Avui, 22 de setembre de 2022...

Avui, 6 d'octubre de 2022...

Abans de començar la presentació de la Marina, hem visualitzat un vídeo que parla sobre com va néixer el voluntariat, que és això, per què hauríem de fer de voluntaris, què és i com funciona la borsa, què és una entitat de voluntariat i com la podem reconèixer.

En el video apareix la Laia, una noia que porta treballant de voluntària des de fa 5 anys en un hospital. Ella vol ajudar als joves amb problemes de salut mental.

Després, al llarg de la xerrada de la Marta, que treballa a voluntaris.cat, ens hem assabentat de la importància del voluntariat i ens hem familiaritzat una mica amb aquesta paraula. Ella també ens ha explicat on podem dirigir-nos si volem demanar-ne informació. 

Per altra banda, la Marina ens ha mencionat que, si volem fer alguna col·laboració amb alguna associació de voluntaris, haurem d’estudiar amb antelació si disposem de temps lliure. Només si estem segurs de tenir-ne prou, podrem realitzar el servei a què ens presentem.

Per últim, ella ens parla de diferents tipus d’activitats de voluntariat i a nosaltres ens ha quedat bastant clar que dedicar-se a aquesta tasca significa ser útil per a la comunitat, medi ambient, etc., per decisió pròpia i lliure.

En primer lloc, els professors acompanyants ens van venir a buscar a la classe. Després de reunir tothom, van dirigir-nos cap a l'estació. Tot seguit, vam agafar un tren de FGC però, poc després, ens vam adonar que els vagons en què viatjàvem no obrien les portes a la parada del Peu del funicular, la destinació on havíem d’arribar. Doncs, en vam sortir atropelladament a la propera parada i un profe acompanyant va haver de preguntar als altres viatgers que esperaven a l’andana quins eren els vagons de tren que hi obrien la porta. Se’ns va indicar que sempre havíem de pujar als vagons del mig perquè l’andana de l’estació del Peu de funicular és massa curta de manera que el tren no hi pot obrir totes les seves portes. Vam tornar a pujar al següent tren i finalment vam baixar a la parada corresponent. Vam fer transbordament al funicular i vam arribar a la nostra destinació que era la biblioteca de Collserola. Tanmateix, hem de dir que els nostres profes van haver de preguntar vàries vegades als transeünts on estava la biblioteca perquè ells no ho tenien gens clar. Quan, per fi, vam trobar el camí correcte, vam arribar a la biblioteca.

Ara bé, un cop a la porta de la biblioteca, ens vam trobar la porta tancada. En canvi, al cap d’una estona, ens va obrir una dona i ens va dir que, encara que tenien la porta tancada, ens estaven esperant. Era la Núria. Ens va convidar a passar i ens van indicar que la seguíssim cap a una sala de la planta baixa. Allà va ser on ens va explicar la raó per la qual hi érem. Es tractava d’un taller que consistia a fer una petita pràctica de contacontes. La Núria ens va explicar què hauria de reunir un contacontes per tal que nens i nenes l’estiguin escoltant, no s'avorreixin i puguin gaudir de la història. Després ens va explicar un conte, pronunciant les paraules amb entonació, fent servir fórmules per començar i acabar-lo i gesticulant amb els seus braços. A continuació, ens va fer fer una pràctica entre nosaltres, alumnes de 4t d’ESO. En vam gaudir molt, però, ja s’havien fet les 15.00 h i vam haver d’acabar el nostre taller i tornar cap a Barcelona.

Quan vam sortir de la biblioteca, vam decidir canviar de trajecte de tornada i no pujar de nou al funicular sinó dirigir-nos directament a l’estació de trens. Tot d’un plegat, va començar a plovisquejar. Els profes van veure que el camí de tornada cap a l'estació de tren es feia una mica mica llarg, per això ens van fer pujar a un autobús petit que, per casualitat, estava estacionat en una parada. En aquell autobús no podíem ni moure’ns de tan atapeïts que anàvem. Malgrat això i amb alguna aventura més, vam arribar a l’estació, vam pujar de nou al tren i vam poder tornar, per fi, a casa.