Ruta industrial
Editat per:
Martí de Perosanz, Blanca Girbau, Robert Domingo i Àlex Garcia
PUNTS DE VISITA DE LA RUTA TEMÀTICA:
Fàbrica Roca Umbert (fàbrica de les Arts)
Xemeneia de la Font de l’Escot
Xemeneia Serreria Gibert
Xemeneia Can Comas
En aquesta ruta el vostre lloc de visita obligada de Patrimoni serà:
Can Jonch
RUTA INDUSTRIAL
A Granollers hi havien moltes fàbriques però fa anys que van tancar i només han quedat les xemeneies.
LA XEMENEIA CAN COMAS
La Fàbrica Comas, va ser coneguda com Ca l’Isidro, va dedicar-se fins a l’any 1967 a la indústria tèxtil, estava situada al voltant del nucli històric, seguint la tendència de la indústria tèxtil del segle passat, situada en aquell temps, en el nucli exterior de Granollers.
Aquest era un edifici de planta i pis cobert a dues vessants, té dues façanes, una d’elles dona al carrer St. Jaume, que està plena de finestres i te la porta principal amb un gran frontó d’estil clàssic a la part de sota, l'altra façana dona a l'interior. Actualment, només es conserva la xemeneia, que té unes dimensions de 1.576 × 2.176.
ROCA UMBERT
La Fábrica de las Artes Roca Umbert es una equipación cultural ubicada a la antigua fábrica textil de la empresa Roca Umbert S.A. en la ciudad de Granollers en el Vallès Oriental exactamente situada en la calle de Enric Prat de la Riba, 77, 08401 Granollers, Barcelona.
Concebida actualmente como un gran centro cultural, artístico y tecnológico del Ayuntamiento de Granollers.
Actualmente, dispone de 21.000 metros cuadrados, tiene un terreno amplio y dispone de muchos y grandes garajes colocados paralelamente con un tejado a dos aguas. Los textos tienen forma de triángulo con un abujero redondo en medio. El edificio principal està hecho de ladrillos de color marrón es alargado i con muchas ventanas i podemos observar que tiene unas 6 pequeñas chimeneas metalicas que empiezan mas o menos en la mitad del edificio. Tiene un aspecto abandonado y dentro dispone de una biblioteca.
XEMENEIA DE LA FONT DE L’ESCOT
This factory is situated in La Font de l’Escot, Ramon Llull and de Corró street in Granollers. In 1850 there was a factory called “la Fàbrica de la Font”.
For the “la Guerra del Francès”. Like this, the development of
the de la Catalan industry textile had to write until the thirties
and had to face to two limitations very importance conditioned
to its evolution: the energetic marks and the weakness
of the Spanish market.
Later, in 1864 the name of the factory changed to “La Fàbrica
de la Font de l’Escot” and it will moved to the Font de
l’Escot Factory. Because they didn’t have enough water
therefore they created a textile industry with a steam
machine, for this reason, Francisco Ciuró will lease the water
of the abundant Font de l'Escot in M.Sans.
XEMENEIA SERRERIA GIBERT
Al llarg del segle XX, la comarca del Vallès es va convertir en un potent motor econòmic gràcies al procés d'industrialització. L'arribada del ferrocarril; la millora dels transports; la distribució de gas i d'electricitat; i l'obtenció d'aigua van ser fonamentals per a poder iniciar un gran període de fàbriques, que incloïa principalment empreses d'alimentació i teixiries.
Later, in 1864 the name of the factory changed to
“La Fàbrica de la Font de l’Escot” and it will
moved to the Font de l’Escot Factory. Because
they didn’t have enough water therefore they
created a textile industry with a steam machine,
for this reason, Francisco Ciuró will lease the
water of the abundant Font de l'Escot in M.Sans.
DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI HISTÒRIC
Can Jonch
Aquesta casa pertany a la xarxa de construccions fora de la ciutat, dins la tipologia de ciutat-jardí. Està situat en el carrer del Rec número 19, 08401 Granollers, Barcelona que uneix el nucli urbà i el ferrocarril del Nord, inaugurat el 1875.
Aquest és un edifici d'estil modernista amb elements noucentistes va ser construït per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas l'any 1913. Adela Roca Verda de Furnó, propietària de la casa, la va donar en herència a Antoni Jonch, qui havia afiliat al quedar-se vídua. L'any 2000, vuit anys després de la mort de Jonch, la família Jonch Sampere cedeix l'edifici a l'Ajuntament. El 25 de maig de 2008 se signa la cessió per destinar la casa a un centre de cultura per la pau, d'acord amb el Programa d'Actuació Municipal 2003-2007.
És un monument de planta rectangular que disposa de dos pisos i un àtic . L’edifici té una porta a la part inferior de la casa, les columnes que emmarquen són de ceràmica vidriada. La paret de tanca del carrer és de paredat comú coronada amb peces ceràmiques vidriades verdes i grogues situades a dues vessants. Les façanes són planes i simètriques, la façana que dona al carrer del Rec, segueix un sòl, eix i hi destaca la barana de ferro del balcó amb traços de dibuixos d'estil noucentista. A la façana està la porta just a sobre està el balco i una part de la casa que sobresurt amb finestres. El lateral és molt llis però encara així te 2 fiestres. Està cobert de teula àrab de dues vessants de tipus basilical, coronada per una cornisa, en forma de doble cenefa sinuosa, recolzada per dues mènsules a les cantonades que enllacen amb la cornisa lateral.
Giving directions
Martí De Perosanz
Estació d'autobusus-Xemeneia Serreria Gibert
Blanca Girbau
Robert Domingo