Embedded Files
Jo formo part d'un club de lectura on ens donen el mateix llibre a cadascú cada mes i quedem al cap de quatre setmanes per comentar-lo. Alguns d'aquests llibres els he llegit pel club de lectura. L'organitza la biblioteca de Sant Pol i m'ajuda a llegir consistentment, ja que tot i si em venen poques ganes de llegir tinc una obligació per acabar-lo a temps. Intento tenir sempre dos llibres començats a la vegada, el del club i un altre que jo vulgui, però sempre acabo amb més. El club de lectura m'ajuda a conèixer més llibres que no hauria pensat que fossin del meu gust, alguns m'agraden més, alguns menys... És un misteri de què anirà el llibre del mes que ve!
Atenció pels spoilers!
Aquí estan les recomanacions sense spoilers, dins dels enllaços en els títols estan amb spoilers. Sisplau si pots donals-hi una oportunitat abans de llegir els spoilers. Diria que arruïnaria llegir-los, però els llibres són tan bons que es poden gaudir igual-ment.
Aquest és, probablement, el meu llibre preferit. És una faula centrada en el conill Hazel, qui té un germà petit (Fiver) el qual pot predir el futur (No al 100%, però té molt bona intuïció i els seus somnis són visions), un dia el germà li diu al protagonista que una cosa terrible passarà en el cau que viuen i que han de marxar com més ràpid millor. Ells dos, junt amb altres conills marxen en cerca d'una nova vida en un món hostil per part dels animals i els humans que els envolten. Probablement pensaràs: "600 pàgines de conills corren i menjant? Tu flipes que em llegiré això!" però creu-me quan dic que aquest llibre és molt més. Està estructurat en quatre parts i estic tenint una crisi intentant decidir quina m'agrada més. Aquests conills tenen les seves pròpies ideologies i religió. Cada conill és increïble i es demostra amb el seu enginy, carisma, habilitat d'explicar contes, resiliència... La mitologia que tenen està lluny de ser avorrida, de tant en tant hi ha un capítol que consisteix en un conill específic explica una història sobre el deu conill: El-Ahrairah.
Tal com he dit, aquest llibre és una faula. Una faula (Segons Wikipedia) ‘té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final. La faula és doncs una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral.’ Els personatges de Watership down són posicionats en situacions impossibles de viure per nosaltres, però si intentem buscar la metàfora darrere cada conflicte veiem clars paral·lels entre el món animal d'aquests conills tan bufons i el nostre.
Tot i ser el primer llibre de Richard Adams, el seu estil d'escriptura no és el de qualsevol, hi han pàgines senceres dedicades a descriure el paisatge, pàgines que tallen la història per recordar-te de com pot ser de bonic el món exterior, i com l'hauríem de cuidar. Tots aquests petits detalls t'ajuden a ser absort/a per l'aura que el llibre transmet i poder viure la història com ells la viuen.
El llibre el vaig descobrir pel club de lectura, el vaig llegir en castellà i em va agradar tant que el vaig demanar en l'idioma original (Anglès) pel tió. Hi ha una 2a part (Tales of Watership Down) que tracta de 19 històries curtes, algunes de El-Ahraira i algunes que passen després dels esdeveniments del primer llibre. Encara no me l'he llegit, però me l'he demanat pel meu aniversari.
Aquest llibre em venia de gust llegir-lo des de fa temps i vaig aprofitar que pel tercer trimestre de 2n havíem de llegir una lectura lliure per fer el treball d'ell, aquest fragment és la reflexió que vaig posar en el dosser:
"Soc una persona curiosa per naturalesa, els temps lliures me'ls passo veient vídeos que expliquen casos d'assassinats, problemes socials, anàlisis de pel·lícules i sèries, mètodes de tortura de l'edat mitjana, misteris de l'univers, tragèdies i qualsevol cosa que em capti l'interès (És a dir: tot). La filosofia sempre m'ha semblat fascinant i els meus pares ho saben, ma mare em va recomanar que si m'interessava que em llegís "El món de Sofia" i em va donar una còpia que li havia donat la cosina del meu avi. Vaig començar el llibre amb altes expectatives i cada pàgina que llegia les superava més que l'altra. La majoria de coses que explica el llibre no se m'han quedat del tot, i hauré de llegir els capítols de les cartes uns quants cops més per poder estar segura del tot que sé del que parlo, però aquesta és la gràcia: Aprendre.
Fa poc solia dir que m'hauria agradat néixer amb tots els coneixements possibles ja integrats al cervell, que facilitaria molt l'existència d'un mateix; tot i que sí que faria la vida més fàcil ja no ho vull. De veritat crec que poques coses superen els sopars amb els meus pares en els quals els explico l'última cosa que he llegit o l'últim vídeo que he vist i iniciem una conversa profunda en la qual acabo sortint amb més coneixements dels que creia possible que mai tingués (Una persona que sempre ha tingut la panxa plena no sabrà que és passar fam, qui mai ha estimat mai sabrà que és plorar per algú; tenir tots els coneixements del món faria que la vida es fes monòtona i depressiva). Aquest és només un dels aspectes de la meva vida que aquest llibre m'ha canviat, igual que la protagonista em faig moltes preguntes i conèixer les d'altres persones les quals tenien ments extraordinàries m'ajuda a fer-les florir.
"L'únic que sé és que no sé res" -Sòcrates"
Page updated
Report abuse