A Nova York, hi ha un rellotge gegant que va cap endarrere, perquè marca el compte regressiu cap al canvi climàtic, CAP AL PUNT DE NO RETORN.

El Climate Clock (Rellotge Climàtic) és un instrument fet en col·laboració entre artistes, científics i activistes per a conscienciar sobre el temps que li queda al planeta Terra de vida, assenyalen.

El rellotge que compta cap endarrere està instal·lat en un edifici a Nova York, en el costat sud de Union Square. Durant més de 20 anys, en aquest lloc, va estar instal·lat Metronome (Metrònom), un rellotge electrònic normal que indicava l'hora. Però, el dissabte 19 de setembre, aquest va adoptar una nova missió, donant pas a la instal·lació del Rellotge Climàtic

El tems s'acaba per nosaltres, cal que despertem!
Què en penseu?

"La llibertat individual acaba on comença la de l'altre", és una dita que haureu sentit molts cops probablement.

Molts de vosaltres heu vist aquests últims dies gent celebrant pels carrers la finalització de l'estat d'alarma. Els noticiaris s'han cansat d'emetre imatges de centenars de persones festejant -sense mascaretes ni distància de seguretat i en alguns casos "fent botellón"- que s'han relaxat les mesures prohibitives i les restriccions per tal de controlar la pandèmia.

Res de nou, ho porten fent tot l'hivern només que més discretament.

Està clar que aquesta pandèmia està sent molt dura i que tots i totes volem que tot acabe i recuperar la nostra llibertat però: la recuperarem si cadascú rema en direccions oposades?, la recuperarem sense un compromís col·lectiu?, la recuperarem del tot si ens pesa la falta d'algun familiar o amic per culpa d'aquest virus?

L'artista urbà @palazzodecezar ens vol fer reflexionar amb aquest mural pintat al barri de Poble Sec en Barcelona. Què en penseu que ens vol transmetre fent una versió del disseny d'una etiqueta d'una coneguda marca de cervesa?

Penseu xics i xiques, penseu: pensar és un superpoder.

El net.art, anomenat també internet art o art en xarxa, engloba un conjunt de pràctiques artístiques específiques d'internet que tenen els xarxes tecnològiques i/o socials com a espai de treball i alhora com a focus d'atenció.

Joana Moll (Barcelona, 1982) és net.artista i investigadora a mig camí entre Berlín i Barcelona. La seva feina explora críticament la manera en què els realitats actuals afectin l’alfabetització dels màquines, els humans i els ecosistemes.

L'obra que vos portem aqui: "DEFOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOREST" és una peça basada en internet que mostra la quantitat d'arbres necessaris per a absorbir la quantitat de CO2 generat per les visites globals a google.com cada segon.

Google.com és la pàgina web més visitada d'Internet. La pàgina té una mitjana de visites de 52.000 usuaris per segon i pes al voltant de 2Mb, originant una xifra estimada de 500 kg d'emissions de CO₂ per segon. Si de mitjana, un arbre pot absorbir 21,77 quilos de CO₂ per any, per a contrarestar la quantitat d'emissions de CO2 derivades de les visites globals al cercador, necessitaríem una quantitat aproximada de 23 arbres/segon.

En DEFOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOREST l'explicació del problema és automàtica: en el temps que dura el teu accés a la peça pots contemplar gràficament com es van sumant els arbres necessaris per a contrarestar els seus efectes en la naturalesa. Una vegada experimentada la sensació d'angoixa que arriba a produir, series capaç de calcular la quantitat de CO₂ que emets en una sola jornada? Segur que et resultarà impossible, però l'objectiu és que deixi de resultar-te una situació banal i et faci plantejar-te quina és la teva petjada en el planeta.

Defooooooooooooooooooooorest, és l'última de les cinc obres que componen el projecte expositiu en línia Hyperconectadxs.

Què en penseu del net.art? Pot fer-nos obrir els ulls a diferents problemàtiques? Pot fer-nos canviar la nostra realitat?

Web de l'artista i Instagram

Algú em va dir fa molt que la música no s'escoltava, que la música es sentia.
La fotografia de concerts és l'art de sostenir i fer visible aquesta emoció en el temps.

No és molt difícil comprendre la importància del treball dels fotògrafs documentals, i en este cas, dels fotògrafs i les fotògrafes de concerts. Els canvis d'il·luminació constants, el moviments dels músics, la prohibició de poder utilitzar flash o trípode i en molts casos, la falta d'espai específic davant l'escenari fan que l'acte de fotografiar un espectacle requereixi d'un domini de l'equip fotogràfic i d'alts coneixements de tècnica fotogràfica a més d'una destresa peculiars.

Ahir tarda es va inaugurar una exposició d'uns dels millors referents en aquesta disciplina de tot l'estat, el fotògraf barceloní XAVI MERCADÈ.

ROCK VIU, L'EXPOSICIÓ on es repassen quatre dècades de la història de la música en directe a Catalunya, des del 1984 al 2021, seleccionades del seu arxiu de més d’un milió d’imatges relatives a 15.000 concerts fets en sales petites fins l'Estadi Olímpic o festivals de centenars de milers.

Si teniu curiositat podeu anar a vore l'exposició del 12 de maig al 29 d’agost al Palau Robert de Barcelona d'entrada lliure i gratuïta. I si voleu saber més del treball d'aquest artista, aquí teniu el seu instagram, @XaviMercadè.

Pot ser encara sou molt joves per poder anar a concerts però de segur que anireu i vos asseguro que no ho oblidareu mai.

Qui no ha mirat al cel en una nit estrellada i s'ha preguntat què hi ha darrere les estrelles?

Quan l'art i la astronomia s'uneixen neix l'astrofotografia.
L'astrofotografia presenta una sèrie d'avantatges respecte a l'observació directa del cel, ja que l'ús de càmeres fotogràfiques i de diferents tècniques permet aconseguir imatges molt més concises i definides que les que es poden aconseguir a simple vista. Gràcies a l'ús de diferents lents, sensibilitats i jugant amb l'exposició podem veuré més enllà del que els nostres ulls ens deixen fent màgia per a l'ànima.

Un referent indiscutible en aquesta disciplina dins el nostre territori és el menorquí Antoni Cladera (Photopills), d'aquest fotògraf de natura i compromés amb el medi ambient us portem la fotografia protagonista de la benvinguda d'avui. Si voleu conèixer més el seu treball podeu seguir-lo al seu instagram: Antoni Cladera o la seva WEB

Us agrada? de segur que si!

QUÈ PETITS QUE SOM!

¿Y CÓMO HABLO DE AMOR SI ESTOY MUERTO?

Ramón Sampedro

¿Y cómo hablo de amor si estoy muerto?

Si los muertos no tenemos pasiones,

ni de humanos afectos sentimientos

sólo somos de los vivos el espanto.

Todo es incoherencia y contradicción

para un muerto entre los mortales.

No lo excitan la luna, ni la flor, ni la hembra,

Porque no tiene carne para reproducirse

¿Hay cosa más absurda que escuchar un cadáver

hablar apasionadamente como un humano,

si no puede sentir ni el calor ni el frío

ni el placer, ni el dolor, ni el llanto?

Es horrible ser un muerto entre los humanos.

Ser el muñeco con quien representan una parodia

absurda

los psicópatas esquizofrénicos vivos

que disfrutan con la visión de un cadáver

putrefacto.

Embadurnados de excrementos, babas y locura

al que con asco y saña, impertinentes, siguen

Limpiando.

Y pide liberarse el cadáver, de entre los vivos locos,

pero éstos no entienden los silenciosos gritos de

los muertos.

Y con patético ensañamiento lo siguen animando:

Cuenta, muerto, tu historia de lo que estás pasando;

parece que eres uno de nosotros, los vivos,

aún aparentas algo de ser humano.

En vano les digo ¡que no!, ¡que estoy muerto!

que ya no puedo hablar, igual que ellos

porque me resulta absurdo hablar igual que los

Humanos.

Y no me dejan ser ni muerto ni vivo

Estos locos y alucinados desquiciados.

Cartas desde el infierno, 1996

Ramón Sampedro, va ser un marí i escriptor gallec. Tetraplègic des dels 25 anys, va desenvolupar una intensa activitat de petició judicial per poder morir dignament i que la persona o persones que l'auxiliessin no fossin culpabilitzades de delicte, atès que el seu estat l'incapacitava per fer-ho sense ajuda externa.

Finalment ho va aconseguir Ramón va morir el 12 de gener de 1998 per enverinament de cianur potàssic, ajudat per la seva amiga Ramona Maneiro. Aquesta va ser detinguda dies després, però no va ser jutjada per manca de proves. Set anys després, un cop que el delicte havia prescrit, Ramona va admetre en televisió que havia facilitat a Ramón l'accés al verí que li va causar la mort i haver gravat el vídeo on aquest va pronunciar les seves últimes paraules.

Després de la mort de Sampedro, moltes persones van afirmar haver estat els culpables, emulant l'obra literària Fuenteovejuna.

I vosaltres? l'haguèssiu ajudat després de llegir les seves paraules?, què en penseu?

Segur que te t'ha passat algun cop.
Et presenten a algú i al moment i sense saber molt bé la raó acabes fent una valoració sobre aquesta persona. No necessites ni un minut per tenir aquesta primera impressió: la seva aparença, els seus gestos, els seus modals, la seva veu...petits detalls que sumats, han fet que et formes una imatge, la primera imatge que tens d'aquesta persona.

Amb l'art passa igual que amb les persones, al sumar petits detalls ens fem una idea general i ràpidament tenim la nostra valoració, però: quants cops les aparences ens enganyen o no són suficients per conèixer aquella persona o aquella obra del tot?. És per això que avui us portem una pintura molt important del Renaixement Italià i ens agradaria que us endinseu en ella amb nosaltres, anem a sumar petits detalls...

En primer lloc, a la dreta: Céfiro, Cloris i Flora: Céfiro, el vent de l'Oest, irrompre sobtadament en l'escena en persecució de Cloris, una noia nua que fuig però que, en últim moment, a ell es torna. Tots dos entren en contacte i de l'alè de Cloris sorgeixen flors. Ha nascut Flora, el tercer personatge que amb els seu vestit de flors anuncia l'arribada de la primavera.

Les tres gràcies: filles de Zeus y netes de l'Oceà són les deesses de la alegria, de l'encís i de la bellesa que representen el plaer, l'amor i l'aprenentatge. Si us fixeu, mentres ballen, Castitas, la d'enmig, està mirant a un misteriós jove a l'esquerra del quadre. És a ella on va dirigida la fletxa de Cupido, personatge amb ganes de festa a d'alt de l'obra. Aquest jove misteriós és Mercuri, missatger dels deus i que juga amb els núvols. I al centre del quadre, Venus, la deessa de la Primavera per als Romans, què creieu que està pensant?

AH! BENVINGUDA PRIMAVERA! L'AIRE ÉS PLE D'AMOR!
Si voleu saber més d'aquesta obra, aquí

I parlant de poesia...sabeu que també existeix la poesia visual? és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental. Es pot situar dins les arts i abraça altres branques com la pintura, la fotografia, el disseny... La paraula i la icona, els elements verbals i els gràfics, convergeixen amb l'objectiu d'esdevenir un resultat homogeni, amb entitat pròpia, capaç per si mateix de despertar l'interès del lector-espectador, ens mostra una metàfora visual d'allò que estem pensant.

Manipular els objectes i reinventar el seu significat, aconsegueix crear una complicitat amb l'espectador que en algunes ocasions es converteix en un joc i en altres en un autèntic exercici humorístic. Les seves fotografies tracten de posar a prova la nostra intel·ligència, de convèncer-nos que el significat que percebem de les seves composicions són només un forat que ell ha trobat dins de la realitat i que ens posa en contacte amb altres mons.

Un dels artistes més reconeguts en aquesta disciplina va ser el català Joan Brossa al 1998, va ser un gran mestre per l'artista que hui us portem: Chema Madoz.

Us agrada? Si voleu saber més d'aquest fotògraf i poeta visual, podeu seguir el seu instagram

Tanca els ulls, mira't endins.
Pots fer-ho millor? Aleshores, EL FUTUR ÉS AVUI. ENDAVANT!
Mural realitzat a Bronx distrito creativo - Bogotá, Colombia, 2019. Mireu aquí el vídeo.
Elliot Tupac és un artista i disenyador gràfic de Lima, Perú. Viu i treballa per tot el món, podeu mirar altres treballs seus a https://www.elliottupac.com/ i al seu ig: @elliottupac

Sabríeu dir què és? La resposta, sota la imatge.

No podem parlar de còmic sense parlar de Stan Lee (1922-2018), un dels autors de còmic més rellevants de l'últim segle. Pare de personatges com Spider-man o els X-men, Stan Lee va revolucionar el món del còmic occidental a la dècada dels 60 fent els superherois i superheroïnes més humans, amb defectes. Fins aquell moment, no tenien cap defecte o experimentaven cap problema en les seves vides.

Quants d'aquests personatges coneixes?

Llegir és una activitat genial que es pot fer a qualsevol indret, però s'ha de reconèixer que com a casa enlloc. Ara que arriba l'hivern és hora de preparar-nos i escollir els llibres, còmics i mangues que volem llegir. Vosaltres sou més de llegir estirats al llit, al sofà amb una manteta o al lavabo?

Il·lustració de Grant Snider.

El pas de la vida a la mort ha causat misteri, temor i incertesa a través de la història. Diverses cultures tenen creences i rituals al voltant de la fi de la vida amb rituals i tradicions, ja sigui per venerar-la, honrar-la, espantar-la i fins i tot per riure-se'n d'ella.

A Mèxic se celebra el famós Dia de los Muertos. En les celebracions, els mexicans col·loquen pètals de cempasúchil, fan ofrenes amb fotografies als difunts, als quals els preparen els seus menjars preferits, i fan desfilades d'alebrijes, criatures zoomorfes (barreges de diversos animals) de colors molts vius que guien i protegeixen al seu difunt en el món dels morts. Aquí en podeu veure un exemple.

Quines altres tradicions coneixeu que se celebrin en aquesta nit màgica?

En 1918, una mutació especialment virulenta del virus de la grip va ocasionar una pandèmia mundial. Aquell mateix any va arribar a la costa est dels Estats Units i es va propagar per tot el país. En la gràfica que avui us portem, podem veure com van reaccionar davant de la pandèmia dues ciutats dels EUA: Philadelphia i St. Louis.

A Philadelphia no van fer gaire cas de les recomanacions sanitàries i van tenir molts afectats; per contra, a St. Louis van actuar ràpidament i van aconseguir minimitzar l'impacte del virus. Nota interessant: St. Louis va relaxar les mesures lleugerament durant dues setmanes en veure que havien aconseguit reduir l'impacte i van tenir un repunt, tot i que no van arribar ni de lluny als nivells de Philadelphia.

Ara que les autoritats han endurit les mesures, és un bon moment per recordar que no hem d'abaixar la guàrdia, perquè ara ve l'hora de la veritat: la segona onada.

So... Keep your guard up (and your mask on)!

En aquesta imatge que us portem avui, podeu veure com era el nostre barri fa unes quantes dècades. Algunes coses han canviat molt, però altres no. Quines coses romanen igual i quines han canviat?

BONUS: a veure si trobeu el nostre institut...

Aquesta setmana no només us portem una imatge; us portem milers. En aquest enllaç tindreu accés a la biblioteca sencera de Mafalda, l'obra més coneguda de Quino.

Esperem que la gaudiu!