L'avifauna és un grup de vertebrats amb plomes que poden volar. La Costa del Garraf té una gran diversitat d'espècies d'ocells, tant residents com migratòries i compta amb diferents ecosistemes on les aus marines hi habiten, descansen i nidifiquen.
L'avifauna és un element important de la natura i ha de ser protegida per a la seva continuïtat i per garantir el seu paper en els ecosistemes.
Els ocells són animals clau en la cadena alimentària i ajuden a controlar la població d'insectes i altres petits animals. A més, moltes espècies d'ocells són pol·linitzadors importants per a les plantes i ajuden a dispersar llavors.
Entre els beneficis que podem esmentar de les aus marines, destaca el seu paper com a indicadors de l'estat del medi marí, gràcies al seu rol com a depredadors, la seva visibilitat i la facilitat d'accedir-hi als seus colònies. Així doncs:
- Poden assenyalar la presència de bancs de peixos als pescadors.
- Amb l'estudi de la seva dieta, podem obtenir informació sobre el estat dels recursos pesquers.
- Ens aporten informació sobre els nivells de contaminació al mitjà, per exemple analitzant-ne les plomes.
- Com a espècies vistoses i atractives, poden contribuir a posar en valor determinades zones i activitats a través del turisme de natura.
No obstant això, l'avifauna també està sotmesa a moltes amenaces. La destrucció d'hàbitats naturals, la contaminació, la caça i la col·lisió amb edificis són algunes de les amenaces que afecten a les poblacions d'ocells. A més, el canvi climàtic també està afectant les poblacions d'ocells, ja que moltes espècies no poden adaptar-se als canvis de temperatura i pugen a altituds més altes.
Per protegir les poblacions d'ocells, és important conservar i restaurar els hàbitats naturals, reduir la contaminació i promoure pràctiques agrícoles sostenibles. També són importants les campanyes de conscienciació sobre la importància de l'avifauna i les mesures que es poden prendre per protegir-la.
OCELLS DELS NOSTRES ECOSISTEMES AQUÀTICS CONTINENTALS I LA COSTA DEL GARRAF
Espècie típica de platges present tot l’any a Catalunya, tot i que la major part dels efectius són migradors. És molt sensible a l’ús lúdic de les platges. Per conservar l’espècie a Catalunya, és necessari el manteniment de platges naturals amb vegetació de duna.
Espècie típica de platges sorrenques. Nidifica en sistemes dunars amb escassa vegetació, però sense ser absent. També cria de manera secundària en marges de llacunes i platges pedregoses. Aprofita les restes vegetals de les platges.
Pot nidificar en ambients antròpics, com ara salines, piscifactories abandonades, ports marítims i camps de conreu, sobretot arrossars, sempre que tingui tranquil·litat. Fins i tot, pot arribar a criar en sostres d’edificis coberts amb grava.
Tot i que se’l pot trobar en zones humides fora de platges, és rar fora del litoral. Utilitza aiguamolls i llacunes costaneres i desembocadures de rius com a zona d’alimentació i descans.
DESCRIPCIÓ DE L’ESPÈCIE:
Quines són les característiques físiques del corriol camanegre?
El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és una au de mida mitjana amb una longitud aproximada de 15-18 centímetres. Té un plomatge predominantment marró a la part superior i blanc a la part inferior. El cap és marcat amb una franja negra que es estén des de l’ull fins al coll. Les potes són curtes i de color groguenc, mentre que el bec és petit i recte. Durant la temporada de reproducció, els adults mostren colors més vius i marques distintives per a l’època d'aparellament.
Quin és el seu hàbitat preferit i per què?
El corriol camanegre prefereix hàbitats costaners, en particular, platges amb vegetació de duna. A més, també pot ser trobat en marges de llacunes, platges pedregoses i, ocasionalment, en ambients antròpics com arrossars abandonats, salines, i fins i tot sostres d'edificis coberts amb grava. Perquè es troba els sistemes dunars ideals per a nidificar, ja que ofereixen zones amb escassa vegetació, però amb prou elements per albergar els seus nius. La proximitat a aiguamolls, llacunes i desembocadures de rius proporciona àrees riques en alimentació i descans.
COMPORTACIÓ I ALIMENTACIÓ:
Com es comporta el corriol camanegre durant la temporada de reproducció?
L’estat de conservació del corriol camanegre és divers. Tot i ser una espècie migradora, les poblacions locals poden ser afectades per l’ús lúdic de les platges, la degradació dels hàbitats costaners i altres amenaces.
Què és el que principalment constitueix la seva dieta?
La dieta del corriol camanegre està principalment composta per invertebrats que es troben a les platges i zones costaneres. Aprofiten restes vegetals i petits organismes presents a la sorra i les aigües costaneres.
CONSERVACIÓ:
Quin és l'estat de conservació del corriol camanegre?
L'estat de conservació del corriol camanegre és divers. Tot i ser una espècie migradora, les poblacions locals poden ser afectades per l'ús lúdic de les platges, la degradació dels hàbitats costaners i altres amenaces.
Hi ha amenaces específiques que afectin a aquesta espècie?
Les amenaces específiques inclouen la pèrdua d'hàbitat a causa del desenvolupament costaner, pertorbacions humanes a les zones de reproducció, i l'alteració dels hàbitats a causa de l'ús turístic intensiu de les platges.
ACTIVITATS DE PROTECCIÓ:
Quines mesures o activitats es podrien implementar per ajudar a conservar el corriol camanegre i el seu hàbitat?
Fomentar la protecció i gestió de les platges naturals amb vegetació de duna per mantenir els hàbitats de nidificació.
Establir àrees protegides i zones de reproducció restringides durant la temporada de cria.
Educar el públic sobre la importància de respectar les zones de nidificació i reduir les pertorbacions humanes.
Monitorar i gestionar els hàbitats costaners per prevenir la degradació.
Col·laborar amb les comunitats locals per implementar pràctiques sostenibles de turisme a les platges.
El Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és un petit ocell limícola que viu i cria exclusivament a les platges. Una espècie de color marronós, una miqueta més gran que un pardal, amb les potes llargues que fan que sembli més alt. El ventre i el coll són blancs i presenta una característica ratlla inacabada al costat del coll que el diferencia d’altres espècies semblants. Té un bec negre i curt.
Parlem d’aquesta espècie perquè és representativa en compartir moltes de les amenaces que pateix la biodiversitat de les nostres costes i aiguamolls. És limícola, és a dir, sol viure prop del llim o llot, i s’alimenta d’insectes, crustacis i mol·luscos soterrats.