Embedded Files
RUTA PER LES PLACES DEL MERCAT DE GRANOLLERS
RUTA PER LES PLACES DEL MERCAT DE GRANOLLERS
A l’època medieval, les places sorgeixen amb el creixement del mercat setmanal, documentat l’any 1041 com a forum granularios, és a dir, mercat de Granollers, que disposava de mesura pròpia. Les places s’estructuren a l’entorn de l’església de Sant Esteve i de la plaça Major. A cada plaça, es venia un producte determinat, del qual va sorgir el nom de molts d’aquests espais públics, com el de les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli, del Blat, de les Gallines i de les Fruites. Aquestes darreres han perdut el seu nom dins l’actual plaça de la Porxada.
La denominació de la plaça de les Olles es remunta almenys al segle XV. Abans, se n’havia dit plaça d’en Carbó o del Carbó. Tot i que durant alguns anys va portar el nom del càpita Lluís Ostariz, mai ha perdut el seu nom més popular. Segons la documentació del segle XVI, a la plaça, hi havia un pou i, també, l’escrivania pública. A la plaça de les Olles, com el seu nom indica, s’hi han venut olles i estris de terrissa i, també, d’altres productes, com eixams d’abelles, planter de cebes i de cols, taronges...
La plaça del Bestiar, actualment Plaça Maluquer i Savador, amb gran quantitat de carros i tartanes portats al mercat setmanal. En primer terme, a la dreta, el Cafè d’en Sínia, que durant un temps va donar nom a aquesta part de la plaça. El nom es deu a l’àlies del propietari del bar, Salvador Paituví. En el seu lloc, ara, hi ha l’oficina d’una caixa d’estalvis. Al fons, sobre l’Oficina de Consumos de l’Ajuntament, hi ha la capella de Sant Roc, lloc on va ser traslladada quan es van enderrocar els portals medievals de la vila, l’any 1859. Al davant, la Fonda Europa, un dels edificis més significatius de la carretera.
La plaça de Perpinyà és coneguda, popularment, com a plaça dels Porcs perquè, en aquest espai, es celebrava el mercat setmanal dels porcs. És una de les places que sorgeixen al peu del nou eix viari de la carretera de Ribes, oberta l’any 1848. Una part dels terrenys en què està ubicada eren propietat de la família Perpinyà. D’aquí el seu nom.
La Plaça de la Porxada rep el seu nom pel gran porxo constituït per una plataforma de pedra, quinze columnes .Aquest porxo és un edifici renaixentista que es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d’un encàrrec del Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. La Porxada, com es coneix popularment, va ser concebuda inicialment com a llotja-magatzem de gra i cereals. Originàriament s’utilitzava durant el mercat agrícola i servia per cobrir el blat que s'hi venia. Posteriorment, des de 1872 i fins a la construcció del mercat de Sant Carles, es va utilitzar com a ubicació del mercat municipal diari pel que va estar enreixada i amb molts llocs de mercat fixos en el seu interior.
De la teulada en sortien una espècie de persianes que tapaven l'interior de la Porxada per protegir el gènere.
La plaça de la Corona forma part de les noves places creades a partir de la construcció de la carretera de Ribes. El nom de la plaça fa al·lusió a la Corona d’Aragó. També ha rebut altres noms com plaça de la Llibertat, d’Àngel Guimerà i plaza de los Caídos. Amb la democràcia, va recuperar el seu nom tradicional, plaça de la Corona. Popularment, també se n’hi va dir del Gra, perquè, a finals del segle XIX, en aquest indret, es va celebrar el mercat de gra, llegums i patates. En la imatge, darrere els nens, es veu un dels quatre repartidors de la Societat Mina d’Aigües de Granollers, de Pere Maspons, que portaven aigua a la ciutat quan encara no hi havia aigua corrent.
A la plaça de l’Oli, es venia i es mesurava oli. En el segle XVI, l’espai de la plaça era compartit amb els venedors de fruita i verdura (pastanagues, cols, porros, brotons, taronges... ). Aquesta plaça, com moltes d’altres de la vila, era porticada. Amb el temps, aquestes arcades es varen integrar als habitatges que tenien l’accés des de l’interior dels porxos. Un cop tancats, en alguns casos, es va mantenir el dret de pas. Així, per Carnestoltes, durant la celebració del ball de donzelles, els dansaires entraven per la porta de la casa del carrer de Santa Elisabet i sortien per la porta de la plaça de l’Oli.
DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI HISTÒRIC
DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI HISTÒRIC
La Porxada
La Porxada
La Porxada és una construcció arquitectònica de 24.07x15.75 m que dóna nom a la plaça on se situa, al centre de la ciutat de Granollers, davant l’Ajuntament, i se la pot considerar un dels indrets més emblemàtics i representatius de la ciutat, capital de la comarca catalana del Vallès Oriental.
Originalment aquesta construcció va ser alçada al s. XVI pel mestre d’obres Bartomeu Brufalt i a dia d’avui manté l’estil renaixentista original. Se’n tenen notícies a partir de l’any 1586. Amb el pas del temps ha patit diversos canvis, el més significatiu dels quals, es va produir després del bombardeig que la ciutat va patir durant la Guerra civil concretament el 1938, en què va quedar força destruida. Avui en dia la podem veure tal com es va reconstruir un cop acabada la guerra civil.
En aquesta plaça hi ha evidències arqueològiques de construccions medievals porticades que l’envoltaven, i de que al centre de la plaça, ja al s. XI, s’hi practicava activitat comercial en base a la venda de gra, però a l’aire lliure. De fet algunes fonts parlen de Granularius superiore i altres de mercato e granulariis, la qual cosa reforça aquesta hipòtesi.
La construcció de la Porxada al s. XVI no fa més que reforçar la idea de la necessitat de construir una llotja de gra, per donar cobertura a l’activitat comercial de la venda de cereals que s’hi desenvolupava des de feia temps. Al s. XIX es va envoltar de reixes perimetrals i persianes i s’hi van construir parades sota el seu aixopluc i s’hi feia el mercat setmanal. Amb els pas dels anys, la Porxada va mantenir la seva funció comercial i en l’actualitat s’hi segueix fent el mercat setmanal dels dijous, i en altres ocasions és fàcil veure-hi parades de productes agrícoles, de productes manufacturats, antiguitats i obres d’art, i fins i tot, parades de llibres per Sant Jordi, entre d’altres. Avui en dia però també s’hi poden veure activitats culturals i recreatives, gent passejant o conversant, i mainada jugant.
Aquesta construcció adintellada està edificada sobre una plataforma plana rectangular anomenada estilobat, amb un graó per anivellar-la i que la diferencia de la resta del sòl de la plaça. En una cantonada hi ha la pedra de l'encant, una mola vermellosa davant l’Ajuntament que segons la llegenda va quedar allà encastada després d’una riuada, i s’hi quedarà fins que una altra riuada se l’endurà.
Hi ha un total de 15 columnes d’ordre toscà distribuïdes en 5 columnes per la banda llarga del rectangle i 3 per la banda curta, i ordenades, de tal manera que ofereix una sensació d’equilibri des de l’exterior i des de l’interior. Les tres columnes centrals són més altes que la resta.
Cadascuna de ls columnes segueix fil per randa l’estil toscà d'època romana que s’havia popularitzat durant el Renaixement. La base circular de les columnes es recolza sobre un podi quadrangular. El fust, que descansa sobre cadascuna d’aquestes bases de cada columna, és llis, i està format per carreus regulars alguns dels quals tenen tonalitats rogenques. Totes les columnes tenen una mica d’èntasi central en el fust, una petita curvatura central amb funció embellidora, de tal manera que quan es veu de lluny tota la construcció sembla equilibrada, quelcom tan característic de l’art clàssic i dels seus hereus, com el renaixement o el neoclassicisme. En la part alta del fust d’una columna d’una de les cantonades hi ha esculpit l’escut de la ciutat. Els capitells de les columnes toscanes recorden als capitells de l’ordre dòric grec, amb l’àbac, l’equí i el collarí llisos.
Damunt dels capitells de les columnes perimetrals hi descansa un arquitrau de fusta que suporta la coberta a 4 aigües. La resta de bigues de fusta descansen sobre els capitells de les tres columnes centrals.
La coberta interior alterna rajoles amb biguetes de fusta marró que les sustenten. I la coberta exterior és de teules marrons rematades a les arestes per peces de ceràmica verda vidriada i un canaló perimetral per recollir l’aigua de la pluja. Al capdamunt de la teulada dues peces embellidores de coronament de ceràmica verda vidriada i un penell del tipus de creu i gallet de ferro forjat i coure al centre, original del s. XVI.
En fi, els habitants de la ciutat de Granollers poden gaudir d’una de les construccions històriques de la ciutat més emblemàtiques i a dia d’avui encara en fan ús: mantenen la seva utilitat tradicional en base al comerç i hi han afegit altres usos.
Page updated
Report abuse