Embedded Files
Invertebrats
Invertebrats
Esponges
Celenterats
Equinoderms
Gasteròpodes
Bivalves
Cefalopodes
Els animals invertebrats són tots aquells animals que no tenen esquelet intern. No presenten característiques gaire uniformes i es diferencien entre ells per l’estructura. La gran majoria d’espècies del regne animal pertanyen a aquest grup. Per exemple, com podem veure a la primera imatge, les esponges són organismes en la seva gran majoria marins que solen viure sobre els fons poc profunds. De tots els grups d'animals macroscòpics són els més simples. I en la segona podem veure un celenterat, aquests animals tenen dues capes de cèl·lules, una externa i una altra interna, amb una cavitat digestiva en forma de sac proveïda d'una sola obertura, que fa les funcions de boca i anus.
Vertebrats
Vertebrats
Són els animals que tenen columna vertebral, és a dir, una estructura articulada d'ossos que serveix per protegir la medul·la espinal. La columna vertebral també s'anomena espina dorsal en els peixos i animals de quatre potes.
Són els animals que tenen columna vertebral, és a dir, una estructura articulada d'ossos que serveix per protegir la medul·la espinal. La columna vertebral també s'anomena espina dorsal en els peixos i animals de quatre potes.
Peixos
Peixos
Reptils
Mamífers
La platja és l’espai de contacte de l’home amb la mar. Intueix que, sota les aigües tranquil·les de la mar Mediterrània, hi ha tot un món per descobrir, ple de recursos marins que aprofiten els pescadors.
TORTUGA BABAÚA
La tortuga babaua és la tortuga marina més abundant al Mediterrani, però també hi trobem altres espècies com la tortuga llaüt, la tortuga verda.
Al tractar-se d’una espècie amenaçada i catalogada com a Vulnerable per la legislació espanyola, s’ha de fer tot el possible per protegir tant a les femelles, com els nius i les tortugues que neixin d’aquests nius, així com els hàbitats de nidació. Moltes de les noves platges de la costa ibèrica mediterrània que han escollit les tortugues marines per pondre els ous tenen bones condicions naturals per la nidació, tant pel present com el futur. Però, s’ha comprovat com diferents factors ambientals i socials han compromès o frustrat l’èxit de
molts dels intents de posta. Avui en dia, cal posar esforços per solventar la falta d’informació de la societat i les diferents administracions, així com la manca de criteris clars sobre la
manera d'actuar en aquestes situacions, a partir d’un protocol d’actuació amb una base
científica rigorosa que ajudi a prendre les decisions correctes.
L’escalfament global pot donar lloc a que les tortugues busquin latituds més altes per pondre
els ous, i així permetre que la incubació sigui exitosa i amb una proporció de sexes més equilibrada per mantenir l'espècie.
És molt probable que la troballa de nius de tortuga babaua a les nostres costes es mantingui o augmenti en els pròxims anys.
ELS CETACIS
Els cetacis són uns mamífers adaptats per a la vida aquàtica. Aquests ajuden a mantenir l’ordre de l’ecosistema, per exemple, les balenes amb la seva femta rica en ferro, nitrogen i altres nutrients, actuen com a fertilitzant, augmentant la productivitat de petites algues conegudes com a fitoplàncton. Al Mediterrani es poden trobar 8 tipus de cetacis: el dofí mular, el dofí ratllat, el dofí comú, el cap d’olla grisa, el cap d’olla negre, el rorqual comú, el catxalot i el zífid de cuvier. El més comú de trobar al Mediterrani és el dofí ratllat, té cos prim i musell prominent, banda fosca d’ull a l’aleta.
La indústria petroliera, els abocadors, els ports, els canals de transport, les pesqueries i l'aqüicultura (piscifactories) són un risc per a la salut dels cetacis: pèrdua d'hàbitat, possibles danys auditius i contaminació són les conseqüències principals de l'activitat humana. Per a protegir-los d’aquestes amenaces, podem prendre mesures com no contaminar, no llençar escombraries al mar, consumir menys productes de plàstic, intentar prendre més mesures anticontaminants als ports i als vaixells, etc…
Posidònia
És una planta marina imprescindible per la vida.
La posidònia juga un paper important en la dinàmica sedimentària, ja que manté el sediment immòbil amb les seves arrels i crea importants zones de producció d’oxigen, de cria i refugi de moltes espècies animals. Es calcula que més de 400 espècies de vegetals i 1.000 d’animals habiten en les prades de posidònia oceànica. D’altra banda, les prades funcionen com a grans filtradores, col·laborant a mantenir l’aigua marina neta i transparent.
A diferència de les algues, la posidònia disposa de fulles, tija i arrels, a més de produir flors i fruits. Creix en un fons mòbil, és a dir arenós, mentre que les algues ho fan en fons durs o rocosos.
Les prades de posidònia són una espècie endèmica de la mar Mediterrània que no està present en cap altra mar del món. La podem trobar entre la cota superficial fins als 30-40 metres de profunditat en funció de la transparència de les aigües, ocupant grans extensions en el litoral mediterrani.
Una de les característiques més excel·lents d’aquesta planta és que es fixa al substrat a través de rizomes capaços d’estendre’s diversos quilòmetres, produint milions de plantes a partir d’un mateix clon. S’han trobat exemplars de posidònia separats més de 15 quilòmetres que provenien de la mateixa planta, la qual cosa ha portat als científics a estimar l’edat d’aquesta planta en cent mil anys, sent l’ésser viu més longeu del planeta.
Però la posidònia oceànica, font de vida de moltes espècies, està en perill. La seva principal amenaça és l’alga Caulerpa que va ser introduïda accidentalment per l’home a causa d’un abocament accidental en un aquari de Mònaco. L’expansió continua i constitueix un gran risc per a l’ecosistema del litoral Mediterrani. Està demostrat que quan envaeix les prades de posidònia moltes espècies desapareixen i en les zones envaïdes es produeix un canvi en tots els ecosistemes produint un sensible descens de la biodiversitat. A causa de les toxines que conté la caulerpa, aquesta no és comestible per a la microfauna, per la qual cosa no té enemics naturals. L’única manera d’evitar la invasió és arrencar-la.
La posidònia, a més, es veu molt afectada per la transparència de l’aigua, per la qual cosa un augment de la terbolesa, ja sigui produït per la suspensió de sediment o per un abocament, afecta negativament a la prada. D’altra banda, a l’ésser una espècie que creix a poca profunditat, sovint es veu afectada pel fondeig d’embarcacions.
La posidònia oceànica és una planta molt sensible a la contaminació, per la qual cosa és considerada com un bon bioindicador de la qualitat de les aigües. L’augment de la contaminació en el litoral ha provocat una considerable reducció de les prades, a pesar que amb la construcció de depuradores i sistemes de control de qualitat sembla que aquesta disminució s’està estabilitzant.
Aquesta planta, tan essencial per a mantenir la biodiversitat de la Mar Mediterrània, està catalogada pel CITIS i inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial al Mediterrani.
Page updated
Report abuse