Embedded Files
En el temps que estic llegint aquest llibre he anat subratllant un fotimer de coses i he anat fent apunts, aquí els tens:
Inici de la Filosofia (600 aC~) (Pàg. 27)
Filosofia: La nova manera de pensar que va sorgir a Grècia pel 600 aC. Abans la gent recorria als mites.
Mite: Història sobre deus que pretén explicar per què la vida és com és.
Exemple: "El mite més conegut als països nòrdics és el «Trimskvida», «la cançó de Trim», que explica com Thor, després de despertar-se, s’adona que ha desaparegut el seu martell. Llavors s’enfada tant, que les seves mans comencen a tremolar, i la barba li vibra. Decideix anar on viu Freia a preguntar-li si li deixa unes ales a Loki, el seu braç dret, perquè pugui volar fins a Jotunheimen, la terra dels gegants. Allí, Loki ha de descobrir si són els trolls els que li han robat el martell.
A Jotunheimen, Loki es troba amb Trim, rei dels trolls, que presumeix, efectivament, d’haver robat el martell i li explica que l’ha amagat a set llegües de profunditat. I afegeix que els déus no tornaran el martell fins que ell, Trim, rei dels trolls, es pugui casar amb Freia, deessa de la fertilitat.
T’ho pots imaginar, Sofia? De sobte, els déus bons es troben embolicats en un terrible segrest. Els trolls s’han apoderat de l’arma més poderosa dels déus. La situació és insostenible. Mentre els trolls tinguin el martell de Thor, continuaran controlant els déus i els homes. A canvi del martell demanen Freia. Però això és igualment inacceptable: si els déus han de desprendre’s de la deessa de la fertilitat, la que protegeix la vida, l’herba desapareixerà dels camps, i els déus i els homes moriran. No hi ha sortida.
Loki torna a Åsgard, i li diu a Freia que prepari el seu vestit de núvia perquè, ai, s’ha de casar amb el rei dels trolls. Freia es posa furiosa, i diu que la gent es pensarà que està boja pels homes si accepta casar-se amb un troll.
Llavors, el déu Heimdal té una idea. Proposa que Thor es vesteixi de núvia. Li recolliran els cabells, i li posaran dues pedres ben grosses a sota de la túnica perquè sembli una dona. Naturalment, a Thor no li fa gràcia la idea, però finalment accepta perquè és l’única manera de recuperar el seu martell.
Thor deixa que el vesteixin de núvia, i decideix que Loki sigui la seva dama d’honor.
—Les dues dones anem cap a Jotunheimen —diu Loki.
Per dir-ho d’una manera moderna, Thor i Loki són les brigades antiterroristes dels déus. Vestits de dona, la seva missió és arribar a la fortalesa dels trolls i recuperar el martell.
Quan arriben a Jotunheimen, els trolls comencen a preparar el banquet de boda. Però durant la festa nupcial, la núvia, que és Thor, menja un bou sencer i beu tres barrils de cervesa. Trim s’estranya. La veritable identitat dels dos soldats del comando està a punt de ser descoberta. Però Loki aconsegueix evitar el perill. Diu que Freia estava tan impacient per anar a Jotunheimen que s’ha passat una setmana sense menjar.
Quan Trim aixeca el vel de la núvia per fer-li un petó, té un sobresalt descomunal perquè veu els terribles ulls de Thor. Loki torna a salvar la situació. Diu que la núvia porta una setmana sense dormir pensant en la boda. Llavors, Trim ordena que portin el martell i el col·loquin a la falda de la núvia durant la boda.
Thor es posa a riure quan li porten el martell. Primer mata Trim amb el martell, i després destrueix la resta de trolls. D’aquesta manera, l’horrible afer del segrest té un final feliç. Thor, el Batman o el James Bond dels déus, ha vençut una vegada més les forces del mal." El món de Sofia, Jostein Gaarder, pàg. 29.
Al 700 aC Homer i Hesíode ja havien escrit bona part de la mitologia grega. Els primers filòsofs grecs van criticar la mitologia (Pensaven que els deus eren massa semblants amb els humans: Egoistes i traïdors).
Aquest va ser el primer cop que es deia que els mites eren només imaginacions humanes.
Xenòfanes: (570 aC) "L'home ha creat els deus a imatge seva" "L'home creu que els deus han nascut i tenen un cos, vesteixen i parlen exactament igual que nosaltres. Els etíops creuen que els deus són negres i que tenen el nas aixafat, els tracians es pensen que són rossos amb els ulls blaus. Si els bous, els cavalls i els lleons poguessin dibuixar representarien els deus en forma de bou, cavall i lleó."
En aquest període de temps els grecs van fundar moltes ciutats-estat a Grècia i a les colònies gregues del sud d'Itàlia i d'Àsia Menor.
En aquests llocs els esclaus treballaven i els ciutadans lliures (Homes, no-esclaus i natius) es permetien estar en contacte amb la política i la cultura. Ells van ser els únics que van poder pensar en aquestes preguntes. En la història de la filosofia, igual que en la d'altres temes les veus de dones i gent amb una nacionalitat no eurocèntrica han estat silenciades per l'elitisme que envolta aquests temes, per això és important també aprendre d'ells.
Hi va haver una evolució: D'un mode de pensament mitològic a un altre basat en l'experiència i en la raó.
L'objectiu dels primers filòsofs grecs va ser trobar explicacions naturals.
Els filòsofs de la natura
Primers filòsofs grecs = Filòsofs de la natura
Van rebre aquest nom perquè es van preocupar de la naturalesa i els seus processos.
Avui en dia molta gent creu que alguna cosa ha sortit les no res, ells creien que "alguna cosa" havia existit des de sempre.
Els grecs es preguntaven: Com podia ser que els peixos vius visquessin a l'aigua? O els arbres gegants i les flors de colors vinguessin de la terra.
Observaven la naturalesa i es preguntaven: Però com es produeixen aquests canvis?
Compartien la creença que hi ha un determinat principi que és l'origen de tots els canvis.
Van formular preguntes que tenien a veure amb els canvis que observaven el món físic. Buscaven les lleis subjacents de la natura. Volien entendre la natura a través de la natura.
La filosofia se'n va anar alliberant gradualment de la religió. "Els filòsofs de la natura van fer el primer pass en direcció al raonament científic, i es van convertir, així, en els precursors de la ciència." (Pàg. 37)
Tot el que sabem d'ells (Que no és molt) ve dels escrits d'Aristòtil, qui va viure 200 anys més tard. No sabem com van formular aquestes conclusions, però sabem que el projecte dels primers filòsofs grecs tenia a veure amb el principi i els canvis de la natura.
3 FILÒSOFS DE MILET (Àsia Menor):
Tales: Va viatjar molt, es diu que a Egipte va calcular l'alçada d'una piràmide (Mesurant la seva ombra en el moment que la seva pròpia ombra era igual que la seva alçada), també es diu que va predir amb poc error un eclipsi solar al 585 aC.
Ell pensava que l'aigua era l'origen de totes les coses (És possible treies això de veure el riu Nil).
Va dir "Totes les coses estan plenes de deus". Potser va veure totes les coses que viuen a la terra (Flors, insectes...) i va creure que que la terra era plena de "gèrmens". No parlava dels mateixos deus que Homer.
Anaximandre: Va viure pels mateixos anys que Tales. Pensava que el nostre món (Terra) només és una petita part d'un conjunt de mons (Que neixen i moren), el conjunt el va anomenar l'"Indefinit"; no estava parlant d'un principi conegut, potser volia dir que el principi (Que és l'origen de tot) havia de ser diferent de les coses creades: El que ve abans i després seu ha de ser "Indefinit".
Anaxímenes: (570-526 aC) Pensava que l'origen de tot era l'aire o el vapor. D'on ve l'aigua? (En relació amb Tales) Ell creia que l'aigua era aire condensat, que quan l'aigua es condensa més es torna terra, que el foc és aire enrarit i que l'aire és l'origen de la terra, l'aigua i el foc; ell creia que aquests elements eren necessaris per a la creació de la vida, però l'origen era l'aire o el vapor. Pensava com tales, però en comptes d'aigua era aire o vapor.
Parmènides: (540-480 aC) Com podia ser que un principi es convertís en alguna cosa diferent? Això és el problema del canvi. Hi havia un grup de filòsofs a la colònia grega d'Elea (Sud Itàlia), a ells els hi interessava molt aquest problema. El més important va ser Parmènides, ell creia que tot el que existeix ha existit sempre, res no pot venir del no-res i qualsevol cosa que existeix no pot convertir-se en no res. Creia que el canvi no existeix. Ell percebia amb els sentits que les coses canvien, però la raó li deia una cosa diferent:
-Raó: Li deia que res canviava
-Sentits: Notava els canvis
Sentits: Ell creia que ens donaven una imatge equivocada del món que no concorda amb la nostra raó (Racionalisme)
Racionalisme: Creure que la raó és la font bàsica del nostre coneixement del món.
Heràclit: (540-480 aC) Vivia a Efes (Àsia Menor). Creia que el canvi constant era la principal característica de la natura. "Tot flueix" deia. Ell va intentar mostrar que el món és un joc de contraris, sense aquest joc, el món deixa d'existir (Si mai no estiguéssim malalts, no podríem saber què és estar sa. Si mai no tinguéssim gana, no podríem tenir el plaer d'estar plens. Si no hi hagués guerra, no valoraríem la pau. I si no hi hagués hivern, no veuríem mai la primavera) Va dir: "Déu és el dia i la nit, l'hivern i l'estiu, la guerra i la pau, la gana i la societat" No es referia als déus de la mitologia, per ell, deu (O deïtat) abraçava el món sencer. En lloc de "Deu" usava logos (Raó), ell creia que hi ha una "Raó universal" que ordena tots els processos de la natura, que guia a tothom i és comuna a tothom. Malgrat això, la majoria de la gent viu segons la seva pròpia raó "L'opinió de la majoria de gent està a l'altura d'un joc de nens". Enmig dels canvis i dels contraris Heràclit hi veia una Entitat o unitat (Déu/Logos).
Parmènides: Res no pot canviar i no ens podem fiar, per tant, dels sentits
Heràclit: Tot canvia "Tot flueix" i ens podem fiar dels sentits
Les idees de Parmènides i Heràclit eren absolutament oposades Qui dels dos tenia raó? Hem de fer cas a la raó o als sentits?
Empèdocles: (490-430 aC) Pensava que tots dos tenien raó en una de les premisses. Els dos filòsofs havien admès la presència d'un sol element. Si això era així, l'abisme entre la raó i "el que veiem amb els nostres ulls" era insuperable. L'aigua pura continuarà sent sempre aigua pura. Parmènides tenia raó quan deia que res canvia, al mateix temps, Empèdocles pensava com Heràclit, que hem de confiar en els nostres sentits.
Va concloure que calia refusar la idea d'un únic principi, ni l'aire ni l'aigua poden, per si mateixos, convertir-se en un roser o una papallona.
Ell creia que la natura tenia 4 elements (Terra, aire, fos i aigua), els processos de la natura tenen la seva causa en la mescla i la separació d'aquests quatre elements, totes les coses són una barreja dels 4 elements. Quan una flor o un animal mor els quatre elements es tornen a separar, però els 4 elements es mantenen eterns "Intocables" i no canvien mai. Així doncs, no canvia res, els 4 elements s'ajunten, després se separen per tornar a combinar-se.
Que digués aquests elements no va ser casualitat, Tales i Anaxímenes ja havien advertit que l'aigua i la terra són necessaris. Els grecs creien que el foc també és primordial (Es van adonar de la importància del sol i del fet que tant els homes com els animals tenen el cos calent). Empèdocles devia veure com cremava un tros de fusta; alguna cosa es desintegra, la fusta espetega (Aigua), alguna cosa es converteix en fum (Aire) i alguna cosa es crema (Cendra/Terra). Què provoca que aquests elements es combinin de manera que hi hagi vida? I que fa que la barreja d'una flor es dissolgui una altra vegada? Ell creia que hi havia dues forces diferents que actuaven sobre la natura: L'amor i l'odi.
Amor: Uneix les coses
Odi: Les separa
Ara la ciència distingeix entre els elements i les forces de la natura. La ciència moderna sosté que tots els processos naturals poden explicar-se com una interacció entre els diferents elements i les forces de la natura.
També es va preguntar: Què passa quan percebem alguna cosa? Com puc "veure" una flor? Què succeeix? Empèdocles creia que els ulls estan fets de terra, d'aire, de foc i d'aigua. La "terra" de l'ull percep les coses fetes de terra; "l'aire", les que estan fetes d'aire; el "foc", les que estan fetes de foc i "l'aigua", les que estan fetes d'aigua.
Anaxàgores: (500-428 aC) No creia que un determinat principi (Com l'aigua) pogués transformar-se en totes les coses que veiem a la natura. Tampoc va acceptar que la terra, l'aire, el foc i l'aigua poguessin transformar-se en sang i ossos. Ell creia que la natura està feta d'un nombre infinit de partícules diminutes i invisibles a l'ull. Tot es pot dividir en parts més petites, i fins i tot aquestes parts més petites hi ha fragments de la resta de coses. Ell deia que aquestes partícules minúscules que tenen "Una mica de tot" eren llavors. Anaxàgores va imaginar l'ordre com una mena de força que crea animals i homes, flors i arbres. Aquesta forca la va batejar com enteniment o intel·ligència (En grec: nous).
Ell també va ser important perquè va ser el primer filòsof d'Atenes. Era d'Àsia Menor i va anar a Atenes quan tenia 40 anys. Més tard el van acusar de ser ateu i va haver de marxar.
Anaxàgores estava interessat en l'astronomia, creia que els cossos celestes estan fets de la mateixa matèria que la Terra, va arribar aquesta conclusió després d'estudiar un meteorit, el qual li va suggerir que potser hi havia vida extraterrestre. En relació amb aquest tema, va dir que la lluna to té llum en si mateixa, si no que ve de la Terra. Altrament, va trobar una explicació pels eclipsis solars.
Demòcrit: (460-370 aC) Era de la petita ciutat d'Abdera (Costa nord mar egeu). Ell coincidia amb antics filòsofs que les transformacions de la natura no es deuen al fet que les coses "canvien", va assumir que tot està fet de petites peces invisibles, eternes i imutables: Els àtoms (Àtom vol dir invisible)
Page updated
Report abuse