Els infants no els podem deixar sols: els hem d´acompanyar! Sigui quina sigui l´edat dels infants, només es senten segurs si els acompanyem: amb la mirada, el gest, la presència...

De vegades sembla que juguin sols... però obriu bé tots els sentits.. perquè us adonareu que ens fan sentir constantment la seva presència.

La presència dels adults, a casa, els aporta seguretat, fins i tot, quan no la veuen (si sou a una altra habitació o no us veuen).

Professionalment mirem el conflicte des de fora, des d’una posició neutral, perquè no hi ha una implicació emocional directa. En canvi, personalment, quan vivim un conflicte a casa, el vivim des de les emocions.

Les emocions, els valors, els automatismes, els prejudicis i els mites coses es barregen en un garbuix, que fan que la gestió del conflicte sigui molt més complexa a casa.

Aneu tranquils perquè no hi ha cap casa igual com tampoc no hi ha cap llar que sigui una bassa d´oli. I això es dóna perquè el conflicte sorgeix per naturalesa.

Ni trobareu la recepta ni tampoc la garantia... El que si que sabem és que superar els conflictes ens fa créixer com a persones i sovint ens fa més resilients.

Les persones som molt més que el que heretem o vivim, també som allò que decidim fer. Sovint canviem coses que hem rebut i no ens agraden i per això ens decidim per guanyar estratègies per superar els conflictes.

I anem vivint i anem aprenent!