Embedded Files
AULA AMBIENTAL BOSC TURULL www.boscturull.cat/
L’aula ambiental Bosc Turull és un espai de referència en la sensibilització i millora de la biodiversitat urbana i en la promoció de pràctiques comunitàries relacionades amb la sostenibilitat.
Algunes de les tasques que es realitzen són:
Activitats relacionades amb l'educació ambiental.
Hort escolar i parcel.les d'horts urbans per la gent gran del barri i diferents entitats.
Accions de manteniment de l'espai forestal.
Planter d'espècies forestals autòctones (DEPANA).
Tasques per controlar la processionària del pi.
Construcció caixes niu i menjadores amb l’objectiu d’afavorir la presència d’ocells i altres espècies.
Compostatge comunitari que consisteix en transformar les restes orgàniques de casa, el jardí i l'hort en adobs nutritius per a les plantes del Jardí Bosc Turull.
Activitats per donar a conèixer també la importància de la natura com a font de creativitat i salut. Un exemple consisteix en fer xocolata de garrofa aprofitant els fruits que cauen dels garrofers.
SERVEI COMUNITARI A L'AULA AMBIENTAL BOSC TURULL
Els alumnes del Servei Comunitari de Flora i Fauna de l'institut Poeta Maragall han fet unes sessions d'Aprenentatge i Servei, una metodologia que permet a l’alumnat aprendre sobre temàtiques de medi ambient i biodiversitat alhora que col·laboren en el manteniment i cura del Bosc Turull.
SESSIÓ 5-10-21 El primer dia Lara, l’educadora de l’aula ambiental Bosc Turull, ens va presentar els equipaments, ens va explicar quines activitats es fan al Bosc Turull i finalment ens va explicar les activitats que faríem a les diferents sessions.
Després vam fer dos grups, un es va quedar amb la Lara i l’altre va treballar amb l’Alonso de l’associació naturalista DEPANA.
L’Alonso ens va explicar com cuidar les plantes del viver forestal de DEPANA. Després alguns alumnes vam estar fent tasques de manteniment del viver com treure arrels d'algunes males herbes i sembrar llavors en unes ampolles per preparar un planter.
El grup que es va quedar amb la Lara va fer tasques de manteniment dels espais, van estar netejant d’algues invasores la bassa naturalitzada i també vam netejar les diferents passarel·les de fusta de l’espai. Aquestes activitats també van servir per conèixer els diferents espais del Bosc Turull.
En aquestes imatges es pot veure com els alumnes de 4t estan sembrant llavors d'alzina.
PRIMERA VISITA AL BOSC TURULL, NETEJA DE PLANTES I PREPARACIÓ DE PLANTERS
NETEJA DE LA BASSA NATURALITZADA
AMB EL MATERIAL RECOLLIT A LA BASSA I A LES PASSAREL·LES ES FA COMPOST
L'ERUGA DE LA PROCESSIONÀRIA DEL PI
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa Schiff) és un insecte propi de les pinedes mediterrànies i la seva existència és necessària per al manteniment de la biodiversitat, ja que forma part de la dieta de nombrosos animals insectívors. Aquest insecte és conegut per les seves erugues urticants que a principis de la primavera abandonen les seves bosses, formant una filera o processó, per enterrar-se al terra, i completar la metamorfosis.
CICLE VITAL I MORFOLOGÍA
Consta de cinc estadis larvaris, un de crisàlide i un d’imago (papallona nocturna). El naixement de les papallones té lloc durant els mesos de juliol a setembre, període durant el qual realitzen les postes sobre les agulles dels pins. Al cap d’unes 5 setmanes de realitzar la posta neixen les larves petites, amb un comportament gregari, i s’alimenten de les fulles més pròximes. A partir del tercer estadi li creixen pèls urticants, en el dors, de color taronja. Comencen la formació típica dels nius amb pèls sedosos de color blanc. Els nius tenen forma de bossa que pengen dels pins. Cap als mesos de febrer, març i abril, quan es queden sense menjar les larves, abandonen el niu baixant al terra i formant les típiques processons d’enterrament, on es transformen en crisàlides. Un cop enterrades solen entrar en una parada de desenvolupament, cosa que origina que, d’un mateix enterrament, surtin les papallones durant els 3 anys següents. L’estadi d’imago és una papallona nocturna. Les adultes són de color gris cendra amb tres línies tènues de color negre en forma de ziga-zaga. La principal diferència entre el mascle i la femella radica en les antenes i l’abdomen; en la femella les antenes són filiformes i l’abdomen robust i en el mascle són plomoses i l’abdomen més prim. Les femelles són més grans que els mascles.
SESSIÓ 19-10-21: A la segona sessió el Javi ens va fer una xerrada sobre l’eruga de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), el seu cicle de vida, els problemes que provoca a la ciutat, etc.
Quan vam acabar la xerrada vam recollir dels arbres 3 trampes de feromones que es van col·locar al mes de juny. Aquestes trampes són específiques per la fase adulta, les papallones mascles, de la processionària i vam comptar totes les papallones que n’hi havien a cada trampa. També vam comptar si havia caigut alguna femella a les trampes o si havia altres espècies diferents.
TRAMPES DE FEROMONES SEXUALS
En total s’han capturat 274 individus mascles de papallona processionària, una femella, i només dues papallones d’altres espècies i dos petits escarabats.
TIPUS DE TRAMPES PER CONTROLAR LA PROCESSIONÀRIA DEL PI
-Utilització de feromones sexuals: consisteix en la col·locació de trampes carregades amb feromona sexual. Aquestes trampes consisteixen en uns cubells de plàstic que s’omplen amb aigua i una capa d’oli, i que tenen una tapa superior on es col·loca la càpsula de feromones. Les feromones atrauen les papallones mascles de processionària, fent que quedin atrapats i evitant que es puguin aparellar amb les femelles. Es tracta d’un mètode molt selectiu que no perjudica altres espècies d’insectes.
-Col·locació de barreres físiques: es col·loquen barreres físiques en els troncs per a impedir el descens i soterrament de les erugues.
-Instal·lació de caixes niu: es tracta d’afavorir la nidificació d’aus que s’alimentin d’erugues i adults, encara que el seu efecte de control es manifesta a llarg termini.
-Lluita mecànica: tala i crema de les bosses, principalment en els pins petits.
-Tractaments amb productes fitosanitaris: es poden realitzar directament a la bossa quan els pins tenen una alçada de 2-3 metres o polvoritzant tot l’arbre i aquest ja té una alçada important. El producte ha d’estar autoritzat en l’àmbit de parcs i jardins i l’ha de dur a terme personal autoritzat.
Sessió 14-12-21: En aquesta sessió vam ajudar al Javi a instal.lar unes anelles als troncs d'alguns pins que actuen de barreres físiques evitant que les erugues de la processionària del pi arribin al sòl i s'enterrin. Quan les erugues de la processionària es queden sense prou aliment comencen a baixar dels arbres per enterrar-se i completar la seva metamorfosis, aquestes trampes ho impedeixen, i queden retingudes a dins la bossa.
TRAMPES FÍSIQUES PER LA PROCESSIONÀRIA DEL PI
Sessió 9-11-21: En aquesta sessió en Jordi de SEO Birdlife ens ha explicat quines espècies d’ocells viuen a la ciutat, quins beneficis ens aporten i a quins perills estan exposats. Després hem fet un taller pràctic amb en Jordi i l'Alonso on hem construït caixes niu de fusta de Garden Birds (www. gardenbirds.es) seguint les intruccions del fulletó. Algunes de les espècies que poden ocupar les caixes niu són la mallerenga carbonera, la mallerenga blava o la mallerenga emplomallada.
També vam construir menjadores de fusta (model cistella). Aquestes menjadores es poden omplir amb cacauets o boles de greix amb llavors. Per últim hem preparat el menjar per posar a les menjadores i al final de la sessió las hem penjat en alguns arbres del Bosc Turull.
DIFERENTS MODELS DE CAIXA NIU
PREPARANT EL MENJAR PER OMPLIR LES MENJADORES
Vam preparar el menjar dels ocells barrejant greix de porc amb fruits secs i llavors i després vam fer boles per posar a dins les menjadores. El menjar dels ocells conté proteïnes i greix que ajuden als ocells a sobreviure a l’hivern. Durant l’època de reproducció el menjar que es dona als ocells no ha de contenir tant de greix.
FUNDACIÓ PROGAT
FUNDACIÓ PROGAT
Fa unes setmanes Montse, que va fundar l'associació Progat al 1998, ens va venir a fer unes xerrades sobre la tinença responsable dels animals i la importància d'adoptar. Ens va donar informació sobre voluntariats, adopcions etc. Vam disfrutar-ho molt ja que va ser molt interessant, i un tema del que s'ha de parlar.
Els gats de carrer estan protegits per la llei i es consideren animals domèstics. L'Ajuntament de Barcelona impulsa el model de "Colònies controlades de gats al carrer". Un colònia controlada és un grup de gats esterilitzats quirúrgicament, que conviuen en un espai públic o privat i que són controlats i alimentats amb pinso sec.
FAADA FAADA | Protección Animal
El 22-2-22 ha vingut l'Òskar Aragonès de l'ONG FAADA (Fundació per a l'Assessorament i Acció en defensa dels animals) a fer un videofòrum. Hem visualitzat el documental "Empatía" i després hem fet un debat sobre com tractem els animals i el patiment que els causem.
Després els alumnes hem preparat una Campanya de conscienciació sobre algunes de les problemàtiques que afecten als altres animals. En petits grups, hem dissenyat pòsters o infografies. Aquí en teniu una mostra d'alguns dels cartells que hem preparat.
QUI VIU A L'ESTANY? VISITA AL JARDÍ BOTÀNIC HISTÒRIC
El 3-5-22 hem fet una visita al Jardí Botànic històric de Montjuic per descobrir la fauna que habita les basses i estanys. La visita ha estat molt interessant. A continuació podeu veure algunes fotos.
FLORA I FAUNA A LA DESEMBOCADURA DEL BESÒS
El 17-5-22 hem fet una sortida per descobrir la fauna i flora de la desembocadura del riu Besòs.
GALGOS 112
El 24-5-22 han vingut voluntaris de la Fundació Galgos 112 acompanyats dels seus gossos. Els principals objectius d'aquesta fundació són: denunciar la situació d'explotació i maltractament a què són sotmesos els gossos llebrers i podencs i promoure la seva tinença responsable com a animals de companyia. Els alumnes hem gaudit molt d'aquesta i aquí us deiem unes fotos.
Page updated
Report abuse