La Primera Guerra Mundial, o també coneguda com La Gran Guerra va ser un succés, passat principalment a Europa, que es va basar en l'enfrontament de potències mundials provocat per l'arrossegament dels països involucrats en la guerra per culpa de les aliances formades entre elles. Tot va començar perquè Un anarquista, suposadament serbi, va assassinar a l'arxiduc austrohongarès Francesc Ferran d'Àustria, el que va provocar resumidament, una declaració de guerra de l'imperi austrohongarès a Sèrbia, però, aquesta última estava aliada amb Rússia (imperi rus). Igualment com Sèrbia, Àustria-Hongria també tenia aliats, en aquest cas, un de molt gran; «La Gran Alemanya» (la confederació germànica). Però per culpa de l'entrada d'Alemanya a la guerra (i algunes de les seves accions), també s'hi va afegir «La Gran Bretanya» i «França», tant per interessos propis com per raons legals. Tot i així, tots el països ja sabien que la guerra esclataria en qualsevol moment.
La “Pau Armada” va ser un període de temps anterior a la guerra, en la qual els països ja s'ensumaven la possible guerra, i pel temor a ser esclafats per aquesta, molts d'aquests països van invertir una gran quantitat de diners en la compra de material bèl·lic, per poder estar preparats per la guerra. Durant aquest temps la tensió entre els països sobretot a occident, on la tensió entre les països es notava molt, i tots estaven esperant pel detonant de la guerra que va ser donat al 28 de juliol de 1914.
(*La pau armada és una de les causes de la guerra, perquè va ser la que va consolidar la tensió entre els països, que esperaven l'esclat de la guerra.*)
Antiga rivalitat entre França i Alemanya: Els francesos, tant el govern com els civil, desitjaven recuperar les terres de l'Alsàcia i la Lorena («revengisme»), perdudes a la guerra francoprussiana, i annexionades a Alemanya l'any 1871 després de guanyar la guerra. A més a més, els alemanys creien que si guanyaven una altra guerra a França eliminaria definitivament el poder franc, i per fi serien el país més poderós d'Europa.
Noves influències a Orient: La divisió/desmembrament/desaparició de l'imperi turc als Balcans, va formar molts països independents, els quals, Àustria-Hongria i Rússia es barallaven per poder-hi estendre les seves influències.
Antagonisme d'Alemanya i el Regne Unit: Alemanya tenia el desig de ser el país més poderós d'Europa així que abans de la guerra, Alemanya va anar substituint els productes britànics per alemanys, i va reforçar la seva marina per tal de rivalitzar amb el Regne Unit.
Els Estats Units (posteriorment)
la Gran Bretanya
Montenegro
França
Bèlgica (antigament neutral)
El japó
+ tropes estrangeres de colònies franceses i britàniques
Alemanya
Itàlia (Al principi és central, més endavant es torna aliada)
Àustria-Hongria
Bulgària (posteriorment)
l'imperi otomà
“Mapa de les aliances al món durant la gran guerra“
Una de les coses que va canviar molt les coses en aquesta guerra és l'ús dels avenços i coneixements científics i industrials, desenvolupats durant la segona revolució industrial, que van recaure en la creació i ús d'armament militar, que era d'un alt poder destructiu:
Com la majoria de les guerres, tothom pensava que aquesta, també en seria de curta. Ben aviat, s'adonarien que no. Tenien previst que la guerra acabés abans del Nadal de 1914 (va començar el 28 de juliol de 1914), però els enfrontaments, que eren molt igualats, l'esforç continu de les potències per no admetre la derrota, i l'extensió de nous fronts secundaris a altres continents, eren senyals que la guerra seria de tot, menys ràpida.
El pla «Schlieffen» va ser un pla estratègic ideat pels Alemanys per emboscar les tropes franceses al front occidental, que consistia a travessar Bèlgica, i atacar els francesos pel nord, el problema, era que Bèlgica era un país neutral, i en infringir les normes de guerra establertes anteriorment, va “provocar” l'entrada oficial de GB a la guerra.
Contràriament al que tothom s'esperava, en les primeres setmanes de guerra l'exèrcit rus va ser capaç de fer retrocedir el poderós exèrcit alemany. Tanmateix, els alemanys van recuperar la iniciativa, van derrotar l'exèrcit rus a la batalla de Tannenberg (agost del 1914) i van ocupar un extens territori.
La desmoralització de l'exèrcit rus i els patiments de la població eren tan grans que el febrer del 1917 va esclatar una revolució a Rússia que va posar fi a la monarquia. A l'octubre, Lenin, сар dels bolxevics, es va fer càrrec del govern de Rússia i, uns mesos més tard, Rússia i Alemanya van signar el tractat de Brest-Litovsk (març del 1918), que significava la pau entre els dos països i la fi del front oriental.
La Revolució Russa va ser un succés provocat pel descontentament social dels russos amb el tsar Nicolau II, que es movia pels seus propis interessos, obligant la gent a donar el poc menjar que tenien per l'exèrcit, per una guerra que la gent no volia.
És per això que el 1917, el tsar Nicolau II va abdicar, i es va exiliar.
Llavors es va instaurar un govern de liberals i social-revolucionaris, que va permetre l'ús de la democràcia a Rússia. Hipòcritament, el nou govern també volia continuar la guerra en contra d'Alemanya, el que va provocar que el poble deixés de donar suport el govern rus.
Després que Lenin ordenés la insurrecció armada contra el govern, el 24 d'octubre del 1917, es va envair el palau d'hivern, que en aquell moment era la seu del govern provisional, i es va fer-ne presoners els mandataris i membres d'aquest.
Finalment, Lenin va crear un govern compost solament per bolxevics. Amb tot i això, Lenin i el seu partit comunista encara no havia guanyat. És així com es va desencadenar una cruel guerra civil on no hi havia presoners, i tot el que era capturat, va ser executat a l'instant, entre aquestes víctimes, també i va estar l'últim tsar rus (Nicolau II) i tota la seva família.
La guerra va ser sobretot un conflicte europeu. Aviat, però, el conflicte es va estendre per tot el món, com no havia passat mai. Tot i que l'escenari principal de la guerra va continuar sent Europa, també hi va haver lluites a Àsia, Àfrica i mars i oceans de tot el món:
Al Pròxim Orient, els britànics van promoure l'aixecament dels àrabs contra el domini turc.
El japó va intervenir per eliminar i substituir les influències alemanyes a la Xina, a l'arxipèlag de les illes carolines, les Mariannes septentrionals, i les Palau.
Les colònies belgues, franceses i britàniques van lluitar plegats contra les forces alemanyes a l'Àfrica.
<<Mentre dormíem, sovint ens despertaven les rates que corrien sobre nostre. Quan això passava massa sovint m'esperava que una rata se'm posés sobre les cames; llavors les alçava violentament i llançava la rata a l'aire. Tot sovint sentia el renec d'algun dels meus companys quan la rata els queia al damunt.>>
Soldat R. L. Venables
<<Eren les nou del matí i el que anomenàvem trinxera era plena de cadàvers i de tota mena d'equipament. Ens vam posar dempeus o asseguts sobre els cossos com si fossin pedres o troncs de fusta. >>
Soldat August Hope
«Ens n'anem a dormir amb la roba posada i ens tallem els cabells ben curts per poder-los encabir dins les còfies. Vestir-se volia dir, simplement, posar-se les botes. Hi havia moments que havíem de gratar-nos els polls amb la punta roma del ganivet, i la roba interior se'ns enganxava.>>
Infermera Elizabeth T'Serclaes
<<Els peus se t'inflen fins a dues o tres vegades la grandària normal i es tornen completament morts. Podries clavar-los una baioneta i no sentir completament res. Si tens la sort de no perdre els peus la inflamació comença a baixar, llavors és quan comença l'agonia més indescriptible. He sentit homes plorant i cridant de dolor i a molts els han hagut d'amputar peus i cames.>>>
Soldat Harry Roberts