Xavier Puchades


[CAT]

«Dissolucions»

Els processos d’escriptura, els models de producció i, fins i tot, els possibles estils resultants venen determinants inevitablement pel vincle que establim amb el concepte d’autoria. Des que vaig començar a escriure als anys noranta i fins ara, el meu concepte d’autoria ha evolucionat i canviat per complet, de manera que he pogut descobrir la possibilitat d’establir vincles cada vegada més diferents.

La meua necessitat de dissoldre’m en projectes col·lectius o pràctiques col·laboratives ha anat en augment amb els anys. A més a més, he buscat esta dissolució en processos de creació on es podria haver prescindit de la paraula o en propostes que barregen professionals i gent exclosa dels escenaris. Aquests models de producció i processos de creació són simplement resultat de modes més o menys efímeres? De maneres urgents de guanyar-se la vida en un entorn cada vegada més precari? O d’una forma d’explorar i expandir realment altres conceptes d’autoria enriquidors per a tothom? No ho sé, és sobre el que m’agradaria reflexionar amb exemples dels treballs on he participat.

D’altra banda, l’atenció i el suport a l’escriptura dramàtica per part de les institucions públiques i de projectes privats ha sigut molt diferent a Barcelona i a València. Tot això ha anat configurant concepcions d’autoria molt diferents sobre les quals m’agradaria reflexionar igualment. Sens dubte, una precarietat crònica genera uns models i processos de treball molt limitats, encara que també inciten a la recerca de nous camins inesperats.

Xavier Puchades és doctor en Filologia Espanyola, especialitzat en teatre modern i contemporani. Ha col·laborat en projectes d’investigació de la Universitat de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o l’Institut Valencià de Cultura. Des de 1998, escriu i estrena peces pròpies i participa en nombroses propostes col·lectives d’implicació social i de caràcter comunitari. Ha dirigit peces d’autoria nacional i internacional i, els últims anys, ha desenvolupat tasques de dramatúrgia i direcció en diverses produccions de dansa. Des de 2005, exerceix també de guionista. Ha rebut premis com el Bradomín, el de les Arts Escèniques Valencianes o el de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC).

[ESP]

«Disoluciones»

Los procesos de escritura, los modelos de producción y hasta los posibles estilos resultantes vienen determinados inevitablemente por el vínculo que establecemos con el concepto de autoría. Desde que empecé a escribir en los años noventa y hasta ahora, mi concepto de autoría ha evolucionado y cambiado por completo, de manera que he podido descubrir la posibilidad de establecer vínculos cada vez más diferentes.

Mi necesidad de disolverme en proyectos colectivos o prácticas colaborativas ha ido en aumento con los años. Además, he buscado esta disolución en procesos de creación donde se podría haber prescindido de la palabra o en propuestas que mezclaran profesionales y gente excluida de los escenarios. ¿Estos modelos de producción y procesos de creación son simplemente resultado de modas más o menos efímeras? ¿De maneras urgentes de ganarse la vida en un entorno cada vez más precario? ¿O de una forma de explorar y expandir realmente otros conceptos de autoría enriquecedores para todos? No lo sé, es sobre lo que me gustaría reflexionar con ejemplos de los trabajos donde he participado.

Por otro lado, la atención y el apoyo a la escritura dramática por parte de las instituciones públicas y de proyectos privados ha sido muy diferente en Barcelona y Valencia. Todo esto ha ido configurando concepciones de autoría muy diferentes sobre las cuales me gustaría reflexionar igualmente. Sin duda, una precariedad crónica genera unos modelos y procesos de trabajo muy limitados, aunque también inciten a la búsqueda de nuevos caminos inesperados.

Xavier Puchades es doctor en Filología Española, especializado en teatro moderno y contemporáneo. Ha colaborado en proyectos de investigación de la Universidad de Valencia, la Academia Valenciana de la Lengua o el Instituto Valenciano de Cultura. Desde 1998, escribe y estrena piezas propias y participa en numerosas propuestas colectivas de implicación social y de carácter comunitario. Ha dirigido piezas de autoría nacional e internacional y, los últimos años, ha desarrollado tareas de dramaturgia y dirección en diversas producciones de danza. Desde 2005, ejerce también de guionista. Ha recibido premios como el Marqués de Bradomín, el de las Artes Escénicas Valencianas o el de la Crítica de los Escritores Valencianos (AELC).

[ENG]

«Dissolutions»

Writing processes, production models and even possible resulting styles are inevitably determined by the link we establish with the concept of authorship. From the time I started writing in the 1990s until now, my concept of authorship has evolved and changed completely, so I’ve been able to discover the possibility of establishing increasingly different connections.

My need to dissolve into collective projects or collaborative practices has increased over the years. In addition, I have sought this dissolution in creative processes where the word could have been dispensed with or in initiatives that mix professionals with people excluded from the stage. Are these production models and creative processes simply the result of more or less ephemeral trends? Or urgent ways of earning a living in an increasingly more precarious environment? Or a way to really explore and expand on other concepts of authorships enriching for everyone? I do not know, and that is what I'd like to reflect on with examples of the work I've done.

On the other hand, the attention and support given to dramatic writing by public institutions and private projects has been very different in Barcelona and Valencia. All of this has shaped very different conceptions of authorship that I would also like to explore. Undoubtedly, chronic precariousness generates very limited models and work processes, although they also encourage the search for new unimagined paths.

Xavier Puchades holds a PhD in Spanish Philology, specialised in modern and contemporary theatre. He has worked on research projects at Valencia University, the Acadèmia Valenciana de la Llengua and the Institut Valencià de Cultura. Since 1998, he has written and premiered his own plays and participated in many group initiatives with a social and community reach. He has directed national and international pieces and, over the last few years, has undertaken the dramaturgy and direction in different dance productions. Since 2005, he has also worked as a scriptwriter. He has received awards such as the Marqués de Bradomín Award, Valencia Performing Arts Award and the Crítica dels Escriptors Valencians Award (AELC).