barriers that often limit the dissemination of research in scientific fields. This is one of our goals as part of our commitment to Catalonia's 2030 Agenda.

To define it, the first article focuses on reflecting on what the Anthropology of Salt is, with the ambition that this scientific concept will solidify, endure, and enhance knowledge in this field.

Structure and Topics of the Journal

The format we have chosen for the journal is divided into two sections. The first section, called Collaborations, focuses on articles related to the Anthropology of Salt, whether theoretical to generate methodological debate or research results. To establish a common starting point linked to this concept, IREC presents a humble but well-founded article on the definition of the Anthropology of Salt, an article that aims to open a debate where we want all those working on the topic of salt to participate (Fíguls et al. 2024). Whether archaeologists, geologists, botanists, chemists, historians, geographers, or prehistorians...

Within the same section, we give a voice to the territory with an article on La Balma de les Cordes, a domestic space from the Bronze Age amidst the megalithic landscape of Alta Ribera Salada. This article will delve into the activities carried out, focusing on the productive activities of populations with easy access to natural saltwater sources. Possible traces of salt residues have been identified, providing information on potential exploitation practices of this resource (Codina et al. 2024).

As for the second section, the Monograph. The core of each issue is a monograph that deals in-depth and transversally with a topic with articles from internationally renowned researchers. For this first issue, and taking advantage of IREC's human capital in the research of exploiting this mineral with stone tools, a compendium of articles on salt exploitation with lithic tools has been compiled.

In this issue, we have proposed a complex task that extended the publication timeline to present the halite mining sites exploited with lithic tools documented worldwide. So far, there are six active rock salt mining sites: La Vall Salina (Cardona, Catalonia, Spain) (Fíguls 2024), Hallstatt (Upper Austria, Austria) (Fíguls and Reischreiter 2024), Duzdağı (Nakhchivan, Azerbaijan) (Hamon 2024), Truquico (Chos Malal, Neuquén, Argentina) (Bezerra and Fíguls 2024), St. Thomas (Nevada, USA), and Camp Verde (Arizona, USA) (Stöllner 2024); in addition to two sites that might have been exploited with lithic tools but have not been fully demonstrated: Tuz Gölü (Anatolia, Turkey) (Erdoğu and Özbasaran 2008) and Le Ghoubbet (Djibouti) (Poisblaud 2002). We do not believe they are the only ones, and we think there is still much work to be done regarding the mechanical extraction studies of salt. Just consider that there are no studies on salt glaciers or the salt desert in Iran, an example of surface rock salt with easy exploitation access.

In this monograph, there is the open-pit mine of Vall Salina (Cardona, Catalonia, Spain), mines where salt is much more superficial, such as those of Camp Verde (Nevada, USA), Saint Thomas Ancient Mine (Arizona, USA), Duzdağı (Nakhchivan, Azerbaijan), and Truquico (Chos Malal, Neuquén, Argentina), and the Hallstatt mine (Upper Austria, Austria), where salt is at considerable depth. Therefore, we are faced with different ways of accessing halite, different exploitation systems, and different chronologies (Bezerra and Fíguls 2024; Fíguls 2024; Fíguls and Reischreiter 2024; Hamon 2024; Stöllner 2024).

Apart from mining exploitation with stone tools, the diet of miners is discussed, that is, what they ate inside the mines during their working day (Truquico, Argentina, and Camp Verde, USA) (Bezerra and Fíguls 2024; Stöllner 2024) and about the salt mummies of those miners who died at work or were buried as a symbolic act (Stöllner 2024).

From Cardona to the World

We do all this from a small town in Catalonia with about 4500 inhabitants. Cardona is the headquarters of IREC since its foundation in 1991 and is home to the Vall Salina, one of the oldest rock salt mining sites in the world. From here, we take the name of the journal as a small tribute to this great archaeological and mining site known worldwide. A place that has not gone unnoticed by locals and strangers for the beauty of the landscape, especially the Mountain of Salt. A mountain of exceptional plasticity and natural beauty .

Despite being a small scientific entity, we believe in the need to create a journal that reaches the world despite our limited resources.

It has been a very complicated and complex task. A journal whose presentation we have had to postpone several times to ensure the objectives we set for ourselves, but that finally sees the light. We started work in 2021 and until now it has not been possible to present it. We have overcome several imponderables, and we are very proud of that.

We especially want to thank the authors who trusted us to launch the journal, the editors who helped move it forward, and the evaluators and reviewers whose selfless effort made it possible to publish it.

We hope to publish it for many years and that it serves to generate the synergies so necessary for our field of work and to become a space for the dissemination of the world of salt.