T3.1-GIMP

El Gimp és una aplicació de programari lliure per al retoc i manipulació d'imatges, és a dir, un programa que permet millorar l'aspecte de les imatges, ja sigui donant més veracitat als seus colors, contrastos, netejant, ombres, ... com manipulant certes parts d'aquestes imatges per crear efectes. Ha estat desenvolupat per la comunitat de programari lliure per substituir a aplicacions comercials com l'Adobe PhotoShop, el Paint Shop Pro o el Corel PhotoPaint. Podeu descarregar-vos el Gimp juntament amb un manual d'ús de la pàgina web:

• https://www.softcatala.org/programes/gimp/
• Manual de GIMP

Per la part que ens toca a nosaltres, ens centrarem en tres aspectes molt concrets del Gimp:

• El primer fa referència a com convertir imatges d'un format a un altre, recordeu que en el Tema 1 hem parlat d'aquests formats.
• El segon fa referència a les eines més bàsiques d'edició d'una imatge, el pinzell, la goma, el Lasso, el seleccionador i el tampó.
• El tercer és el que ens permetrà canviar les dimensions d'una imatge tot jugant amb la seva resolució.

Una de les facilitats que ofereix el GIMP és el treball per capes:

Una capa correspon a una secció (part o tros) de la imatge, que es pot tractar de manera independent de la resta d'elements d'una imatge. Per exemple: Si tenim una imatge que està composada per un cerce, un rectangle i un triangle, i cadascun d'aquests elements està inclòs dins d'una capa independent, podran ser modificats de manera independent sense que això afecti a la resta de la imatge.

Per tota aquesta gestió de capes disposem de la finestra de capes que es pot obrir des del menú "Finestres" i després en "Plafons tancats recentment" triant l'opció "Capes,...".

Podem observar en la finestra de capes de l'imatge anterior, una imatge que està formada per un cercle un rectangle i un triangle amb un fons de color blanc. A continuació es mostra aquesta imatge:

Com que aquesta imatge està separada per capes, podrem modificar per separat qualsevol dels elements d'aquestes capes. també podrem modificar l'ordre en que es mostren (a sota en el pla més profund el triangle, després el cercle i després el rectangle. De manera que podriem aconseguir una imatge com la següent sense massa esforç partint de l'imatge anterior:

Com en altres programes de dibuix molt més bàsics, el Gimp disposa d'algunes eines que permeten manipular les imatges i fins hi tot crear-ne de noves. Aquestes eines les tenim en la finestra d'eines que en cas que no ens aparegués la trobaríem a través del menú Eines | Caixa d'eines:

• Eina de selecció: Permet seleccionar una àrea de la zona de dibuix, per després manipular-la.
• Lasso: també és una eina de selecció, però en aquest cas, combinant la tecla alt amb el botó esquerra del ratolí, i fent clic successives vegades, delimitem l'àrea a tractar.
• Pinzell: Podem també definir els gruixos del pinzell amb els que volem pintar sobre la imatge.
• Tampó: Clona àrees del dibuix, molt útil per zones on hi ha degradats de colors importants. (alt + clic per marcar la zona a clonar i a continuació clic en la zona destí de la clonació sense deixar anar el botó del ratolí i arrossegant-lo.
• Color farcit: omple la zona seleccionada amb el color seleccionat.
• Goma esborrar: Funciona com una goma.
• Eina de fonts: Per escriure text en la imatge.
• Selecció de color: fent clic sobre un lloc concret de la imatge, captura el color d'aquell punt per poder reutilitzar-lo.
• Selecció de color des de paleta: Se'ns mostra una paleta de colors des de la qual triem el color desitjat.

Per copiar capes entre imatges cal seguir el següent procés:

1. Seleccionar la capa a copiar de la imatge origen.
2. Amb l'eina de 'selecció', seleccionar l'àrea de la capa que volem copiar.
3. Triar del menú 'Edició' l'opció 'copiar'.
4. Anar a la imatge destí.
5. Crear una nova capa i donar-li nom. Això es pot fer o bé desde la finestra de capes, o bé des del menú capes.
6. Seleccionar la nova capa creada.
7. Des del menú 'Edició' triar l'opció 'Enganxar'.
8. La selecció que em 'Enganxat', quedarà flotant sobre la nova capa creada. És el moment per canviar-li el tamany o deformar-la.
9. Quan creiem que hem acabat amb les modificacions necesaries fem clic de nou sobre l'eina 'selecció' i amb l'eina seleccionada fem clic sobre l'imatge on hi ha la nova capa. fent això, la capa flotant s'integra amb la nova capa acabada de crear.

Quan parlem de les dimensions d'una imatge no ens referim al seu pes, és a dir als Kilobytes o Gigabytes que ocupa, sinò a la seva amplada i alçada amb centímetres (dimensions reals) o als píxels que ocupa horitzontalment i verticalment (dimensions digitals). Reduir les dimensions d'una imatge es pot entendre de dues maneres:

• Per una banda, si reduim les seves dimensions digitals, és a dir els píxels, sense modificar la resolució, suposarà que les dimensions físiques també es reduiran. El mateix passarà amb les dimensions físiques quan reduïm les digitals sense modificar la resolució.
• Per altra banda, reduir la resolució: com que les dimensions físiques no les modifiquem, les dimensions digitals si que es modificaran.

Redimensionar una imatge des del Gimp es fa des del menú imatge | Escala la Imatge:

Atenció: Compte amb la cadena que hi ha entre l'amplada i alçada i la resolució X i Y. 

Averigüeu per a què serveix.

Hi ha dues maneres d'emmagatzemar les imatges: guardant tota la informació de la mateixa tal com ens arriba o comprimint-la. Podem trobar-nos els següents casos:

• Formats d'imatges comprimits: La informació de l'arxiu es desa fent un esforç per ocupar el mínim espai, de vegades això suposa una pèrdua de qualitat. En molts casos aquesta pèrdua de qualitat no és rellevant, per exemple si l'imatge s'utilitza per ser visualitzada en un navegador. Algun exemple de formats d'imatges comprimits són: jpg, gif, png.
• Formats d'imatges no comprimits o que comprimeixen molt poc la imatge, donant un resultat molt fidel a la realitat. L'inconvenient principal és que el seu pes és molt gran i això no ens permet treballar, de manera àgil. Aquests tipus d'imatges són els més utilitzats per exemple en impremtes. Algun exemple de formats d'imatges no comprimits són: bmp o tiff.
• Formats d'imatge propietaris: Són aquells pensats per ser interpretats per un únic programa o conjunt de programes (psd, psp, xcf...). Té l'inconvenient de que és poc compatible amb diverses aplicacions, però l'avantatge principal és que permet molts tipus de manipulacions pel programa que l'interpreta.

En funció de l'ús que vulguem donar a la nostra imatge utilitzarem un o un altre format. Per exemple, si hem de portar a una impremta una imatge per imprimir amb molta qualitat, utilitzarem un format no comprimit.

Si volem inserir la nostra imatge en una pàgina web o en una presentació de l'impres, ambdues per ser mostrades en una pantalla o per un projector, no ens caldrà que tingui una gran qualitat, llavors utilitzarem una imatge en format comprimit.

Els formats propietaris com el .xcf del GIMP ens permetran treballar amb facilitat qualsevol aspecte de l'imatge, també ens permet treballar amb capes. Un cop decidim que l'elaboració o retoc d'aquesta imatge ha finalitzat, el següent pas serà exportar-la a un format estandard (no propietari) perquè pugui ser interpretada amb facilitat.

Per defecte, el Gimp treballa amb el seu propi format d'arxiu que és el xcf, això vol dir que si en el moment de desar la imatge no indiquem cap format, aquesta imatge es desarà en format GIMP (xcf). Aquest format d'arxiu, no l'interpreten tots els programes, en concret, el PowerPoint o un navegador de pàgines web no serà capaç d'entendre'l.

Per això, és convenient que malgrat guardem la imatge en el format propietari del Gimp, haurem de pensar quina serà la utilitat d'aquesta imatge. Si és per mostrar-se en una pàgina web, el format més adequat serà el GIF o JPG, però si ha d'anar a impremta el format més adequat serà el TIFF.

Molt important: Sempre que haguem de treballar amb capes haurem d'utilitzar un format que permeti el treball en capes, per exemple XCF, PSD o TIFF. Quan desem una imatge en format gif, jpg o png les capes s'aplanen i es converteixen en una de sola i ja no es poden tornar a separar..

En el moment de desar la imatge, cal per tant indicar diverses coses: 1.-On la volem desar: la carpeta on volem desar aquesta imatge es pot localitzar des de l'opció "Navega per unes altres carpetes". 2.-En quin format la volem desar: La manera més fàcil i més ràpida és escriure el nom de la imatge, a continuació un punt, i a continuació les tres lletres del format amb el que volem que es desi la imatge, per exemple: figures.gif o figures.jpg. També podem escriure només el nom de la imatge "figures" i a continuació des de l'opció "Selecciona tipus de fitxer (per extensió)" seleccionar el format que més ens interessi.

Passos a seguir per convertir una imatge a format GIF

1. Un cop obert el GIMP, caldrà que localitzem la imatge a tractar, des del menú Fitxer.
2. Les imatges s'obren en finestres independents, tot i utilitzar sempre el GIMP.
3. De la finestra de la imatger que vulguem convertir, seleccionarem al menú Fitxer l'opció 'Anomena i alça.
4. Apareix la finestra que veiem en la imatge anterior
5. Marcarem l'opció "Selecciona tipus de fitxer (per extensió) i allà seleccionarem el tipus de fitxer "GIF".
6. En les posteriors finestres que es mostrin, triarem les opcions que ja estiguin marcades per defecte, a menys que tinguem clar que el que volem és una altra cosa.

Passos a seguir per convertir una imatge a format JPG

1. El procés és el mateix que seguim quan convertim (exportem) a GIF.
2. Però en una de les finestres que apareixen al final del procés, caldrà que indiquem a quina qualitat volem desar la imatge. Recordeu que a major qualitat, també serà major el pes de la imatge, cal trobar un terme mig: