ENTREVISTES

Entrevista a Jonatan Rodriguez

Adrià Rodríguez (3r A d'ESO)

Hola, avui hem entrevistat a un arquitecte bastant conegut per tota la Costa Brava. És Jonatan Rodriguez Castro i l’hem escollit a ell perquè l’ofici d’arquitecte es bastant curiós i voldríem saber si ens podria construir una casa a Vidreres. Hem preparat algunes preguntes perquè les pugui respondre.

Per què vas decidir treballar d'arquitecte?

Perquè sempre m’ha agradat crear i construir.

Què vas estudiar per ser arquitecte?

Arquitectura tècnica i d’interiors. Aquesta feina no és gaire difícil, només s’ha de ser aplicat i estudiar molt.

Vas treballar de alguna cosa abans?

Sí. Vaig fer disseny d’interior i disseny gràfic, pero el que més m’agradava era l’arquitectura i construcció.

Ara farem unes preguntes sobre la seva professió:

Quin és el teu enfocament en termes de sostenibilitat i eficiència energètica als projectes de construcció? Quines consideracions teniu en compte per minimitzar l'impacte ambiental?

Estar al 100% perquè la construcció pugui ser totalment sostenible i bona per el medi ambient. El 80% de les meves obres són totalment sostenibles.

Quin és el teu enfocament de disseny? Com us assegureu que el disseny s'adapti a les meves necessitats i preferències?

Primer, entrevistant al client per veure les seves necessitats, que sigui un habitatge funcional, i li parlem perquè sigui totalment sostenible.

Com maneges els desafiaments durant el procés de disseny i construcció? Tens experiència en la resolució de problemes inesperats?

Sí. Cada cas és diferent i cada client també, perquè cadascú vol la seva casa de diferent manera. Tenim molts tipus de construccions: rehabilitació, restauració d’edificis molt antics, obra nova (en aquest cas es pot treballar molt millor)...

Quin projecte és el més difícil que has tingut?

Els projectes difícils sempre són un repte i no n’hi ha cap que sigui facil. Els més difícils poden ser al costat de l’aigua del mar.

Heu tingut problemes amb algun client?

Sempre ens hem d’adaptar al que volen els clients, però és veritat que la construcció és diíicil, ja que amb el client hi estem molts de temps, perquè un projecte important es resol amb molt de temps. De part del client i de part de l’empresa s’ha de tindre paciència, però sempre arriben a un bon lloc.

Quin procés de treball segueixes des de la concepció del projecte fins a la finalització? Com maneges els permisos, el pressupost i la supervisió de la construcció?

Primer fem una reunió amb el client: què vol, què no vol... Després es fa una medició, ja sigui d’un terreny o una construcció. A continuació fem un CAD (un dibuix) i mirem si totes les mides són exactes.

Tornem a parlar amb el client i si li agrada l‘obra, fem els renders perquè puguin veure millor l’obra. Després es passa a fer els pressupostos i negociem els preus. Mirem que sigui tot sostenible i comencem l’execució.

Ara farem dues preguntes sobre les teves aficions:

T'agradaria dedicar-te a alguna cosa diferent en el futur?

M’agradaria dedicar-me al mon del motor.

Què t'agrada fer en el temps lliure?

M’agrada gaudir de la natura, la família i tenir temps lliure

Fins aquí la nostra entrevista. Només li volem desitjar que tingui molta sort en la seva feina i moltes gràcies per dedicar-nos temps per a la nostra entrevista.

Entrevista a una educadora social

Alba Sánchez (3r A d'ESO)

Entrevistem a la Dolors Macias, que treballa d'educador social a Tordera.

-On vius?

A Aiguaviva Parc, Vidreres.

-Què t'agrada fer al teu temps lliure?

Passar-ho amb la meva família.

-Què vas estudiar?

Una diplomatura en educació social.

-Per què t'agrada el teu treball i per què el vas escollir?

M’agrada la meva feina perquè ajudo a altres persones i per a mi és molt gratificant el que faig, perquè treballo amb infants. I ho vaig escollir perquè era una carrera per la qual tenia molta curiositat i que té un àmbit molt ampli de feina.

-Quina és la teva funció?

Jo sóc educadora social al centre obert El Caliu, a Tordera, i estic amb infants de tres a dotze anys. La meva tasca és socioeducativa.

-Que és el més difícil per tu en aquesta feina, a nivell personal?

El més difícil de la meva feina és que treballo amb persones, en aquest cas amb infants, les vides dels quals són complicades, i això afecta a nivell personal, ja que molts cops t’emportes els problemes d’aquests infants a casa teva.

-Quant de temps fa que treballes en aquesta feina?

Fa uns 15 anys que hi treballo.

-Quins enfocaments o estratègies utilitzes per abordar les necessitats dels nens amb els que treballes?

Nosaltres treballem amb un pla de treball conjunt amb serveis socials, en el qual treballem tant amb els infants com amb les famílies, i després des del centre obert treballem a partir del PEI, que és on marques els objectius que vols abordar amb cada infant.

-Com identifiques les necessitats d'un nen i la família a la teva feina?

Aquestes necessitats es valoren conjuntament amb l’equip de serveis socials i es detecten en conjunt, per tal de treballar tant amb el nen que ve de forma diària al centre obert, com en els espais familiars amb les seves famílies.

-Quin és el teu enfocament en el suport emocional i social dels infants?

La nostra feina es basa principalment per ajudar-los a abordar situacions emocionals difícils de la seva vida. Tot això es fa d’una forma molt subtil, mitjançant coses quotidianas de la vida diària, i es la nostra forma també que socialitzin amb l’entorn que hi ha a la població, que coneguin els recursos que tenim a Tordera; per això fem dinàmiques grupals en les quals treballem l’autoestima, l’ajuda mútua i la cooperació.

-Tens alguna meta o objectiu per al futur?

M’agradaria en un futur treure unes oposicions i treballar a serveis socials.

-T'agradaria especialitzar-te en alguna àrea específica del treball amb els nens, en el futur?

Sempre m’ha agradat molt, ja no només amb els infants, sinó també amb dones maltractades.

-Com veus el camp de l'educació social infantil evolucionant els propers anys?

No sé com evolucionarà realment, però crec que l'educació social amb la figura de l’educador, per dir-ho d’alguna manera, és fonamental, tant en l'àrea de l’educació en escoles com en instituts, i crec que cada cop hi haurà més educadors socials en aquest àmbit.

-Què els diries a la gent que està pensant de ser educadora social?

Que és una professió que és vocacional. Si realment tens vocació per a això, endavant!, perquè és una professió que és molt bonica, però molt dura al mateix temps, perquè treballes amb persones en situacions molt vulnerables, i això sovint és difícil.

Entrevista a la Teresa

Alba Restudis, David Macarro i Laia Bombín (1r B d'ESO)

Avui entrevistarem la Teresa Riera Roura, directora de l'Institut Vidreres.

Per què vas triar treballar a un institut?

Perquè vaig fer la carrera de Filologia Catalana que em va permetre treballar de professora de català.

Quants anys fa que trebaslles en aquest institut?

Fa dotze anys.

Has treballat en algun altre institut? Eren molt diferents d'aquest?

Sí. Tots els instituts són diferents. Cada un té la seva història.

T’agrada ensenyar?

Sí.

Si no treballessis a un institut, què creus que hauries fet?

Treballaria en alguna feina relacionada amb el bricolatge.

Per què vas decidir ensenyar català?

Perquè vaig estudiar la carrera de Filologia Catalana.

Si no fossis professora de català, de quina assignatura ho series?

Seria professora de plàstica, ja que m’agraden les manualitats.

De petita ja volies ser professora de català? Et pensaves que algun dia series directora?

De petita sí que volia ser professora de català. Però això de ser directora no m’ho pensava.

T’agrada ser directora?

Sí.

Per què vas voler ser de l’equip directiu?

No és que ho volgués ser, però les circumstàncies van anar diferent, ja que l’equip directiu va deixar el càrrec.

Has trobat moltes dificultats per arribar fins aquí? És a dir, treballar dins d’un equip directiu?

Hi havia molta feina a fer.

Quins obstacles has trobat per arribar on ets ara?

No he trobat cap obstacle.

T’agradaria deixar de ser directora i només ser professora?

No, perquè m’agrada ajudar i ser solidària.

Quina és la part de l’institut que t’agrada més?

La part on podien esmorzar els professors a la pandèmia.

Modificaries alguna part de l’institut? Quina? Per què?

Sí, convertiria els laboratoris en aules perquè hi ha molts laboratoris però no tantes aules.

Ens pots explicar una anècdota divertida o estranya que t’hagi passat a ’l’institut?

Dues noies gairebé queden fora de la universitat perquè no van entregar la matrícula a temps; resulta que el seu tutor va posar la data d’expiració més tard que la real. Ho van poder solucionar i gràcies a aquestes proves van poder matricular-se i anar a la universitat.

Page updated

Report abuse