3er ESO

VIVIM EN UN MÓN DESIGUAL?


QUINA DESIGUALTAT TRIEU

PER EL VOSTRE TEMA?


El món actual no és igual per tothom. Hi ha força desigualtats de territori, de recursos i de gènere que fan que la vida de les persones sigui molt diferent depenent del lloc on viuen o si són homes o dones.


Us toca a vosaltres triar alguna d'aquestes desigualtats i fer-nos-ho arribar!

Desigualtats socials:

visualització del documental "Camí a l'escola"

https://www.youtube.com/watch?v=-iYnRBlTSZ0

- Explotació infantil: el cas del coltan dels mòbils.

- Malbaratament del menjar:

- Inclusió social a través de la música.

- El temps d’oci: Dins o fora de la llar

- Monogàmia versus poligàmia


Desigualtat en

disposar de recursos.

Activitat "dinàmica de cubs"

- L’aigua dolça i potable.

- Les guerres actuals al món. Què passa a Síria?

- El petroli, un bé escàs.

- Amics a Burundi.

- El diferent poder adquisitiu. Comparativa de productes bàsics al món.

PROCEDIMENT DEL JOC DE ROL: DINÀMICA DELS CUBS

OPCIÓ 1

1. Se’ls explica que en grups han de fer cubs de paper i se’ls hi explica com els han de fer.

2. Se’ls hi diu quins faran d’observadors/es i quins de grups-empresa

3. Es distribueix els alumnes en grups-empresa, tots amb el mateix nombre de participants i se’ls hi distribueix el material . També se’ls diu el símbol que han de posar a cada cub.

4. Se’ls comunica que cada grup-empresa ha d’intentar produir el màxim de cubs.

5. Cadascú haurà de fer la marca convinguda a cada cub acabat per poder-lo comptabilitzar.

6. Es deixa uns minuts perquè acabin de concretar la seva organització i ja es pot començar a competir (20/30 minuts).

7. Els grups donaran els cubs als observadors/es i aquests els aniran portant la producció al professor/a que anotarà a un lloc visible l’evolució del joc i, finalitzat el temps, es calcularà la producció de cada empresa i la productivitat aconseguida .

8. Cada grup-empresa valorarà posteriorment el seu funcionament amb les errades i els encerts que ha tingut en el joc (pot ser interessant que la valoració es faci per escrit).

9. En la posada en comú de les valoracions es poden introduir, a més dels conceptes de producció i productivitat, els de qualitat, especialització, organització, liderat, formació dels “treballadors”, béns de capital, planificació, monotonia en el treball … i debatre la dicotomia entre competència i col·laboració.

Avaluació de la dinàmica

-El professor o professora apunta en la pissarra els cubs que ha aconseguit cada grup.

-S’analitza com s’han sentit els perdedors i quines creuen que han estat les causes del seu fracàs.

-Similar pregunta s’adreça als guanyadors. ¿Com s’han sentit i per què han guanyat?

-Els observadors, llavors, resumeixen què és el que han vist en el decurs de la dinàmica, segons les preguntes que havien de respondre.

Instruccions per als observadors

Quan ja s’ha lliurat el material als equips i abans que comenci a córrer el temps, es convoca als i les observadores; no convé que escoltin els que han de jugar. Les instruccions –per escrit o verbalment- poden ser aquestes:

Prendre nota per escrit del que diuen i fan els participants. És útil distribuir els i les observadores en 4 grups perquè cadascú d’ells observi un equip en particular: Estudiar quins tipus de transaccions realitzen en els intercanvis comercials. ¿Se semblen aquestes intercanvis a allò que passa entre les nacions? Qui surt guanyant i per què? Els observadors no poden intervenir en el joc ni de paraula ni amb gestos.

OPCIÓ 2

Tot el procediment és el mateix, però uns equips gaudiran de les prerrogatives dels països desenvolupats, atès que rebran més tecnologia que els dos països restants. Els altres equips seran els representants de països subdesenvolupats, amb escassa tecnologia i abundants matèries primeres.

Atès que cada equip rebrà diferent quantitat de material, els diferents equips podran negociar entre ells, però només un delegat o delegada del grup podrà fer-ho amb el representant de l’altre grup.

Guanyarà l’equip que assoleixi més cubs ben acabats. Els 4 equips finalitzaran el joc quan el professor o professora ho indiqui.

Només es pot usar el material que se’ls ha lliurat. Els observadores vigilaran aquest aspecte.

Avaluació de la dinàmica

-El professor o professora apunta en la pissarra els cubs que ha aconseguit cada grup.

-S’analitza com s’han sentit els perdedors i quines creuen que han estat les causes del seu fracàs.

-Similar pregunta s’adreça als guanyadors. ¿Com s’han sentit i per què han guanyat?

-Els observadors, llavors, resumeixen què és el que han vist en el decurs de la dinàmica, segons les preguntes que havien de respondre.

-Es passa, doncs, a preguntar en quin aspecte s’ha reproduït una situació internacional i quin sentit té cadascun dels materials que se’ls ha lliurat: quin significat veuen al cel·lo, les estisores, la cartolina, les regles i els llapis.

Fonts d’aquest document:

http://www.xtec.es/~jortiz15/DIANMICACUBS.pdf

http://blocs.xtec.cat/educaeconomia/2011/06/12/una-cadena-de-muntatge-fem-ocells-de-paper-economiaa-eso/


Desigualtats de gènere.

Visualitzar el documental "No és No"

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/no-es-no/video/5746611/

L'assetjament sexual en el món laboral és un dels territoris més desconeguts de la violència contra les dones. Després del cas del productor de Hollywood Harvey Weinstein, el #metoo o #jotambé, "jo també he estat assetjada", s'ha fet viral a tot el món. Què passa a Catalunya?

El "30 minuts" ha recollit el testimoni de la Mariona, la Sandra, la Jessica noms ficticis de dones que no ensenyen la cara, com a símptoma que el tema de què volen parlar encara és tabú. Han sigut víctimes d'assetjament sexual a la feina, s'han sentit soles, han descobert que la seva empresa —en la majoria dels casos— no ha estat a l'altura i algunes han acabat als tribunals.

La por de perdre el lloc de feina, de ser culpabilitzada o no creguda pels col·legues i la dificultat d'aconseguir testimonis, fa que molt poques dones ho acabin denunciant. És més, la desigualtat de la dona al mercat laboral fa que l'assetjador, molt freqüentment, tingui una posició jeràrquicament superior dins de l'empresa. I l'assetjament és una qüestió de poder.

Grolleries inadmissibles, tocaments en parts íntimes i propostes sexuals barroeres i sota pressió, impunitat i un entorn que s'ha acostumat a aquests comportaments. El relat d'aquestes noies ens enfronta, a homes i dones, amb el masclisme quotidià.

POSSIBLES TEMES A TREBALLAR:

- Publicitat i realitat: la imatge és el que compte

- Estudies o treballes? A què es dediquen les dones?

- El paper de la dona ha canviat en tres generacions?

- Què ens diuen les cançons sobre les dones?

- Parlem de violència de gènere

- Joguines sexistes.