La capacitat d'autoregulació pot ser un millor predictor de l'èxit acadèmic que la intel·ligència. Els i les estudiants amb èxit s'autoregulen a nivell cognitiu i a nivell emocional.
Un dels factors més importants en el moment de començar a estudiar és la motivació. La motivació pot venir del desig d'aprendre o del desig de tenir bons resultats.
Estar motivat en l'estudi, a vegades és difícil. Per això pots ajudar-te fixant-te un objectiu concret. És important que vegis les utilitats de l'estudi, que pensis en l'aprenentatge com en una fase necessària i vital en el teu desenvolupament i que puguis comprovar que l'aplicació d'un mètode et facilita l'adquisició de coneixements. Aquest és el primer pas en el que has de pensar. Quan més capaç d'aprendre et sents, més motivat i motivada estaràs.
Cal marcar-te objectius concrets a llarg termini. Exemple: aprovar totes les assignatures amb una mitjana de notable o de suficient, o aprendre molt anglès i matemàtiques durant aquest curs, el que tu vulguis.
Vols acabar el batxillerat? Creus que t'obrirà portes que et seran útils i et portaran a seguir estudiant allò que t'interessa? En moments de debilitat aquestes preguntes et poden ajudar a aixecar-te del sofà i posar-te a estudiar.
Però si el batxillerat ha estat la teva opció, les hores d'estudi han estat la teva opció. Viure-les com una cosa que vols treure't de sobre no t'ajuda en absolut. L'actitud com t'agafis l'estudi separa el gaudi del càstig.
L'èxit o el fracàs en l'estudi no depèn de causes fixes i incontrolables. Una persona no és bona o dolenta en una matèria de manera natural. Pots haver tingut una experiència dolenta en una matèria però tothom pot aprendre i convertir l'experiència dolenta en una de bona. Probablement haurà de canviar d'estratègia i dedicar-li temps i ganes d'aprendre.
És cert que quan millor t'ha anat una matèria, més fàcil t'és seguir millorant. Però no t'equivoquis. No és una qüestió de capacitat sinó de coneixements. I els coneixements sempre estàs a temps d'adquirir-los.
Hi ha actituds que afavoreixen l'aprenentatge i altres que no. Els estudis han observat quina és la mentalitat d'aquells estudiants amb èxit:
MENTALITAT FIXA MENTALITAT DE CREIXEMENT
(menys aprenentatge) (més aprenentatge)
L'habilitat és fixa. L'habilitat és mal·leable.
L'error és dolent. L'errada és necessària per a aprendre.
Es centren en protegir la seva imatge. Es centren en aprendre.
No arrisquen, no es posen a prova. Arrisquen , ho intenten, es posen a prova.
Els reptes o crítiques els posen a la defensiva. Els reptes i crítiques els motiven.
No assumeixen els seus errors. Assumeixen les errades i aprenen d'elles.
Quan una cosa no els surt bé, abandonen. Quan una cosa no els surt, persisteixen
L'esforç és mostra de falta d'habilitat. L'esforç és necessari encara que tinguis talent.
Els que destaquen són una amenaça. Les persones que destaquen els inspiren
Buscar ajuda és mostra de debilitat. Buscar ajuda et fa aprendre més i millor.
La resiliència és la capacitat de sobreposar-se a una dificultat. És independent de la intel·ligència i molt millor indicador de les possibilitats d'èxit. La capacitat de perseverar i les ganes d'aconseguir els teus objectius són la millor fórmula de l'èxit.
Posa't objectius menors sense perdre de vista l'objectiu a llarg termini.
Dóna als objectius el format d'accions a fer (millor "fer tots els exercicis de mates cada dia" que "treure un 7 a l'examen").
Quan no surtin bé les coses analitza el perquè: no sempre serà treballar més sinó diferent.
Aprendre a aprendre vol dir fer-se conscient de com aprenc, monitoritzar el procés i prendre les mesures adients per a millorar. I per fer-ho, cal que pensis i reflexionis sobre els teus procesos cognitius:
1. Planteja't l'objectiu: he entès què he de fer, què he de saber?
2. Estima fortaleses i debiitats: no és el mateix que et soni una cosa que saber-la.
3. Planifica l'estudi: no esperis a l'últim moment per fer les coses.
4. Selecciona estratègies: no es tracta de dedicar-li moltes hores sinó de dedicar-li de forma útil per aprendre.
5. Executa el pla.
6. Reflexiona com ha anat i reajusta el pla: canvia la forma de treballar per a millorar els resultats.